Articles

Conferència: «Scientific knowledge as a commons: How to improve the peer review and dissemination of scientific results»

L’Academia Europaea – Barcelona Knowledge Hub, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC),  organitzen la conferència «Scientific knowledge as a commons: How to improve the peer review and dissemination of scientific results». La conferència anirà a càrrec de Marie Farge, en motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones.

L’acte és d’accés lliure i tindrà lloc el dia 2 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En aquest esdeveniment també hi col·laboren el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (UB), la Secretaria d’Universitats i Recerca, l’Obra Social ”la Caixa” i l’Ajuntament de Barcelona.

Marie Farge  és, actualment, la directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i forma part del grup d’experts d’alt nivell en recerca, innovació i política científica de la Comissió Europea (CE). En la conferència s’explicarà el sistema actual al qual estan sotmesos els articles científics abans de ser publicats i els dèficits d’aquest model. Així mateix es proposaran solucions per tal d’aprofitar la revolució digital per facilitar el fet de compartir el coneixement científic. La conferència serà presentada per Michela Bertero, cap d’afers internacionals i científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’Academia Europaea – Barcelona Knowledge Hub i l’ACCC.

Microsoft Academic, un cercador de producció científica

search Microsoft Academic és un motor de cerca de Microsoft que s’utilitza per a obtenir articles científics i treballs acadèmics. Aquest servei es basa en la infraestructura de rastreig del cercador Bing i actualment proporciona accés a més de 80 milions de publicacions.

Aquesta eina ha desenvolupat una estructura de dades que facilita l’obtenció de coneixement acadèmic i les connexions en la recerca a temps real. A més, impulsa la cerca semàntica que facilita els suggeriments i recomanacions segons les necessitats dels usuaris. Les consultes es poden realitzar a través d’una cerca simple o avançada, i els resultats es poden filtrar per anys; afiliacions; autors; camps d’estudi; revistes; i sèries de conferències.

Les cerques obtingudes ofereixen la possibilitat d’obtenir dades des de perspectives diferents: comunitats d’organitzacions i autors dins d’una mateixa àrea temàtica; recompte de citacions dels documents, paraules clau i autors; conferències per àrea temàtica; xarxes de col·laboració d’un autor en concret; publicacions citades per una publicació; entre d’altres.

Per més informació podeu consultar el lloc web de Microsoft Academic.

Un informe europeu analitza models alternatius de publicació en accés obert

open accessLa Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Alternative Open Access Publishing Models: Exploring New Territories in Scholarly Communication», que analitza les tendències i problemes que existeixen en matèria de models alternatius de publicació científica en accés obert, més enllà de la via verda (arxiu en dipòsits digitals) o daurada (publicació en revistes d’accés obert). L’informe sintetitza les presentacions i discussions d’un taller celebrat el 12 d’octubre de 2015 per a recollir informació sobre aquest tema.

Pel que fa al contingut, l’informe conté tres seccions principals: els reptes europeus; les pressions sobre els investigadors, agents finançadors i bibliotecaris a partir del sistema actual de l’edició acadèmica; i finalment, les qüestions relacionades amb els models de negoci en publicacions d’accés obert. En els annexos de l’informe es poden conèixer diverses aproximacions institucionals i models de negoci en accés obert.

Per obtenir més informació, podeu consultar l’informe «Alternative Open Access Publishing Models: Exploring New Territories in Scholarly Communication», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

5 gràfics clau per entendre el nostre sistema d’R+D+I

Quina ha sigut l’evolució del sistema d’R+D+I dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 10 anys? Per respondre aquesta pregunta fonamental, l’Observatori de la Recerca de l’IEC (OR-IEC) ha preparat els gràfics de 5 indicadors essencials per al període 2005-2014, ponderats segons el Producte Interior Brut (PIB) o la població (ocupada o activa).

Com a marc de comparació, els gràfics presenten també la mitjana europea i estatal, així com dues regions capdavanteres a l’Estat espanyol (Madrid i el País Basc). Les fonts d’informació són bàsicament dades oficials de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i Eurostat.

Pel que fa als recursos econòmics i humans, es constata l’impacte destacat de la crisi econòmica sobre el nostre sistema d’R+D+I, per sota o en descens respecte a la mitjana europea. En relació als resultats, la bona productivitat científica no es tradueix en una millora dels indicadors minsos de patents. D’altra banda, el sistema basc ha evolucionat de forma positiva.

A continuació, es poden consultar els 5 gràfics amb els comentaris corresponents.

Continua llegint

L’informe Cotec 2015 confirma la tendència a la baixa del sistema R+D+I espanyol des del 2009

La Fundació Cotec para la innovación tecnológica ha presentat l’«Informe Cotec 2015 sobre tecnologia e innovación en España». L’estudi constata que l’any 2013, la despesa en R+D executada a Espanya va ser de 13.012 milions d’euros, el que va suposar una caiguda del 2,8% respecte a l’any 2012. Aquesta caiguda confirma la tendència a la baixa que es registra des del 2009.

Les dades de l’informe també reflecteixen que, fins a l’any 2009, Espanya havia anat recuperant terreny amb Europa, gràcies a taxes de creixement en despesa d’R+D superiors a les dels països capdavanters del continent. Les dades actuals són similars a les del 2003, la qual cosa es pot interpretar com un decenni perdut en termes de creixement i convergència amb Europa. Continua llegint

ScienceOpen, una xarxa de recerca d’accés obert amb 10 milions de publicacions científiques

openEn funcionament des de l’any 2003, ScienceOpen és una xarxa de recerca d’accés obert que conté més de 10 milions de referències de publicacions científiques de tots els àmbits del coneixement. Mitjançant aquest recurs els investigadors interessats poden filtrar els continguts publicats pel nombre de cites, així com controlar la pertinència i l’impacte dels resultats científics mitjançant el seguiment als mitjans socials. La plataforma permet establir un perfil personal de forma gratuïta, així com el treball en xarxa amb altres científics.

D’altra banda, ScienceOpen aglutina les eines necessàries per a organitzar la comunicació científica, des de la discussió en grup fins a la col·laboració en la prepublicació. En aquest marc, les revistes que s’incorporen a la plataforma poden gestionar la revisió per parells, editar els manuscrits i fer públics els treballs.

ScienceOpen també permet publicar un manuscrit mitjançant un procés de revisió per parells postpublicació, fet que facilita als investigadors millorar i agilitzar el seu treball d’acord amb els comentaris i crítiques de la comunitat científica. L’únic requisit per a poder contribuir és estar afiliat a una universitat acreditada i tenir un registre a ORCID.

La plataforma proporciona una secció d’articles de recerca en què s’inclouen recomanacions d’articles relacionats amb independència de l’editorial. Així mateix, ha iniciat la construcció d’un índex de cites obert mitjançant el seguiment de referències dels 2 milions d’articles disponibles al lloc web. A més, es pot realitzar el seguiment dels mitjans de comunicació social a través d’Altmetric.

Per més informació, podeu consultar el lloc web ScienceOpen.

Quins són els països més innovadors del món?

Global Innovation Index 2015El Global Innovation Index (GII) arriba a la 8a edició amb la publicació de l’informe corresponent a l’any 2015. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Cornell University, l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO). El nucli de l’informe consisteix en un rànquing de 141 economies mundials a partir dels seus recursos i resultats en l’àmbit de la innovació.

El GII 2015 reconeix el paper clau de la innovació com a motor del desenvolupament i creixement econòmic. L’informe té en compte 79 indicadors que van més enllà de les mesures tradicionals de la innovació i que es poden classificar en 2 grans grups:
1) Recursos: institucions, capital humà, infraestructures, desenvolupament dels mercats i de les empreses.
2) Resultats: coneixement, tecnologia i creativitat.

Segons les dades del GII 2015, les 10 economies més innovadores del món són, per aquest ordre, Suïssa, el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, Singapur, Irlanda, Luxemburg i Dinamarca. En conjunt, el grup selecte dels 25 països capdavanters correspon a economies d’alts ingressos i, com en les edicions anteriors, es manté força estable, fet que posa de manifest la dificultat per arribar i superar els països líders. Tot i així, cal destacar els progressos de països com Irlanda (8a) i la República Txeca (24a), així com els esforços considerables de la Xina (29a) i Malàisia (32a). Per la seva banda, l’Estat espanyol ocupa la 27a posició mundial i la 18a en l’àmbit europeu.

Respecte a la qualitat de la innovació, s’avalua a partir dels resultats de les universitats, la visibilitat dels articles científics i la dimensió internacional de les sol·licituds de patents. En aquest camp, les posicions principals estan ocupades pels Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit, seguits pel Japó, Alemanya i Suïssa.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del GII 2015.

El Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) analitza la producció científica espanyola en biomedicina (1997-2011)

Bibliometria BACL’estudi  «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)» ha estat publicat pel Grup de Recerca en Bibliometria (BAC), on participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). Des de l’any 2011, el grup BAC és soci bibliomètric de Thomson Reuters.

L’objectiu general de l’estudi publicat és caracteritzar bibliomètricament la producció espanyola en biomedicina i ciències de la salut del període 1997-2011 en revistes internacionals indexades a la base de dades Web of Science (WoS).

L’estudi actualitza els resultats obtinguts en una sèrie d’estudis previs i inclou comparacions internacionals. Les dades es poden consultar segons les dimensions d’anàlisi següents: comunitats autònomes; institucions; sectors institucionals; camps; i  disciplines de recerca. Els indicadors bibliomètrics usats es relacionen amb 4 objectius fonamentals:
Activitat: Documents.
Visibilitat o impacte: Citacions; Relative Citation Index (RCI).
Excel·lència: Highly Cited Papers (HCP); Relative Highly Cited Papers (RHCP).
Cooperació: % Documents amb col·laboració internacional; % Documents amb 24 o més autors.

A escala estatal, Catalunya és capdavantera en els indicadors bibliomètrics de visibilitat, excel·lència i cooperació, només superada lleugerament per Madrid en el nombre de documents. Per la seva banda, les Illes Balears ocupen les primeres posicions en els indicadors de visibilitat i excel·lència,  mentre que el País Valencià destaca en excel·lència.

Per a més informació, podeu consultar l’estudi «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)».

Altmetric analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials l’any 2014

AltmetricAltmetric és una start-up amb seu a Londres que analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials, tant a les més populars (Twitter; Facebook; LinkedIn) com a les acadèmiques (MendeleyResearchGate; Academia.edu). Això permet als investigadors, institucions i editors conèixer de manera immediata quina valoració se’n fa de la seva producció científica més enllà de la bibliometria. Segons dades del blog d’Altmetric, dels 100 estudis2014 Top 100») que han obtingut una repercussió més gran a les xarxes socials l’any 2014,  5 articles corresponen a l’Estat espanyol i d’aquests, 3 compten amb la participació d’entitats catalanes.

La llista «2014 Top 100» s’ha elaborat mitjançant la recopilació de mencions i accions generades pels articles publicats a partir del novembre de 2013 en els principals mitjans de comunicació; xarxes socials; fòrums peer-review; marques en programes web de favorits; i plataformes com Reddit i YouTube. En el recull de dades, s’han exclòs editorials, comentaris i contingut de revisions. Les dades obtingudes es poden filtrar per disciplina; revista; institució; país; i tipus d’accés.

Continua llegint

Estudi bibliomètric sobre els documents i autors més citats en la Biomedicina espanyola (1997-2011)

Top cited papers (1997-2011)El lideratge dels investigadors biomèdics catalans i la importància de la investigació clínica són dues de les aportacions més destacades de l’estudi bibliomètric «Top cited papers and authors in the field of Biomedicine in Spain, 1997-2011». El treball ha estat dirigit pel Dr. Jordi Camí, catedràtic de farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el marc del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). L’estudi ha comptat amb el patrocini de la Fundació Banc de Sabadell i permet la consulta per disciplines, autors, documents i comunitats autònomes, a més d’una comparació a escala mundial.

El treball analitza específicament els Highly Cited Papers (HCP), és a dir, els documents científics realitzats per autors residents a l’Estat espanyol que s’han situat a l’1 % dels treballs més citats a tot el món, entre els del mateix any de publicació i disciplina. Concretament, s’han estudiat al voltant de 190.000 documents de biomedicina, dels quals 2.514 (1,3 %) han aconseguit la categoria HCP (1.858 articles originals i 656 revisions).

De tots els HCP, un 45,8 % són documents liderats per científics de l’Estat espanyol, és a dir, en què un autor espanyol ha estat el primer, el darrer o l’autor de correspondència de la publicació.  A més, hi ha 332 documents (13,2 %) excepcionals en visibilitat, ja que formen part del grup selecte de publicacions situades entre l’1 per mil dels treballs més citats a tot el món. Val a dir que el 46,2 % dels HCP estudiats corresponen a un centre de recerca o hospital de Catalunya, mentre que Madrid obté el 27,8 %. A més, el País Valencià i les Illes Balears compten, respectivament, amb 271 (10,8 %) i 39 HCP (1,6 %).

El rànquing també indica que més del 60 % de tots els HCP es classifiquen en l’àmbit de la medicina clínica. Les especialitats on més destaca l’Estat espanyol inclouen la gastroenterologia-hepatologia, l’oncologia, el sistema respiratori i l’hematologia.

Per a informar-vos en detall podeu consultar l’estudi «Top cited papers and authors in the field of Biomedicine in Spain, 1997-2011».

Butlletí mensual
Twitter