Avaluació

MELIBEA, un directori de polítiques a favor de l’accés obert de la producció científica

MELIBEA és un directori de polítiques nacionals i internacionals a favor de l’accés obert de la producció cientificotècnica. Els tipus d’entitats que s’analitzen són institucions acadèmiques i d’investigació així com entitats finançadores. El directori està desenvolupat pel grup de recerca Accés obert a la ciència, coordinat per Ernest Abadal, de la Universitat de Barcelona (UB). El grup també està integrat per membres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Navarra (UNAV).

 Els objectius de MELIBEA són els següents:
1. Establir uns indicadors que permetin visualitzar els punts forts i febles d’una política institucional favorable a l’accés obert.
2. Proposar una metodologia que orienti a les institucions sobre els aspectes a tenir en compte per a l’elaboració d’una política institucional de l’accés obert.
3. Oferir una eina per a poder comparar els continguts de les polítiques entre institucions.

Aquest directori fa una estimació de la puntuació i el percentatge de compliment de cada una de les polítiques analitzades.  Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i a la seva ponderació en funció de la importància relativa. D’altra banda, el directori permet cercar i analitzar institucions per categoria, per polítiques i per país. A més, inclou gràfics sobre les polítiques d’accés obert.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MELIBEA.

Dos recursos bibliomètrics del Grup d’Investigació EC3

coauthor_indexEl Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix dos recursos bibliomètrics que tenen l’objectiu d’analitzar els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols i d’avaluar les revistes científiques.

D’una banda, l’eina Co-author Index actualitzada, permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols en els diversos camps i disciplines en què s’organitza el coneixement científic. Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com, per exemple, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 20.000 revistes nacionals i internacionals indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters. Els indicadors de coautoria es poden consultar per revista, per disciplina, i per anys. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

D’altra banda, l’informe «Proceedings Scholar Metrics: H Index of proceedings on Computer Science, Electrical & Electronic Engineering, and Communications» presenta una llista d’actes de congressos en les àrees d’Informàtica, Enginyeria elèctrica i  electrònica i  de les comunicacions, classificades d’acord amb el seu índex h, segons Google Scholar Metrics (GSM).

Segons els criteris d’inclusió del GSM, es mostren les publicacions amb almenys 100 articles i que han rebut una citació en els últims cinc anys (2011-2015). Les cerques es van realitzar entre el 7 i el 12 de desembre de 2016 i s’han identificat un total de 1.634 actuacions.  Aquest tipus de publicació ocupa un lloc destacat en el currículum dels investigadors de les àrees implicades, perquè són considerats de manera especial en els programes d’avaluació científica.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web del Grupo de Investigación EC3.

Informe: «Outputs of the NISO alternative assessment metrics project»

niso«Outputs of the NISO alternative assessment metrics project» és una guia de bones pràctiques en Altmetrics recomanada per la National Information Standards Organization (NISO).

L’objectiu del document és orientar l’usuari en l’ús de mètodes, materials i pràctiques per a la gestió i l’avaluació alternativa de la informació científica. Iniciat l’any 2013, el projecte NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative pretén encarar les limitacions i mancances de les mètriques alternatives en l’avaluació científica.

L’informe ha estat desenvolupat per tres grups de treball:
1. Grup A: estudi de la literatura d’Altmetrics i les perspectives i requisits de noves mesures d’avaluació.
2. Grup B: documentació  destinada a ajudar els usuaris a entendre millor el panorama de les mètriques de dades i per tant, oferir recomanacions cap a millores.
3. Grup C: problemes de qualitat de dades en l’àmbit Altmetrics, un aspecte essencial de l’avaluació abans que la mètrica pugui ser utilitzada per a finalitats de recerca.

Per més informació podeu consultar el lloc web del projecte NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative.

XXI Conferència Internacional sobre Indicadors en Ciència i Tecnologia (STI Conference 2016)

sti_2016Del 14 al 16 de setembre de 2016 es celebrarà la XXI Conferència Internacional sobre Indicadors en Ciència i Tecnologia (STI Conference 2016) que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València (UPV). El congrés està organitzat per l’European Network of Indicator Designers (ENID) i  l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt de la UPV i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

L’STI Conference 2016 porta per títol «Perifèries, fronteres i més enllà», i té l’objectiu de reflexionar sobre l’impacte de les pràctiques d’avaluació actuals i l’ús d’indicadors de ciència i tecnologia en entorns perifèrics, entesos aquests com a àrees (geogràfiques, de coneixement, etc.) localitzades fora de les principals àrees d’activitat econòmica, científica o tecnològica.

Durant aquest esdeveniment, més de 400 experts internacionals del sector debatran qüestions de rellevància sobre la utilització de nous indicadors que abasten un major rang de disciplines; mètriques inclusives d’estudi; l’ús de noves tecnologies en el mesurament de l’activitat científica; i finalment, les repercussions econòmiques derivades de l’ús d’uns indicadors o altres. Podeu consultar el programa complet de conferències al lloc web de l’STI Conference 2016.

Aquest congrés també compta amb el suport de diverses entitats valencianes, espanyoles i internacionals, com la Generalitat Valenciana; el projecte europeu RISIS (Research Infrastucture for Research and Innovation Policy Studies); la Càtedra Ibèrica de CTSI; l’Institute for Research and Innovation in Society (IFRIS); i empreses com Thomson Reuters,  Elsevier o Digital Science.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’STI Conference 2016.

European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016)

schoolLa University of Vienna, el German Centre for Higher Education Research and Science Studies (DZHW), i la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven) organitzen l’European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016). Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2010 en resposta a una manca de formació en cienciometria, especialment als països de parla alemanya, i l’augment d’aquesta demanda per part de responsables polítics, directors i gestors d’investigació, científics, especialistes en informació i bibliotecaris.

L’ESSS 2016 tindrà lloc del 4 al 9 de setembre de 2016 a Granada i es centrarà en l’ús pràctic dels mètodes quantitatius en estudis de la ciència i l’avaluació de la recerca. En aquest marc, s’abordaran temes com, per exemple, les fonts d’informació sobre producció científica (Web of Science, Scopus i Google Scholar); la construcció d’indicadors rellevants i la interpretació dels resultats; l’avaluació científica; o l’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el programa al lloc web de l’ESSS 2016.

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes): Nova versió 2016

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes)miar és una base de dades elaborada per la Universitat de Barcelona (UB) per a la identificació i l’anàlisi de la visibilitat i difusió secundària de revistes científiques. Recentment s’ha publicat la nova versió (en proves) de l’any 2016 de MIAR, que s’ha presentat a la 6a Conferencia Internacional sobre Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2016), organitzada per la revista «El Profesional de la Información (EPI)» i la UB. En la nova versió, el sistema inclou més de 29.000 publicacions i 114 fonts d’informació (bases de dades o repertoris d’avaluació).

MIAR agrupa les revistes en grans àmbits temàtics, subdividits en camps acadèmics més específics. El sistema realitza l’encreuament entre les revistes identificades pel seu ISSN i les bases de dades que les indexen. A més, s’indica el vincle als llocs web dels editors i institucions responsables dels repertoris i fonts. També ofereix informació de la presència de la revista en repertoris d’avaluació com ara el segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)Scimago Journal Rank, CARHUS Plus+ o Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), així com la política d’accés obert de cada publicació.

En aquesta nova edició hi ha diverses novetats destacades:
1. Actualització dels components a partir dels quals es calcula l’ICDS (Índex Compost de Difusió Secundària) de les revistes.
2. Incorporació progressiva de revistes de totes les matèries, a més de ciències socials i humanitats.
3. Actualització del nombre de bases de dades i fonts que es comproven per determinar la difusió de cada títol.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MIAR.

Informe: «NISO Altmetrics Definitions and Use Cases. NISO, 2016»

niso«NISO Altmetrics Definitions and Use Cases. NISO, 2016» és un projecte de la National Information Standards Organization (NISO), iniciat l’any 2003, que té l’objectiu d’encarar les limitacions i mancances de la mètrica alternativa d’avaluació de la producció científica Altmetrics.

L’estudi es desenvolupa en dues fases i revisa a fons les definicions i casos d’ús de les fonts d’informació diverses en matèria Altmetrics. També inclou una declaració sobre el paper que juga la mètrica d’avaluació alternativa de la investigació per a donar suport en l’assessorament sobre possibles aplicacions de l’eina. L’informe posa en relleu les formes en què els diversos grups d’interès recullen, elaboren i consumeixen Altmetrics, i posen en comú necessitats, objectius i usos de les parts interessades. El projecte està obert als comentaris del públic fins al 20 d’abril de 2016.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative.

Research and Innovation Observatory (RIO)

logo-ec-rio1El  Joint Research Centre (JRC) Research and Innovation Observatory (RIO) és una iniciativa de la Comissió Europea (CE) que supervisa i analitza l’evolució de la recerca i innovació a l’àmbit nacional i europeu. En aquest marc, l’Horizon 2020 Policy Support Facility (PSF) elabora una sèrie d’informes anuals d’investigació que faciliten el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de recerca i innovació.

Aquest portal web ofereix informació quantitativa i qualitativa actualitzada, per països i a escala global europea, i documents i informes sobre polítiques, estadístiques i indicadors clauA més, el portal constitueix una base de coneixement important per donar suport al Semestre Europeu, el cicle anual de coordinació de les polítiques econòmiques de la Unió Europea (UE) i, en concret, a l’anàlisi que es fa anualment sobre les polítiques i resultats de la recerca i la innovació dels diferents països membres.

A partir del 2016, el RIO també proporcionarà  una sèrie d’informes d’anàlisis temàtiques sobre qüestions com l’impacte dels instruments de finançament públic en l’excel·lència; les polítiques per donar suport al creixement d’empreses innovadores; la consolidació fiscal intel·ligent; i finalment, els mecanismes de transferència de coneixements eficaços entre el món empresarial i l’acadèmic.

Per més informació podeu consultar el lloc web del RIO.

Repositori d’Instantànies de Recerca

rep2El Repositori d’Instantànies de Recerca és un instrument per mesurar i avaluar la recerca biomèdica realitzada a Catalunya. El dipòsit difon, valida, emmagatzema i mostra exemples de resultats de recerca que hagin tingut un impacte social. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), des del grup Impacte Social de la Recerca (ISOR), coordina la identificació de les instantànies en col·laboració amb els centres biomèdics catalans.

L’impacte social de la recerca es refereix a tots els beneficis reals experimentats dels resultats de la recerca, incloses persones, organitzacions, comunitats, regions o altres entitats. Aquests beneficis poden estar relacionats amb la influència de la recerca en les decisions que afecten els sistemes de salut; la pràctica clínica; la gestió sanitària i/o pública; la millora de la salut i el benestar social; o la promoció dels beneficis econòmics en la societat.

El Repositori d’Instantànies de Recerca recull informació sobre: de què va la recerca; els resultats aconseguits pels investigadors; com es beneficien els ciutadans; com s’ha comprovat l’impacte social; informació sobre els investigadors que han realitzat la recerca; entre d’altres. El format de les instantànies és en forma de díptic i el llenguatge utilitzat és planer. Actualment disposa de tres exemples d’instantànies de recerca.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’AQuAS.

Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Veterinària

Font: Lucia Morales.

Font: Lucia Morales.

En el marc del projecte dels Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009), ja es pot consultar el document de treball de Veterinària (en format Adobe Acrobat). L’informe ha estat redactat per Joaquim Segalés, director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Reyes Pla, professora de la UAB. A més, l’informe ha tingut la col·laboració de Pere Arús (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA), Daniel Babot (Universitat de Lleida, UdL) i Maria Pla (Universitat de Girona, UdG).

Els investigadors de l’àrea de Veterinària tenen un període d’un mes, és a dir, fins al 30 d’abril de 2016, per a deixar un comentari al Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, els redactors estudiaran els comentaris rebuts i tancaran definitivament el text.

Un projecte com aquest necessita la participació i la implicació de tota la comunitat científica. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió, i fent comentaris i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web dels Reports de la recerca a Catalunya.

Butlletí mensual
Twitter