Bases de dades

Base de dades sobre polítiques de propietat intel·lectual a universitats i institucions científiques

WIPOLa World Intellectual Property Organization (WIPO) ha creat una base de dades amb documentació sobre polítiques de propietat intel·lectual a les universitats i institucions científiques. En aquest sentit, la WIPO considera que cal desenvolupar una política sòlida en matèria de propietat intel·lectual per traslladar al mercat els descobriments de la recerca bàsica i aplicada.

Les activitats científiques de les universitats i institucions públiques de recerca produeixen resultats en forma d’invencions, moltes de les quals són patentables mentre que d’altres només són proves de concepte o prototipus. A més, els governs volen accelerar la transformació de les invencions en processos i productes industrials a partir d’una col·laboració forta entre el sector privat i l’acadèmic. Un requisit per aquesta col·laboració consisteix en comptar amb una política institucional de propietat intel·lectual, els objectius de la qual són, per exemple, aportar seguretat jurídica, promoure l’R+D o evidenciar els avantatges de comercialitzar una invenció.

La base de dades sobre polítiques de propietat intel·lectual de la WIPO conté gairebé 350 documents amb polítiques, manuals i models d’acord generats per universitats i institucions de recerca d’arreu del món. A més, permet buscar informació segons diversos criteris: tipus d’institució; país o regió; àrees de treball; idioma; i documents annexos.

Per a més informació, podeu consultar la base de dades de la WIPO.

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes): Nova versió 2016

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes)miar és una base de dades elaborada per la Universitat de Barcelona (UB) per a la identificació i l’anàlisi de la visibilitat i difusió secundària de revistes científiques. Recentment s’ha publicat la nova versió (en proves) de l’any 2016 de MIAR, que s’ha presentat a la 6a Conferencia Internacional sobre Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2016), organitzada per la revista «El Profesional de la Información (EPI)» i la UB. En la nova versió, el sistema inclou més de 29.000 publicacions i 114 fonts d’informació (bases de dades o repertoris d’avaluació).

MIAR agrupa les revistes en grans àmbits temàtics, subdividits en camps acadèmics més específics. El sistema realitza l’encreuament entre les revistes identificades pel seu ISSN i les bases de dades que les indexen. A més, s’indica el vincle als llocs web dels editors i institucions responsables dels repertoris i fonts. També ofereix informació de la presència de la revista en repertoris d’avaluació com ara el segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)Scimago Journal Rank, CARHUS Plus+ o Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), així com la política d’accés obert de cada publicació.

En aquesta nova edició hi ha diverses novetats destacades:
1. Actualització dels components a partir dels quals es calcula l’ICDS (Índex Compost de Difusió Secundària) de les revistes.
2. Incorporació progressiva de revistes de totes les matèries, a més de ciències socials i humanitats.
3. Actualització del nombre de bases de dades i fonts que es comproven per determinar la difusió de cada títol.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MIAR.

Plataforma de revistes: Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento Científico (REDIB)

REDIBLa plataforma de revistes Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento Científico (REDIB) substitueix l’anterior portal e-Revistas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Fruit de la iniciativa conjunta del CSIC i Universia, es tracta d’una plataforma d’agregació de continguts científics i acadèmics produïts en l’àmbit iberoamericà. A més, promou la innovació tecnològica de les eines de producció editorial per facilitar l’accés, la difusió i la posada en valor de la producció científica.

A través d’un únic portal, REDIB ofereix accés obert a documents científics i acadèmics de qualitat contrastada per filtres previs, publicats per editors i altres productors de continguts de països iberoamericans o de temàtica iberoamericana, en un sentit tant geogràfic com cultural. Actualment la plataforma compta amb 1.431 revistes i 341.280 documents.

REDIB vol destacar per una filosofia de treball cooperativa, amb un accés a continguts al seu lloc original de producció, col·laboració voluntària dels editors i transparència en el procés de comunicació entre l’usuari i el productor de la informació. Igualment pretén estimular la innovació tecnològica per gestionar i localitzar la informació científica, i contribuir a la implantació de nous criteris de qualitat editorial: programes específics d’edició i publicació de continguts científics que permetin la interoperabilitat; identificadors que garanteixin l’accés permanent als continguts; o normalització d’autories, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar la plataforma REDIB.

Comunicació: «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors»

ScientiaVisibilitat Impacte Investigació, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, ha publicat la presentació de la comunicació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors», a càrrec de Llorenç Arguimbau, coordinador de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La comunicació es va presentar el 18 de juny de 2015 a Barcelona en el marc de les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya, organitzades per la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

La presentació fa un repàs de les diferents etapes de la producció científica:
a) Publicació: inclou alguns criteris per seleccionar revistes i tracta el tema de l’accés obert.
b) Difusió: presenta perfils d’investigadors i explica en què consisteix la ciència 2.0.
c) Indexació: es fa evident que la visibilitat de la producció científica creix a través de la indexació a bases de dades, dipòsits digitals i gestors bibliogràfics.
d) Bibliometria: dóna suport a la presa de decisions però no pot substituir l’opinió qualitativa dels experts. A més, cal tenir en molt compte que el Factor d’Impacte caracteritza les revistes, mentre que les citacions caracteritzen els articles. També es tracten els indicadors bibliomètrics alternatius, així com els rànquings d’institucions i de revistes.
e) Avaluació: permet retre comptes a la societat, repartir recursos i generar reputació científica. Darrerament s’han presentat declaracions i manifests que reflexionen sobre el rol i desenvolupament de l’avaluació científica.

En cada una d’aquestes etapes, és evident que les biblioteques i centres de documentació poden jugar un paper destacat a l’hora de donar suport als investigadors. Finalment, cal esmentar que la presentació conté enllaços a recursos d’informació, exemples pràctics, articles de revista i enregistraments vídeo sobre el tema.

Per a més informació, podeu consultar el document complet de la presentació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors».

La base de dades ISOC indexa 3.000 revistes espanyoles en Ciències socials i Humanitats

ISOCDes de l’any 1975, la base de dades ISOC agrupa i difon la literatura científica publicada en revistes espanyoles de Ciències socials i Humanitats. La gestió de la base de dades és responsabilitat de la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). ISOC és una base de dades pluridisciplinària que cobreix les disciplines següents: Antropologia, Arqueologia i Prehistòria, Arts, Biblioteconomia i Documentació, Dret, Economia, Educació, Filosofia, Geografia, Història, Lingüística, Psicologia, Sociologia i Ciències Polítiques, Urbanisme i Estudis sobre Amèrica Llatina.

Respecte a l’accés, ISOC es pot consultar per subscripció (accés complet a tots els camps d’informació) o de forma gratuïta (consulta només de la informació bibliogràfica bàsica, excepte en el cas de la Biblioteconomia i Documentació que és d’accés complet sense subscripció).

En l’actualitat, ISOC conté 752.513 registres bibliogràfics, dels quals 413.442 inclouen l’afiliació dels autors i 235.328, els enllaços al text complet en accés obert. Així, la base de dades indexa 2.988 títols de revistes, de les quals 1.472 en actiu (1.149 tenen versió electrònica). Per incorporar una revista a la base de dades, és necessària una valoració prèvia segons uns requeriments de qualitat editorial i interès científic i tècnic.

D’altra banda, la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC també ofereix accés a documents d’interès. A més de documents metodològics (com, per exemple, normes per a l’anàlisi documental de la base de dades), es poden consultar informes per caracteritzar les revistes espanyoles en humanitats i ciències socials des d’un doble vessant: per un costat, producció científica i perfil temàtic; per l’altre costat, indicadors sobre trajectòria, autoria i internacionalització. A banda de les revistes incloses a ISOC, aquesta anàlisi també s’aplica a les revistes amb segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), i a les revistes indexades a les bases de dades internacionals Web of Science i Scopus.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC.

EUDAT, un model europeu d’infraestructura col·laborativa de dades científiques

EUDAT (European Data Infrastructure)EUDAT és una iniciativa finançada pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (UE) que desenvolupa un model d’infraestructura col·laborativa de dades de recerca europees. En aquest marc, EUDAT permet als investigadors i als professionals europeus de qualsevol disciplina preservar, cercar, accedir i processar dades científiques en un entorn de confiança.

EUDAT ofereix una gamma de serveis i recursos d’emmagatzematge que possibilita que els científics puguin dipositar els seus recursos:
1. B2DROP: sincronitzar i intercanviar dades amb un o diversos usuaris de forma senzilla.
2. B2SHARE:
e
mmagatzemar i compartir dades de recerca a petita escala des de contextos diversos.
3. B2SAFE: aplicar polítiques de gestió de dades a través de múltiples dominis administratius.
4. B2STAGE:
transferir conjunts de dades de recerca entre els recursos d’emmagatzematge EUDAT i estacions de treball d’alt rendiment.
5. BFINDcatàleg de metadades d’ús senzill de les col·leccions de dades d’investigació dipositades en la infraestructura.

Les 8 comunitats de recerca provinents de diverses àrees científiques que conformen l’EUDAT són:
a) CLARIN (Humanitats i Ciències Socials)
b) diXa (Seguretat química)
c) DRIHM (Hidrometeorologia)
d) ENES (Modelització climàtica)
e) EPOS (Ciències de la terra)
f) INCF (Neuroinformàtica)
g) LifeWatch (Biodiversitat)
h) VPH (Fisiologia humana)

Per a informació més detallada podeu consultar el lloc web de l’EUDAT.

Les universitats catalanes acorden usar ORCID per a identificar els autors de la producció de recerca

La desambiguació dels noms dels investigadors suposa un repte per a la comunicació i la documentació científica. En aquesta línia, ORCID va ser creat l’octubre de 2012 com un projecte obert, sense ànim de lucre i comunitari que ofereix un sistema per a crear i mantenir un registre únic d’investigadors. Així, s’atorga a cada investigador una identificació alfanumèrica, persistent i inequívoca per a distingir clarament la seva producció científica i evitar confusions relacionades amb l’autoria. Es tracta d’un identificador similar al Digital Object Identifier (DOI) que actualment es fa servir als articles i vol ser un sistema transparent que pugui interrelacionar-se amb altres sistemes actuals d’identificació dels autors.

ORCID pretén esdevenir el registre únic mundial d’investigadors i vincular la seva producció. El registre compta actualment amb més de 180.000 investigadors i és acceptat per moltes organitzacions i editorials científiques, com ara Nature, Elsevier o Thomson Reuters.

L’ús de l’identificador ORCID possibilita l’enllaç de les activitats de recerca d’un mateix autor referenciades a diferents sistemes d’informació. Aquesta funcionalitat serà imprescindible en la creació del futur Portal de la Recerca de Catalunya que permetrà la consulta agregada a la recerca produïda en les diferents universitats i capturada des de diferents sistemes.

El Portal de la Recerca de Catalunya és una iniciativa de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, en la qual el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballen conjuntament amb les universitats participants. El portal recol·lectarà la producció de recerca dels sistemes d’informació de les universitats catalanes per donar una visibilitat conjunta de les institucions que fan recerca, dels seus investigadors i de la seva producció científica.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ORCID, així com la presentació sobre el Portal de la Recerca de Catalunya realitzada a les Segones Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2013).

Integració dels identificadors ResearcherID i ORCID

ResearcherID (Thomson Reuters) i ORCID (Open Researcher & Contributor ID) són dues iniciatives  per a la normalització dels noms d’autors de publicacions científiques. A partir d’ara, els usuaris d’ambdues plataformes poden integrar els serveis que ofereixen. D’aquesta manera, els dos identificadors quedaran sincronitzats i es podran intercanviar dades entre els dos comptes.

ResearcherID permet als investigadors crear un identificador personal (ID) estable que es vincula a un espai de treball personal on l’investigador pot emmagatzemar informació sobre les publicacions pròpies. Aquestes les pot compartir amb el públic o bé mantenir-les privades. La informació de citacions, etiquetes i claus generades per l’usuari s’actualitzen de forma automàtica.

Pel que fa a ORCID, és un projecte independent d’aplicació global que es vol convertir en el registre únic mundial d’autors, i es vincula a la producció dels investigadors facilitant-los l’accés a les bases de dades bibliogràfiques, identificant col·laboradors i revisors. Actualment, mitjançant l’última versió de ResearcherID, ambdós serveis es poden vincular i es pot gestionar la informació des d’un sol compte.

Per a més informació sobre la integració d’ambdues eines podeu consultar el lloc web de ResearcherID.

Macaulay Library, la col·lecció multimèdia sobre biodiversitat més gran del món

Macaulay LibraryMacaulay Library ofereix en línia la col·lecció multimèdia més gran i antiga del món sobre biodiversitat. Elaborada pel Cornell Lab of Ornithology de Nova York, s’encarrega de recollir, preservar i difondre aquests documents des de 1929 i, actualment, compta amb més de 175.000 gravacions d’àudio i 60.000 de vídeo que documenten el comportament de les diferents espècies animals.

En els darrers anys s’ha realitzat una tasca de digitalització dels arxius analògics de la col·lecció i ja es poden consultar al seu lloc web cercant per taxonomies o mitjançant les funcions avançades de cerca. La base de dades posa l’èmfasi sobretot en la col·lecció d’aus, però igualment podem trobar sons de tot el regne animal.

Per a més informació podeu accedir al lloc web de la Macaulay Library.

SIBHIL·LA, fons bibliogràfic documental per difondre la història, llengua i literatura catalana

SIBHIL·LASIBHIL·LA (Servei d’Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya) és una nova iniciativa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que recull un fons documental bibliogràfic força complet sobre Catalunya. Aquesta eina vol posar a disposició de la docència i la recerca el material humanístic essencial per a facilitar la transferència de coneixement i la seva difusió. Els serveis que s’ofereixen als usuaris són: elaboració de productes culturals a partir de la informació recollida a les bases de dades; suport tècnic a la recerca; i, per últim, atenció personalitzada a les consultes.

SIBHIL·LA és el resultat de la fusió de dos projectes de la UAB creats l’any 1987 per respondre a les necessitats de recerca de professors i grups d’investigació: el Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC), del Departament d’Història Moderna i Contemporània, i  TRACES: Base de Dades de Llengua i Literatura Catalanes, elaborada pel Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC) del Departament de Filologia Catalana.

Butlletí mensual
Twitter