Bibliometria
Científics catalans i valencians signen 8 dels 50 articles més citats del 2012
ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat l’informe The Hottest Scientific Researchers and Research. Aquest estudi detecta els investigadors que han publicat un major nombre de treball de referència en els dos darrers anys, així com els articles de l’any 2012 que van ser més citats durant el mateix any. L’anàlisi de les dades posa de manifest una notícia excel·lent: la participació destacada d’investigadors d’institucions catalanes i valencianes en els articles d’avantguarda.
En primer lloc, l’informe identifica els 21 investigadors amb major quantitat de hot papers, és a dir, documents publicats els 2 darrers anys amb un nombre de citacions notablement superior a la resta de documents de la mateixa revista. En aquest cas, no hi ha cap científic dels territoris de llengua i cultura catalanes.
D’altra banda, ScienceWatch selecciona els 51 articles originals de l’any 2012 que han rebut més citacions fins el mes de desembre (s’han exclòs revisions i altres tipus de documents). Cal tenir en compte que els resultats estan fortament concentrats en determinades categories temàtiques i en un grup petit de revistes d’alt impacte: New England Journal of Medicine, Nature, Physics Letters B, Science, Physical Review Letters, Lancet, Journal of the American Medical Association i Journal of High Energy Physics. Pel que fa al repartiment temàtic, les categories més representades són medicina (19 articles), física (14), materials (6), genètica (4) i ciències de l’espai (3).
Dels 51 articles més citats del 2012, 13 presenten participació espanyola. Ara bé, la distribució per comunitats autònomes demostra que Catalunya és capdavantera a l’Estat espanyol, amb 8 articles (4 de física, 3 de medicina i 1 de ciència de l’espai). D’altra banda, el País Valencià també té una presència destacada, amb 4 articles, tots de física.
La distribució per institucions catalanes i valencianes és la següent:
- Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 5 articles
- Institut de Fisica d’Altes Energies (IFAE): 4 documents
- Universitat de València (UV): 4 documents
- Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC/UV): 4 documents
- Hospital Universitari de Bellvitge: 1 document
- Hospital Vall d’Hebron: 1 document
- Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC): 1 document
- Universitat de Barcelona (UB): 1 document
- Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): 1 document (a més, el Dr. Josep Baselga signa un altre article des de la seva institució nord-americana).
Per a més informació, podeu consultar el lloc web ScienceWatch.
14th International Society of Scientometrics and Informetrics Conference
Del 15 al 19 de juliol de 2013 tindrà lloc a Viena la 14th International Society of Scientometrics and Informetrics Conference (ISSI 2013 Conference), organitzada per la University of Vienna, l’Austrian Institute of Technology (AIT) i la International Society for Scientometrics and Informetrics (ISSI).
La ISSI 2013 Conference proporcionarà un fòrum internacional obert per a científics, gestors de recerca, autoritats i professionals de la informació per a debatre la situació i els avenços de les teories informètriques i cienciomètriques, així com el seu desenvolupament actual. A més de l’enfocament d’avaluació tradicional, també es discutiran les aplicacions pràctiques de camps relacionats amb les biblioteques i les ciències de la informació, la història de la ciència i la filosofia de la ciència, entre d’altres.
En aquest marc, cal destacar la participació del Grup de Recerca en Bibliometria – BAC en el seminari Address unification and document attribution to organizations. En aquest espai s’exposaran els aspectes tècnics sobre la normalització del nom de les organitzacions. A més, Ismael Ràfols, investigador de l’Instituto de Gestión de la Innovación y del Conocimiento (INGENIO [CSIC-UPV]), hi coordinarà una sessió i participarà en diverses comunicacions. Així mateix, un grup d’investigadores de la Universitat de Barcelona (UB), integrat per Maite Barrios, Anna Villarroya, Candela Ollé i Lidia Ortega, presentarà la comunicació Gender Inequality in Sientific Production (RIP).
Per informar-vos en detall del programa podeu consultar el lloc web de l’ISSI 2013 Conference.
Estudi bibliomètric: «Índice H de las revistas españolas de Ciencias Sociales y Jurídicas segons Google Scholar (2002-2011)»
El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat un estudi bibliomètric de les revistes espanyoles de Ciències Socials i Jurídiques a Google Scholar. L’estudi Índice H de las revistas españolas de Ciencias Sociales y Jurídicas (2002-2011) pretén comprovar la cobertura de les publicacions en aquestes àrees, i així mateix, comparar les diferències respecte al període 2001-2010. El treball ha estat finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO).
L’Índex H és un sistema de mesura de la qualitat professional dels científics, proposat per Jorge Hirsch de la University of California, basat en la quantitat de citacions que rep un article científic. És el balanç entre el nombre de publicacions i les citacions a aquestes, i vol diferenciar els investigadors amb una gran influència en el món científic d’aquells que simplement publiquen molts treballs.
Les cerques bibliogràfiques es van realitzar el mes de març de 2013. S’ha calculat l’Índex H de 1.038 revistes, de les quals 251 son de dret; 157 d’educació; 137 d’economia; 109 de psicologia; 87 de sociologia; 56 de ciències polítiques; 54 de geografia; 46 d’antropologia; 42 de ciències de l’esport; 39 d’urbanisme; 36 de documentació; i 24 de comunicació.
Per a més informació, podeu consultar l’Índice H de las revistas españolas de Ciencias Sociales y Jurídicas según Google Scholar (2002-2011), en les versions castellana i anglesa, al Repositorio Institucional de la UGR (DIGIBUG).
Informe APEI sobre publicación en revistas científicas (2013)
L’Asociación Profesional de Especialistas en Información (APEI), punt de referència i vehicle d’expressió dels professionals i especialistes en informació i documentació, ha publicat recentment l’Informe APEI sobre publicación en revistas científicas (2013). Es tracta d’un manual en què es presenten els aspectes que s’han de tenir en compte per escriure i publicar articles amb la qualitat suficient perquè siguin acceptats en revistes d’impacte elevat.
Els autors de l’informe són Tomàs Baiget, director de la revista El profesional de la información (EPI), i Daniel Torres-Salinas, tècnic de gestió de la recerca del Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA) de la Universidad de Navarra. Els temes principals que s’hi tracten són:
- Generalitats sobre publicacions tècniques i científiques
- Índexs de qualitat de revistes, metadades, aspectes formals, seccions dels articles, redacció i il·lustracions
- Procés de l’avaluació per parells, ètica i publicació en accés obert
- Màrqueting professional i promoció de l’article.
L’APEI es va crear l’any 1999 amb l’objectiu de reforçar el perfil professional dels especialistes en informació i documentació en l’àmbit de les administracions públiques i les empreses, potenciant el seu lideratge en el mercat de les indústries de la informació, comunicacions i noves tecnologies. Actualment, compta amb més de 100 associats i està integrada en la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (FESABID).
Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’APEI.
Informe ‘Leading research economies in a changing knowledge network’ (2012)
ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat l’informe ‘Leading research economies in a changing knowledge network (2012)’. L’estudi mostra el panorama general de l’activitat científica a Espanya comparant-la amb la de països com ara Portugal, França, Itàlia, Brasil i Mèxic.
L’informe proporciona dades sobre els impactes de les citacions en la literatura científica i com aquestes xifres han canviat al llarg del temps. També posa de relleu el contrast entre nacions amb economies i bases de recerca estables, i països en què la presència econòmica i científica, dins l’escenari mundial, ha anat en augment en els últims anys.
Podeu accedir al contingut sencer de l’informe des del lloc web d’ScienceWatch.
ScienceWatch identifica les línies de recerca d’avantguarda
ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat l’informe Research Fronts 2013. Aquest estudi és el primer d’una sèrie dedicada a les línies actuals de recerca d’avantguarda per a ciències i ciències socials. Així, l’informe descriu els 100 fronts científics més actius a partir del major nombre de citacions obtingudes pels treballs més importants de cada línia de recerca.
La informació de partida s’extreu de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). A partir d’aquí, Thomson Reuters busca patrons i agrupacions en els documents citats, en particular, grups d’articles que són citats conjuntament de forma freqüent. Quan una agrupació d’aquest tipus assoleix un cert nivell d’activitat i coherència, detectada a través d’anàlisis quantitatives, es forma un front de recerca, en el qual els articles cocitats serveixen com a nucli fundacional (core papers). Cal tenir en compte que l’informe Research Fronts 2013 recull les línies de recerca més actives actualment entre les de majors dimensions, és a dir, n’hi pot haver de més actives però que encara siguin massa petites en termes de nombre d’articles principals i de citacions rebudes.
El centenar d’especialitats de primera fila s’organitzen en 10 grans àrees. Cada àrea presenta 10 fronts de recerca, ordenats segons la data mitjana d’aparició. Cada front compta amb el nombre de core papers, les citacions obtingudes i l’any promig de publicació, a més d’un breu panorama nacional i institucional.
L’informe Research Fronts 2013 és interessant per als investigadors però també per als responsables polítics i gestors científics, ja que s’hi detecten àrees de difícil identificació, fins i tot per a les institucions implicades.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web ScienceWatch.
Catalunya aporta gairebé la meitat dels investigadors més citats de l’Estat espanyol
La base de dades Essential Science Indicators (ESI), de Thomson Reuters, determina a partir d’informació bibliomètrica la influència dels investigadors, institucions, documents, publicacions i països en 22 camps científics, així com les àrees de recerca emergents. Un dels apartats principals de la base de dades ESI permet consultar els documents més citats per països i publicats en el període 2002-2012. Dels 50 documents espanyols amb major citació, 36 (un 72 %) tenen com a mínim un autor dels territoris de llengua i cultura catalanes. A més, un 47,4 % dels 78 investigadors espanyols implicats treballen a institucions científiques de Catalunya.
Abans d’analitzar en profunditat les dades, cal tenir en compte que els documents estudiats van ser publicats en revistes de gran impacte (Nature, The New England Journal of Medicine, Bioinformatics, etc.) i que corresponen a camps científics amb un nivell elevat de citació: Clinical Medicine (22 documents); Physics (10); i Molecular Biology & Genetics (5), etc. A més, alguns treballs presenten un gran nombre d’autors i la majoria tracten sobre aportacions fonamentals o aspectes metodològics. Tampoc cal oblidar que els documents publicats a l’inici del període 2002-2012 tenen més possibilitats d’acumular citacions (com a mínim, tots els 50 documents tenen 1.000 citacions cadascun).
L’impacte de les publicacions científiques catalanes és un 44% superior a la mitjana mundial
L’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) ha publicat l’informe Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2010, elaborat per un equip de recerca dirigit per Félix de Moya-Anegón, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i investigador principal de l’SCImago Research Group.
La font d’informació utilitzada és la base de dades Scopus (Elsevier), amb el suport del portal SCImago Country & Journal Rank. Per tant, cal tenir en compte un cert biaix en la representació de les llengües (anglès), les àrees temàtiques (biomedicina, ciències, tecnologia i algunes ciències socials) o els tipus de documents (sobretot, articles de revista).
L’informe presenta l’anàlisi dels principals indicadors bibliomètrics de l’activitat científica espanyola i, a més, incorpora l’evolució en relació a anys anteriors i les tendències de futur. També cal destacar la representació gràfica de les dades clau i una extensa explicació metodològica.
A continuació es comenten les dades principals de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua i cultura catalanes en relació als indicadors quantitatius (producció) i qualitatius (citacions, impacte, visibilitat), de col·laboració internacional i per institucions.
Thomson Reuters ha reobert ScienceWatch
Thomson Reuters ha reobert ScienceWatch, un lloc web gratuït dedicat a les mètriques de la recerca científica i a l’anàlisi de la productivitat investigadora. Des de l’any 1989, ScienceWatch facilita informació sobre persones, llocs i temes en l’avantguarda de la ciència. El seu públic potencial són els mateixos investigadors, així com els comunicadors especialitzats en ciència.
La nova versió de ScienceWatch incorpora un sistema d’etiquetatge dels continguts per optimitzar els resultats de cerca. ScienceWatch aprofita les dades bibliomètriques del Web of Knowledge i, a més, integra alguns recursos interessants: Global Research Reports (informes sobre àrees científiques o països), Citation Laureates (previsió de guanyadors del Premi Nobel), i Sci-Bytes (tendències en temes de recerca i científics emergents). A més ofereix dades exclusives i comentaris d’alguns dels experts científics més destacats.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web de ScienceWatch.
Noves funcionalitats de Google Scholar
L’any 2004 va entrar en funcionament Google Scholar, un motor de cerca que indexa el text complet de milions de documents científics a través d’una gran varietat de formats de publicació i disciplines. En el darrer any, Google Scholar ha anat incorporant interessants productes i serveis addicionals.
Google Scholar Metrics permet mesurar de forma fàcil i ràpida la visibilitat i influència dels articles recents en publicacions acadèmiques. El producte facilita un llistat de 100 publicacions en 10 idiomes (inclou l’anglès i el castellà) ordenades segons dos indicadors bibliomètrics: el primer, h5-index, és l’Índex H dels articles publicats els 5 darrers anys a la revista; el segon, h5-median, correspon a la publicació i es tracta de la mitjana de citacions dels articles inclosos al primer indicador. Per veure els articles més citats d’una revista, només cal fer clic a sobre de l’indicador h5-index.
Google Scholar Citations és un servei (requereix estar registrar) que permet als investigadors fer el seguiment de les citacions bibliogràfiques obtingudes pels seus articles, a més d’elaborar mètriques i gràfiques. El perfil de l’investigador es pot fer públic a Google Scholar, que s’encarrega d’actualitzar automàticament les llistes d’articles i citacions (naturalment, els autors poden revisar i administrar les seves dades).
També és necessari estar registrar per accedir a Google Updates. Es tracta d’un producte de Google Scholar que permet estar al dia d’una part considerable del que es publica en un camp científic. Així, a partir del perfil creat per l’investigador, un sistema automàtic d’alerta i filtratge de lectures busca nous articles rellevants per a la seva investigació i els mostra quan l’investigador es torna a connectar a Google Scholar.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web de Google Scholar o, si voleu un estudi més valoratiu, el blog Primer Cuartil, d’Álvaro Cabezas (Universidad de Granada).