Bibliometria

El portal Dialnet arriba a les 10.000 revistes indexades

Dialnet, el portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, actualment disposa de 10.000 revistes indexades. D’aquestes publicacions, el 42 % ofereix articles en accés obert, que allotgen el contingut en els servidors del portal o l’enllacen als llocs web propis. Aquest projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques.

En la informació de cada revista, Dialnet integra la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries): Ciències bàsiques i experimentals; Geociències i Medi ambient; Ciències biològiques;  Ciències de la salut; Agricultura i alimentació; Tecnologies; Economia i empresa; Ciències jurídiques; Ciències socials; Psicologia i educació; Humanitats; Art; i finalment, Filologies. D’entre elles, el 19 % s’engloba dins les Humanitats (2.141 revistes); el 13 % dins les Ciències socials (1.439); el 10 % dins les Filologies (1.173), i el 10 % dins  les Ciències jurídiques (1.168). Pel que fa a l’idioma, l’espanyol és la llengua predominant, amb un 66 % dels títols.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

El portal Dialnet ofereix més d’1 milió de documents científics consultables a text complet

Dialnet és un portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, facilitant l’accés a continguts científics. Actualment, el portal conté 9.932 revistes, 58.892 tesis i 5,4 milions de documents, el 20 % dels quals (més d’1 milió) es poden consultar a text complet. La pantalla de consulta del portal es mostra en 10 idiomes, inclòs el català, i compta amb més d’1,7 milions d’usuaris.

El projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques. Pel que fa a la classificació de revistes a Dialnet, actualment  s’integren la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

De les 9.932 revistes referenciades actualment a Dialnet, més de 4.100 (un 42 %) ofereixen els seus articles en accés obert. Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries). D’entre elles, les Humanitats, les Ciències socials, la Psicologia i l’Educació són les que ofereixen en major mesura documents a text complet. Per tipus documental, la proporció més gran la trobem en les tesis doctorals, amb un 51 % de documents disponibles a text complet (més de 29.000 tesis), seguit  dels articles de revista, que representen un 24% del total (994.000).

Dialnet ofereix a investigadors i usuaris un servei de cerca de documents (sense registre) i la subscripció a alertes de revistes (registre gratuït), que permet rebre per correu electrònic alertes amb els sumaris dels números nous. A més, els usuaris d’institucions vinculades al projecte, tenen accés a Dialnet Plus, amb serveis bibliogràfics i documentals de valor afegit: cerca avançada de documents; selecció i exportació de documents; gestió de cerques realitzades; cercador d’autor; creació de llistes bibliogràfiques per compartir, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Un informe bibliomètric de la FECYT constata el lideratge de Catalunya en la producció científica estatal (2005-2014)

Indicadores bibliométricos 2005-2014 (FECYT)La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha presentat l’edició de l’any 2016 de l’informe periòdic «Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española (2005-2014)». L’objectiu és oferir una perspectiva multidimensional de la quantitat i qualitat de la producció científica de l’Estat espanyol del període 2005-2014 a través de l’estudi de diversos indicadors bibliomètrics. La publicació ofereix una visió detallada del rendiment de la producció científica espanyola a partir de l’anàlisi de la seva distribució temàtica i geogràfica, i la seva situació en el context internacional.

L’informe constata la posició capdavantera de Catalunya en termes quantitatius i qualitatius. Així, per exemple, un 47,2 % de les publicacions excel·lents estatals (dins del 10 % més citat del món) provenen de centres científics i acadèmics de Catalunya.

Continua llegint

Dos recursos bibliomètrics del Grup d’Investigació EC3

coauthor_indexEl Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix dos recursos bibliomètrics que tenen l’objectiu d’analitzar els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols i d’avaluar les revistes científiques.

D’una banda, l’eina Co-author Index actualitzada, permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols en els diversos camps i disciplines en què s’organitza el coneixement científic. Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com, per exemple, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 20.000 revistes nacionals i internacionals indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters. Els indicadors de coautoria es poden consultar per revista, per disciplina, i per anys. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

D’altra banda, l’informe «Proceedings Scholar Metrics: H Index of proceedings on Computer Science, Electrical & Electronic Engineering, and Communications» presenta una llista d’actes de congressos en les àrees d’Informàtica, Enginyeria elèctrica i  electrònica i  de les comunicacions, classificades d’acord amb el seu índex h, segons Google Scholar Metrics (GSM).

Segons els criteris d’inclusió del GSM, es mostren les publicacions amb almenys 100 articles i que han rebut una citació en els últims cinc anys (2011-2015). Les cerques es van realitzar entre el 7 i el 12 de desembre de 2016 i s’han identificat un total de 1.634 actuacions.  Aquest tipus de publicació ocupa un lloc destacat en el currículum dels investigadors de les àrees implicades, perquè són considerats de manera especial en els programes d’avaluació científica.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web del Grupo de Investigación EC3.

Highly Cited Researchers (2016): Quins són els científics més influents?

Highly Cited Researchers 2016L’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters, ha presentat la versió 2016 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001, 2014 i 2015.

La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 53 investigadors (un 1,62 % del total mundial), dels quals només 6 són dones (cap d’elles forma part dels territoris de llengua i cultura catalanes). Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors i ha recuperat la primera posició estatal perduda l’any 2015.

L’edició 2016 presenta els 3.265 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1 % més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

Continua llegint

Informe «Research Fronts 2016»: Quins són els fronts científics d’avantguarda?

Research Fronts 2016La velocitat en el progrés científic planteja un repte a l’hora d’identificar les àrees capdavanteres i emergents. El portal web State of Innovation es dedica a l’anàlisi i mètriques de la recerca i innovació i està impulsat per l’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters.

Entre els diversos estudis que s’hi poden consultar, cal destacar la quarta edició de l’informe «Research Fronts 2016», la finalitat del qual és identificar les línies actuals de recerca d’avantguarda per a les ciències i les ciències socials. Així, l’informe descriu els 100 fronts més actius i 80 emergents en la recerca científica actual a partir del nombre de citacions obtingudes a la base de dades Web of Science (WoS) pels treballs nuclears de cada línia.

L’estudi és fruit de la cooperació amb la Chinese Academy of Sciences (CAS) i s’hi han detectat patrons i agrupacions en els documents citats en els articles, en particular, grups d’articles que són citats conjuntament de forma freqüent. Quan una agrupació d’aquest tipus assoleix un cert nivell d’activitat i coherència, detectada a través d’anàlisis quantitatives, es forma un front de recerca, en el qual els articles cocitats serveixen com a nucli fundacional.

Estructurat en 10 camps científics, l’informe «Research Fronts 2016» recull les 100 línies de recerca més actives (dades 2009-2015), així com les 80 línies més recents (els articles fonamentals de cada front han d’estar publicats a partir de la segona meitat de l’any 2014). En global, l’informe identifica 180 fronts que cobreixen una àmplia gamma de línies de recerca. Cada camp científic presenta una anàlisi detallada de 2 fronts actius, que inclou els països i institucions més destacades.

Per a més informació, podeu consultar el portal State of Innovation de l’empresa Clarivate Analytics.

Informe: «Outputs of the NISO alternative assessment metrics project»

niso«Outputs of the NISO alternative assessment metrics project» és una guia de bones pràctiques en Altmetrics recomanada per la National Information Standards Organization (NISO).

L’objectiu del document és orientar l’usuari en l’ús de mètodes, materials i pràctiques per a la gestió i l’avaluació alternativa de la informació científica. Iniciat l’any 2013, el projecte NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative pretén encarar les limitacions i mancances de les mètriques alternatives en l’avaluació científica.

L’informe ha estat desenvolupat per tres grups de treball:
1. Grup A: estudi de la literatura d’Altmetrics i les perspectives i requisits de noves mesures d’avaluació.
2. Grup B: documentació  destinada a ajudar els usuaris a entendre millor el panorama de les mètriques de dades i per tant, oferir recomanacions cap a millores.
3. Grup C: problemes de qualitat de dades en l’àmbit Altmetrics, un aspecte essencial de l’avaluació abans que la mètrica pugui ser utilitzada per a finalitats de recerca.

Per més informació podeu consultar el lloc web del projecte NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative.

Redalyc, una plaforma hispanoamericana de revistes i indicadors bibliomètrics en accés obert

RedalycEl Sistema de Información Científica Redalyc és una plataforma de serveis d’informació científica en accés obert a escala d’Hispanoamèrica adreçat a estudiants, investigadors, editors i responsables científics i tecnològics. Aquest recurs d’informació permet la recuperació i consulta de continguts especialitzats a text complet, a més de la generació d’indicadors bibliomètrics quantitatius i qualitatius. Es tracta d’un projecte impulsat per la Universidad Autónoma del Estado de México (UAEM) en col·laboració amb institucions d’educació superior, centres de recerca, associacions professionals i editorials científiques.

Redalyc conté actualment 1.138 revistes publicades a 22 països hispanoamericans i distribuïdes en grans disciplines científiques de la manera següent: 662 revistes de Ciències socials; 341 de Ciències naturals i exactes; 133 d’Humanitats; i, per últim, 2 multidisciplinàries. En total, es dóna accés a 493.292 articles a text complet.

A partir de la informació de les revistes, l’apartat Indicadores cienciométricos ofereix dades bibliomètriques pel període 2005-2014 en format de taules, gràfics i mapes sobre països, disciplines, revistes i institucions. Cada un d’aquests subapartats permet la consulta d’indicadors de publicació, de coautoria i de descàrregues.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de Redalyc.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015)»

EC3El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat la 5a versió de l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)». L’objectiu és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques de l’Estat espanyol, a més oferir una eina bibliomètrica per a l’avaluació de revistes.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. Els dos criteris d’inclusió de les revistes són haver publicat més de 100 treballs en el període 2011-2015 i tenir com a mínim una citació.

Les cerques bibliogràfiques s’han dut a terme entre el 18 i el 21 de juliol de 2016. En total, s’han identificat 1.299 revistes, de les quals 645 són de Ciències Socials (49,7%); 337 d’Art i Humanitats (25,9%); 177 de Ciències de la Salut (13,7%); i 140 de Ciències Naturals i Enginyeries (10,7%). Si comparem aquesta edició amb la primera (període 2007-2011), l’estudi actual incorpora 356 revistes més.

Per més informació, podeu consultar l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)», així com altres entrades sobre el grup EC3 publicades a aquest blog.

Butlletí mensual
Twitter