Bibliometria

Highly Cited Researchers (2016): Quins són els científics més influents?

Highly Cited Researchers 2016L’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters, ha presentat la versió 2016 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001, 2014 i 2015.

La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 53 investigadors (un 1,62 % del total mundial), dels quals només 6 són dones (cap d’elles forma part dels territoris de llengua i cultura catalanes). Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors i ha recuperat la primera posició estatal perduda l’any 2015.

L’edició 2016 presenta els 3.265 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1 % més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

Continua llegint

Informe «Research Fronts 2016»: Quins són els fronts científics d’avantguarda?

Research Fronts 2016La velocitat en el progrés científic planteja un repte a l’hora d’identificar les àrees capdavanteres i emergents. El portal web State of Innovation es dedica a l’anàlisi i mètriques de la recerca i innovació i està impulsat per l’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters.

Entre els diversos estudis que s’hi poden consultar, cal destacar la quarta edició de l’informe «Research Fronts 2016», la finalitat del qual és identificar les línies actuals de recerca d’avantguarda per a les ciències i les ciències socials. Així, l’informe descriu els 100 fronts més actius i 80 emergents en la recerca científica actual a partir del nombre de citacions obtingudes a la base de dades Web of Science (WoS) pels treballs nuclears de cada línia.

L’estudi és fruit de la cooperació amb la Chinese Academy of Sciences (CAS) i s’hi han detectat patrons i agrupacions en els documents citats en els articles, en particular, grups d’articles que són citats conjuntament de forma freqüent. Quan una agrupació d’aquest tipus assoleix un cert nivell d’activitat i coherència, detectada a través d’anàlisis quantitatives, es forma un front de recerca, en el qual els articles cocitats serveixen com a nucli fundacional.

Estructurat en 10 camps científics, l’informe «Research Fronts 2016» recull les 100 línies de recerca més actives (dades 2009-2015), així com les 80 línies més recents (els articles fonamentals de cada front han d’estar publicats a partir de la segona meitat de l’any 2014). En global, l’informe identifica 180 fronts que cobreixen una àmplia gamma de línies de recerca. Cada camp científic presenta una anàlisi detallada de 2 fronts actius, que inclou els països i institucions més destacades.

Per a més informació, podeu consultar el portal State of Innovation de l’empresa Clarivate Analytics.

Informe: «Outputs of the NISO alternative assessment metrics project»

niso«Outputs of the NISO alternative assessment metrics project» és una guia de bones pràctiques en Altmetrics recomanada per la National Information Standards Organization (NISO).

L’objectiu del document és orientar l’usuari en l’ús de mètodes, materials i pràctiques per a la gestió i l’avaluació alternativa de la informació científica. Iniciat l’any 2013, el projecte NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative pretén encarar les limitacions i mancances de les mètriques alternatives en l’avaluació científica.

L’informe ha estat desenvolupat per tres grups de treball:
1. Grup A: estudi de la literatura d’Altmetrics i les perspectives i requisits de noves mesures d’avaluació.
2. Grup B: documentació  destinada a ajudar els usuaris a entendre millor el panorama de les mètriques de dades i per tant, oferir recomanacions cap a millores.
3. Grup C: problemes de qualitat de dades en l’àmbit Altmetrics, un aspecte essencial de l’avaluació abans que la mètrica pugui ser utilitzada per a finalitats de recerca.

Per més informació podeu consultar el lloc web del projecte NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative.

Redalyc, una plaforma hispanoamericana de revistes i indicadors bibliomètrics en accés obert

RedalycEl Sistema de Información Científica Redalyc és una plataforma de serveis d’informació científica en accés obert a escala d’Hispanoamèrica adreçat a estudiants, investigadors, editors i responsables científics i tecnològics. Aquest recurs d’informació permet la recuperació i consulta de continguts especialitzats a text complet, a més de la generació d’indicadors bibliomètrics quantitatius i qualitatius. Es tracta d’un projecte impulsat per la Universidad Autónoma del Estado de México (UAEM) en col·laboració amb institucions d’educació superior, centres de recerca, associacions professionals i editorials científiques.

Redalyc conté actualment 1.138 revistes publicades a 22 països hispanoamericans i distribuïdes en grans disciplines científiques de la manera següent: 662 revistes de Ciències socials; 341 de Ciències naturals i exactes; 133 d’Humanitats; i, per últim, 2 multidisciplinàries. En total, es dóna accés a 493.292 articles a text complet.

A partir de la informació de les revistes, l’apartat Indicadores cienciométricos ofereix dades bibliomètriques pel període 2005-2014 en format de taules, gràfics i mapes sobre països, disciplines, revistes i institucions. Cada un d’aquests subapartats permet la consulta d’indicadors de publicació, de coautoria i de descàrregues.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de Redalyc.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015)»

EC3El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat la 5a versió de l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)». L’objectiu és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques de l’Estat espanyol, a més oferir una eina bibliomètrica per a l’avaluació de revistes.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. Els dos criteris d’inclusió de les revistes són haver publicat més de 100 treballs en el període 2011-2015 i tenir com a mínim una citació.

Les cerques bibliogràfiques s’han dut a terme entre el 18 i el 21 de juliol de 2016. En total, s’han identificat 1.299 revistes, de les quals 645 són de Ciències Socials (49,7%); 337 d’Art i Humanitats (25,9%); 177 de Ciències de la Salut (13,7%); i 140 de Ciències Naturals i Enginyeries (10,7%). Si comparem aquesta edició amb la primera (període 2007-2011), l’estudi actual incorpora 356 revistes més.

Per més informació, podeu consultar l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)», així com altres entrades sobre el grup EC3 publicades a aquest blog.

Google Scholar Metrics (2016)

Google ScholarGoogle ha fet pública la versió 2016 de Google Scholar Metrics, un rànquing de revistes científiques que també permet consultar la visibilitat i influència de les publicacions més recents. Així, Google Scholar Metrics facilita un llistat de les principals publicacions científiques en 12 idiomes ordenades segons 2 indicadors bibliomètrics.

El primer indicador bibliomètric és l’Índex H5 que consisteix en l’Índex H dels articles publicats els 5 darrers anys a la revista (2011-2015). El segon indicador, Mitjà H5, correspon a la publicació i es tracta de la mitjana de citacions dels articles inclosos al primer indicador. Per veure els articles més citats d’una revista, només cal fer clic a sobre del primer indicador.

Les dades bibliomètriques es generen a partir de les citacions de tots els articles indexats a Google Scholar (fins al juny del 2016). Aquest motor de cerca acadèmic indexa els articles que compleixen els criteris d’inclusió, a més de comunicació a congressos seleccionats (per exemple, en informàtica o enginyeria elèctrica) i edicions preliminars (preprints) dipositades a ArXiv o National Bureau of Economic Research (NBER).

Ara bé, és important remarcar algunes limitacions de Google Scholar Metrics. Un dels principals entrebancs és que només les revistes en anglès tenen la informació desagregada en 8 categories temàtiques i més de 300 disciplines. Així, les dades de les revistes en les altres llengües es limiten a les 100 publicacions principals. Google també adverteix que els recomptes de dades i de citacions són estimatius i que un programa informàtic els determina de manera automàtica.

A més, Google Scholar Metrics conté moltes publicacions que no consten a les llistes per llengües i/o per categories (per exemple, s’hi poden buscar les revistes en llengua catalana). S’hi exclouen les publicacions amb menys de 100 articles o que no han rebut cap citació (2011-2015).

Per a més informació, podeu consultar Google Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

La FECYT publica un informe bibliomètric sobre les institucions científiques d’excel·lència (2005-2014)

tecnoL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’informe «Análisis ICONO: Principales instituciones de investigación excelentes por áreas de conocimiento. 2005-2014». L’estudi presenta les principals institucions de recerca espanyoles en cada àrea científica segons al criteri d’excel·lència fixat pels redactors de l’informe.

Per aquesta anàlisi s’ha utilitzat la classificació temàtica de la base de dades Scopus (Elsevier), que discrimina entre 27 grans àrees de coneixement que es divideixen en unes 300 categories temàtiques. A cada àrea, la selecció de les 10 institucions més destacades s’ha portat a terme tenint en compte el nombre de publicacions d’excel·lència de cada entitat en el període 2005-2014. Així, l’excel·lència s’ha mesurat segons el percentatge de les publicacions científiques d’una institució que s’inclouen en el 10 % dels articles més citats de cada àrea.

De les 27 àrees de coneixement, 11 estan encapçalades per institucions catalanes (10) i valencianes (1):
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 3 àrees
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA): 2 àrees
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 àrea
Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 1 àrea
Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS): 1 àrea
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 1 àrea
Universitat de Lleida (UdL): 1 àrea
Universitat de València (UV): 1 àrea

Per ampliar la informació podeu consultar l’informe «Análisis ICONO: Principales instituciones de investigación excelentes por áreas de conocimiento. 2005-2014» al lloc web d’ICONO.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

Journal Citation Reports (JCR 2016): Quines són les revistes catalanes d’alt impacte científic?

jcr2016Quina capacitat té el nostre sistema científic i editorial per publicar revistes d’alt impacte científic? L’empresa multinacional Thomson Reuters ha presentat la versió 2016 (dades 2015) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes amb més prestigi d’arreu del món. La versió actual està integrada dins de la base de dades InCites i conté 11.365 revistes de 81 països diferents, de les quals 8.778 corresponen a l’edició Science i 3.212 a Social Sciences (hi ha 625 publicacions que consten a ambdues edicions). A més, 239 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR, entre les quals cal destacar la publicació Sintagma de la Universitat de Lleida (UdL). Ara bé, cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

Pel que fa als territoris de llengua i cultura catalanes, 46 revistes hi tenen la seu científica i/o editorial (un 0,4% del total mundial i un 40,7% de les 113 publicacions de l’Estat espanyol). Així, les entitats científiques i/o editorials localitzades a Catalunya publiquen 38 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2.

Per edicions del JCR, 36 revistes corresponen a Science (un 50% del global estatal) i 13 a Social Sciences (un 27,7%). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions biomèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (31 revistes), seguida per Madrid (25) i el País Valencià (4). En canvi, la situació es capgira a l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (19 revistes), Catalunya (9) i Andalusia (5).

Pel que fa a la distribució en quartils, només 2 revistes catalanes se situen al primer quartil de les seves respectives categories temàtiques: Revista Española de Cardiología Publicacions Matemàtiques. Respecte a l’accés obert, de les 46 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 16 publicacions (un 34,8%) són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2016 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016)

schoolLa University of Vienna, el German Centre for Higher Education Research and Science Studies (DZHW), i la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven) organitzen l’European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016). Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2010 en resposta a una manca de formació en cienciometria, especialment als països de parla alemanya, i l’augment d’aquesta demanda per part de responsables polítics, directors i gestors d’investigació, científics, especialistes en informació i bibliotecaris.

L’ESSS 2016 tindrà lloc del 4 al 9 de setembre de 2016 a Granada i es centrarà en l’ús pràctic dels mètodes quantitatius en estudis de la ciència i l’avaluació de la recerca. En aquest marc, s’abordaran temes com, per exemple, les fonts d’informació sobre producció científica (Web of Science, Scopus i Google Scholar); la construcció d’indicadors rellevants i la interpretació dels resultats; l’avaluació científica; o l’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el programa al lloc web de l’ESSS 2016.

Butlletí mensual
Twitter