Ciència 2.0

Comunicació: «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors»

ScientiaVisibilitat Impacte Investigació, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, ha publicat la presentació de la comunicació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors», a càrrec de Llorenç Arguimbau, coordinador de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La comunicació es va presentar el 18 de juny de 2015 a Barcelona en el marc de les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya, organitzades per la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

La presentació fa un repàs de les diferents etapes de la producció científica:
a) Publicació: inclou alguns criteris per seleccionar revistes i tracta el tema de l’accés obert.
b) Difusió: presenta perfils d’investigadors i explica en què consisteix la ciència 2.0.
c) Indexació: es fa evident que la visibilitat de la producció científica creix a través de la indexació a bases de dades, dipòsits digitals i gestors bibliogràfics.
d) Bibliometria: dóna suport a la presa de decisions però no pot substituir l’opinió qualitativa dels experts. A més, cal tenir en molt compte que el Factor d’Impacte caracteritza les revistes, mentre que les citacions caracteritzen els articles. També es tracten els indicadors bibliomètrics alternatius, així com els rànquings d’institucions i de revistes.
e) Avaluació: permet retre comptes a la societat, repartir recursos i generar reputació científica. Darrerament s’han presentat declaracions i manifests que reflexionen sobre el rol i desenvolupament de l’avaluació científica.

En cada una d’aquestes etapes, és evident que les biblioteques i centres de documentació poden jugar un paper destacat a l’hora de donar suport als investigadors. Finalment, cal esmentar que la presentació conté enllaços a recursos d’informació, exemples pràctics, articles de revista i enregistraments vídeo sobre el tema.

Per a més informació, podeu consultar el document complet de la presentació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors».

Informe: «Emerging reputation mechanisms for scholars»

scienceLa Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», que avalua l’ús dels nous mitjans socials per part dels investigadors, amb l’objectiu de construir, mantenir i mostrar la reputació en el camp de la recerca científica.

Aquest informe forma part d’un estudi finançat per l’Institute for Prospective Technological Studies (IPTS) que explora els factors emergents per a la Ciència Oberta 2.0, la qual engloba tendències com ara l’accés obert al coneixement científic, la ciència ciutadana o els sistemes d’avaluació oberts.

Pel que fa al contingut, la primera part de l’informe ofereix una  revisió exhaustiva de la literatura, per al marc teòric de les activitats acadèmiques, basat en un model actualitzat d’Ernest L. Boyer (1990) i en diversos aspectes de la construcció de la reputació com l’ensenyament, la tutoria, la comunicació i activitats de divulgació. La segona part, és una avaluació de 25 serveis de mitjans socials utilitzats pels investigadors per a la realització, publicació i difusió de la la investigació.

Per obtenir informació, podeu consultar l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

Informe: «Final report on Science 2.0 public consultation»

science 2.0La Ciència 2.0 es caracteritza per un nou enfocament científic que utilitza l’intercanvi d’informació i la col·laboració que permeten les noves tecnologies. En aquest context, la Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Final report on Science 2.0 public consultation», amb l’objectiu de comprendre l’impacte potencial de la Ciència 2.0 i la conveniència de l’acció política per a enfortir la competitivitat de la ciència europea.

L’estudi inclou una consulta, realitzada entre juliol i setembre de 2014, que recull les opinions de col·lectius interessats en el panorama científic de la Unió Europea (UE). L’informe presenta els resultats clau, les principals àrees de discussió i les recomanacions en matèria política. Els grups principals d’enquestats van ser: universitats; centres de recerca; organitzacions de finançament de la investigació; biblioteques científiques; acadèmies; societats científiques; editorials acadèmiques i intermediaris; i, finalment, empreses.

En general, els resultats de l’informe mostren l’augment significatiu de la producció científica i del nombre d’actors i destinataris de la ciència, així com els avantatges d’una nova forma de fer recerca. També s’emfatitza el terme ciència oberta com a alternativa al concepte ciència 2.0, i les oportunitats que genera a escala individual i institucional. A més, s’identifiquen els beneficis que produeixen com ara l’augment de transparència en qüestions de finançament i la reducció de casos de mala praxi en l’àmbit acadèmic. Ara bé, l’estudi també recalca que el concepte de ciència 2.0 és poc entès en les universitats europees, i que, per tant, es necessita un canvi cultural perquè les comunitats d’investigació es beneficiïn dels seus avantatges.

Per a informar-vos en detall de l’informe podeu consultar el lloc web de la CE.

Altmetric analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials l’any 2014

AltmetricAltmetric és una start-up amb seu a Londres que analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials, tant a les més populars (Twitter; Facebook; LinkedIn) com a les acadèmiques (MendeleyResearchGate; Academia.edu). Això permet als investigadors, institucions i editors conèixer de manera immediata quina valoració se’n fa de la seva producció científica més enllà de la bibliometria. Segons dades del blog d’Altmetric, dels 100 estudis2014 Top 100») que han obtingut una repercussió més gran a les xarxes socials l’any 2014,  5 articles corresponen a l’Estat espanyol i d’aquests, 3 compten amb la participació d’entitats catalanes.

La llista «2014 Top 100» s’ha elaborat mitjançant la recopilació de mencions i accions generades pels articles publicats a partir del novembre de 2013 en els principals mitjans de comunicació; xarxes socials; fòrums peer-review; marques en programes web de favorits; i plataformes com Reddit i YouTube. En el recull de dades, s’han exclòs editorials, comentaris i contingut de revisions. Les dades obtingudes es poden filtrar per disciplina; revista; institució; país; i tipus d’accés.

Continua llegint

Tertúlia: «Eines 2.0 per comunicar la recerca»

recerca2Donar a conèixer la utilitat de les eines 2.0, l’ús què en fan els professionals i els avantatges de saber-ne el funcionament és l’objectiu de la tertúlia «Eines 2.0 per comunicar la recerca». L’acte l’organitzen la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i tindrà lloc el dilluns 3 de novembre, a les 19 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC.

Les xarxes socials són eines que faciliten l’ús i aprofitament del canal d’Internet en els àmbits personal, familiar, professional i social. En aquesta tertúlia el físic Xavier Lasauca, responsable de Gestió del coneixement i Sistemes d’informació en R+D al Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, parlarà de com aquestes es poden utilitzar per compartir i gestionar millor el coneixement, especialment en els àmbits de les universitats i la recerca, i sobre com poden contribuir a augmentar l’impacte i visibilitat. Xavier Lasauca també és autor del bloc L’ase quàntic, col·labora en el bloc multidisciplinari Des de la Mediterrània i forma part de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), integrada per professionals vinculats a les administracions per compartir projectes i bones pràctiques.

Per més informació relativa a la tertúlia podeu consultar el lloc web de la ICEA.

Quadern ‘El periodismo biomédico en la era 2.0’

La Fundació Dr. Antoni Esteve, en col·laboració amb l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha publicat el quadern número 25 El periodismo biomédico en la era 2.0, en què professionals de la informació reflexionen sobre els desafiaments del periodista biomèdic en l’era d’internet. La publicació sorgeix arrel del simposi internacional celebrat a Barcelona el 2011, que va reunir diversos especialistes del sector, i va abordar temes com la pressió actual per la immediatesa, el valor de la notícia, i la verificació de les fonts, entre d’altres.

Els diversos exemplars dels Quaderns de la Fundació poden incloure articles publicats en una revista científica així com reunions especials promogudes o no per l’entitat. Segons l’origen dels continguts, els llibres es publiquen en l’idioma original.

Per a més informació, podeu accedir a tots els exemplars publicats al lloc web de la Fundació Dr. Antoni Esteve.

Tracker, la nova eina de la xarxa MedOANet, supervisarà els progressos de l’accés obert

La Mediterranian Open Access Network (MedOANet) és un projecte finançat per la Comissió Europea (CE) per a potenciar les polítiques, estratègies i estructures comuns d’accés obert a la informació científica en el Sud d’Europa. Recentment, MedOANet ha llançat l’eina en línia Tracker amb la finalitat d’observar l’evolució dels progressos de l’accés obert en els països que formen part del projecte: Grècia, Turquia, Itàlia, França, Espanya i Portugal. La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) n’és el coordinador a Espanya.

Tracker reuneix informació de revistes; repositoris; i polítiques institucionals, dels organismes finançadors i dels editors, que representen les activitats d’accés obert. L’eina obté la informació de serveis com DOAJ, SHERPA/ROMEO, SHERPA/Juliet, OpenDOAR i ROARMAP, i mostra el creixement dels diversos tipus d’activitats i polítiques d’accés obert en forma d’indicadors numèrics. A més, permet comparar les tendències en l’àrea mediterrània i el creixement anual d’aquests recursos.

Per a més informació, podeu accedir a l’Open Access Tracker de MedOANet. També podeu consultar les diverses entrades publicades sobre accés obert al Blog de l’OR-IEC.

Zotero, un gestor de referències documentals

Zotero és un gestor gratuït de referències bibliogràfiques, fet amb codi lliure, dissenyat per a emmagatzemar, administrar i citar informació bibliogràfica. Aquesta eina recopila tota la investigació en una única interfície de cerca i permet importar i exportar dades d’altres gestors. El programa el desenvolupa el Center for History and New Media (CHNM) de la George Mason University.

Zotero permet la captura directa des del web de dades bibliogràfiques de molts ítems: articles, documents de pàgines web, obres d’art, pel·lícules, sons, o qualsevol altre recurs. Les dades recuperades s’organitzen en carpetes, perquè en sigui més fàcil el tractament, i s’insereixen en la bibliografia del treball d’on formen part, en els formats que s’hagin especificat. Els usuaris poden afegir-hi notes, etiquetes i la seva pròpia informació. Aquestes referències poden exportar-se com a bibliografies. El programa és de codi obert i extensible, i permet que grups de recerca puguin interaccionar compartint dades o analitzant la recerca de forma conjunta.

Per a més informació sobre el gestor podeu accedir al lloc web de Zotero.

ODiSEA: International Registry on Research Data

ODiSEAODiSEA ofereix un inventari de repositoris i bancs de dades de recerca a escala mundial. Actualment compta amb 179 depòsits registrats, dels quals s’ofereix informació detallada i estadístiques per distribució geogràfica i temàtica. Estan classificats per ordre alfabètic, matèria, disciplina i format. El sistema permet recuperar-los navegant per aquesta classificació o mitjançant la cerca lliure. A més, facilita el suggeriment de nous bancs de dades.

Es tracta d’un projecte de dades obertes, que vol facilitar el seu intercanvi, reutilització i preservació. ODiSEA és fruit del treball conjunt de sis universitats: Universitat Politècnica de València (UPV), Universitat de València (UV), Universitat de Barcelona (UB), Universitat Ramon Llull (URL), Universitat Catòlica de València (UCV) i Universidad de Murcia (UM). Per compilar la informació, els seus autors s’han basat fonamentalment en estudis bibliogràfics previs, cerques a Internet i revisió de les polítiques de copyright de les editorials científiques.

Podeu ampliar la informació al lloc web d’ODiSEA.

Mendeley facilita la gestió de la informació científica

Mendeley és una xarxa social acadèmica creada l’any 2007 que dóna suport a l’organització de la informació científica. En aquest sentit, permet a l’investigador gestionar les referències bibliogràfiques, col·laborar i compartir la recerca amb altres persones, i explorar noves tendències de recerca. Per a gestionar els documents, organitzar la biblioteca i generar citacions, Mendeley ofereix gratuïtament una aplicació (Mendeley Desktop) que l’usuari, després de registrar-se, es pot instal·lar a l’escriptori de l’ordinador. L’accés als documents es pot realitzar a través d’ordinadors i dispositius mòbils.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter