Ciència oberta

Taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta»

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), amb motiu de la posada en marxa del Postgrau de Comunicació i Avaluació de la Ciència, organitza la taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta». L’acte tindrà lloc el dimecres 19 d’abril a les 17 hores, a l’Aula Rubió (espai 210) de la mateixa Facultat. L’entrada és d’accés lliure.

La millora en l’accessibilitat de les dades i les publicacions científiques està motivant un canvi profund en els serveis d’informació que universitats i centres de recerca ofereixen als seus investigadors. Aquest seminari tractarà d’analitzar l’impacte de la ciència oberta sobre els serveis de suport a la recerca a les biblioteques universitàries i d’investigació.

En l’acte hi intervindran els ponents Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB i coordinador del grup OpenSystems Research; i finalment, Anna Casaldàliga, subdirectora del CRAI de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació del seminari anirà a càrrec d’Ernest Abadal, degà de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Informe sobre l’estat global de les dades obertes

oaL’empresa tecnològica Digital Science, amb el suport de l’editorial Springer Nature, ha publicat l’informe «The State of Open Data». Es tracta d’una recopilació d’articles que ofereix informació sobre les millors pràctiques en relació a les dades obertes, que s’estan duent a terme a tot el món. Els articles, recopilats pel repositori digital Figshare, destaquen el grau de sensibilització al voltant de les dades obertes, mostren iniciatives diverses i les perspectives que tenen els investigadors sobre l’obertura de les seves dades.

La publicació conté estudis, informes i textos d’experts en dades obertes de diversos països com el Japó, Austràlia, els Estats Units o el Regne Unit. També compta amb un prefaci de Nigel Shadbolt, cofundador de l’Open Data Institute (ODI), que mostra el desenvolupament que aquest sector està tenint en diferents àrees de l’economia.

En general, les principals conclusions de l’informe són que els investigadors són conscients que les dades obertes són una realitat, tant per l’accés com per la reutilització i redistribució de les dades. Tot i això, consideren que el valor que aporten és difícil de quantificar, i mostren els seus dubtes davant la forma de compartir-los o la manera com establir i citar una determinada base de dades. Per disciplines, els investigadors en ciències socials demostren un nivell més alt de consciència, i des del punt de vista geogràfic, hi ha diferències regionals significatives; en aquest sentit, per exemple, els investigadors asiàtics demostren menys predisposició cap a les dades obertes que no pas els nord-americans.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «The State of Open Data».

Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC)

prc2La Direcció General de Recerca (DGR) de la Generalitat de Catalunya ha publicat en accés obert el Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Es tracta d’un projecte iniciat l’any 2012 sota la coordinació del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) que agrupa l’activitat de recerca que es du a terme a les universitats catalanes.

Aquest portal recull la informació dels diferents sistemes de gestió de la informació científica (CRIS) de les universitats. L’objectiu és donar visibilitat a la potencialitat del sistema català en el seu conjunt; reforçar els processos de gestió unificada de les dades de la recerca de les universitats; i finalment, incrementar l’accés i la visibilitat del treball dels investigadors. Pel que fa al contingut, també cal esmentar que les cinc notícies de la franja central del portal són capturades automàticament del Blog de l’OR-IEC i donen accés directe a l’entrada corresponent.

A escala tecnològica, la disposició de les dades del PRC es basa en formats estàndards Common European Research Information Format (CERIF), protocols d’interoperabilitat, i identificadors comuns per tal d’evitar ambigüitats (per exemple l’ORCID per als investigadors). El portal també segueix exemples i bones pràctiques locals i internacionals com: FUTUR, el portal de la producció científica dels investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); el Portal de Producció Científica (PPC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); el National Academic Research and Collaborations Information System (NARCIS) dels Països Baixos; o la Danish National Research Database de Dinamarca.

Per més informació podeu consultar el lloc web del PRC.

Open Science Framework (OSF), una iniciativa per impulsar la ciència oberta

SOCL’Open Science Framework (OSF) és una iniciativa acadèmica desenvolupada pel Center for Open Science (COS), el qual té l’objectiu d’augmentar la llibertat, la integritat i la reproductibilitat de la investigació científica.

L’OSF ofereix diversos serveis a l’investigador com ara mantenir els fitxers, dades i protocols en una ubicació centralitzada. A més, permet gestionar els projectes, veure’n els canvis, compartir de forma ràpida informació clau i permetre que altres professionals els citin.  També facilita l’intercanvi de materials i dades dins d’un laboratori o entre equips de recerca, a més d’acreditar les contribucions individuals per a tots els aspectes del procés d’investigació.

En aquest context, un dels projectes més destacats que es desenvolupa és el SocArXiv, un dipòsit digital d’accés obert especialitzat en ciències socials i humanitats. El model clàssic d’aquest tipus d’iniciatives és arXiv (Cornell University), un servei especialitzat en edicions preliminars d’articles (preprints) en física, matemàtiques, informàtica, biologia quantitativa, finances i estadística. Val a dir que l’objectiu a llarg termini del dipòsit SocArXiv és esdevenir un sistema editorial que substitueixi les revistes tradicionals.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’OSF.

Open Research Glossary

r2rcCom es poden definir els conceptes relacionats amb la ciència oberta? L’Open Research Glossary està impulsat per l’associació Right to Research Coalition amb l’objectiu de difondre la cultura de la ciència oberta.

Right to Research Coalition està formada per diverses organitzacions d’estudiants a escala local, nacional i internacional que promouen un sistema obert de publicació científica per poder accedir lliurement a tots els articles necessaris per al desenvolupament de la recerca.

El glossari està estructurat segons els apartats següentsDefinicions bàsiques; Tipus d’accés obert; Declaracions i principis; Llicències; Tipus de revistes; Revisió per parells; Avaluació i mètriques; Eines i tecnologia; Repositoris de dades; Ens finançadors i polítics; i, per últim, Infraestructures de recerca oberta.

Per més informació podeu accedir al lloc web de Right to Research Coalition.

Informe OECD: «Making Open Science a reality»

OSpubL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’informe «Making Open Science a reality». Aquest estudi avalua el progrés dels països de l’OECD en la publicació oberta dels resultats de la recerca. L’informe també tracta l’impacte de les polítiques científiques en la promoció de la ciència i les dades obertes i proporciona una descripció dels principals actors involucrats i les seves funcions.

L’informe se centra en tres aspectes concrets: accés obert; dades de la investigació oberta; i finalment, col·laboració oberta a través de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). També s’analitzen altres aspectes com la revisió per parells; els quaderns d’investigació oberts; el programari de codi obert; la ciència ciutadana; o el micromecenatge.

Respecte a les conclusions més importants de l’informe, cal destacar que la ciència oberta és un mitjà que inclou molts aspectes i etapes dels processos d’investigació, no solament l’accés obert a les publicacions o dades. A més, les polítiques de ciència oberta s’han d’adaptar a les realitats locals i es necessiten marcs legals i mecanismes adequats per promoure pràctiques d’intercanvi i de reutilització de dades a escala nacional i internacional. Finalment, la col·laboració internacional en l’àrea de la ciència oberta és necessària per fer front als desafiaments mundials.

En aquest context, cal mencionar la segona edició del congrés «Workshop of Open and Research Data: los datos que revolucionan el mundo», organitzat pel Màster en Gestió de la Informació (MUGI) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i que tindrà lloc els dies 20 i 22 d’octubre a València. L’objectiu és tractar, analitzar, debatre i compartir experiències sobre la promoció i transferència del coneixement, la ciència oberta i la revolució de les dades. Les jornades són gratuïtes i compten amb el suport de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica (ETSINF) i el Ministerio de Economia y Competitividad (MINECO), en el marc del projecte de dades obertes de recerca DATASEA. Podeu consultar el programa i realitzar la inscripció al lloc web del MUGI.

Per a més informació detallada, podeu consultar l’informe «Making Open Science a reality».

ScienceOpen, una xarxa de recerca d’accés obert amb 10 milions de publicacions científiques

openEn funcionament des de l’any 2003, ScienceOpen és una xarxa de recerca d’accés obert que conté més de 10 milions de referències de publicacions científiques de tots els àmbits del coneixement. Mitjançant aquest recurs els investigadors interessats poden filtrar els continguts publicats pel nombre de cites, així com controlar la pertinència i l’impacte dels resultats científics mitjançant el seguiment als mitjans socials. La plataforma permet establir un perfil personal de forma gratuïta, així com el treball en xarxa amb altres científics.

D’altra banda, ScienceOpen aglutina les eines necessàries per a organitzar la comunicació científica, des de la discussió en grup fins a la col·laboració en la prepublicació. En aquest marc, les revistes que s’incorporen a la plataforma poden gestionar la revisió per parells, editar els manuscrits i fer públics els treballs.

ScienceOpen també permet publicar un manuscrit mitjançant un procés de revisió per parells postpublicació, fet que facilita als investigadors millorar i agilitzar el seu treball d’acord amb els comentaris i crítiques de la comunitat científica. L’únic requisit per a poder contribuir és estar afiliat a una universitat acreditada i tenir un registre a ORCID.

La plataforma proporciona una secció d’articles de recerca en què s’inclouen recomanacions d’articles relacionats amb independència de l’editorial. Així mateix, ha iniciat la construcció d’un índex de cites obert mitjançant el seguiment de referències dels 2 milions d’articles disponibles al lloc web. A més, es pot realitzar el seguiment dels mitjans de comunicació social a través d’Altmetric.

Per més informació, podeu consultar el lloc web ScienceOpen.

«Tesaurus de termes de recerca»

tesaurusEl «Tesarus de termes de recerca» és un treball elaborat a iniciativa de la Secretaria d’Universitats i Recerca, en col·laboració amb el TERMCAT. Es tracta d’una obra terminològica que aplega 10.000 termes de diversos àmbits del coneixement vinculats a la recerca, des de les ciències de la vida i la salut, fins a l’enginyeria o les ciències socials.

El tesaurus recull paraules clau i termes relacionats que s’utilitzen per a l’avaluació de propostes i sol·licituds d’ajuts en l’àmbit de la recerca, que es presenten a les convocatòries de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). El treball de recopilació de termes per àmbits no és exhaustiu sinó fruit de les necessitats detectades en relació amb l’etiquetatge de les propostes i sol·licituds en cada àmbit concret.

Aquest producte terminològic permet realitzar una consulta de termes mitjançant cerques simples i avançades (amb filtres per llengua, categoria lèxica i jerarquia). També es pot realitzar una consulta de totes les denominacions a través de l’accés alfabètic o l’accés temàtic. Cada fitxa del terme conté les denominacions en català i en anglès, tot i que en alguns casos també s’inclouen equivalències en castellà, francès i alemany, i definicions. A més, en cada fitxa es recull una o més àrees temàtiques d’aplicació i, si escau, la indicació de ‘paraula clau’. Finalment, hi ha la possibilitat de descarregar-se el tesaurus mitjançant la secció de Terminologia oberta.

Per a informar-vos en detall d’aquest treball podeu consultar el «Tesarus de termes de recerca».

Informe: «Emerging reputation mechanisms for scholars»

scienceLa Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», que avalua l’ús dels nous mitjans socials per part dels investigadors, amb l’objectiu de construir, mantenir i mostrar la reputació en el camp de la recerca científica.

Aquest informe forma part d’un estudi finançat per l’Institute for Prospective Technological Studies (IPTS) que explora els factors emergents per a la Ciència Oberta 2.0, la qual engloba tendències com ara l’accés obert al coneixement científic, la ciència ciutadana o els sistemes d’avaluació oberts.

Pel que fa al contingut, la primera part de l’informe ofereix una  revisió exhaustiva de la literatura, per al marc teòric de les activitats acadèmiques, basat en un model actualitzat d’Ernest L. Boyer (1990) i en diversos aspectes de la construcció de la reputació com l’ensenyament, la tutoria, la comunicació i activitats de divulgació. La segona part, és una avaluació de 25 serveis de mitjans socials utilitzats pels investigadors per a la realització, publicació i difusió de la la investigació.

Per obtenir informació, podeu consultar l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

Llibre: «Ciència ciutadana: 20 projectes per fer ciutat»

bcnlabL’Ajuntament de Barcelona ha publicat el llibre «Ciència ciutadana: 20 projectes per fer ciutat». La publicació inclou 20 projectes de ciència que es desenvolupen a la ciutat, alguns d’ells impulsats per l’Oficina de Ciència Ciutadana del Barcelona Laboratori (BCNLab). L’objectiu és difondre la ciència ciutadana per tal d’implicar els ciutadans i fomentar la creació de nous projectes.

La ciència ciutadana es refereix a la recerca científica conduïda parcialment o completament per científics amateurs o no professionals. Els grups de recerca interessats en pertànyer al BCNLab i en endegar un projecte han de satisfer algun dels 4 nivells de participació ciutadana següents:
1. Crowdsourcing (captació o processament de dades).
2. Intel·ligència distribuïda (interpretació de dades).
3. Ciència participada (definició de problemes, reptes, objectius i captació de dades).
4. Ciència col·laboradora (disseny amb científics de la recerca que s’ha de dur a terme).

D’altra banda, per adscriure projectes a l’Oficina de Ciència Ciutadana cal seguir un decàleg de bones pràctiques. Entre elles, obeir una política de dades obertes, així com apropar el procés i resultats de la recerca al ciutadà seguint les pautes Responsible Research and Innovation (RRI) de la Unió Europea (UE).

Els 20 projectes que inclou aquesta publicació són: «Ciència ciutadana: educació i recerca»;  «Bee Path»; «AtrapaelTigre.com»; «Observadors del Mar»; «RIU.net»; «Flora urbana i al·lèrgies cooperes»; «Abelles urbanes: OpenBeeResearch»;  «Joc per entendre el comportament humà»; «CITI-SENSE»; «Citclops»; «OBSEA Citizen Science Project»; «BioBlitzBcn»; «iNaturalist»; «BeWater»; «SacaLaLengua»; «FLOOD_UP»; «Cicada.cat»; «Ornitho.cat»; «Biodiversitat virtual»; i, finalment, «Km2 del Poblenou».

Per a obtenir informació més detallada de la iniciativa podeu consultar el llibre «Ciència ciutadana».

Butlletí mensual
Twitter