Ciència oberta

Informe: «Emerging reputation mechanisms for scholars»

scienceLa Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», que avalua l’ús dels nous mitjans socials per part dels investigadors, amb l’objectiu de construir, mantenir i mostrar la reputació en el camp de la recerca científica.

Aquest informe forma part d’un estudi finançat per l’Institute for Prospective Technological Studies (IPTS) que explora els factors emergents per a la Ciència Oberta 2.0, la qual engloba tendències com ara l’accés obert al coneixement científic, la ciència ciutadana o els sistemes d’avaluació oberts.

Pel que fa al contingut, la primera part de l’informe ofereix una  revisió exhaustiva de la literatura, per al marc teòric de les activitats acadèmiques, basat en un model actualitzat d’Ernest L. Boyer (1990) i en diversos aspectes de la construcció de la reputació com l’ensenyament, la tutoria, la comunicació i activitats de divulgació. La segona part, és una avaluació de 25 serveis de mitjans socials utilitzats pels investigadors per a la realització, publicació i difusió de la la investigació.

Per obtenir informació, podeu consultar l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

Llibre: «Ciència ciutadana: 20 projectes per fer ciutat»

bcnlabL’Ajuntament de Barcelona ha publicat el llibre «Ciència ciutadana: 20 projectes per fer ciutat». La publicació inclou 20 projectes de ciència que es desenvolupen a la ciutat, alguns d’ells impulsats per l’Oficina de Ciència Ciutadana del Barcelona Laboratori (BCNLab). L’objectiu és difondre la ciència ciutadana per tal d’implicar els ciutadans i fomentar la creació de nous projectes.

La ciència ciutadana es refereix a la recerca científica conduïda parcialment o completament per científics amateurs o no professionals. Els grups de recerca interessats en pertànyer al BCNLab i en endegar un projecte han de satisfer algun dels 4 nivells de participació ciutadana següents:
1. Crowdsourcing (captació o processament de dades).
2. Intel·ligència distribuïda (interpretació de dades).
3. Ciència participada (definició de problemes, reptes, objectius i captació de dades).
4. Ciència col·laboradora (disseny amb científics de la recerca que s’ha de dur a terme).

D’altra banda, per adscriure projectes a l’Oficina de Ciència Ciutadana cal seguir un decàleg de bones pràctiques. Entre elles, obeir una política de dades obertes, així com apropar el procés i resultats de la recerca al ciutadà seguint les pautes Responsible Research and Innovation (RRI) de la Unió Europea (UE).

Els 20 projectes que inclou aquesta publicació són: «Ciència ciutadana: educació i recerca»;  «Bee Path»; «AtrapaelTigre.com»; «Observadors del Mar»; «RIU.net»; «Flora urbana i al·lèrgies cooperes»; «Abelles urbanes: OpenBeeResearch»;  «Joc per entendre el comportament humà»; «CITI-SENSE»; «Citclops»; «OBSEA Citizen Science Project»; «BioBlitzBcn»; «iNaturalist»; «BeWater»; «SacaLaLengua»; «FLOOD_UP»; «Cicada.cat»; «Ornitho.cat»; «Biodiversitat virtual»; i, finalment, «Km2 del Poblenou».

Per a obtenir informació més detallada de la iniciativa podeu consultar el llibre «Ciència ciutadana».

Informe: «Final report on Science 2.0 public consultation»

science 2.0La Ciència 2.0 es caracteritza per un nou enfocament científic que utilitza l’intercanvi d’informació i la col·laboració que permeten les noves tecnologies. En aquest context, la Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Final report on Science 2.0 public consultation», amb l’objectiu de comprendre l’impacte potencial de la Ciència 2.0 i la conveniència de l’acció política per a enfortir la competitivitat de la ciència europea.

L’estudi inclou una consulta, realitzada entre juliol i setembre de 2014, que recull les opinions de col·lectius interessats en el panorama científic de la Unió Europea (UE). L’informe presenta els resultats clau, les principals àrees de discussió i les recomanacions en matèria política. Els grups principals d’enquestats van ser: universitats; centres de recerca; organitzacions de finançament de la investigació; biblioteques científiques; acadèmies; societats científiques; editorials acadèmiques i intermediaris; i, finalment, empreses.

En general, els resultats de l’informe mostren l’augment significatiu de la producció científica i del nombre d’actors i destinataris de la ciència, així com els avantatges d’una nova forma de fer recerca. També s’emfatitza el terme ciència oberta com a alternativa al concepte ciència 2.0, i les oportunitats que genera a escala individual i institucional. A més, s’identifiquen els beneficis que produeixen com ara l’augment de transparència en qüestions de finançament i la reducció de casos de mala praxi en l’àmbit acadèmic. Ara bé, l’estudi també recalca que el concepte de ciència 2.0 és poc entès en les universitats europees, i que, per tant, es necessita un canvi cultural perquè les comunitats d’investigació es beneficiïn dels seus avantatges.

Per a informar-vos en detall de l’informe podeu consultar el lloc web de la CE.

L’OECD reclama una estratègia continuada per impulsar la innovació

OECDL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’«OECD Science, Technology and Industry Outloook 2014». Es tracta d’una anàlisi bianual de les tendències globals en ciència, tecnologia i innovació a gairebé 50 països. L’informe constata l’impacte considerable en la despesa en R+D causada per la recessió econòmica i el ritme moderat de recuperació.

Segons l’OECD, les perspectives actuals de creixement econòmic lent i de pressupostos públics retallats requereixen una estratègia continuada per impulsar la innovació i afrontar els objectius socials i ambientals dels pròxims anys. A més, la construcció d’ecosistemes nacionals d’R+D+I atractius és imperativa en un context globalitzat i competitiu.

D’altra banda, els Estats Units d’Amèrica, la Unió Europea (UE) i el Japó han perdut terreny respecte a les principals economies emergents, encapçalades per la Xina. A més, els països europeus divergeixen en la despesa en R+D, ja que alguns avancen mentre que d’altres retrocedeixen.

Continua llegint

Finlàndia impulsa l’accés obert a la ciència

scienceEl Ministry of Education and Culture de Finlàndia ha posat en funcionament la iniciativa Open Science and Research (2014-2017). L’objectiu del govern finès és esdevenir el país capdavanter de l’accés obert de la ciència i la investigació, i que la societat es pugui beneficiar àmpliament de les oportunitats de la ciència oberta. Aquest programa es duu a terme conjuntament amb els projectes National Digital Library i Open Knowledge Finland.

La iniciativa es centra en tres seccions diferents: Publicacions científiques, Dades de recerca i Mètodes de recerca. A més, inclou entorns d’investigació; habilitats; coneixements; i finalment, eines i serveis de suport de l’accés obert de la ciència. En aquest marc, per tal d’ajudar als investigadors i als organismes de recerca, es disposa d’una guia per a la bona gestió de dades de la recerca («Data Management Guide»), i properament, també es publicaran orientacions sobre temes de propietat intel·lectual i un «Open Science and Research Handbook».

Per més informació, podeu consultar el lloc web de l’Open Science and Research (2014-2017).

Conferència: ‘Fer ciència oberta’, de Michael Nielsen

Michael Nielsen, impulsor del concepte ciència oberta (open science), farà una conferència el dimecres 14 de setembre, a les 19.00 hores, a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Internet està provocant un canvi radical en la manera com es produeixen els descobriments científics. En l’acte s’explicarà  com s’utilitzen les col·laboracions col·lectives en línia per a demostrar teoremes matemàtics i per exterioritzar problemes científics. La sessió l’organitzen l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). L’acte es farà en anglès i l’assistència és lliure.

Abans de promoure la ciència oberta, Michael Nielsen va ser investigador en informació quàntica, i és coautor del llibre Quantum Computation and Quantum Information (Cambridge University Press), que serveix de referència en aquest camp. Aquesta tardor es publicarà el seu nou treball Reinventing Discovery: The New Era of Networked Science (Princeton University Press).

Podeu veure aquesta conferència a la Videoteca de l’IEC.

Butlletí mensual
Twitter