Classificacions

El portal Dialnet arriba a les 10.000 revistes indexades

Dialnet, el portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, actualment disposa de 10.000 revistes indexades. D’aquestes publicacions, el 42 % ofereix articles en accés obert, que allotgen el contingut en els servidors del portal o l’enllacen als llocs web propis. Aquest projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques.

En la informació de cada revista, Dialnet integra la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries): Ciències bàsiques i experimentals; Geociències i Medi ambient; Ciències biològiques;  Ciències de la salut; Agricultura i alimentació; Tecnologies; Economia i empresa; Ciències jurídiques; Ciències socials; Psicologia i educació; Humanitats; Art; i finalment, Filologies. D’entre elles, el 19 % s’engloba dins les Humanitats (2.141 revistes); el 13 % dins les Ciències socials (1.439); el 10 % dins les Filologies (1.173), i el 10 % dins  les Ciències jurídiques (1.168). Pel que fa a l’idioma, l’espanyol és la llengua predominant, amb un 66 % dels títols.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

El portal Dialnet ofereix més d’1 milió de documents científics consultables a text complet

Dialnet és un portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, facilitant l’accés a continguts científics. Actualment, el portal conté 9.932 revistes, 58.892 tesis i 5,4 milions de documents, el 20 % dels quals (més d’1 milió) es poden consultar a text complet. La pantalla de consulta del portal es mostra en 10 idiomes, inclòs el català, i compta amb més d’1,7 milions d’usuaris.

El projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques. Pel que fa a la classificació de revistes a Dialnet, actualment  s’integren la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

De les 9.932 revistes referenciades actualment a Dialnet, més de 4.100 (un 42 %) ofereixen els seus articles en accés obert. Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries). D’entre elles, les Humanitats, les Ciències socials, la Psicologia i l’Educació són les que ofereixen en major mesura documents a text complet. Per tipus documental, la proporció més gran la trobem en les tesis doctorals, amb un 51 % de documents disponibles a text complet (més de 29.000 tesis), seguit  dels articles de revista, que representen un 24% del total (994.000).

Dialnet ofereix a investigadors i usuaris un servei de cerca de documents (sense registre) i la subscripció a alertes de revistes (registre gratuït), que permet rebre per correu electrònic alertes amb els sumaris dels números nous. A més, els usuaris d’institucions vinculades al projecte, tenen accés a Dialnet Plus, amb serveis bibliogràfics i documentals de valor afegit: cerca avançada de documents; selecció i exportació de documents; gestió de cerques realitzades; cercador d’autor; creació de llistes bibliogràfiques per compartir, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

«Frascati Manual»: Com mesurar les activitats d’R+D

Frascati Manual 2015El «Frascati Manual» és una obra de referència internacional que té com a objectiu mesurar els recursos econòmics i humans dedicats a activitats d’R+D. Des de l’any 1962, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) es responsabilitza d’elaborar i actualitzar aquest manual metodològic. Es tracta d’una eina essencial per estadístics, gestors i responsables de polítiques de recerca i innovació, que conté definicions dels conceptes bàsics, classificacions i directrius per a la recollida de dades.

L’OECD recull, processa i publica periòdicament dades estadístiques sobre activitats de ciència, tecnologia i innovació realitzades pels països membres de l’organització. En aquest sentit, el «Frascati Manual» és el resultat del treball col·lectiu d’experts, que amb els anys s’ha convertit en una metodologia internacional per recollir i utilitzar estadístiques sobre R+D.

Des de la seva primera publicació, el «Frascati Manual» ha estat revisat en sis ocasions. Les novetats més destacades de l’edició del 2015 són alguns aspectes pràctics sobre la recollida de dades en els diferents sectors (empreses, administracions públiques, universitats i institucions privades sense afany de lucre), així com una nova orientació general en la captura i anàlisi del suport públic a l’R+D (pressupostos, incentius fiscals, etc.).

Per a més informació, podeu consultar el «Frascati Manual» al lloc web de l’OECD.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

Journal Scholar Metrics mesura l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats

ec3Journal Scholar Metrics és un portal bibliomètric desenvolupat pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR). El portal mostra l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats a partir del recompte de citacions bibliogràfiques dels seus articles a Google Scholar Metrics (GSM). En total s’han identificat 9.196 revistes editades en 82 països diferents, agrupades en 22 disciplines i ordenades segons l’Índex H5 (és a dir, l’Índex H dels articles publicats a la revista en els darrers 5 anys).

El portal Journal Scholar Metrics inclou únicament les revistes que han publicat més de 100 articles en el quinquenni 2010-2014 i tenen com a mínim una citacio. D’altra banda, s’han exclòs les revistes escrites en llengües no llatines.

Les novetats principals que presenta Journal Scholar Metrics són les següents:
a) Identificació de totes les revistes indexades al GSM en els camps de l’Art, Ciències Socials i Humanitats.
b) Càlcul de l’impacte de les revistes amb autocitacions i sense.
c) Presentació de dos nous indicadors: per un costat, total de citacions que contribueix a l’Índex H5, amb autocitacions i sense, calculant el percentatge que representen les autocitacions sobre el total. Així mateix, es calcula l’Índex H5 amb autocitacions i sense.
d) Utilització d’un nou sistema de categorització de revistes: les publicacions es classifiquen com revistes nuclears i relacionades en funció del seu grau de vinculació temàtica amb la disciplina. Per a fer-ho s’utilitzen classificacions subsidiàries dels repertoris i bases de dades bibliogràfiques multidisciplinàries i especialitzades.
e) Els resultats es poden visualitzar per categories temàtiques i/o països de publicació.

Per més informació, podeu consultar el portal Journal Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria  publicades a aquest blog.

CIRC 2016, una nova versió de classificació integrada de revistes científiques

circ2La Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC) és una classificació especialitzada en Ciències Socials i Humanitats  i desenvolupada per l’empresa EC3 Metrics, una spin-off de la Universidad de Granada (UGR). El seu objectiu és facilitar la construcció d’indicadors bibliomètrics destinats a la descripció dels resultats de recerca de diversos agents científics com universitats, departaments o investigadors.

CIRC classifica les revistes en 5 grups: Excel·lència A+; Grup A; Grup B; Grup C; i finalment, Grup D. La nova versió de CIRC s’ha construït en funció de les valoracions rebudes per diferents agències d’avaluació científiques espanyoles com la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Les novetats que inclou la versió 2016 de CIRC són les següents:
1. Selecció de productes més reduïda: les fonts d’informació són Web of Science (WoS); Journal Metrics; ERIH; Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); i, per últim, Latindex.
2. Major exigència dels criteris: per estar al grup A, una revista ha d’estar situada als tres primers quartils del Journal Citation Reports (JCR).
3. Doble classificació segons disciplines: les revistes poden aparèixer classificades en Ciències Socials o Humanitats, o bé en ambdues.
4. Revistes depredadores: s’han tingut en compte les revistes incloses a la «Beall’s list of predatory Open Access Publisher».

Per més informació sobre la nova versió 2016 podeu consultar el lloc web de CIRC.

Novetats al portal web MERIDIÀ

DocumentsPodeu consultar els últims documents que han estat actualitzats al portal web MERIDIÀ així com les incorporacions noves, en els apartats següents:

ENTITATS

– AGAUR. Memòria 2014.
– AQuAS. Memòria anual 2014.
European Commission. Annual Report on Research and Technological Development Activities of the European Union in 2014.

CONTEXT

– ACUP. Indicadors de recerca i Innovació de les universitats públiques catalanes 2015.
– Consell General de Cambres de Catalunya. Memòria econòmica de Catalunya 2014.
CTESC. Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2014. Capítol II: L’estat de l’R+D+I i societat digital.
Generalitat de Catalunya. Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2014.

RECURSOS ECONÒMICS

– AGAUR. Fact Sheet H2020 – Participació de Catalunya (desembre 2015).
– CDTI. Participación española en el VII Programa Marco (2007-2013): Resultados por CCAA.
– European Commission. Commitment and coherence: Ex-post-evaluation of the 7th EU Framework Programme (2007-2013).
– European Commission. Horizon 2020: First results.

RECURSOS HUMANS

– AGAUR. Fact Sheet H2020 – Participació de Catalunya (desembre 2015).
– CDTI. Participación española en el VII Programa Marco (2007-2013): Resultados por CCAA.
– European Commission. Commitment and coherence: Ex-post-evaluation of the 7th EU Framework Programme (2007-2013).
– European Commission. Horizon 2020: First results.
– European Commission. Researchers’ Report 2014.

RECURSOS MATERIALS

– MINECO. Mapa de infraestructuras científicas y técnicas singulares (ICTS).

PATENTS

– Generalitat Valenciana. La producción tecnológica valenciana en 2014: patentes nacionales, europeas e Internacionales.
IP5 Offices. IP5 Statistics Report: 2014 edition.

CLASSIFICACIONS

– WIPO. International Patent Classification (IPC 2015.01).
– WIPO. International Patent Classification (Version 2015). Guide.

Per a més informació, podeu consultar el portal web MERIDIÀ.

IBRA (Indicadors Bibliomètrics de Revistes d’Arquitectura)

IBRAIBRA (Indicadors Bibliomètrics de Revistes d’Arquitectura) és un sistema d’indicis de qualitat de les revistes nacionals i internacionals d’arquitectura. Aquest sistema s’ha creat en base als criteris i la metodologia acordats per unanimitat per la Conferencia de Directores de las Escuelas de Arquitectura de España. Es tracta d’un projecte desenvolupat pel Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la col·laboració de professors, investigadors i informàtics. L’actualització del sistema és anual a partir de bases de dades (generalistes i especialitzades en arquitectura) i sistemes de classificació de revistes.

D’aquesta manera, IBRA fa possible que la valoració de les revistes d’arquitectura s’equipari a la que es fa en altres àmbits de coneixement que ja compten amb sistemes reconeguts d’indicadors sobre la qualitat relativa de les publicacions. IBRA s’adreça als professors i investigadors d’arquitectura per donar resposta a la necessitat de disposar d’una relació de revistes de qualitat per publicar i disseminar el coneixement. També és una eina al servei de les universitats i les agències d’avaluació estatals o autonòmiques en l’àrea de l’arquitectura.

Per a més informació, podeu consultar el sistema IBRA.

Carhus Plus+ 2014: Nova versió en revisió de la classificació de revistes científiques

CARHUS Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats que es publiquen a escala local, nacional i internacional. Aquest projecte, desenvolupat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) a proposta de la Direcció General de Recerca (DGR), pretén contribuir a l’avaluació de la recerca del sistema científic i universitari català amb la màxima objectivitat.

Ara s’ha publicat la nova versió de Carhus Plus+ 2014 oberta a la revisió i resolució de les esmenes corresponents que puguin arribar. Les esmenes es podran presentar fins al 20 de setembre a través d’un correu electrònic.

Carhus Plus+ 2014 conté 6.126 revistes en total, però hi ha un conjunt de 866 revistes susceptibles de ser introduïdes que encara no s’han classificat perquè, en principi, es troben a biblioteques de fora de Catalunya o no estan editades en accés obert.

Cada revista està classificada en un àmbit científic i en un sol nivell (A, B, C i D). Així, el grup A correspon a les revistes més ben valorades perquè estan presents a les bases de dades Scopus, Journal Citation Reports (2012) o Master Journal List (2012). Addicionalment, també han d’estar dins del 35% de revistes més ben classificades per factor d’impacte o en el seu defecte per l’Índex Compost de Difusió Secundària (ICDS), publicat a la base de dades Matriu d’Informació per a l’Avaluació de Revistes (MIAR). A més, les revistes de catalanística, entesa aquesta com història, llengua i literatura catalanes, que han obtingut millor puntuació a la classificació també resten incloses dins el grup A, encara que no compleixin les condicions necessàries abans esmentades. Les revistes classificades en els nivells B, C i D s’han avaluat individualment segons el seu ICDS i el grau de compliment d’un conjunt d’estàndards relatius a les normes formals de publicació científica.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de Carhus Plus+ 2014, així com l’enregistrament vídeo «Cap als 10 anys de Carhus: nous reptes, noves versions», a càrrec de Lluís Rovira (Institució CERCA).

Revisió del «Manual de Frascati»

El «Manual de Frascati» és un manual de referència internacional que té com a objectiu mesurar l’R+D. Des del 1962, el grup de treball National Experts on Science and Technology Indicators (NESTI) de l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha estat responsable de l’elaboració i actualització del Manual de Frascati. Durant els propers anys, NESTI en durà a terme la sisena revisió.

L’OECD publica periòdicament dades estadístiques sobre els esforços econòmics i humans realitzats pels països per augmentar la seva capacitat de coneixement de la recerca i el desenvolupament. En aquest sentit, el Manual de Frascati és el resultat del treball col·lectiu d’experts nacionals que recopilen i publiquen dades i indicadors, i que amb els anys, s’ha convertit en l’estàndard per a institucions diverses com la UNESCO Institute for Statistics (UIS).

Des de la seva primera publicació, el Manual ha estat revisat en cinc ocasions, la darrera l’any 2002. Properament, NESTI durà a terme una nova revisió amb l’objectiu d’oferir directrius sobre la forma de mesurar les estadístiques d’R+D reflectint les millors pràctiques en polítiques de ciència i tecnologia.

Per a més informació sobre la revisió del Manual  de Frascati podeu consultar el lloc web de l’OECD.

Butlletí mensual
Twitter