Col·laboració científica

Projecte Science2Society (S2S)

L’Science2Society (S2S) és un projecte europeu, en el qual hi participa la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC), centrat en millorar l’eficiència del sistema d’innovació a Europa. L’S2S avalua els mecanismes a través dels quals les universitats, les institucions de recerca, la societat i la indústria col·laboren per crear nous negocis, convertir la tecnologia en productes i serveis, i atraure finançament. El projecte el conformen 18 socis entre els que destaquen grans empreses com FIAT, Atos o CA Technologies i altres entitats de recerca punteres a Europa.

L’S2S ha editat un catàleg de bones pràctiques (Best Practices for Open Innovation) a partir d’experiències reals de col·laboració entre ciència i indústria en innovació oberta. Per a cadascun d’aquests casos, s’han descrit aspectes significatius com el context, els factors clau de l’èxit i les barreres associades (com per exemple colls d’ampolla), per a que siguin d’utilitat com a model en la implementació de nous processos d’innovació.

Així mateix, l’S2S incorpora una base de dades (Knowledge database) que inclou informació relativa als diferents enfocaments de transferència de tecnologia universitat-empresa en termes de metodologia, eines, millors pràctiques i de recollida d’experiències per part d’actors del propi consorci o de l’exterior.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del projecte Science2Society (S2S).

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

Convocatòria: MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND (2017)

Obra Social "La Caixa"L’Obra Social ”la Caixa” ha obert la convocatòria de projectes MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND (2017). L’objectiu és donar suport a projectes d’investigació desenvolupats conjuntament entre universitats i centres de recerca espanyols i grups de recerca del Massachussets Institute of Technology (MIT), mitjançant la col·laboració entre investigadors. El MIT promou el coneixement i la recerca en ciència, tecnologia i altres àrees que serveixin per afrontar els grans reptes del segle XXI.

Els projectes tindran un finançament màxim de 30.000 dòlars i s’han de centrar en els àmbits següents:
– Salut: càncer, sida-VIH, malalties cardiovasculars, malalties neurodegeneratives, salut global i planetària.
– Energia: noves fonts d’energia i energies renovables.
– Economia global: economia, ciència i tecnologia com a eines per combatre la desigualtat social.

El termini de presentació de sol·licituds és el 18 de setembre de 2017. 

Per més informació podeu consultar les pàgines web del MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND i del MIT International Science and Technology Initiatives (MISTI).

MELIBEA, un directori de polítiques a favor de l’accés obert de la producció científica

MELIBEA és un directori de polítiques nacionals i internacionals a favor de l’accés obert de la producció cientificotècnica. Els tipus d’entitats que s’analitzen són institucions acadèmiques i d’investigació així com entitats finançadores. El directori està desenvolupat pel grup de recerca Accés obert a la ciència, coordinat per Ernest Abadal, de la Universitat de Barcelona (UB). El grup també està integrat per membres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Navarra (UNAV).

 Els objectius de MELIBEA són els següents:
1. Establir uns indicadors que permetin visualitzar els punts forts i febles d’una política institucional favorable a l’accés obert.
2. Proposar una metodologia que orienti a les institucions sobre els aspectes a tenir en compte per a l’elaboració d’una política institucional de l’accés obert.
3. Oferir una eina per a poder comparar els continguts de les polítiques entre institucions.

Aquest directori fa una estimació de la puntuació i el percentatge de compliment de cada una de les polítiques analitzades.  Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i a la seva ponderació en funció de la importància relativa. D’altra banda, el directori permet cercar i analitzar institucions per categoria, per polítiques i per país. A més, inclou gràfics sobre les polítiques d’accés obert.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MELIBEA.

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

Convocatòria: B·Debate (2018)

BiocatB·Debate, amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, ha obert la convocatòria de presentació de propostes per al Programa d’activitats 2018 de B·Debate (International Center for Scientific Debate Barcelona). L’objectiu és impulsar trobades internacionals d’alt nivell científic pel debat, la col·laboració i l’intercanvi obert de coneixement entre experts de màxim prestigi nacional i internacional en l’abordatge de reptes complexes d’alt impacte i interès en ciències de la vida.

Les temàtiques a debatre han d’estar focalitzades en el camp de les ciències de la vida i la salut i el seu impacte a la societat, fent especial èmfasi en els àmbits fronterers de la ciència, el grau d’internacionalització i l’impacte al territori. La convocatòria s’adreça a experts i científics reconeguts vinculats a entitats de recerca del país, que exerciran de líders científics (partners) de les propostes. Aquests experts únicament podran presentar una proposta per convocatòria.

El format estàndard de les activitats de B·Debate s’ha d’ajustar a les següents característiques: 2 o 3 dies de durada; sessions tancades (participació amb invitació personal); jornada de debat oberta al públic amb la participació de ponents i entitats internacionals; i, per últim, sessions paral·leles de pòsters, taules rodones i/o visites a equipaments o infraestructures cientificotecnològiques singulars vinculades a la recerca.

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 21 de juny de 2018.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria i el formulari de sol·licitud al lloc web de B·Debate.

Taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta»

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), amb motiu de la posada en marxa del Postgrau de Comunicació i Avaluació de la Ciència, organitza la taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta». L’acte tindrà lloc el dimecres 19 d’abril a les 17 hores, a l’Aula Rubió (espai 210) de la mateixa Facultat. L’entrada és d’accés lliure.

La millora en l’accessibilitat de les dades i les publicacions científiques està motivant un canvi profund en els serveis d’informació que universitats i centres de recerca ofereixen als seus investigadors. Aquest seminari tractarà d’analitzar l’impacte de la ciència oberta sobre els serveis de suport a la recerca a les biblioteques universitàries i d’investigació.

En l’acte hi intervindran els ponents Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB i coordinador del grup OpenSystems Research; i finalment, Anna Casaldàliga, subdirectora del CRAI de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació del seminari anirà a càrrec d’Ernest Abadal, degà de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Convocatòria: Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l’estranger d’investigació biomèdica (2017)

La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu ha obert la convocatòria de Beques per a estades curtes a l’estranger d’investigació biomèdica (2017). L’objectiu és generar una xarxa de col·laboració entre grups de recerca biomèdica d’excel·lència a Catalunya i l’estranger en la recerca cardiovascular en pediatria i en adults.

La Fundació atorgarà 3 beques a investigadors que estiguin duent a terme recerca a Catalunya i vulguin fer estades curtes, entre un i nou mesos, en centres nord-americans i europeus punters en l’àmbit cardiovascular. El finançament per a aquesta convocatòria és de 3.000 euros bruts mensuals més les despeses de desplaçament.

Els beneficiaris d’aquesta convocatòria podran escollir l’hospital, la universitat o l’institut de recerca d’acollida. Fins ara, els científics becats han col·laborat amb alguns dels centres més prestigiosos del món en recerca cardiovascular com, per exemple, el Massachusetts General Hospital; la MRC Human Genetics Unit de la University of Edimburg; la Columbia University; la University of California; o la University of Cambridge, entre d’altres.

El termini de presentació de sol·licituds és el 8 de març de 2017. Els interessats han de presentar les candidatures a través del formulari del lloc web de la Fundació.

Per obtenir informació més detallada, podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la Fundació.

Dos recursos bibliomètrics del Grup d’Investigació EC3

coauthor_indexEl Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix dos recursos bibliomètrics que tenen l’objectiu d’analitzar els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols i d’avaluar les revistes científiques.

D’una banda, l’eina Co-author Index actualitzada, permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols en els diversos camps i disciplines en què s’organitza el coneixement científic. Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com, per exemple, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 20.000 revistes nacionals i internacionals indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters. Els indicadors de coautoria es poden consultar per revista, per disciplina, i per anys. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

D’altra banda, l’informe «Proceedings Scholar Metrics: H Index of proceedings on Computer Science, Electrical & Electronic Engineering, and Communications» presenta una llista d’actes de congressos en les àrees d’Informàtica, Enginyeria elèctrica i  electrònica i  de les comunicacions, classificades d’acord amb el seu índex h, segons Google Scholar Metrics (GSM).

Segons els criteris d’inclusió del GSM, es mostren les publicacions amb almenys 100 articles i que han rebut una citació en els últims cinc anys (2011-2015). Les cerques es van realitzar entre el 7 i el 12 de desembre de 2016 i s’han identificat un total de 1.634 actuacions.  Aquest tipus de publicació ocupa un lloc destacat en el currículum dels investigadors de les àrees implicades, perquè són considerats de manera especial en els programes d’avaluació científica.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web del Grupo de Investigación EC3.

Convocatòria: Proyectos de investigación fundamental orientada a acciones de programación conjunta internacional (APCIN 2016)

INIA

L’Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA) ha obert la convocatòria de l’any 2016 dels Proyectos de investigación fundamental orientada a acciones de programación conjunta internacional (APCIN 2016). En el marc del Plan Estatal de I+D+I (2013-2016), les subvencions per 3 anys es destinaran a projectes del repte de Seguridad y Calidad Alimentaria, Actividad Agraria Productiva y Sostenible, Sostenibilidad de los Recursos Naturales e Investigación Marina y Marítima.

Els beneficiaris podran ser entitats espanyoles que hagin concorregut a convocatòries europees o internacionals en col·laboració en les quals participa l’INIA. El pressupost global de la convocatòria és de 660.000 euros, que podran augmentar fins a 1 milió d’euros addicional si hi ha més crèdit disponible.

Les sol·licituds s’han de presentar a través del lloc web de l’INIA. El termini de presentació de les sol·licituds finalitzarà el pròxim dia 8 de novembre de 2016.

Per a més informació sobre la convocatòria, podeu accedir al lloc web de l’INIA.

Butlletí mensual
Twitter