Col·laboració científica

Convocatòria: Acciones de Programación Conjunta Internacional (2015)

MINECOLa Secretaría de Estado de I+D+I ha obert la convocatòria per l’any 2015 de les Acciones de Programación Conjunta Internacional. L’objectiu fonamental és finançar projectes d’investigació col·laborativa de dimensió europea i internacional. L’Estat espanyol participa en consorcis europeus i internacionals mitjançant la signatura d’acords i memoràndums on es compromet a donar suport a projectes rellevants.

El pressupost global de la convocatòria és de 10 milions d’euros per al període 2015-2017, els quals pretenen finançar la part estatal dels projectes que han concorregut a convocatòries internacionals conjuntes, en àrees específiques i que demostrin un valor afegit de la col·laboració internacional. En concret, els ajuts finançaran les despeses de personal, equipament petit, materials i altres despeses relacionades amb els objectius del projecte.

La sol·licitud s’ha de realitzar a través de la Seu Electrònica del Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). La convocatòria restarà oberta fins al 21 de juliol de 2015.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Secretaría de Estado de I+D+I.

Compartir

30 anys de Programes Marc europeus de recerca

EURP_30years(1)Fa 30 anys, el primer Programa Marc europeu de recerca es va posar en funcionament amb l’objectiu de reunir experts per a fer una Europa més competitiva en recerca i tecnologia. Des de llavors, els programes s’han convertit en un referent de la investigació i innovació en col·laboració a escala europea. En aquest context, l’actual Horizon 2020 és el 8è programa i compta amb un pressupost de 80.000 milions d’euros, per afrontar reptes socials com ara la salut, el canvi climàtic i la seguretat energètica. Un número especial de la revista «Horizon» celebra aquests 30 anys dels Programes Marc mitjançant articles i entrevistes que n’expliquen la història i els èxits a través dels anys (feu un clic per ampliar la imatge).

Segons la revista «Horizon», la recerca ha evolucionat cap a una necessitat més gran de col·laboració entre els països europeus. A la dècada de 1950, per exemple, el finançament de la recerca de la Unió Europea (UE) es limitava a uns pocs sectors industrials com el carbó, l’acer i l’energia atòmica. En les següents dècades es van desenvolupar programes d’energia, medi ambient i biologia molecular.

El 1r Programa Marc (1984-1987) emfatitzà per primera vegada l’objectiu de donar suport a la competitivitat de la indústria europea. Posteriorment, el 5è Programa Marc (1998-2002) va incloure mesures per què Europa esdevingués un lloc per innovar, com ara infraestructures de recerca més eficients, i la creació d’un entorn més net i segur. Durant el 6è Programa Marc (2002-2006) es dissenyaren polítiques per operar en els sectors de la fabricació, la construcció, les nanotecnologies i la seguretat industrial, i amb el 7è Programa Marc (2007-2013) es creà l’European Research Council (ERC). Actualment, Horizon 2020 vol impulsar les sinergies entre les polítiques de recerca i d’innovació, així com l’interès a cercar solucions per als grans reptes socials.

Per informació més detallada, podeu consultar el número especial de la revista «Horizon», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Llibre: «Ciència ciutadana: 20 projectes per fer ciutat»

bcnlabL’Ajuntament de Barcelona ha publicat el llibre «Ciència ciutadana: 20 projectes per fer ciutat». La publicació inclou 20 projectes de ciència que es desenvolupen a la ciutat, alguns d’ells impulsats per l’Oficina de Ciència Ciutadana del Barcelona Laboratori (BCNLab). L’objectiu és difondre la ciència ciutadana per tal d’implicar els ciutadans i fomentar la creació de nous projectes.

La ciència ciutadana es refereix a la recerca científica conduïda parcialment o completament per científics amateurs o no professionals. Els grups de recerca interessats en pertànyer al BCNLab i en endegar un projecte han de satisfer algun dels 4 nivells de participació ciutadana següents:
1. Crowdsourcing (captació o processament de dades).
2. Intel·ligència distribuïda (interpretació de dades).
3. Ciència participada (definició de problemes, reptes, objectius i captació de dades).
4. Ciència col·laboradora (disseny amb científics de la recerca que s’ha de dur a terme).

D’altra banda, per adscriure projectes a l’Oficina de Ciència Ciutadana cal seguir un decàleg de bones pràctiques. Entre elles, obeir una política de dades obertes, així com apropar el procés i resultats de la recerca al ciutadà seguint les pautes Responsible Research and Innovation (RRI) de la Unió Europea (UE).

Els 20 projectes que inclou aquesta publicació són: «Ciència ciutadana: educació i recerca»;  «Bee Path»; «AtrapaelTigre.com»; «Observadors del Mar»; «RIU.net»; «Flora urbana i al·lèrgies cooperes»; «Abelles urbanes: OpenBeeResearch»;  «Joc per entendre el comportament humà»; «CITI-SENSE»; «Citclops»; «OBSEA Citizen Science Project»; «BioBlitzBcn»; «iNaturalist»; «BeWater»; «SacaLaLengua»; «FLOOD_UP»; «Cicada.cat»; «Ornitho.cat»; «Biodiversitat virtual»; i, finalment, «Km2 del Poblenou».

Per a obtenir informació més detallada de la iniciativa podeu consultar el llibre «Ciència ciutadana».

Convocatòria: B·Debate (2016)

B·DebateBiocat (Fundació Privada Bioregió de Catalunya), amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, ha obert la convocatòria de presentació de propostes per al Programa d’activitats 2016 de B·Debate (International Center for Scientific Debate Barcelona). L’objectiu és impulsar trobades internacionals d’alt nivell científic pel debat, la col·laboració i l’intercanvi obert de coneixement entre experts de màxim prestigi nacional i internacional en reptes complexes d’alt impacte.

Les temàtiques a debatre han d’estar focalitzades en el camp de les ciències de la vida i el seu impacte a la societat, fent especial èmfasi en els àmbits fronterers de la ciència, el grau d’internacionalització i l’impacte al territori. La convocatòria s’adreça a experts i científics reconeguts vinculats a entitats de recerca del país, que exercirien de líders científics (partners) de les propostes. Aquests experts únicament podran presentar una proposta per convocatòria.

El format estàndard de les activitats de B·Debate s’ajusta a les següents característiques: 2 o 3 dies de durada; sessions tancades (participació amb invitació personal); participació de ponents i entitats internacionals; i programa amb una part orientada a la generació de debat.

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 19 de juny de 2015.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria i el formulari de sol·licitud al lloc web de B·Debate.

EUDAT, un model europeu d’infraestructura col·laborativa de dades científiques

EUDAT (European Data Infrastructure)EUDAT és una iniciativa finançada pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (UE) que desenvolupa un model d’infraestructura col·laborativa de dades de recerca europees. En aquest marc, EUDAT permet als investigadors i als professionals europeus de qualsevol disciplina preservar, cercar, accedir i processar dades científiques en un entorn de confiança.

EUDAT ofereix una gamma de serveis i recursos d’emmagatzematge que possibilita que els científics puguin dipositar els seus recursos:
1. B2DROP: sincronitzar i intercanviar dades amb un o diversos usuaris de forma senzilla.
2. B2SHARE:
e
mmagatzemar i compartir dades de recerca a petita escala des de contextos diversos.
3. B2SAFE: aplicar polítiques de gestió de dades a través de múltiples dominis administratius.
4. B2STAGE:
transferir conjunts de dades de recerca entre els recursos d’emmagatzematge EUDAT i estacions de treball d’alt rendiment.
5. BFINDcatàleg de metadades d’ús senzill de les col·leccions de dades d’investigació dipositades en la infraestructura.

Les 8 comunitats de recerca provinents de diverses àrees científiques que conformen l’EUDAT són:
a) CLARIN (Humanitats i Ciències Socials)
b) diXa (Seguretat química)
c) DRIHM (Hidrometeorologia)
d) ENES (Modelització climàtica)
e) EPOS (Ciències de la terra)
f) INCF (Neuroinformàtica)
g) LifeWatch (Biodiversitat)
h) VPH (Fisiologia humana)

Per a informació més detallada podeu consultar el lloc web de l’EUDAT.

Convocatòria: ComFuturo (2015)

bloque_comfuturo-standardhome_ca_v7La Fundación General CSIC (FGCSIC), a través del programa ComFuturo, convoca 13 ajuts per al desenvolupament de projectes de recerca originals, innovadors i amb un alt nivell d’aplicació, en els centres i instituts del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). La convocatòria va dirigida a joves científics brillants i creatius amb la capacitat de plantejar i assolir objectius de gran abast.

ComFuturo és un programa de col·laboració público-privada dirigida a captar talent jove investigador per tal que pugui desenvolupar projectes en el sistema espanyol de ciència i tecnologia. Els projectes que finança aquesta iniciativa hauran de tenir una durada màxima de 3 anys. La quantitat que percebrà l’investigador serà de 31.600 euros bruts anuals i la dotació per a despeses associades serà de 10.000 euros anuals (5.000 aniran a càrrec de l’institut receptor).

Les línies de recerca d’aquesta convocatòria són: Agroquímica (1 ajut); Biocides nanoparticulats per a la desinfecció d’aigües (1 ajut); Malalties inflamatòries autoimmunitàries (1 ajut); Noves tecnologies per a la detecció precoç del càncer (1 ajut); Solucions catalítiques de baix cost per a la indústria del gas (1 ajut); i General (8 ajuts).

El termini de presentació de sol.licituds és el 15 de març de 2015.

Per més informació podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de ComFuturo.

El rol de les regions en els programes europeus de recerca

Mobilising regionsLa Comissió Europea (CE) ha presentat la publicació «Mobilising regions for growth and jobs: Regions of knowledge and research potential». L’estudi descriu els dos programes del 7th Framework Programme (2007-2013) dirigits a impulsar l’excel·lència i el potencial d’R+D+I de les regions europees, a més d’impulsar sinèrgies entre les polítiques científiques i tecnològiques. Així, els programes Regions of Knowledge (FP7-REGIONS) i Research Potencial of Convergence Regions (FP7-REGPOT) han finançat 235 projectes, amb un pressupost global de 466 milions d’euros. Cal destacar que els territoris de llengua i cultura catalana han tingut una participació diferent als dos programes, amb un paper destacat a FP7-REGIONS.

En el període 2007-2013, el programa FP7-REGPOT ha tractat d’estimular el potencial investigador de les regions menys desenvolupades i perifèriques de la Unió Europea (UE) amb la finalitat que puguin participar amb èxit a les activitats científiques europees. En total, el programa ha finançat 169 projectes amb un pressupost de 340 milions d’euros. La participació d’entitats de territoris catalans s’ha limitat a 2 projectes amb entitats catalanes i 2 amb entitats valencianes.

D’altra banda, el programa FP7-REGIONS ha intentat enfortir el potencial científic i tecnològic de les regions europees, sobretot a través de clústers regionals d’universitats, centres de recerca, empreses, administracions públiques i altres agents. La participació dels territoris de llengua i cultura catalana ha sigut important: dels 66 projectes finançats amb 126 milions d’euros, 6 han tingut participació catalana, 4 valenciana i 1 balear. Com a exemple, la publicació destaca el projecte «Sustainable forest management providing renewable energy, sustainable construction and bio-based products (ROK-FOR)», que ha comptat amb la participació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida i  la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació, podeu consultar la publicació «Mobilising regions for growth and jobs: Regions of knowledge and research potential», així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Convocatòria: Ayudas correspondientes a la convocatoria Retos-Colaboración (2015)

La Secretaría de Estado de I+D+i ha obert les Ayudas correspondientes a la convocatoria Retos-Colaboración per a l’any 2015, en el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación (2013-2016). L’objectiu de la convocatòria és el suport a projectes en cooperació entre empreses i organismes de recerca, amb la finalitat de promoure el desenvolupament de noves tecnologies, aplicar noves idees i tècniques a les empreses, i contribuir a la creació de productes i serveis.

Els temes dels projectes han d’estar alineats amb les prioritats pel Programa Estatal de I+D+i orientada a los Retos de la Sociedad. Els reptes establerts són els següents:
– Salud, cambio demográfico y bienestar.
– Seguridad y calidad alimentarias; actividad agraria productiva y sostenible, recursos naturales, investigación marina y marítima.
– Energía, segura, eficiente y limpia.
– Transporte inteligente, sostenible e integrado.
– Acción sobre el cambio climático y eficiencia en la utilización de recursos y materias primas.
– Cambios e innovaciones sociales.
– Economía y sociedad digital.
– Seguridad, protección y defensa.

Aquests projectes de desenvolupament experimental han de comptar amb un pressupost mínim de 500.000 euros i tenir una durada plurianual (termini màxim fins al 31 de desembre de 2018). El representant de l’agrupació d’entitats ha de ser una empresa. A més, el projecte ha de comptar amb la participació d’un mínim de 2 entitats, una de les quals ha de ser un organisme d’investigació públic o privat.

El pressupost màxim destinat a finançar la convocatòria és de 573,9 milions d’euros, repartits en subvencions (83,9 milions) i bestretes reemborsables FEDER préstecs (490 milions) per al període 2015-2018. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 24 de febrer de 2015 i s’efectuarà mitjançant la Seu electrònica de la Secretaría de Estado de I+D+i.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Secretaría de Estado de I+D+i.

«Co-author Index» analitza les pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols (1999-2013)

Co-author IndexEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix en versió de proves l’eina «Co-author Index», que permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols segons les revistes i les disciplines en què s’organitza el coneixement científic.

Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) o la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 18.926 revistes indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters, on hi ha participat almenys un autor espanyol, i s’han processat 997.884 articles científics del període 1999-2013. Les revistes s’han agrupat en 31 disciplines, de les quals 13 pertanyen a Ciència i Tecnologia; 9 a Ciències Socials; i finalment, 9 a Arts i Humanitats.

Pel que fa a la visualització dels resultats, els indicadors de coautoria es poden consultar per revista o per disciplina, d’un any en concret. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web «Co-author Index» del Grupo de Investigación EC3.

Altmetric analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials l’any 2014

AltmetricAltmetric és una start-up amb seu a Londres que analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials, tant a les més populars (Twitter; Facebook; LinkedIn) com a les acadèmiques (MendeleyResearchGate; Academia.edu). Això permet als investigadors, institucions i editors conèixer de manera immediata quina valoració se’n fa de la seva producció científica més enllà de la bibliometria. Segons dades del blog d’Altmetric, dels 100 estudis2014 Top 100») que han obtingut una repercussió més gran a les xarxes socials l’any 2014,  5 articles corresponen a l’Estat espanyol i d’aquests, 3 compten amb la participació d’entitats catalanes.

La llista «2014 Top 100» s’ha elaborat mitjançant la recopilació de mencions i accions generades pels articles publicats a partir del novembre de 2013 en els principals mitjans de comunicació; xarxes socials; fòrums peer-review; marques en programes web de favorits; i plataformes com Reddit i YouTube. En el recull de dades, s’han exclòs editorials, comentaris i contingut de revisions. Les dades obtingudes es poden filtrar per disciplina; revista; institució; país; i tipus d’accés.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter