CSIC

2 investigadors de centres catalans reben ajuts ERC Proof of Concept (2017)

L’European Research Council (ERC) ha publicat la resolució del primer termini de la convocatòria 2017 del programa Proof of Concept. En aquesta ocasió, Catalunya ha rebut 2 dels 51 ajuts concedits. Des de la creació del programa Proof of Concept (any 2011), Catalunya ha obtingut 45 ajuts, un 7,4 % dels 607 atorgats per l’ERC.

L’objectiu del programa Proof of Concept és donar suport als investigadors finançats en alguna convocatòria anterior de l’ERC perquè puguin desenvolupar aplicacions comercials de la seva recerca. L’ajut addicional del programa Proof of Concept pot utilitzar-se per posar en pràctica durant un any el potencial innovador de les idees generades pels investigadors. Així, el finançament de 150.000 euros es pot usar per establir drets de propietat intel·lectual, investigar oportunitats de negoci o desenvolupar validacions tècniques.

Els 45 projectes catalans finançats s’han distribuït entre els centres CERCA (27), les universitats (13), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (2) i altres institucions (3), de la següent manera:
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): 6 projectes
– Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE): 5 projectes
– Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 5 projectes
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 4 projectes
– Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC): 3 projectes
Universitat de Girona (UdG): 3 projectes
Universitat de Barcelona (UB): 3 projectes
Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS): 2 projectes
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL): 2 projectes
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona): 2 projectes
– Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): 2 projectes
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 2 projectes
 Centre de Recerca en Agrigenomica (CRAG): 1 projecte
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 projecte
Institut Català d’Oncologia (ICO): 1 projecte
Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC): 1 projecte
Institut de Microelectrònica de Barcelona (MB-CNM, CSIC): 1 projecte
Universitat de Lleida (UdL): 1 projecte.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC, així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

Convocatòria: Becas de introducción a la investigación para estudiantes universitarios (JAE INTRO 2017)

El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha obert la convocatòria de Becas de introducción a la investigación para estudiantes universitarios (INTRO 2017), en el marc del Programa Junta para la Ampliación de Estudios (JAE). Aquest programa s’articula al voltant de tres línies d’actuació: formació, internacionalització i transferència del coneixement.

La convocatòria està dirigida a estudiants universitaris amb un expedient acadèmic excel·lent, que estudien el penúltim i últim curs de la carrera. L’objectiu és iniciar-los en la seva activitat investigadora, i possibilitar-los la vinculació als instituts o centres del CSIC.

En total es concediran 100 beques, amb una durada de dos mesos cadascuna, en règim de concurrència competitiva i d’acord amb els principis d’objectivitat i publicitat. La dotació econòmica màxima serà de 200.000 euros (2.000 euros per a cada beca).

La presentació de sol·licituds s’ha d’efectuar a través de la Seu electrònica del CSIC. El termini de presentació finalitza el 9 de maig de 2017.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CSIC, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

23 centres i unitats d’excel·lència catalans i valencians

Excelencia Severo OchoaL’Agencia Estatal de Investigación ha resolt de forma provisional la convocatòria 2016 de la iniciativa d’Apoyo y acreditación de Centros de excelencia Severo Ochoa y de Unidades de excelencia María de Maeztu. L’objectiu és impulsar l’excel·lència de centres i unitats de recerca, el lideratge científic internacional dels quals estigui contrastat. En total, els centres i unitats de Catalunya i el País Valencià acumulen 23 acreditacions de les 42 concedides.

En concret, la convocatòria 2016 ha atorgat 9 noves distincions i, a més, 4 centres reconeguts l’any 2012 l’han renovat per 4 anys més. La inversió total d’aquesta convocatòria ha estat de 40 milions d’euros.

El criteri principal de la iniciativa és l’excel·lència científica i la selecció s’efectua pels resultats i programes estratègics en una avaluació amb més de 100 científics internacionals de prestigi. Per un costat, es reconeixen i acrediten els centres i unitats que destaquen per l’impacte i rellevància internacional dels resultats obtinguts els 4 darrers anys. A més, es financen els plans estratègics per un període de 4 anys amb l’objectiu de consolidar les capacitats científiques dels centres i unitats.

Continua llegint

Els investigadors de centres catalans han captat un 7,7 % dels ajuts ERC Proof of Concept (2011-2016)

ERCL’European Research Council (ERC) ha publicat la resolució del tercer termini de la convocatòria 2016 del programa Proof of Concept. En aquesta ocasió, Catalunya ha rebut 2 dels 44 ajuts concedits (5 a l’Estat espanyol). Des de la creació del programa Proof of Concept (any 2011), Catalunya ha captat 43 ajuts, un 7,7 % dels 556 atorgats en total per l’ERC.

L’objectiu del programa Proof of Concept és donar suport als investigadors finançats en alguna convocatòria anterior de l’ERC perquè puguin desenvolupar aplicacions comercials de la seva recerca.

L’ajut addicional del programa Proof of Concept pot utilitzar-se per posar en pràctica durant un any el potencial innovador de les idees generades pels investigadors. Així, el finançament de 150.000 euros es pot usar per establir drets de propietat intel·lectual, investigar oportunitats de negoci o desenvolupar validacions tècniques.

Els 43 projectes catalans finançats s’han distribuït entre els centres CERCA (27), les universitats (12), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (2) i altres institucions (2), de la següent manera:
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): 6 projectes
– Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE): 5 projectes
– Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 5 projectes
– Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC): 3 projectes
Universitat de Girona (UdG): 3 projectes
Universitat de Barcelona (UB): 3 projectes
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 3 projectes
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL): 2 projectes
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona): 2 projectes
– Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): 2 projectes
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 2 projectes
Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS): 1 projecte
 Centre de Recerca en Agrigenomica (CRAG): 1 projecte
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 projecte
Institut Català d’Oncologia (ICO): 1 projecte
Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC): 1 projecte
Institut de Microelectrònica de Barcelona (MB-CNM, CSIC): 1 projecte
Universitat de Lleida (UdL): 1 projecte.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC, així com altres entrades sobre el mateix tema publicades al blog.

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Ranking Web of Repositories (2017)

Ranking web repositoriesEl Cybermetrics Lab del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la 20a edició del Ranking Web of Repositories, corresponent al mes de gener del 2017. L’objectiu del rànquing és donar suport a iniciatives d’accés obert per al lliure accés a les publicacions científiques i acadèmiques en format electrònic.

El Cybermetrics Lab està dedicat a l’anàlisi quantitativa d’Internet i de continguts web, sobretot d’aquells relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic. Així, l’ús d’indicadors cibermètrics complementa els resultats obtinguts mitjançant mètodes bibliomètrics.

A més del Ranking Web of Repositories, el Cybermetrics Lab també gestiona productes relacionats (com, per exemple, els rànquings dedicats a universitats, centres de recerca i hospitals) i ofereix un decàleg de bones pràctiques per a institucions científiques i acadèmiques de cara a tenir una presència web adequada.

El Ranking Web of Repositories conté dipòsits digitals que tenen domini o subdomini web propi i que inclouen publicacions amb sistema d’avaluació d’experts (en anglès, peer review). Els repositoris (temàtics i institucionals) es poden consultar per àrees geogràfiques i es classifiquen en funció de 4 indicadors: mida (10%); visibilitat (50%); presència a xarxes socials (10%); i, per últim, indexació a Google Scholar (30%). A  més, s’ha elaborat un rànquing diferenciat per als 2.197 dipòsits institucionals (n’hi ha 2 de catalans i 2 de valencians entre els 100 primers).

D’altra banda, l’apartat Top portals conté 223 portals que s’han exclòs del rànquing principal perquè són difícils de classificar. Entre els 100 primers, 5 són de Catalunya i 1 del País Valencià:
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
Hemeroteca Científica Catalana (HCC) (Institut d’Estudis Catalans)
Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB)
Revistes Digitals (ReDi) (Universitat Autònoma de Barcelona)
PoliPapers (Universitat Politècnica de València)

Per a més informació, podeu consultar l’edició actual del Ranking Web of Repositories.

Highly Cited Researchers (2016): Quins són els científics més influents?

Highly Cited Researchers 2016L’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters, ha presentat la versió 2016 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001, 2014 i 2015.

La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 53 investigadors (un 1,62 % del total mundial), dels quals només 6 són dones (cap d’elles forma part dels territoris de llengua i cultura catalanes). Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors i ha recuperat la primera posició estatal perduda l’any 2015.

L’edició 2016 presenta els 3.265 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1 % més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

Continua llegint

XVI Conferència Enric Casassas «La revolució del big data en la química»

scqLa Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) organitzen la XVI Conferència Enric Casassas «La revolució del big data en la química».

L’esdeveniment tindrà lloc el dimecres 14 de desembre de 2016, de les 10.00 a les 13.20 hores, a la sala d’actes del Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID) del CSIC. L’assistència a la jornada és gratuïta i la inscripció estarà oberta fins a l’11 de desembre.

En els darrers anys, les noves tecnologies de la informació generen conjunts massius de dades cada vegada més complexes, és el que s’anomena big data. Aquests conjunts de dades són tan grans que són difícils de manipular i analitzar directament utilitzant metodologies estadístiques i eines de programació tradicionals. Aquests conjunts massius de dades existeixen en moltes disciplines, i la química no n’és cap excepció.

Per més informació, podeu consultar el programa de conferències al lloc web de la SCQ.

Programa Juan de la Cierva: Distribució territorial, temporal, temàtica i institucional (2004-2014)

MINECO

Al portal web MERIDIÀ s’ha actualitzat l’informe estadístic Programa Juan de la Cierva per entitats de recerca i àrees ANEP, que incorpora els nous contractes atorgats als territoris de llengua i cultura catalanes en les convocatòries 2004-2014. Les fonts d’informació són les resolucions del lloc web del ministeri competent, així com les publicades al Boletín Oficial del Estado (BOE). No s’han recollit les renúncies posteriors ni altres canvis.

En el període 2004-2012, el Programa Juan de la Cierva va facilitar la contractació laboral d’investigadors doctors novells per 3 anys, per part d’universitats i organismes d’investigació. A partir de l’any 2013, el programa es va transformar en 2 noves actuacions consecutives de 2 anys de durada cada una: els ajuts per a contractes per a la formació postdoctoral (FPDI) i els ajuts per a la incorporació de joves doctors (IJC).

A continuació es comenten les dades principals de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua i cultura catalanes, segons la seva distribució territorial, temporal, temàtica i institucional.

Continua llegint

XXI Conferència Internacional sobre Indicadors en Ciència i Tecnologia (STI Conference 2016)

sti_2016Del 14 al 16 de setembre de 2016 es celebrarà la XXI Conferència Internacional sobre Indicadors en Ciència i Tecnologia (STI Conference 2016) que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València (UPV). El congrés està organitzat per l’European Network of Indicator Designers (ENID) i  l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt de la UPV i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

L’STI Conference 2016 porta per títol «Perifèries, fronteres i més enllà», i té l’objectiu de reflexionar sobre l’impacte de les pràctiques d’avaluació actuals i l’ús d’indicadors de ciència i tecnologia en entorns perifèrics, entesos aquests com a àrees (geogràfiques, de coneixement, etc.) localitzades fora de les principals àrees d’activitat econòmica, científica o tecnològica.

Durant aquest esdeveniment, més de 400 experts internacionals del sector debatran qüestions de rellevància sobre la utilització de nous indicadors que abasten un major rang de disciplines; mètriques inclusives d’estudi; l’ús de noves tecnologies en el mesurament de l’activitat científica; i finalment, les repercussions econòmiques derivades de l’ús d’uns indicadors o altres. Podeu consultar el programa complet de conferències al lloc web de l’STI Conference 2016.

Aquest congrés també compta amb el suport de diverses entitats valencianes, espanyoles i internacionals, com la Generalitat Valenciana; el projecte europeu RISIS (Research Infrastucture for Research and Innovation Policy Studies); la Càtedra Ibèrica de CTSI; l’Institute for Research and Innovation in Society (IFRIS); i empreses com Thomson Reuters,  Elsevier o Digital Science.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’STI Conference 2016.

Butlletí mensual
Twitter