CSUC

El VHIR és el primer centre de recerca que s’incorpora al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya

PRC VHIREl Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el primer centre de recerca en incloure les dades d’investigadors, projectes i publicacions al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Des del mes d’octubre del 2016, el PRC recull i difon en un únic espai els resultats de la recerca produïda a les universitats catalanes i, des d’ara, també als centres de recerca.

El PRC és una iniciativa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, portada a terme pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Adreçat a la comunitat científica, el PRC és d’accés obert i es basa en formats estàndard que faciliten la reutilització de les dades.

El VHIR és un institut públic que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i forma part dels centres CERCA. El VHIR  ha aportat al PRC les dades de 5.146 publicacions, 264 investigadors, 59 grups de recerca, 703 projectes de recerca i 8 àrees d’investigació.

La càrrega de les dades s’ha dut a terme per mitjà de l’estàndard Common European Research Information Format (CERIF). La integració de les dades ha estat molt ràpida (2 mesos), ja que els investigadors del VHIR ja disposaven de l’identificador ORCID, un requisit imprescindible per participar al PRC.

Per a més informació, podeu consultar el PRC, així com la notícia publicada pel CSUC.

Taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta»

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), amb motiu de la posada en marxa del Postgrau de Comunicació i Avaluació de la Ciència, organitza la taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta». L’acte tindrà lloc el dimecres 19 d’abril a les 17 hores, a l’Aula Rubió (espai 210) de la mateixa Facultat. L’entrada és d’accés lliure.

La millora en l’accessibilitat de les dades i les publicacions científiques està motivant un canvi profund en els serveis d’informació que universitats i centres de recerca ofereixen als seus investigadors. Aquest seminari tractarà d’analitzar l’impacte de la ciència oberta sobre els serveis de suport a la recerca a les biblioteques universitàries i d’investigació.

En l’acte hi intervindran els ponents Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB i coordinador del grup OpenSystems Research; i finalment, Anna Casaldàliga, subdirectora del CRAI de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació del seminari anirà a càrrec d’Ernest Abadal, degà de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Ranking Web of Repositories (2017)

Ranking web repositoriesEl Cybermetrics Lab del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la 20a edició del Ranking Web of Repositories, corresponent al mes de gener del 2017. L’objectiu del rànquing és donar suport a iniciatives d’accés obert per al lliure accés a les publicacions científiques i acadèmiques en format electrònic.

El Cybermetrics Lab està dedicat a l’anàlisi quantitativa d’Internet i de continguts web, sobretot d’aquells relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic. Així, l’ús d’indicadors cibermètrics complementa els resultats obtinguts mitjançant mètodes bibliomètrics.

A més del Ranking Web of Repositories, el Cybermetrics Lab també gestiona productes relacionats (com, per exemple, els rànquings dedicats a universitats, centres de recerca i hospitals) i ofereix un decàleg de bones pràctiques per a institucions científiques i acadèmiques de cara a tenir una presència web adequada.

El Ranking Web of Repositories conté dipòsits digitals que tenen domini o subdomini web propi i que inclouen publicacions amb sistema d’avaluació d’experts (en anglès, peer review). Els repositoris (temàtics i institucionals) es poden consultar per àrees geogràfiques i es classifiquen en funció de 4 indicadors: mida (10%); visibilitat (50%); presència a xarxes socials (10%); i, per últim, indexació a Google Scholar (30%). A  més, s’ha elaborat un rànquing diferenciat per als 2.197 dipòsits institucionals (n’hi ha 2 de catalans i 2 de valencians entre els 100 primers).

D’altra banda, l’apartat Top portals conté 223 portals que s’han exclòs del rànquing principal perquè són difícils de classificar. Entre els 100 primers, 5 són de Catalunya i 1 del País Valencià:
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
Hemeroteca Científica Catalana (HCC) (Institut d’Estudis Catalans)
Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB)
Revistes Digitals (ReDi) (Universitat Autònoma de Barcelona)
PoliPapers (Universitat Politècnica de València)

Per a més informació, podeu consultar l’edició actual del Ranking Web of Repositories.

Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC)

prc2La Direcció General de Recerca (DGR) de la Generalitat de Catalunya ha publicat en accés obert el Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Es tracta d’un projecte iniciat l’any 2012 sota la coordinació del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) que agrupa l’activitat de recerca que es du a terme a les universitats catalanes.

Aquest portal recull la informació dels diferents sistemes de gestió de la informació científica (CRIS) de les universitats. L’objectiu és donar visibilitat a la potencialitat del sistema català en el seu conjunt; reforçar els processos de gestió unificada de les dades de la recerca de les universitats; i finalment, incrementar l’accés i la visibilitat del treball dels investigadors. Pel que fa al contingut, també cal esmentar que les cinc notícies de la franja central del portal són capturades automàticament del Blog de l’OR-IEC i donen accés directe a l’entrada corresponent.

A escala tecnològica, la disposició de les dades del PRC es basa en formats estàndards Common European Research Information Format (CERIF), protocols d’interoperabilitat, i identificadors comuns per tal d’evitar ambigüitats (per exemple l’ORCID per als investigadors). El portal també segueix exemples i bones pràctiques locals i internacionals com: FUTUR, el portal de la producció científica dels investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); el Portal de Producció Científica (PPC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); el National Academic Research and Collaborations Information System (NARCIS) dels Països Baixos; o la Danish National Research Database de Dinamarca.

Per més informació podeu consultar el lloc web del PRC.

El CSUC publica dos documents sobre la gestió de dades de recerca

CSUCEl Grup de Treball de Suport a la Recerca del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) ha publicat al Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) dos documents sobre la gestió de dades de recerca, en concret sobre els plans de gestió i la selecció d’un repositori.

El document «Plans de Gestió de Dades» pretén donar suport als investigadors a l’hora de crear plans per gestionar les dades dels projectes finançats pel programa europeu Horizon 2020. Cada apartat del document (dades del projecte, referència i descripció del conjunt de dades, estàndards i metadades, dades compartides, arxiu i preservació) presenta indicacions concretes i exemples pràctics.

D’altra banda, el document «Recomanacions per seleccionar un repositori per al dipòsit de dades de recerca» s’adreça als investigadors que necessiten seleccionar un dipòsit, atès que a partir de l’any 2017 l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot) del programa Horizon 2020 requerirà a tots els projectes finançats la publicació de les dades de recerca en obert.

La decisió d’escollir un repositori pot arribar a ser tot un repte perquè només algunes disciplines acadèmiques han establert i consolidat determinats dipòsits de dades de recerca. També cal recordar l’existència de repositoris multidisciplinaris com, per exemple, Zenodo. La selecció del dipòsit comporta una planificació a l’hora de generar les dades, ja que cal complir amb els seus requisits (estàndards de metadades, documentació, drets d’autor, preservació…).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CSUC, així com els documents publicats a RECERCAT.

euroCRIS Strategic Membership Meeting (IEC, 9-11 de novembre)

euroCRISL’euroCRIS és una associació internacional sense afany de lucre formada per experts en informació de recerca i, més específicament, en sistemes d’informació científica. Integrat per més de 200 membres, principalment europeus, els seus objectius bàsics són:
a) Desenvolupar i tenir cura del model de dades estàndard Common European Research Information Format (CERIF).
b) Promocionar la cooperació i l’intercanvi entre els agents de l’àmbit de la informació científica, mitjançant conferències internacionals (biennal) i trobades de membres (bianual).

La segona edició de l’euroCRIS Strategic Membership Meeting tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) els dies 9, 10 i 11 de novembre d’enguany. A escala nacional, l’organització de la trobada és responsabilitat de l’IEC i del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), i compta amb la col·laboració activa de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB).

El tema de la trobada és «International Collaboration on Research Information Management and CERIF» i s’hi tractaran accions per a la millora del panorama de la informació científica, basada en els estàndards internacionals. En concret es debatran aspectes com la valoració de la recerca; el procés de sol·licitud i seguiment d’ajuts; els perfils d’investigadors i centres de recerca; la gestió i emmagatzematge de dades; o la creació d’infraestructures d’informació, entre d’altres.

Els agents catalans tindran un paper destacat a l’euroCRIS Strategic Membership Meeting, amb conferències sobre el sistema científic català (Institució CERCA), experiències de gestió de dades (Institut Català d’Investigació Química -ICIQ- i Port d’Informació Científica -PIC-) o de selecció de sistemes (CSUC i IDIBAPS), i taules rodones sobre la interconnexió dels sistemes d’informació amb els repositoris institucionals (universitats).

La inscripció restarà oberta fins a l’1 de novembre i és gratuïta per als membres d’euroCRIS (els que no en siguin membres, han de pagar 60 euros, que comportaran també esdevenir membre de l’associació fins a l’1 de gener de 2017).

Per a més informació, podeu consultar el programa de l’euroCRIS Strategic Membership Meeting.

Guia i bones pràctiques per al compliment dels mandats d’accés obert

Open AccessEl Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) ha publicat una guia i un document de bones pràctiques per facilitar el compliment dels mandats d’accés obert per a publicacions derivats de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación i del programa europeu Horizon 2020. Ambdós documents han estat elaborats pel Grup de treball de Suport a la Recerca de l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, a partir d’una guia elaborada pel Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La guia conté recomanacions de les universitats catalanes adreçades als investigadors per complir els requisits de difondre en accés obert les publicacions científiques. En concret, es determina quines publicacions poden estar en accés obert i quines accions són recomanables durant el procés de publicació. D’altra banda, el document de bones pràctiques estableix un marc d’actuació per als professionals de les biblioteques.

Per a més informació, podeu consultar la guia i el document de bones pràctiques del CSUC, així com altres entrades sobre accés obert publicades al Blog de l’OR-IEC.

Trobada del Grup de Treball «Coneixement i Recerca» (29/01/2015)

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar una trobada el dijous 29 de gener de 2015 a l’IEC.

El programa estava centrat en una conferència sobre el «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes», a càrrec d’Ángel Borrego, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Per encàrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), aquest estudi va tenir l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions de les biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca. Els resultats es van basar en l’anàlisi de 2.330 respostes a un qüestionari electrònic distribuït entre el professorat de 12 universitats el tercer trimestre de 2014. Es pot consultar l’enregistrament vídeo de la conferència i descarregar la presentació o el text complet de l’estudi.

A més, la trobada va comptar amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus per compartir projectes, coneixements i recursos informatius especialitzats en l’àmbit d’actuació del grup de treball:
1) Lluís Anglada (Director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC) va presentar el Grup de treball sobre Recomanacions per a la implementació de l’article 37 de difusió en accés obert de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovació. Es pot descarregar la presentació i consultar el text complet de les recomanacions.
2) Anna Baiges (Responsable Tècnica de la Biblioteca CRAI UPF) explicà el concepte d’Altmetrics i com s’ha començat a treballar aquest tema a la Biblioteca. Es pot descarregar la presentació.
3) Marcos Antonio Catalán Vega (Biblioteca de la Corporació Sanitària Parc Taulí) va proposar un grup de treball per confeccionar una recomanació de metodologia de memòries d’entitats científiques, a partir de la San Francisco Declaration on Research Assessment (DORA).

Per a més informació, podeu enviar un correu electrònic a l’OR-IEC i consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Conferència: «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes»

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), ha organitzat una trobada el dijous 29 de gener de 2015 a les 17 hores a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC.

El programa previst està centrat en una conferència sobre el «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes», a càrrec d’Ángel Borrego, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Per encàrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), aquest estudi ha tingut l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions de les biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca. Els resultats s’han basat en l’anàlisi de 2.330 respostes a un qüestionari electrònic distribuït entre el professorat de 12 universitats el tercer trimestre de 2014.

A més, la trobada comptarà amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus (5-10 minuts) per compartir projectes, coneixements i recursos informatius especialitzats en l’àmbit d’actuació del grup de treball.

Per a confirmar l’assistència, només cal enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Les places són limitades i s’atorgaran per ordre d’inscripció. Les persones que ho necessitin poden sol·licitar un certificat d’assistència.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Els serveis de suport a la recerca de les biblioteques universitàries catalanes

Newton (British Library)

«Newton after William Blake» (British Library), per Eduardo Paolozzi. Font: Chris Beckett.

El suport a la recerca científica és una de les funcions bàsiques de les biblioteques universitàries. En aquest sentit, les biblioteques s’encarreguen de proveir accés a documents i fonts d’informació per als seus investigadors, a partir de la selecció de recursos bibliogràfics i d’instruments de cerca, ja sigui físicament o mitjançant suports electrònics. La creació del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), ara integrat en el nou Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), ha contribuït de forma decisiva a la gestió eficient de grans col·leccions digitals i de serveis d’obtenció de documents.

Ara bé, en els darrers anys les biblioteques universitàries han anat desenvolupant serveis especialitzats en el suport a la recerca per donar resposta a una demanda en creixement constant. És a dir, més enllà de la gestió de recursos d’informació (catàlegs, bases de dades científiques, dipòsits digitals, etc.), cal demanar-se: quins serveis faciliten les biblioteques als investigadors? En darrer terme, es tracta de reivindicar la seva participació activa en la generació i transmissió de coneixement científic.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter