Dades

Iniciatives de la Comissió Europea per impulsar la ciència oberta

Open ScienceLa ciència oberta és una de les tres prioritats estratègiques actuals de la Comissió Europea (CE) en l’àmbit de la recerca i la innovació.

Des d’una perspectiva col·laborativa, transparent i accessible, s’ha presentat l’Open Science Monitor, un projecte pilot desenvolupat per l’organització RAND Europe, amb el suport de les empreses Deloitte, Digital Science, Altmetric.com i figshare.

Aquest projecte pretén donar suport a l’European Open Science Policy Platform, una plataforma col·laborativa per dissenyar, desenvolupar i implementar una política europea de ciència oberta.

A partir de múltiples fonts d’informació, l’Open Science Monitor dóna suport a la ciència oberta a Europa, mitjançant estudis de cas i indicadors, amb comparatives entre països i disciplines científiques. El projecte s’estructura en els apartats següents:
– Publicacions en accés obert
– Dades obertes de recerca
– Comunicació acadèmica oberta
– Ciència ciutadana
– Facilitadors i obstacles de la ciència oberta

A més, es treballa en el llançament del servei European Open Science Cloud, que pretén crear un entorn tecnològic per allotjar i processar dades de recerca. D’altra banda, l’Expert Group on Altmetrics acaba de presentar l’informe Next-generation metrics: Responsible metrics and evaluation for open Science, sobre com fer avançar una nova generació de mètriques en el context de la ciència oberta, així com les línies polítiques que cal seguir.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web sobre la ciència oberta de la Comissió Europea (CE).

Taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta»

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), amb motiu de la posada en marxa del Postgrau de Comunicació i Avaluació de la Ciència, organitza la taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta». L’acte tindrà lloc el dimecres 19 d’abril a les 17 hores, a l’Aula Rubió (espai 210) de la mateixa Facultat. L’entrada és d’accés lliure.

La millora en l’accessibilitat de les dades i les publicacions científiques està motivant un canvi profund en els serveis d’informació que universitats i centres de recerca ofereixen als seus investigadors. Aquest seminari tractarà d’analitzar l’impacte de la ciència oberta sobre els serveis de suport a la recerca a les biblioteques universitàries i d’investigació.

En l’acte hi intervindran els ponents Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB i coordinador del grup OpenSystems Research; i finalment, Anna Casaldàliga, subdirectora del CRAI de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació del seminari anirà a càrrec d’Ernest Abadal, degà de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

PADRIS, el programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut

El programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS) és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades. D’aquesta manera es vol impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut, i millorar-ne el posicionament internacional de Catalunya. El programa PADRIS s’emmarca dins el Pla estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020.

Per tal de dur a terme aquest objectiu es requerirà l’accés a la reutilització i encreuament de les dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Es seguiran els principis ètics de respecte a les persones, solidaritat, justícia, eficiència, transparència, recerca responsable, amb especial atenció a la protecció de les dades personals.

Aquesta iniciativa podrà facilitar estudis com ara el seguiment i la vigilància de fàrmacs; els dispositius o implants mèdics introduïts recentment; detecció d’interaccions i efectes adversos que els estudis clínics habituals no hagin posat de manifest; desenvolupament d’estudis d’efectivitat comparada; millor coneixement sobre les malalties minoritàries, entre d’altres. A més, el potencial de gestió, reutilització i anàlisi d’aquestes dades pot permetre fer més i millor recerca científica, en un temps d’execució menor, amb uns costos inferiors, i amb un major nombre de pacients involucrats.

Val a dir que les dades, anonimitzades i desidentificades, seran accessibles als investigadors dels centres de recerca acreditats per la Institució CERCA, els agents del SISCAT i els centres de recerca universitaris públics, així com l’administració sanitària.

Per ampliar la informació, podeu consultar la nota de premsa publicada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Informe sobre l’estat global de les dades obertes

oaL’empresa tecnològica Digital Science, amb el suport de l’editorial Springer Nature, ha publicat l’informe «The State of Open Data». Es tracta d’una recopilació d’articles que ofereix informació sobre les millors pràctiques en relació a les dades obertes, que s’estan duent a terme a tot el món. Els articles, recopilats pel repositori digital Figshare, destaquen el grau de sensibilització al voltant de les dades obertes, mostren iniciatives diverses i les perspectives que tenen els investigadors sobre l’obertura de les seves dades.

La publicació conté estudis, informes i textos d’experts en dades obertes de diversos països com el Japó, Austràlia, els Estats Units o el Regne Unit. També compta amb un prefaci de Nigel Shadbolt, cofundador de l’Open Data Institute (ODI), que mostra el desenvolupament que aquest sector està tenint en diferents àrees de l’economia.

En general, les principals conclusions de l’informe són que els investigadors són conscients que les dades obertes són una realitat, tant per l’accés com per la reutilització i redistribució de les dades. Tot i això, consideren que el valor que aporten és difícil de quantificar, i mostren els seus dubtes davant la forma de compartir-los o la manera com establir i citar una determinada base de dades. Per disciplines, els investigadors en ciències socials demostren un nivell més alt de consciència, i des del punt de vista geogràfic, hi ha diferències regionals significatives; en aquest sentit, per exemple, els investigadors asiàtics demostren menys predisposició cap a les dades obertes que no pas els nord-americans.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «The State of Open Data».

XVI Conferència Enric Casassas «La revolució del big data en la química»

scqLa Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) organitzen la XVI Conferència Enric Casassas «La revolució del big data en la química».

L’esdeveniment tindrà lloc el dimecres 14 de desembre de 2016, de les 10.00 a les 13.20 hores, a la sala d’actes del Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID) del CSIC. L’assistència a la jornada és gratuïta i la inscripció estarà oberta fins a l’11 de desembre.

En els darrers anys, les noves tecnologies de la informació generen conjunts massius de dades cada vegada més complexes, és el que s’anomena big data. Aquests conjunts de dades són tan grans que són difícils de manipular i analitzar directament utilitzant metodologies estadístiques i eines de programació tradicionals. Aquests conjunts massius de dades existeixen en moltes disciplines, i la química no n’és cap excepció.

Per més informació, podeu consultar el programa de conferències al lloc web de la SCQ.

El CSUC publica dos documents sobre la gestió de dades de recerca

CSUCEl Grup de Treball de Suport a la Recerca del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) ha publicat al Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) dos documents sobre la gestió de dades de recerca, en concret sobre els plans de gestió i la selecció d’un repositori.

El document «Plans de Gestió de Dades» pretén donar suport als investigadors a l’hora de crear plans per gestionar les dades dels projectes finançats pel programa europeu Horizon 2020. Cada apartat del document (dades del projecte, referència i descripció del conjunt de dades, estàndards i metadades, dades compartides, arxiu i preservació) presenta indicacions concretes i exemples pràctics.

D’altra banda, el document «Recomanacions per seleccionar un repositori per al dipòsit de dades de recerca» s’adreça als investigadors que necessiten seleccionar un dipòsit, atès que a partir de l’any 2017 l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot) del programa Horizon 2020 requerirà a tots els projectes finançats la publicació de les dades de recerca en obert.

La decisió d’escollir un repositori pot arribar a ser tot un repte perquè només algunes disciplines acadèmiques han establert i consolidat determinats dipòsits de dades de recerca. També cal recordar l’existència de repositoris multidisciplinaris com, per exemple, Zenodo. La selecció del dipòsit comporta una planificació a l’hora de generar les dades, ja que cal complir amb els seus requisits (estàndards de metadades, documentació, drets d’autor, preservació…).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CSUC, així com els documents publicats a RECERCAT.

Maredata, la xarxa espanyola de dades de recerca d’accés obert

maredataMaredata és una xarxa espanyola sobre dades de recerca d’accés obert finançada pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). Aquesta iniciativa ha estat posada en marxa per sis universitats espanyoles i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). L’objectiu és consolidar la col·laboració entre grups de recerca espanyols centrats en l’estudi de les dades científiques i aconseguir una major participació en projectes del programa europeu Horizon 2020.

La xarxa pretén establir relació amb sectors interessats en el tractament de dades científiques com ara la indústria o les empreses de serveis. Aquestes dades tenen un gran potencial d’aprofitament i reutilització, i poden facilitar la creació de nous productes o models de negoci. El fet de compartir i accedir a les dades generades durant l’activitat investigadora aporta molts beneficis, ja que proporciona transparència a les institucions en els processos d’obtenció o de generació de dades i promou la col·laboració de grups interdisciplinaris i evita les duplicitats.

Aquest projecte ha estat creat per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC; la Unitat d’Informació i Investigació Social i Sanitària (UISYS) del CSIC i de la Universitat de València (UV); l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO) del CSIC i de la Universitat Politècnica de València (UPV); la Universitat d’Alacant (UA); la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); i, com a centre coordinador, la Universitat de Barcelona (UB).

Per més informació, podeu consultar el lloc web de Maredata, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Informe: «NISO Altmetrics Definitions and Use Cases. NISO, 2016»

niso«NISO Altmetrics Definitions and Use Cases. NISO, 2016» és un projecte de la National Information Standards Organization (NISO), iniciat l’any 2003, que té l’objectiu d’encarar les limitacions i mancances de la mètrica alternativa d’avaluació de la producció científica Altmetrics.

L’estudi es desenvolupa en dues fases i revisa a fons les definicions i casos d’ús de les fonts d’informació diverses en matèria Altmetrics. També inclou una declaració sobre el paper que juga la mètrica d’avaluació alternativa de la investigació per a donar suport en l’assessorament sobre possibles aplicacions de l’eina. L’informe posa en relleu les formes en què els diversos grups d’interès recullen, elaboren i consumeixen Altmetrics, i posen en comú necessitats, objectius i usos de les parts interessades. El projecte està obert als comentaris del públic fins al 20 d’abril de 2016.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la NISO Alternative Assessment Metrics (Altmetrics) Initiative.

Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca

imagesLa Xarxa Temàtica Maredata, xarxa estatal coordinada per Ernest Abadal sobre dades d’investigació en obert, organitza un Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca. El Seminari tindrà lloc el dimarts 19 de gener de 2016 de 9.30 a 13.30, a l’aula Valverde de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB).

Les dades de recerca desperten un gran interès pel seu aprofitament i reutilització potencials, no només per part del sector de la R+D, sinó també per part de la indústria o les empreses de serveis que poden utilitzar-los per la innovació dels seus productes o per a la creació de nous llocs de treball. En aquest seminari es tractaran aspectes sobre les polítiques de les dades de recerca i els investigadors, així com les infraestructures i temes legals, entre d’altres.

Per més informació sobre les inscripcions i el programa podeu consultar el lloc web del Seminari.

Informe OECD: «Making Open Science a reality»

OSpubL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’informe «Making Open Science a reality». Aquest estudi avalua el progrés dels països de l’OECD en la publicació oberta dels resultats de la recerca. L’informe també tracta l’impacte de les polítiques científiques en la promoció de la ciència i les dades obertes i proporciona una descripció dels principals actors involucrats i les seves funcions.

L’informe se centra en tres aspectes concrets: accés obert; dades de la investigació oberta; i finalment, col·laboració oberta a través de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). També s’analitzen altres aspectes com la revisió per parells; els quaderns d’investigació oberts; el programari de codi obert; la ciència ciutadana; o el micromecenatge.

Respecte a les conclusions més importants de l’informe, cal destacar que la ciència oberta és un mitjà que inclou molts aspectes i etapes dels processos d’investigació, no solament l’accés obert a les publicacions o dades. A més, les polítiques de ciència oberta s’han d’adaptar a les realitats locals i es necessiten marcs legals i mecanismes adequats per promoure pràctiques d’intercanvi i de reutilització de dades a escala nacional i internacional. Finalment, la col·laboració internacional en l’àrea de la ciència oberta és necessària per fer front als desafiaments mundials.

En aquest context, cal mencionar la segona edició del congrés «Workshop of Open and Research Data: los datos que revolucionan el mundo», organitzat pel Màster en Gestió de la Informació (MUGI) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i que tindrà lloc els dies 20 i 22 d’octubre a València. L’objectiu és tractar, analitzar, debatre i compartir experiències sobre la promoció i transferència del coneixement, la ciència oberta i la revolució de les dades. Les jornades són gratuïtes i compten amb el suport de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica (ETSINF) i el Ministerio de Economia y Competitividad (MINECO), en el marc del projecte de dades obertes de recerca DATASEA. Podeu consultar el programa i realitzar la inscripció al lloc web del MUGI.

Per a més informació detallada, podeu consultar l’informe «Making Open Science a reality».

Butlletí mensual
Twitter