Enquestes

Creix l’interès de les dones per la ciència i la tecnologia

La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat els resultats de la «VIII Encuesta de Percepción Social de la ciencia y la Tecnología». L’enquesta es realitza des de l’any 2002 amb una periodicitat biennal, a partir d’una mostra representativa de la població de totes les comunitats autònomes. En total, s’han dut a terme 6.357 entrevistes personals, amb un mínim de 350 entrevistes per cada una de les 17 comunitats.

Els últims resultats assenyalen que l’interès de les dones per la ciència ha pujat del 9,9 % l’any 2014 al 13,7 % l’any 2016, amb un increment del 38,4 %. Aquest fet, juntament amb el descens lleu de l’interès dels homes, del 20,4 % al 18,5 %, ha fet que la desigualtat de gènere s’hagi reduït a la meitat en dos anys, al passar del 10,5 % al 4,8 %.

Pel que fa a les polítiques de suport a la ciència i la tecnologia, les prioritats de la despesa pública dels espanyols es concentra en sanitat (85 %), educació (73 %), pensions (53,7 %) i atur (47,2 %). Després de l’habitatge (25,7 %), el 19,2 % dels ciutadans escullen la ciència entre les seves quatre prioritats de despesa pública. Pel que fa a donacions a la ciència, els més disposats a donar són les persones amb educació universitària (39,5 %). Continua llegint

La CRUE constata la crisi de la innovació basada en la recerca universitària

Informe I+TC CRUE 2014La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) ha publicat l’«Informe de la encuesta de Investigación y Transferencia de Conocimiento 2014 de las Universidades Españolas». Es tracta d’una iniciativa conjunta de la RedOTRI Universidades i la Red de Unidades de Gestión de la Investigación (RedUGI), que s’ha anat ampliant, consolidant i harmonitzant, fins a ser un referent en la informació sobre recerca i transferència a l’Estat espanyol. L’edició 2014 ha estat contestada per un 95% de les 70 universitats interpel·lades.

En general, el comportament de l’activitat universitària en recerca i transferència de coneixement en l’any 2014 reflecteix una desacceleració del retrocés experimentat els darrers anys, gràcies a un canvi parcial en la trajectòria del deteriorament de la recerca amb fons públics, si bé això no pot compensar la tendència negativa en la transferència de coneixement a les empreses. Els autors de l’informe conclouen que la sortida de la crisi econòmica no compta amb la innovació basada en la recerca com un dels seus components estratègics.

Algunes de les aportacions més significatives de l’informe són:

Continua llegint

Informe: «Final report on Science 2.0 public consultation»

science 2.0La Ciència 2.0 es caracteritza per un nou enfocament científic que utilitza l’intercanvi d’informació i la col·laboració que permeten les noves tecnologies. En aquest context, la Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Final report on Science 2.0 public consultation», amb l’objectiu de comprendre l’impacte potencial de la Ciència 2.0 i la conveniència de l’acció política per a enfortir la competitivitat de la ciència europea.

L’estudi inclou una consulta, realitzada entre juliol i setembre de 2014, que recull les opinions de col·lectius interessats en el panorama científic de la Unió Europea (UE). L’informe presenta els resultats clau, les principals àrees de discussió i les recomanacions en matèria política. Els grups principals d’enquestats van ser: universitats; centres de recerca; organitzacions de finançament de la investigació; biblioteques científiques; acadèmies; societats científiques; editorials acadèmiques i intermediaris; i, finalment, empreses.

En general, els resultats de l’informe mostren l’augment significatiu de la producció científica i del nombre d’actors i destinataris de la ciència, així com els avantatges d’una nova forma de fer recerca. També s’emfatitza el terme ciència oberta com a alternativa al concepte ciència 2.0, i les oportunitats que genera a escala individual i institucional. A més, s’identifiquen els beneficis que produeixen com ara l’augment de transparència en qüestions de finançament i la reducció de casos de mala praxi en l’àmbit acadèmic. Ara bé, l’estudi també recalca que el concepte de ciència 2.0 és poc entès en les universitats europees, i que, per tant, es necessita un canvi cultural perquè les comunitats d’investigació es beneficiïn dels seus avantatges.

Per a informar-vos en detall de l’informe podeu consultar el lloc web de la CE.

Informe: «Special Eurobarometer 419: Public perceptions of science, research and innovation»

Establir quines àrees de ciència i innovació s’han de prioritzar en els pròxims 15 anys és l’objectiu de l’estudi «Special Eurobarometer 419: Public perceptions of science, research and innovation». Els temes prioritaris són els següents: creació d’ocupació; salut; atenció mèdica; educació; habilitats; i finalment, la lluita contra el canvi climàtic. Els informes Special Eurobarometer són enquestes que es basen en estudis temàtics profunds realitzats per diversos serveis i institucions de la Comissió Europea (CE).

Pel que fa a la metodologia, inicialment les enquestes aborden el nivell d’educació científica de les persones enquestades. A continuació, se’ls demana quines àrees de ciència i tecnologia requereixen atenció especial, i finalment, si aquestes qüestions es poden abordar de manera realista a través de la ciència i la innovació tecnològica.

Les conclusions de l’estudi indiquen que, en la majoria dels temes, els enquestats consideren que la ciència i la innovació tecnològica podran fer front als problemes de la societat en els 15 anys que vénen. D’altra banda, la creació d’ocupació i la salut i atenció mèdica es destaquen com els dos temes prioritaris dels europeus, i a més una proporció relativament alta dels enquestats creu que la ciència i la innovació tecnològica hi tindran un impacte positiu. Així mateix, el 50% dels enquestats pensen que 7 dels 13 temes poden ser abordats a través de la ciència i la innovació.

Val a dir que hi ha diferències substancials entre països pel que fa a l’expectativa de la ciència i la innovació. Els països enquestats més optimistes sobre aquestes qüestions són els països nòrdics, Irlanda, Malta i Espanya. D’altra banda, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Grècia i Itàlia tenen expectatives més baixes de què hi haurà canvis positius en els pròxims 15 anys.

Aquesta enquesta va ser realitzada per TNS Opinion als 28 estats membres de la Unió Europea (UE), entre el 14 i el 26 de juny del 2014.

Per més informació de l’estudi, podeu accedir al lloc web de la CE.

Informe de la FECYT sobre «Percepción social de la ciencia y la tecnología 2012»

percepcioLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’informe «Percepción social de la ciencia y la tecnologia 2012» on es resumeixen els resultats i conclusions obtinguts en la «VI Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología».

Pel que fa al contingut, l’informe inclou una reflexió inicial sobre l’estat de la cultura científica a Espanya.  A continuació, es publiquen 8 articles elaborats per experts científics que analitzen aspectes concrets de l’enquesta, així com estudis longitudinals i comparatius amb altres països. Les àrees concretes d’anàlisi són: percepció de la ciència en els joves i diferències de gènere en aquesta percepció; intervenció ciutadana en les polítiques d’R+D; percepció social de la ciència a Internet; percepció social de la professió i les carreres científiques; i finalment, canvis en la cultura de la ciència a Espanya (1989-2010).

Continua llegint

Informe CEOE: «El estado de la innovación empresarial en España en 2014»

Informe CEOELa Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) ha publicat un informe sobre «El estado de la innovación empresarial en España en 2014». La finalitat del document és caracteritzar la situació real de la innovació empresarial, així com la seva incidència en factors bàsics com el creixement, la competitivitat, la internacionalització i l’ocupació. A més, l’informe planteja propostes de caràcter general i particular, aplicables a temes com, per exemple, la transferència de tecnologia i coneixement, la política fiscal de l’R+D+I, les noves tecnologies i l’economia digital o la propietat industrial.

L’estudi és el resultat d’una enquesta electrònica enviada a empreses de tot l’Estat espanyol a mitjans de l’any 2013, on s’intentava determinar el perfil i els pilars bàsics de les empreses innovadores. També es volien identificar quins són els aspectes rellevants per donar suport a l’R+D+I empresarial.

Algunes de les principals conclusions de l’informe són les següents:
a) Existeix una forta incidència de l’R+D+I en la generació de valor en el teixit empresarial. Així, les activitats d’R+D+I han permès a les empreses encarar millor la crisi i generar competitivitat per operar en el mercat exterior i mantenir la creació d’ocupació.
b) Les deduccions fiscals a l’R+D+I són els ajuts públics més valorats per les empreses.
c) L’àmbit públic ha d’impulsar l’R+D+I empresarial. Aquests ajuts incideixen directament en la contractació de treballadors qualificats.
d) Les empreses han reduït de forma sensible el pressupost per a la col·laboració amb universitats i centres tecnològics, així com la presentació de patents.
e) Malgrat les seves grans potencialitats, hi ha un gran desconeixement sobre la Compra Pública Innovadora o el Programa europeu Horizon 2020.

Per a més informació, podeu consultar l’informe sobre «El estado de la innovación empresarial en España en 2014» de la CEOE, així com altres entrades sobre empreses publicades a aquest blog.

Informe: «Eficiencia de las ayudas públicas a las actividades de I+D+I»

Informe CEOELa Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) ha publicat un informe sobre «Eficiencia de las ayudas públicas a las actividades de I+D+I». Els objectius de l’informe són, per un costat, avaluar el model espanyol d’ajuts públics a les activitats empresarials d’R+D+I i, d’un altre costat, examinar la seva incidència sobre el creixement, la competitivitat i l’ocupació.

L’estudi és el resultat d’una enquesta on van participar gairebé 700 empreses de l’Estat espanyol. L’enquesta es realitzà la segona meitat de l’any 2013 i abraçava el període 2008-2012.

A continuació s’extreuen algunes de les principals conclusions de l’informe:
– Es confirma una gran incidència de les activitats d’R+D+I, que permeten a les empreses afrontar millor la crisi econòmica, reduir menys el nombre de treballadors i generar la competitivitat necessària per operar en el mercat exterior amb nous productes innovadors i d’alt valor afegit.
– Existeix bona disposició a la formació de consorcis de tot tipus, amb clients, proveïdors, competidors, etc. El 86% de les empreses han col·laborat amb centres tecnològics i universitats, però les actuacions del Programa Horizon 2020 són poc conegudes per les empreses.
– El 56% de les empreses afirmen que han augmentat el personal qualificat com a resultat dels ajuts públics. Ara bé, les retallades en els ajuts públics han incidit fortament en la pèrdua de treballadors i han alentit el creixement exterior, sobretot pel que fa a les empreses de major valor afegit.
– Respecte al tipus d’ajut públic, s’aprecia un creixement dels préstecs respecte a les subvencions o a les deduccions fiscals, que són l’incentiu més valorat per les empreses. Un 65% considera que es redueix l’eficàcia del préstec si comporta el pagament d’interessos o l’exigència de garanties.
– Pel que fa a la protecció de la tecnologia, la crisi ha fet créixer la infrautilització de les patents i s’ha reduït el pressupost empresarial que s’hi destina.

Per a més informació, podeu consultar l’informe sobre «Eficiencia de las ayudas públicas a las actividades de I+D+I» de la CEOE, així com altres entrades sobre empreses publicades a aquest blog.

45.000 milions d’euros invertits en R+D des de l’any 1996

INEEn les properes setmanes, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) publicarà els resultats provisionals de l’any 2012 de l’Estadística sobre actividades en I+D. Per tant, és un bon moment de fer un balanç dels darrers 15 anys de la despesa en Recerca i Desenvolupament (R+D) i en Innovació per comunitats autònomes. Aquesta informació es pot consultar al portal web MERIDIÀ, de manera dinàmica a través d’informes estadístics i mapes. És el moment de plantejar-se seriosament si volem mantenir l’esforç considerable realitzat en els darrers anys: gairebé 45.000 milions d’euros en R+D als territoris de llengua i cultura catalanes.

R+DL’Informe Despesa interna total en activitats d’R+D, per comunitats autònomes conté les dades del període 1996-2011 a partir de 4 indicadors: despesa (milions d’euros); percentatge de contribució estatal; percentatge del Producte Interior Brut (PIB); i, per últim, taxa de variació internanual. En general, les dades van créixer fins a l’inici de la crisi econòmica (2008-2009) i l’any 2011, la taxa de variació interanual era negativa a gairebé totes les comunitats, excepte en el cas de Castella La Manxa i, sobretot, Navarra i el País Basc.

Tot i així, els territoris de llengua i cultura catalanes han augmentat el percentatge respecte al total estatal: Catalunya ha passat d’un 21,15% (any 1996) a un 21,88% (any 2011); les Illes Balears, d’un 0,55% a un 0,68%; i el País Valencià, d’un 6,35% a un 7,36%. Des de l’any 1996, les quantitats acumulades en R+D són molts importants, gairebé uns 45.000 milions d’euros distribuïts de la següent manera: 32.831,71 (Catalunya), 956,52 (les Illes Balears) i 11.061,35 (el País Valencià).

InnovacióD’altra banda, l’Informe Despesa en innovació, per comunitats autònomes prové de l’Encuesta sobre innovación en las empresas, elaborada per l’INE de forma anual des de l’any 2002. En aquest camp, els territoris de llengua i cultura catalanes han perdut terreny, sobretot respecte a Madrid, que arribà a acumular un 38,83% del total estatal l’any 2009. Així, Catalunya representava un 27,77 % de la despesa estatal en innovació l’any 1998, però anà baixant fins el 18,98% l’any 2008 (ara ha remuntat fins el 23,09% de l’any 2011). El descens també va ser considerable al País Valencià (6,89% l’any 1998 i 4,75% l’any 2011) però força més accentuat a les Illes Balears (del 0,84% al 0,27%).

Per a més informació, podeu consultar l’apartat de Context del portal web MERIDIÀ.

Dos informes europeus sobre la inversió industrial en R+D

EU R&D investmentLa Comissió Europea (CE) ha publicat dos nous informes sobre la inversió industrial en R+D corresponents a l’any 2012: The EU Industrial R&D Investment Scoreboard i The EU Survey on R&D Investment Business Trends.

L’EU Industrial R&D Investment Scoreboard 2012 inclou informació de les 1.500 empreses mundials més importants, 405 de les quals s’ubiquen a la UE i 14 a l’Estat espanyol. L’informe confirma la tendència global a la recuperació desprès d’un període de resultats negatius com a conseqüència de la crisi. Així, la indústria europea ha augmentat la despesa en recerca en un 8,9%. Encapçalen la llista empreses del sector de l’automobilística, la indústria farmacèutica i les tecnologies de la informació i les comunicacions. Pel que fa a Espanya, les grans empreses han augmentat la seva inversió en un 14,7%, per sobre de la mitjana europea, però cal destacar que un 70% del total d’inversió en R+D a l’Estat es concentra en tres empreses: Banco Santander, Telefónica i Amadeus.

D’altra banda, l’informe EU Survey on R&D Investment Business Trends 2012 recull dades sobre tendències empresarials en inversions R+D a partir d’una enquesta realitzada a 187 grans companyies europees. Aquestes suposen al voltant d’un 40% del total de la inversió en recerca del conjunt d’empreses que surten a l’EU Industrial R&D Investment Scoreboard de l’any 2011. Segons les conclusions de l’informe, les empreses preveuen un creixement de la inversió en una mitjana del 4% durant els pròxims tres anys.

Podeu ampliar aquesta informació al lloc web de l’Economics of Industrial Research & Innovation (IRI), de la CE.

La despesa en innovació tecnològica de les empreses catalanes ha caigut un 6,4% l’any 2011

INEL’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha publicat les dades definitives de l’Encuesta sobre innovación en las empresas 2011. L’enquesta constata que la despesa en innovació tecnològica va baixar a Espanya un 8,8% l’any 2011, fins els 14.756 milions d’euros (M€) i es van comptabilitzar 27.203 empreses innovadores (l’any 2010, eren 24.645). Des de l’any 2008, la caiguda acumulada en la despesa en innovació tecnològica és del 25,9%. Les comunitats autònomes amb major despesa en innovació tecnològica l’any 2011 van ser Madrid (36,2% del total estatal), Catalunya (23,1%) i el País Basc (10,5%).

L’any 2011, les activitats d’innovació tecnològica es van centrar, sobretot, en l’R+D interna (un 47,4% de la despesa total), l’R+D externa (un 20,6%) i l’adquisició de maquinària, equipament, hardware o software per a la innovació (un 20,2%). Per sectors, l’any 2011 la despesa en innovació tecnològica va baixar un 22,1% a la construcció, un 13,4% als serveis, un 12,1% a l’agricultura i un 3,0% a la indústria. Per tipus d’activitat, les empreses de serveis d’R+D representaren el major percentatge del total de despesa en innovació tecnològica (11,1%), seguides per les de vehicles a motor (10,0%), les de telecomunicacions (9,4%) i les farmacèutiques (7,6%).

INE

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter