Estadístiques

L’European Patent Office (EPO) confirma l’augment de les patents europees

EPOL’European Patent Office (EPO) ha presentat l’Informe anual de l’any 2016, on va publicar 95.940 concessions de patents, amb un creixement del 40,2 % respecte al 2015. També s’hi van presentar 296.227 sol·licituds preliminars, amb un augment d’un 6,2 %. A més, l’EPO va rebre 159.353 sol·licituds de patents europees, xifra que representava una lleugera caiguda (-0,4 %) després del rècord del 2015, però que confirmava la tendència positiva en les sol·licituds dels últims cinc anys.

Pel que fa al tipus de sol·licitants, un 66 % eren grans empreses, un 28 %, pimes i inventors individuals, i, per últim, un 6 %, universitats i instituts públics de recerca. Per camps tecnològics, el camp amb un major nombre de sol·licituds de patents va ser Tecnologia mèdica (12.263), seguida per Comunicacions digitals (10.915), Tecnologia informàtica (10.657), Maquinària elèctrica i Energia (10.293) i, per últim, Transport (8.402).

Continua llegint

Un informe analitza com maximitzar l’impacte dels programes d’R+D+I finançats per la UE

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes.» L’estudi analitza la relació entre la inversió en R+D+I de la Unió Europea (UE) i el rendiment econòmic que se’n deriva, així com l’impacte que crea en ocupació i creixement. L’informe ha estat redactat per un Grup d’Alt Nivell d’experts, i es basen en l’avaluació del programa Horizon 2020.

Segons l’informe, del 20 % al 30 % de les millors universitats del món participen en el programa Horizon 2020, així com algunes de les institucions de recerca més innovadores. D’altra banda, però, el programa ha de millorar en com atraure empreses de primer nivell, ja que tot i l’aparició de mercats basats en la tecnologia i internet, Europa ha creat poques empreses que dominin aquest sector. Val a dir que també es pretén introduir canvis per a captar més talent investigador.

Tot i que el programa Horizon 2020 representa només el 10 % del total de la despesa pública en R+D+I, a alguns països els Programes Marc europeus juguen un paper molt important. Per exemple, a Xipre suposa un 25,9 % de la despesa en recerca, mentre que a Alemanya aquesta xifra és de l’1,5 %. No obstant això, els estats membres menys poderosos reben menys que durant el període 2007-2013, per la qual cosa és necessari trobar vies per augmentar la seva capacitat de recerca i innovació.

L’estudi també assenyala que l’Horizon 2020 té un enfocament més flexible a l’hora de respondre als nous reptes emergents com les crisis humanitàries. En aquest sentit, el programa ha contribuït a finançar ajuts en matèria de migracions o de combatre brots de malalties com ara el Zika o el virus de l’Ebola, en què es van destinar 45 milions d’euros segons Science Business.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes» al lloc web de la CE.

Informe: «Científicas en cifras 2015»

La Unidad de Mujeres y Ciencia (UMYC) del Ministerio de Economía y Competividad (MINECO) ha publicat la quarta edició de l’informe «Científicas en cifras 2015: Estadísticas e indicadores de la (des)igualdad de género en la formación y profesión investigadora». Aquesta publicació analitza la presència de dones en els diversos nivells i àmbits de la ciència a Espanya, fent èmfasi en la carrera investigadora en universitats i organismes públics de recerca, la composició d’òrgans de decisió i la participació en convocatòries de finançament d’R+D+i.​ L’informe conclou que el percentatge de dones científiques a l’Estat és del 39 %, una xifra que, tot i que supera en sis punts la mitjana europea (situada en el 33 %), només ha variat unes dècimes en l’última dècada.

Les dades de l’informe mostren que, per sectors, les dones representen el 46 % dels llocs de treball d’investigació a l’administració pública, quatre punts més que la mitjana europea (42 %); el 42 % a l’ensenyament superior, i el 31 % al sector empresarial (a Europa el percentatge és del 20 %). Ara bé, tot i que, globalment, Espanya consta de més dones científiques, continua havent-hi menys representació femenina en els rangs més alts de llocs de treball. Només el 21 % dels càrrecs de direcció i càtedres de les universitats públiques estan ocupats per dones. De fet, la segregació vertical segueix existint als òrgans de govern de les universitats, i s’ha observat un retrocés en la proporció de rectores i vicerectores.

L’estudi també constata una certa segregació horitzontal en totes les categories investigadores. Les bretxes majors i més consistents en universitats públiques assenyalen que les dones tendeixen a concentrar-se especialment més que els homes en Ciències socials. No obstant això, en Enginyeria i Tecnologia es concentren més les investigadores (30,9 %) que els investigadors (27,3 %). Aquest fet inverteix el patró tradicional de gènere observat en universitats i en el conjunt de l’administració pública.

Pel que fa a les tesis, la proporció de dones que van aprovar la tesi doctoral l’any 2012 a Espanya (50 %) supera en 3 punts la de la Unió Europea (47 %). Però en relació amb les convocatòries de projectes, les dones solen tenir una taxa d’èxit menor que la dels homes, tot i que les diferències tendeixen a ser menors que en el passat. En canvi, pel que fa a les beques entregades per l’Estat, les taxes d’èxit (la relació entre el nombre d’ajudes concedides i les sol·licitades) s’han equilibrat entre dones i homes.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «Científicas en cifras 2015» així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Informe: «OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016»

OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016L’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat una versió renovada de l’informe «OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016». L’objectiu d’aquest estudi biennal és informar els polítics i analistes dels canvis en els patrons globals de la ciència, la tecnologia i la innovació, així com de les implicacions potencials en les polítiques nacionals i internacionals. L’informe abasta els països de l’OECD, entre d’altres,  i les grans economies emergents (Brasil, la Xina, l’Índia, Indonèsia, Rússia i Sud-àfrica), amb 49 perfils nacionals individualitzats.

Aquesta onzena edició de l’informe es fonamenta en les dades més recents recopilades a partir de qüestionaris nacionals, que permeten construir un marc estadístic amb uns 300 indicadors. La finalitat a llarg termini de l’OECD consisteix en bastir un sistema de mètriques per comparar, a escala internacional, noves polítiques i instruments d’R+D+I que impulsin el creixement i afrontin els reptes globals.

Continua llegint

La formació de nous investigadors: Informes estadístics sobre tesis doctorals (2000-2014)

MECDQuina capacitat té el nostre sistema científic per formar nous investigadors? Les dades estadístiques sobre tesis doctorals constitueixen un indicador fonamental per un sistema científic avançat.

En aquesta línia, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat tres informes estadístics sobre les tesis doctorals de les universitats dels territoris de llengua i cultura catalana en relació a l’Estat espanyol i a la Unió Europea (UE). D’aquesta manera es pot fer una anàlisi de l’evolució per territoris, universitats i àmbits científics del període 2000-2014. En termes absoluts, s’ha incrementat el nombre de tesis de forma considerable a tots els territoris, on l’àmbit de Ciències i Informàtica és capdavanter. A escala continental, Catalunya supera clarament la mitjana de tesis doctorals per milió d’habitants. En els pròxims anys, caldrà analitzar l’impacte del canvi de normativa dels cursos de doctorat (Real Decret 99/2011), que limità a 5 anys el termini per presentar les tesis als alumnes amb estudis iniciats per legislacions anteriors.

Continua llegint

El professorat de les universitats públiques de Catalunya i l’Estat espanyol: Anàlisi quantitativa i temàtica

Universitats públiques CatalunyaL’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat dos informes estadístics sobre el Personal Docent i Investigador (PDI) de les universitats públiques de Catalunya i l’Estat espanyol. Aquesta informació permet analitzar l’evolució del professorat universitari català des del curs 1999-2000 i establir comparatives de forma global amb l’Estat espanyol i per àrees de coneixement MEC. Els informes tenen en compte el nombre de persones (no Equivalència a Dedicació Plena) que són funcionaris i personal contractat a temps complet o parcial, però només dels centres propis, no dels adscrits.

L’informe Personal Docent Investigador (PDI), per universitats i àrees de coneixement MEC presenta les dades del PDI de les universitats públiques de Catalunya des del curs 1999-2000 fins al 2013-2014. Les dades s’han obtingut de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) de la Generalitat de Catalunya.

Continua llegint

«Frascati Manual»: Com mesurar les activitats d’R+D

Frascati Manual 2015El «Frascati Manual» és una obra de referència internacional que té com a objectiu mesurar els recursos econòmics i humans dedicats a activitats d’R+D. Des de l’any 1962, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) es responsabilitza d’elaborar i actualitzar aquest manual metodològic. Es tracta d’una eina essencial per estadístics, gestors i responsables de polítiques de recerca i innovació, que conté definicions dels conceptes bàsics, classificacions i directrius per a la recollida de dades.

L’OECD recull, processa i publica periòdicament dades estadístiques sobre activitats de ciència, tecnologia i innovació realitzades pels països membres de l’organització. En aquest sentit, el «Frascati Manual» és el resultat del treball col·lectiu d’experts, que amb els anys s’ha convertit en una metodologia internacional per recollir i utilitzar estadístiques sobre R+D.

Des de la seva primera publicació, el «Frascati Manual» ha estat revisat en sis ocasions. Les novetats més destacades de l’edició del 2015 són alguns aspectes pràctics sobre la recollida de dades en els diferents sectors (empreses, administracions públiques, universitats i institucions privades sense afany de lucre), així com una nova orientació general en la captura i anàlisi del suport públic a l’R+D (pressupostos, incentius fiscals, etc.).

Per a més informació, podeu consultar el «Frascati Manual» al lloc web de l’OECD.

Quina és la situació del sistema científic i tecnològic de l’Estat espanyol?

índexL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat la desena edició de l’informe anual «Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2015».  Aquest document ofereix informació sintetitzada sobre l’estat del sistema d’R+D+I de l’Estat espanyol en el període 2000-2013 (en alguns indicadors, s’arriba a 2014 o 2015), a partir de l’evolució de les principals variables estadístiques, la comparació amb el  context internacional i la distribució per comunitats autònomes.

A continuació es comenten les dades principals de l’informe, es comparen amb les xifres de l’inici de la crisi econòmica (2008-2010) i es destaquen les comunitats autònomes capdavanteres (s’assenyalen en negreta els territoris de llengua i cultura catalanes).

Continua llegint

5 gràfics clau per entendre el nostre sistema d’R+D+I

Quina ha sigut l’evolució del sistema d’R+D+I dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 10 anys? Per respondre aquesta pregunta fonamental, l’Observatori de la Recerca de l’IEC (OR-IEC) ha preparat els gràfics de 5 indicadors essencials per al període 2005-2014, ponderats segons el Producte Interior Brut (PIB) o la població (ocupada o activa).

Com a marc de comparació, els gràfics presenten també la mitjana europea i estatal, així com dues regions capdavanteres a l’Estat espanyol (Madrid i el País Basc). Les fonts d’informació són bàsicament dades oficials de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i Eurostat.

Pel que fa als recursos econòmics i humans, es constata l’impacte destacat de la crisi econòmica sobre el nostre sistema d’R+D+I, per sota o en descens respecte a la mitjana europea. En relació als resultats, la bona productivitat científica no es tradueix en una millora dels indicadors minsos de patents. D’altra banda, el sistema basc ha evolucionat de forma positiva.

A continuació, es poden consultar els 5 gràfics amb els comentaris corresponents.

Continua llegint

Una Agenda per prioritzar la innovació

Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020La recerca científica i la innovació són factors clau per a la competitivitat econòmica i el desenvolupament social. Alhora, constitueixen una eina imprescindible per evolucionar cap a un model productiu més intensiu en coneixement. L’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020» vol respondre a tots aquests reptes i situar la innovació com una prioritat de primer ordre per a les administracions públiques, les empreses, les institucions acadèmiques i les entitats de la societat civil.

El document és fruit del treball de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (CIT), impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), en col·laboració amb un conjunt de 22 organitzacions catalanes (associacions empresarials i empreses, institucions públiques i universitats).

L’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020» vol ser un document viu de revisió permanent que permeti anar concretant les accions consensuades pels diversos agents en matèria d’innovació; vol esdevenir una eina que promogui la coherència de les polítiques públiques i les accions dels actors públics i privats;  i busca establir un sistema d’indicadors clau per a la mesura del sistema d’innovació, així com per al seu seguiment i avaluació permanents.

El document s’estructura en cinc apartats:
1) Introducció i justificació.
2) Situació i reptes actuals de la recerca, la innovació i la competitivitat de Catalunya, on es fa un breu diagnòstic compartit sobre l’estat de la innovació i els reptes socials i econòmics més rellevants de Catalunya, fent referència a altres contexts.
3) Iniciatives i polítiques en matèria d’innovació i competitivitat a Catalunya, on es fa un repàs dels principals plans, polítiques i programes en matèria d’innovació, capital humà i innovació social dels darrers anys a Catalunya.
4) L’Agenda 2015-2020: visió, àmbits i objectius. S’hi explicita la visió de l’Agenda i es concreten els objectius i les mesures específiques que es proposen dur a terme.
5) L’Agenda 2015-2020: sistema d’indicadors i quadre de seguiment. S’hi presenta la proposta d’indicadors de seguiment de l’estat de la innovació a Catalunya, atenent principalment els índexs europeus d’innovació i competitivitat.

Per a més informació, podeu consultar el document de l’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020».

Butlletí mensual
Twitter