Estadístiques

«Frascati Manual»: Com mesurar les activitats d’R+D

Frascati Manual 2015El «Frascati Manual» és una obra de referència internacional que té com a objectiu mesurar els recursos econòmics i humans dedicats a activitats d’R+D. Des de l’any 1962, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) es responsabilitza d’elaborar i actualitzar aquest manual metodològic. Es tracta d’una eina essencial per estadístics, gestors i responsables de polítiques de recerca i innovació, que conté definicions dels conceptes bàsics, classificacions i directrius per a la recollida de dades.

L’OECD recull, processa i publica periòdicament dades estadístiques sobre activitats de ciència, tecnologia i innovació realitzades pels països membres de l’organització. En aquest sentit, el «Frascati Manual» és el resultat del treball col·lectiu d’experts, que amb els anys s’ha convertit en una metodologia internacional per recollir i utilitzar estadístiques sobre R+D.

Des de la seva primera publicació, el «Frascati Manual» ha estat revisat en sis ocasions. Les novetats més destacades de l’edició del 2015 són alguns aspectes pràctics sobre la recollida de dades en els diferents sectors (empreses, administracions públiques, universitats i institucions privades sense afany de lucre), així com una nova orientació general en la captura i anàlisi del suport públic a l’R+D (pressupostos, incentius fiscals, etc.).

Per a més informació, podeu consultar el «Frascati Manual» al lloc web de l’OECD.

Quina és la situació del sistema científic i tecnològic de l’Estat espanyol?

índexL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat la desena edició de l’informe anual «Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2015».  Aquest document ofereix informació sintetitzada sobre l’estat del sistema d’R+D+I de l’Estat espanyol en el període 2000-2013 (en alguns indicadors, s’arriba a 2014 o 2015), a partir de l’evolució de les principals variables estadístiques, la comparació amb el  context internacional i la distribució per comunitats autònomes.

A continuació es comenten les dades principals de l’informe, es comparen amb les xifres de l’inici de la crisi econòmica (2008-2010) i es destaquen les comunitats autònomes capdavanteres (s’assenyalen en negreta els territoris de llengua i cultura catalanes).

Continua llegint

5 gràfics clau per entendre el nostre sistema d’R+D+I

Quina ha sigut l’evolució del sistema d’R+D+I dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 10 anys? Per respondre aquesta pregunta fonamental, l’Observatori de la Recerca de l’IEC (OR-IEC) ha preparat els gràfics de 5 indicadors essencials per al període 2005-2014, ponderats segons el Producte Interior Brut (PIB) o la població (ocupada o activa).

Com a marc de comparació, els gràfics presenten també la mitjana europea i estatal, així com dues regions capdavanteres a l’Estat espanyol (Madrid i el País Basc). Les fonts d’informació són bàsicament dades oficials de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i Eurostat.

Pel que fa als recursos econòmics i humans, es constata l’impacte destacat de la crisi econòmica sobre el nostre sistema d’R+D+I, per sota o en descens respecte a la mitjana europea. En relació als resultats, la bona productivitat científica no es tradueix en una millora dels indicadors minsos de patents. D’altra banda, el sistema basc ha evolucionat de forma positiva.

A continuació, es poden consultar els 5 gràfics amb els comentaris corresponents.

Continua llegint

Una Agenda per prioritzar la innovació

Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020La recerca científica i la innovació són factors clau per a la competitivitat econòmica i el desenvolupament social. Alhora, constitueixen una eina imprescindible per evolucionar cap a un model productiu més intensiu en coneixement. L’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020» vol respondre a tots aquests reptes i situar la innovació com una prioritat de primer ordre per a les administracions públiques, les empreses, les institucions acadèmiques i les entitats de la societat civil.

El document és fruit del treball de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (CIT), impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), en col·laboració amb un conjunt de 22 organitzacions catalanes (associacions empresarials i empreses, institucions públiques i universitats).

L’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020» vol ser un document viu de revisió permanent que permeti anar concretant les accions consensuades pels diversos agents en matèria d’innovació; vol esdevenir una eina que promogui la coherència de les polítiques públiques i les accions dels actors públics i privats;  i busca establir un sistema d’indicadors clau per a la mesura del sistema d’innovació, així com per al seu seguiment i avaluació permanents.

El document s’estructura en cinc apartats:
1) Introducció i justificació.
2) Situació i reptes actuals de la recerca, la innovació i la competitivitat de Catalunya, on es fa un breu diagnòstic compartit sobre l’estat de la innovació i els reptes socials i econòmics més rellevants de Catalunya, fent referència a altres contexts.
3) Iniciatives i polítiques en matèria d’innovació i competitivitat a Catalunya, on es fa un repàs dels principals plans, polítiques i programes en matèria d’innovació, capital humà i innovació social dels darrers anys a Catalunya.
4) L’Agenda 2015-2020: visió, àmbits i objectius. S’hi explicita la visió de l’Agenda i es concreten els objectius i les mesures específiques que es proposen dur a terme.
5) L’Agenda 2015-2020: sistema d’indicadors i quadre de seguiment. S’hi presenta la proposta d’indicadors de seguiment de l’estat de la innovació a Catalunya, atenent principalment els índexs europeus d’innovació i competitivitat.

Per a més informació, podeu consultar el document de l’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020».

La UNESCO analitza l’estat de la ciència arreu del món

UNESCO Science ReportCap a on va la ciència a escala mundial? L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha presentat l’edició 2015 de l’informe quinquennal «UNESCO Science Report: Towards 2030». L’estudi descriu i analitza l’evolució de la ciència, la tecnologia i la innovació a escala mundial, regional i estatal, a partir de les contribucions de més de 50 autors i amb una gran profusió de dades estadístiques, gràfics i taules.

Per primer cop, la UNESCO reconeix explícitament el paper de la ciència, tecnologia i innovació com un agent vital per a la sostenibilitat del planeta, més enllà de constituir un motor de desenvolupament econòmic.

L’informe descriu múltiples facetes de la ciència en un món cada cop més complex. Des de l’edició anterior (2010), es poden destacar les tendències i reptes següents: Continua llegint

L’informe Cotec 2015 confirma la tendència a la baixa del sistema R+D+I espanyol des del 2009

La Fundació Cotec para la innovación tecnológica ha presentat l’«Informe Cotec 2015 sobre tecnologia e innovación en España». L’estudi constata que l’any 2013, la despesa en R+D executada a Espanya va ser de 13.012 milions d’euros, el que va suposar una caiguda del 2,8% respecte a l’any 2012. Aquesta caiguda confirma la tendència a la baixa que es registra des del 2009.

Les dades de l’informe també reflecteixen que, fins a l’any 2009, Espanya havia anat recuperant terreny amb Europa, gràcies a taxes de creixement en despesa d’R+D superiors a les dels països capdavanters del continent. Les dades actuals són similars a les del 2003, la qual cosa es pot interpretar com un decenni perdut en termes de creixement i convergència amb Europa. Continua llegint

Informe: «She Figures 2015: Gender in Research and Innovation»

figuresLa Comissió Europea (CE) ha publicat els resultats inicials de  l’informe «She Figures 2015: Gender in Research and Innovation» que fa referència a l’estat d’igualtat de gènere en l’àmbit de la recerca i la innovació. L’estudi facilita dades sobre la proporció de dones investigadores, així com la representació de les dones en llocs de presa de decisions, com ara al capdavant de les universitats o com a membres i dirigents de juntes d’investigació a escala nacional.

Les dades constaten que la proporció de dones en les posicions acadèmiques capdavanteres, entre els anys 2010 i 2013, segueix sent molt baixa. D’altra banda, els indicadors varien àmpliament entre els països, amb percentatges que van del 45 % a l’11 %. 

A més, l’any 2014, dins de 22 països de la Unió Europea (UE), les dones representen menys del 40 % de membres de juntes científiques i administratives a escala nacional en 14 països. Per contra, representen prop del 50 % de membres de juntes a Suècia, Luxemburg i els Països Baixos.

Figura 1.
Proportion (%) of women, members of scientific and administrative boards (2014)

mapa

D’altra banda, hi ha signes de progrés cap a la igualtat de gènere entre els graduats de nivell superior. En aquest sentit, les dones representen el 47% dels graduats europeus (2012). De mitjana, el nombre de dones graduades creix en 4,4 punts percentuals cada any (2003-2012), mentre que el d’homes graduats ha crescut en 2,3 punts. Tot i això, segueixen existint grans diferències pel que fa als estudis entre dones i homes. Per exemple, la representació de la dona en l’enginyeria, la fabricació i la construcció segueix sent baixa (28%).

Per més informació podeu consultar el text complet de l’informe «She Figures 2015» de la CE.

Informe: «The Europe 2020 Regional Index»

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «The Europe 2020 Regional Index». L’objectiu del document és elaborar un índex compost que mesuri el progrés regional cap als objectius bàsics de l’estratègia de creixement Europe 2020. Creada l’any 2010, l’estratègia es fonamenta en 5 objectius bàsics: R+D, ocupació, educació, lluita contra la pobresa i l’exclusió social i, per últim, sostenibilitat ambiental. Els objectius estan quantificats i adaptats a cada país membre de la Unió Europea (UE).

Pel que fa a la recerca, la UE va fixar un objectiu d’inversió en R+D d’un 3% del Producte Interior Brut (PIB), objectiu que també va ser assumir per l’Estat espanyol. Cal tenir en compte que l’any 2010 l’Estat espanyol arribà a un 1,4% del PIB però la darrera dada disponible ha baixat fins a l’1,24% (any 2013).

L’índex compost (Figura 1) es calcula segons una mitjana aritmètica ponderada de les distàncies de cada regió respecte als objectius fitxats pel seu país (el sistema assigna la mateixa importància als 5 objectius bàsics). La distribució per quartils de les regions europees segons les dades dels anys 2011-2012, situa Catalunya en el 3r quartil, mentre que el País Valencià i les Illes Balears ocupen la part final del 4t quartil. L’Estat Espanyol presenta 7 de les 10 regions amb un índex més baix.

Figura 1
Europe_2020_Regional_Index

Per a més informació, podeu consultar l’informe «The Europe 2020 Regional Index».

«Barcelona Startup Map», cartografia d’un ecosistema emprenedor

startup map«Barcelona Startup Map» és una plataforma web impulsada per Barcelona Activa, l’organització executora de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu del projecte és potenciar Barcelona com una start-up city de referència facilitant l’atracció d’inversió i talent.

Barcelona està generant un ecosistema emprenedor dinàmic i en constant evolució. Noves start-up (empreses emergents amb alt potencial de creixement i menys de 5 anys d’activitat), programes d’acceleració, entitats de capital risc o espais de coworking, entre d’altres, trien la ciutat per desenvolupar la seva activitat.

En aquest marc, «Barcelona Startup Map» permet identificar i geolocalitzar els agents de l’ecosistema emprenedor de la ciutat: empreses start-up (178); inversors (15); acceleradores/incubadores (22); espais (42); i finalment, talent generat per universitats, escoles de negoci i centres tecnològics i de recerca (17). La plataforma disposa d’un cercador que permet realitzar les cerques per tipus de recurs i categories. Així mateix, per tal de fer créixer l’ecosistema i fomentar sinergies entre els diversos agents que el conformen, la plataforma facilita un formulari per afegir-hi empreses start-up i altres recursos.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del «Barcelona Startup Map».

Les sol·licituds catalanes de patents estatals han baixat un 31,9 % en el període 2008-2014

OEPML’Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) facilita estadístiques detallades sobre les sol·licituds de patents, un indicador clau de la capacitat d’innovació tecnològica d’un sistema d’R+D+I. En el període 2008-2014, les sol·licituds de patents estatals han patit un descens del 19,9 % (de 3.783 sol·licituds, l’any 2008, a 3.031, l’any 2014). Per comunitats autònomes, Catalunya ha perdut el lideratge estatal en favor de Madrid i Andalusia. Així, les sol·licituds catalanes han baixat un 31,9 % en el mateix període, fet que ha implicat un impacte considerable per al nostre sistema d’R+D+I.

Des de l’any 2008, un 74,1 % de les sol·licituds de patents estatals s’ha concentrat a 6 comunitats autònomes (Gràfic 1, feu un clic per ampliar-lo): Madrid (4.924 sol·licituds, un 20,3 % del total); Catalunya (4.322 sol·licituds, 17,8 %); Andalusia (3.249 sol·licituds, 13,4 %); el País Valencià (2.576 sol·licituds, 10,6 %); Aragó (1.468 sol·licituds, 6,1 %); i, finalment, el País Basc (1.404 sol·licituds, 5,8 %). Dels 6 territoris, Andalusia és l’única comunitat autònoma que ha crescut en termes absoluts durant la crisi econòmica. En el mateix període, les Illes Balears han registrat una baixada d’un 58,5 %, amb 209 sol·licituds en total (un 0,9 %).

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter