FECYT

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

La FECYT publica el catàleg d’ajuts del Consejo de Fundaciones por la Ciencia

Consejo de Fundaciones por la CienciaLa publicació «Catálogo de ayudas del Consejo de Fundaciones por la Ciencia para formación, investigación e innovación» pretén evidenciar el paper de les fundacions privades a l’hora de potenciar la ciència i la innovació a l’Estat espanyol.

Impulsat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), el Consejo de Fundaciones por la Ciencia té l’objectiu d’incentivar la participació en activitats d’R+D+I de les fundacions privades segons criteris internacionals. Es tracta d’una estructura oberta i dinàmica a la incorporació de noves fundacions amb interès en la ciència des de qualsevol vessant: recerca, desenvolupament, innovació, formació o divulgació.

El catàleg conté una fitxa detallada per cada fundació i convocatòria, i es preveu fer-ne actualitzacions periòdiques. La publicació mostra el paper de les fundacions a través d’ajuts adreçats a totes les fases de la carrera científica:
a) Ajuts d’educació i formació en tots els nivells educatius
b) Beques de postgrau (predoctorals, postdoctorals, cursos d’especialització i màster)
c) Ajuts a la recerca per a grups, projectes i investigadors
d) Ajuts al desenvolupament i innovació
e) Premis

Per a més informació, podeu consultar la publicació «Catálogo de ayudas del Consejo de Fundaciones por la Ciencia para formación, investigación e innovación» de la FECYT.

Un informe bibliomètric de la FECYT constata el lideratge de Catalunya en la producció científica estatal (2005-2014)

Indicadores bibliométricos 2005-2014 (FECYT)La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha presentat l’edició de l’any 2016 de l’informe periòdic «Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española (2005-2014)». L’objectiu és oferir una perspectiva multidimensional de la quantitat i qualitat de la producció científica de l’Estat espanyol del període 2005-2014 a través de l’estudi de diversos indicadors bibliomètrics. La publicació ofereix una visió detallada del rendiment de la producció científica espanyola a partir de l’anàlisi de la seva distribució temàtica i geogràfica, i la seva situació en el context internacional.

L’informe constata la posició capdavantera de Catalunya en termes quantitatius i qualitatius. Així, per exemple, un 47,2 % de les publicacions excel·lents estatals (dins del 10 % més citat del món) provenen de centres científics i acadèmics de Catalunya.

Continua llegint

Un informe de la FECYT mesura el grau de compliment de l’accés obert

informe-ley-cienciaLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia». Així, l’article 37 de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación marca l’obligació legal per a la comunitat científica de dipositar en accés obert una còpia dels articles que es publicaran en el marc dels projectes d’R+D+i estatals.

L’objectiu de l’informe és fer una primera anàlisi del grau de compliment de l’article legal. Per fer això, s’ha utilitzat la plataforma RECOLECTA, que integra les metadades de les publicacions dipositades als repositoris institucionals d’universitats i centres de recerca. La recollida de dades inclou els treballs en accés obert de projectes del Plan nacional I+D+I entre els anys 2011 i 2014. Així mateix, s’ha utilitzat la base de dades  Web of Science (WoS) per obtenir el nombre d’articles resultants de convocatòries de projectes d’R+D+I nacionals finançats amb fons públics.

Per ampliar la informació, podeu consultar l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia» al lloc web de la FECYT.

La FECYT publica 3 nous informes economètrics sobre innovació empresarial

PITECLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat tres estudis economètrics a partir del Panel de Innovación Tecnológica (PITEC) de l’any 2016. Aquesta base de dades permet fer un seguiment de les activitats d’innovació tecnològica de les empreses de l’Estat espanyol. Des de l’any 2003, l’objectiu final és contribuir a millorar la informació estadística disponible sobre aquestes activitats i crear les condicions per realitzar investigacions científiques.

L’informe «Inversión privada en I+D, apoyo público e innovación en los años de crisis» descriu i analitza l’evolució de la inversió en innovació empresarial durant el període 2005-2013, que inclou una fase expansiva i una altra de recessiva. Els resultats posen de manifest que a partir de l’any 2011 la introducció d’innovacions de procés o de producte al mercat va disminuir significativament.

L’informe «Análisis de la diversidad innovadora de las regiones españolas. RIS3» estudia les Estratègies d’Especialització Intel·ligent en Recerca i Innovació (RIS3) que s’emmarquen en l’estratègia de creixement Europa 2020 de la Unió Europea (UE). Als territoris de llengua i cultura catalanes cal esmentar les estratègies RIS3CAT (Catalunya), RIS3 Balears (Illes Balears) i RIS3-CV (País Valencià). L’informe analitza les característiques de les activitats empresarials innovadores segons la dimensió regional i sectorial. L’objectiu final és ampliar els instruments quantitatius per diagnosticar, seguir i avaluar els resultats de les RIS aprovades per les comunitats autònomes. Els resultats mostren una gran diversitat de perfils regionals d’innovació a l’Estat espanyol, amb Madrid, Catalunya i el País Basc com a territoris capdavanters.

Finalment, l’informe «Restricciones financieras y el abandono de proyectos de innovación en las empresas españolas» analitza la incidència de les barreres financeres en l’abandonament de projectes d’innovació, amb èmfasi especial en les fases de disseny i execució del projecte. Es tracta d’un treball empíric que cobreix el període 2005-2013 i que es fonamenta en la informació del PITEC.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina del PITEC al lloc web de la FECYT.

Convocatòria: Ayudas para el fomento de la cultura científica, tecnológica y de la innovación (2016)

fecytLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha obert la convocatòria d’Ayudas para el fomento de la cultura científica, tecnológica y de la innovación (2016). L’objectiu d’aquesta convocatòria és finançar projectes de divulgació i comunicació de la ciència que acostin la recerca, la tecnologia i la innovació als ciutadans. El pressupost global és de 3,25 milions d’euros.

Les línies d’actuació en què es desenvolupa aquesta convocatòria són:
1. Cultura científica, tecnológica y de la innovación
2. Creatividad y vocaciones científicas
3. Redes de divulgación y comunicación de la ciencia y la innovación

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 5 d’octubre de 2016 i s’ha de realitzar a través del lloc web de la convocatòria.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la FECYT.

La FECYT publica un informe bibliomètric sobre les institucions científiques d’excel·lència (2005-2014)

tecnoL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’informe «Análisis ICONO: Principales instituciones de investigación excelentes por áreas de conocimiento. 2005-2014». L’estudi presenta les principals institucions de recerca espanyoles en cada àrea científica segons al criteri d’excel·lència fixat pels redactors de l’informe.

Per aquesta anàlisi s’ha utilitzat la classificació temàtica de la base de dades Scopus (Elsevier), que discrimina entre 27 grans àrees de coneixement que es divideixen en unes 300 categories temàtiques. A cada àrea, la selecció de les 10 institucions més destacades s’ha portat a terme tenint en compte el nombre de publicacions d’excel·lència de cada entitat en el període 2005-2014. Així, l’excel·lència s’ha mesurat segons el percentatge de les publicacions científiques d’una institució que s’inclouen en el 10 % dels articles més citats de cada àrea.

De les 27 àrees de coneixement, 11 estan encapçalades per institucions catalanes (10) i valencianes (1):
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 3 àrees
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA): 2 àrees
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 àrea
Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 1 àrea
Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS): 1 àrea
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 1 àrea
Universitat de Lleida (UdL): 1 àrea
Universitat de València (UV): 1 àrea

Per ampliar la informació podeu consultar l’informe «Análisis ICONO: Principales instituciones de investigación excelentes por áreas de conocimiento. 2005-2014» al lloc web d’ICONO.

Quina és la situació del sistema científic i tecnològic de l’Estat espanyol?

índexL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat la desena edició de l’informe anual «Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2015».  Aquest document ofereix informació sintetitzada sobre l’estat del sistema d’R+D+I de l’Estat espanyol en el període 2000-2013 (en alguns indicadors, s’arriba a 2014 o 2015), a partir de l’evolució de les principals variables estadístiques, la comparació amb el  context internacional i la distribució per comunitats autònomes.

A continuació es comenten les dades principals de l’informe, es comparen amb les xifres de l’inici de la crisi econòmica (2008-2010) i es destaquen les comunitats autònomes capdavanteres (s’assenyalen en negreta els territoris de llengua i cultura catalanes).

Continua llegint

Observatorio de la Ciencia Ciudadana

OBSL’Observatorio de la Ciencia Ciudadana és un projecte  de la Fundació Ibercivis, cofinançat per la Fundación Española de la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). L’objectiu d’aquesta iniciativa és comprendre l’impacte de la ciència ciutadana en la cultura científica espanyola gràcies a les noves pràctiques de participació amb els nous mitjans digitals. El projecte està dut a terme per l’equip de la Fundació Ibercivis, entitat experta en el desenvolupament d’anàlisis i experiments de ciència ciutadana.

La ciència ciutadana es refereix a la participació del públic en general en activitats d’investigació científica en què els ciutadans contribueixen activament, sigui amb el seu esforç intel·lectual o amb el coneixement del seu entorn o aportant les seves pròpies eines i recursos. Com a resultat d’aquest escenari obert les interaccions entre la ciència, la societat i la política es milloren i es facilita una investigació més democràtica.

L’Observatorio de la Ciencia Ciudadana identifica grups de recerca; programes de finançament; iniciatives ciutadanes; espais físics i entitats de tot l’àmbit espanyol. Aquests elements es poden consultar a través d’un mapa geogràfic que permet filtrar la informació segons el tipus d’iniciativa (divulgació; espai; finançament; projecte; recerca; voluntariat) i l’àrea de coneixement (Astronomia; Biodiversitat i medi ambient; Ciències jurídiques i economia; Ciències socials i humanitats; Creació digital; Energia; Enginyeria; Matemàtiques; Salut i biotecnologia; Sistemes complexos; i TIC’s).

Per més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio de la Ciencia Ciudadana.

CIRC 2016, una nova versió de classificació integrada de revistes científiques

circ2La Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC) és una classificació especialitzada en Ciències Socials i Humanitats  i desenvolupada per l’empresa EC3 Metrics, una spin-off de la Universidad de Granada (UGR). El seu objectiu és facilitar la construcció d’indicadors bibliomètrics destinats a la descripció dels resultats de recerca de diversos agents científics com universitats, departaments o investigadors.

CIRC classifica les revistes en 5 grups: Excel·lència A+; Grup A; Grup B; Grup C; i finalment, Grup D. La nova versió de CIRC s’ha construït en funció de les valoracions rebudes per diferents agències d’avaluació científiques espanyoles com la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Les novetats que inclou la versió 2016 de CIRC són les següents:
1. Selecció de productes més reduïda: les fonts d’informació són Web of Science (WoS); Journal Metrics; ERIH; Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); i, per últim, Latindex.
2. Major exigència dels criteris: per estar al grup A, una revista ha d’estar situada als tres primers quartils del Journal Citation Reports (JCR).
3. Doble classificació segons disciplines: les revistes poden aparèixer classificades en Ciències Socials o Humanitats, o bé en ambdues.
4. Revistes depredadores: s’han tingut en compte les revistes incloses a la «Beall’s list of predatory Open Access Publisher».

Per més informació sobre la nova versió 2016 podeu consultar el lloc web de CIRC.

Butlletí mensual
Twitter