Google Scholar

Dos recursos bibliomètrics del Grup d’Investigació EC3

coauthor_indexEl Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix dos recursos bibliomètrics que tenen l’objectiu d’analitzar els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols i d’avaluar les revistes científiques.

D’una banda, l’eina Co-author Index actualitzada, permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols en els diversos camps i disciplines en què s’organitza el coneixement científic. Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com, per exemple, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 20.000 revistes nacionals i internacionals indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters. Els indicadors de coautoria es poden consultar per revista, per disciplina, i per anys. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

D’altra banda, l’informe «Proceedings Scholar Metrics: H Index of proceedings on Computer Science, Electrical & Electronic Engineering, and Communications» presenta una llista d’actes de congressos en les àrees d’Informàtica, Enginyeria elèctrica i  electrònica i  de les comunicacions, classificades d’acord amb el seu índex h, segons Google Scholar Metrics (GSM).

Segons els criteris d’inclusió del GSM, es mostren les publicacions amb almenys 100 articles i que han rebut una citació en els últims cinc anys (2011-2015). Les cerques es van realitzar entre el 7 i el 12 de desembre de 2016 i s’han identificat un total de 1.634 actuacions.  Aquest tipus de publicació ocupa un lloc destacat en el currículum dels investigadors de les àrees implicades, perquè són considerats de manera especial en els programes d’avaluació científica.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web del Grupo de Investigación EC3.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015)»

EC3El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat la 5a versió de l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)». L’objectiu és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques de l’Estat espanyol, a més oferir una eina bibliomètrica per a l’avaluació de revistes.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. Els dos criteris d’inclusió de les revistes són haver publicat més de 100 treballs en el període 2011-2015 i tenir com a mínim una citació.

Les cerques bibliogràfiques s’han dut a terme entre el 18 i el 21 de juliol de 2016. En total, s’han identificat 1.299 revistes, de les quals 645 són de Ciències Socials (49,7%); 337 d’Art i Humanitats (25,9%); 177 de Ciències de la Salut (13,7%); i 140 de Ciències Naturals i Enginyeries (10,7%). Si comparem aquesta edició amb la primera (període 2007-2011), l’estudi actual incorpora 356 revistes més.

Per més informació, podeu consultar l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)», així com altres entrades sobre el grup EC3 publicades a aquest blog.

Google Scholar Metrics (2016)

Google ScholarGoogle ha fet pública la versió 2016 de Google Scholar Metrics, un rànquing de revistes científiques que també permet consultar la visibilitat i influència de les publicacions més recents. Així, Google Scholar Metrics facilita un llistat de les principals publicacions científiques en 12 idiomes ordenades segons 2 indicadors bibliomètrics.

El primer indicador bibliomètric és l’Índex H5 que consisteix en l’Índex H dels articles publicats els 5 darrers anys a la revista (2011-2015). El segon indicador, Mitjà H5, correspon a la publicació i es tracta de la mitjana de citacions dels articles inclosos al primer indicador. Per veure els articles més citats d’una revista, només cal fer clic a sobre del primer indicador.

Les dades bibliomètriques es generen a partir de les citacions de tots els articles indexats a Google Scholar (fins al juny del 2016). Aquest motor de cerca acadèmic indexa els articles que compleixen els criteris d’inclusió, a més de comunicació a congressos seleccionats (per exemple, en informàtica o enginyeria elèctrica) i edicions preliminars (preprints) dipositades a ArXiv o National Bureau of Economic Research (NBER).

Ara bé, és important remarcar algunes limitacions de Google Scholar Metrics. Un dels principals entrebancs és que només les revistes en anglès tenen la informació desagregada en 8 categories temàtiques i més de 300 disciplines. Així, les dades de les revistes en les altres llengües es limiten a les 100 publicacions principals. Google també adverteix que els recomptes de dades i de citacions són estimatius i que un programa informàtic els determina de manera automàtica.

A més, Google Scholar Metrics conté moltes publicacions que no consten a les llistes per llengües i/o per categories (per exemple, s’hi poden buscar les revistes en llengua catalana). S’hi exclouen les publicacions amb menys de 100 articles o que no han rebut cap citació (2011-2015).

Per a més informació, podeu consultar Google Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016)

schoolLa University of Vienna, el German Centre for Higher Education Research and Science Studies (DZHW), i la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven) organitzen l’European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016). Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2010 en resposta a una manca de formació en cienciometria, especialment als països de parla alemanya, i l’augment d’aquesta demanda per part de responsables polítics, directors i gestors d’investigació, científics, especialistes en informació i bibliotecaris.

L’ESSS 2016 tindrà lloc del 4 al 9 de setembre de 2016 a Granada i es centrarà en l’ús pràctic dels mètodes quantitatius en estudis de la ciència i l’avaluació de la recerca. En aquest marc, s’abordaran temes com, per exemple, les fonts d’informació sobre producció científica (Web of Science, Scopus i Google Scholar); la construcció d’indicadors rellevants i la interpretació dels resultats; l’avaluació científica; o l’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el programa al lloc web de l’ESSS 2016.

Journal Scholar Metrics mesura l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats

ec3Journal Scholar Metrics és un portal bibliomètric desenvolupat pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR). El portal mostra l’impacte científic de les revistes d’Arts, Ciències Socials i Humanitats a partir del recompte de citacions bibliogràfiques dels seus articles a Google Scholar Metrics (GSM). En total s’han identificat 9.196 revistes editades en 82 països diferents, agrupades en 22 disciplines i ordenades segons l’Índex H5 (és a dir, l’Índex H dels articles publicats a la revista en els darrers 5 anys).

El portal Journal Scholar Metrics inclou únicament les revistes que han publicat més de 100 articles en el quinquenni 2010-2014 i tenen com a mínim una citacio. D’altra banda, s’han exclòs les revistes escrites en llengües no llatines.

Les novetats principals que presenta Journal Scholar Metrics són les següents:
a) Identificació de totes les revistes indexades al GSM en els camps de l’Art, Ciències Socials i Humanitats.
b) Càlcul de l’impacte de les revistes amb autocitacions i sense.
c) Presentació de dos nous indicadors: per un costat, total de citacions que contribueix a l’Índex H5, amb autocitacions i sense, calculant el percentatge que representen les autocitacions sobre el total. Així mateix, es calcula l’Índex H5 amb autocitacions i sense.
d) Utilització d’un nou sistema de categorització de revistes: les publicacions es classifiquen com revistes nuclears i relacionades en funció del seu grau de vinculació temàtica amb la disciplina. Per a fer-ho s’utilitzen classificacions subsidiàries dels repertoris i bases de dades bibliogràfiques multidisciplinàries i especialitzades.
e) Els resultats es poden visualitzar per categories temàtiques i/o països de publicació.

Per més informació, podeu consultar el portal Journal Scholar Metrics, així com altres entrades sobre bibliometria  publicades a aquest blog.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014)»

EC3El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014)». L’objectiu d’aquest treball és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques de l’Estat espanyol. En la distribució de les revistes capdavanteres de cada disciplina científica per comunitats autònomes, Madrid ocupa la posició més destacada amb la presència de 60 revistes, seguida per Catalunya, amb 26.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. En aquest sentit, els dos criteris d’inclusió de les revistes són comptar amb 100 treballs (en aquest cas publicats en el període 2010-2014) i tenir com a mínim una cita.

Les cerques bibliogràfiques es van dur a terme entre el 8 i el 10 de juliol de 2015. En total, s’han identificat 1.069 revistes, de les quals 560 són de Ciències Socials; 248 d’Art i Humanitats; 142 de Ciències de la Salut;  i 119 de Ciències Naturals i Enginyeries.

Si comparem aquesta edició amb les precedents, es pot constatar que hi ha una gran estabilitat en les dades. A més, en l’estudi d’enguany s’han cobert 126 revistes més respecte al període 2007-2011. També s’observa un creixement de totes les àrees científiques excepte en Ciències de la Salut, on es constata una caiguda important (84 revistes menys). Per contra, l’àrea que més creix és la de Ciències Socials, amb un augment de 153 revistes.

En aquest treball també s’observa que a partir d’una selecció de les 5 revistes capdavanteres a les 29 disciplines científiques, Madrid ocupa la primera posició destacada amb 60 revistes, seguida per Catalunya (26); Andalusia (12); el País Basc (10); i el País Valencià (8). D’altra banda, de les Illes Balears es detecta la presència d’1 sola revista. També es constata que Catalunya compta amb 2 o 3 de les 5 revistes capdavanteres en les disciplines següents: Art; Ciències biològiques; Ciències de la terra; Documentació; Geografia; i Lingüística.

Per més informació, podeu consultar altres entrades  sobre el grup EC3 publicades a aquest blog.

«Publishers Scholar Metrics» mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques amb Google Scholar

ec3El  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada (UGR) ha presentat la versió en proves del projecte «Publishers Scholar Metrics», en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Es tracta d’un índex bibliomètric que mesura l’impacte de les editorials de monografies científiques fins a l’any 2012 a partir de les citacions de llibres publicats per professors i investigadors d’universitats públiques espanyoles i que estan indexats a Google Scholar.

Per a la realització d’aquest estudi, s’han identificat 40.993 professors, dels quals 23.571 pertanyen a Ciències Socials; 6.445 a Ciències Jurídiques; 10.011 a Ciències Humanes; i finalment, 966 a Arts. Pel que fa a la selecció de documents font, s’han analitzat 61.454 documents de diverses àrees de coneixement, dels quals 26.628 documents (un 43,3 %) s’han identificat com a vàlids amb 625.978 citacions. Sobre aquest conjunt, s’ha seleccionat una mostra de 7.203 llibres altament citats, els quals han rebut un total de 417.153 citacions. A més, s’han prioritzat els criteris següents: número i qualitat de citacions rebudes; prestigi de l’editorial; editors; col·lecció en què es publica l’obra; ressenyes en revistes científiques especialitzades; traduccions; i, finalment, inclusions en bibliografies.

Val a dir que en la mateixa línia de recerca, el Grupo de Investigación EC3 ha dut a terme altres iniciatives com el projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers». D’altra banda, un grup d’investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) treballen el projecte  «Scholarly Publishers’ Indicators».

Per informació més detallada de l’estudi podeu consultar el lloc web del «Publishers Scholar Metrics».

Quins són els investigadors catalans més citats segons Google Scholar Citations?

Cybermetrics LabEl Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la segona edició (en fase de proves) del Ranking of scientists in Catalonian Institutions according to their GSC public profiles. Les dades van ser recollides el novembre de 2014 per generar un rànquing de 2.500 investigadors catalans ordenats segons el seu Índex H a Google Scholar Citations.

Encapçalat pel Dr. Isidro Aguillo, el Laboratorio de Cibermetría segueix presentant estudis bibliomètrics a partir de Google Scholar. L’objectiu és potenciar la creació de perfils públics d’investigadors com a font alternativa a les bases de dades tradicionals de citacions (Web of Science i Scopus). A més, Google Scholar constitueix una eina gratuïta, ràpida i fàcil per impulsar l’impacte de les investigacions publicades. La presència d’errades i buits a la font d’informació es pot comunicar per correu electrònic.

Per a més informació, podeu consultar el Ranking of scientists in Catalonian Institutions according to their GSC public profiles, així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Els 100 articles científics més citats segons «Nature»

Nature

Les citacions són el mitjà pel qual els investigadors reconeixen la font dels seus mètodes, idees i conclusions, i s’utilitzen sovint com una mesura aproximada de la importància d’un document. Ara fa 50 anys, Eugene Garfield creà Science Citation Index (SCI), el primer sistema per seguir les citacions en la literatura científica. Per celebrar l’aniversari, la revista «Nature» ha publicat l’article «The top 100 papers», en el qual explora els 100 articles científics més citats a la plataforma Web of Science (WoS), de Thomson Reuters (es pot descarregar el llistat complet). Cal destacar que la novena posició està ocupada per un article del bioquímic català Jordi Folch i Pi (1911-1979), que va desenvolupar la seva carrera científica als Estats Units d’Amèrica.

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que la literatura científica té una estructura piramidal, amb una elit altament selectiva (vegeu infografia i feu un clic per ampliar-la). Així, dels 58 milions de documents indexats a WoS, només 14.499 tenen més de 1.000 citacions, mentre que 18,3 milions han rebut d’1 a 9 citacions i 25,3 milions, cap.

Continua llegint

Quins són els investigadors més citats segons Google Scholar Citations?

Cybermetrics LabDes de fa anys, el Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), encapçalat pel Dr. Isidro Aguillo,  treballa amb Google Scholar com a font alternativa a les bases de dades tradicionals de citacions (Web of Science i Scopus). Ara, aquest grup de recerca ha presentat la primera edició (en proves) del rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations. Les dades van ser recollides l’octubre de 2014 d’acord amb els perfils públics d’investigadors amb un Índex H superior a 100 disponibles a Google Scholar Citations.

Malgrat la presència d’algunes errades en la font d’informació i del fet que es tracta d’un sistema d’alta voluntària, el Dr. Aguillo observa dos patrons rellevants en els resultats:
Diversos científics socials ocupen posicions privilegiades, fins i tot després de la seva mort. Això permet reclamar l’anàlisi de citacions també com una eina objectiva d’avaluació de les ciències socials.
Els llibres reben moltes citacions. Per tant, cal reivindicar el seu valor com a eina de comunicació científica.

Per tant, el Dr. Aguillo considera que el suposat biaix bibliomètric de les ciències socials és el resultat d’una cobertura incompleta i esbiaixada de les fonts usades fins ara. Potser caldria augmentar la visibilitat de la producció en ciències socials i humanitats, sobretot ara amb la publicació digital en obert (dipòsits digitals en accés obert) i en xarxes socials, per fer créixer les citacions i per reduir la dilació temporal en el reconeixement científic.

Per a més informació, podeu consultar el rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations.

Butlletí mensual
Twitter