Grup BAC

Informe: «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)»

CAPCITEl Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) és un òrgan del Parlament de Catalunya creat el 2008 amb l’objectiu de coordinar la informació i l’assessorament en matèria científica i tecnològica. El CAPCIT està format per diputats i representants d’algunes de les principals institucions científiques i tecnològiques de Catalunya: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI);  el Consell Català de la Comunicació Científica (C4); la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB); i una representació de les universitats públiques i privades.

En el marc de les seves activitats, el CAPCIT ha publicat l’informe «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)», elaborat per Raül Méndez-Vásquez i Eduard Suñén-Pinyol, investigadors del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la FCRI.

Continua llegint

El Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) analitza la producció científica espanyola en biomedicina (1997-2011)

Bibliometria BACL’estudi  «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)» ha estat publicat pel Grup de Recerca en Bibliometria (BAC), on participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). Des de l’any 2011, el grup BAC és soci bibliomètric de Thomson Reuters.

L’objectiu general de l’estudi publicat és caracteritzar bibliomètricament la producció espanyola en biomedicina i ciències de la salut del període 1997-2011 en revistes internacionals indexades a la base de dades Web of Science (WoS).

L’estudi actualitza els resultats obtinguts en una sèrie d’estudis previs i inclou comparacions internacionals. Les dades es poden consultar segons les dimensions d’anàlisi següents: comunitats autònomes; institucions; sectors institucionals; camps; i  disciplines de recerca. Els indicadors bibliomètrics usats es relacionen amb 4 objectius fonamentals:
Activitat: Documents.
Visibilitat o impacte: Citacions; Relative Citation Index (RCI).
Excel·lència: Highly Cited Papers (HCP); Relative Highly Cited Papers (RHCP).
Cooperació: % Documents amb col·laboració internacional; % Documents amb 24 o més autors.

A escala estatal, Catalunya és capdavantera en els indicadors bibliomètrics de visibilitat, excel·lència i cooperació, només superada lleugerament per Madrid en el nombre de documents. Per la seva banda, les Illes Balears ocupen les primeres posicions en els indicadors de visibilitat i excel·lència,  mentre que el País Valencià destaca en excel·lència.

Per a més informació, podeu consultar l’estudi «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)».

Estudi bibliomètric sobre els documents i autors més citats en la Biomedicina espanyola (1997-2011)

Top cited papers (1997-2011)El lideratge dels investigadors biomèdics catalans i la importància de la investigació clínica són dues de les aportacions més destacades de l’estudi bibliomètric «Top cited papers and authors in the field of Biomedicine in Spain, 1997-2011». El treball ha estat dirigit pel Dr. Jordi Camí, catedràtic de farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el marc del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). L’estudi ha comptat amb el patrocini de la Fundació Banc de Sabadell i permet la consulta per disciplines, autors, documents i comunitats autònomes, a més d’una comparació a escala mundial.

El treball analitza específicament els Highly Cited Papers (HCP), és a dir, els documents científics realitzats per autors residents a l’Estat espanyol que s’han situat a l’1 % dels treballs més citats a tot el món, entre els del mateix any de publicació i disciplina. Concretament, s’han estudiat al voltant de 190.000 documents de biomedicina, dels quals 2.514 (1,3 %) han aconseguit la categoria HCP (1.858 articles originals i 656 revisions).

De tots els HCP, un 45,8 % són documents liderats per científics de l’Estat espanyol, és a dir, en què un autor espanyol ha estat el primer, el darrer o l’autor de correspondència de la publicació.  A més, hi ha 332 documents (13,2 %) excepcionals en visibilitat, ja que formen part del grup selecte de publicacions situades entre l’1 per mil dels treballs més citats a tot el món. Val a dir que el 46,2 % dels HCP estudiats corresponen a un centre de recerca o hospital de Catalunya, mentre que Madrid obté el 27,8 %. A més, el País Valencià i les Illes Balears compten, respectivament, amb 271 (10,8 %) i 39 HCP (1,6 %).

El rànquing també indica que més del 60 % de tots els HCP es classifiquen en l’àmbit de la medicina clínica. Les especialitats on més destaca l’Estat espanyol inclouen la gastroenterologia-hepatologia, l’oncologia, el sistema respiratori i l’hematologia.

Per a informar-vos en detall podeu consultar l’estudi «Top cited papers and authors in the field of Biomedicine in Spain, 1997-2011».

Jornada d’especialització sobre bibliometria (09/10/2013): Enregistrament vídeo

Grup BACEl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi  Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar el dia 9 d’octubre de 2013 una jornada d’especialització sobre bibliometria. El professor va ser Raül I. Méndez-Vásquez, investigador del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC).

Mitjançant la Videoteca de l’IEC, ja es pot consultar l’enregistrament de la jornada, que s’estructurà a partir dels continguts següents:
– Activitat de recerca: objectius i fases
– Sistemes de recerca i desenvolupament (R+D): nocions bàsiques i agents.
– Bibliometria: conceptes fonamentals, objectius i validesa.
– Mètodes en bibliometria: fonts, depuració i indicadors.
– Anàlisi bibliomètric: esquema general, tipus i comparabilitat.

BAC és un grup interinstitucional on hi participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer (FPM). Des de l’any 2011, aquest grup és soci bibliomètric de Thomson Reuters, fet que li ha permès treballar amb bases de dades ad hoc com, per exemple, National Citation Report for Spain (NCR) i National Science Indicators (NSI).

Per a més informació, podeu consultar el document complet amb la presentació dels continguts, així com el lloc web del grup BAC.

El Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) publica dos interessants estudis

El Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) ha fet públics dos nous estudis bibliomètrics sobre els resultats de l’activitat científica. BAC és un grup d’investigació on hi participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer (FPM). Des de l’any 2011, aquest grup és soci bibliomètric de Thomson Reuters, fet que li ha permès treballar amb bases de dades ad hoc com, per exemple, National Citation Report for Spain (NCR) i National Science Indicators (NSI).

Realitzat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, el primer estudi rep el títol de NCR Catalunya 1995-2009: Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys. L’anàlisi constata que el sistema científic d’R+D català ha augmentat la seva capacitat productiva d’articles, revisions i proceeding papers en un 48% de mitjana, fins a arribar a l’1% del món i el 3% d’Europa l’any 2009. Pel que fa a l’impacte internacional del coneixement produït a Catalunya, també ha crescut de forma considerable. Així, la taxa de citació normalitzada és un 11,6% superior a la mitjana mundial i Catalunya supera clarament la seva expectativa de publicacions en l’àmbit dels Highly Cited Papers. A més, les tendències de futur també són positives i fan pensar que el sistema científic català continuarà creixent.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter