Història de la ciència

XIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica

SCHCTLa Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha organitzat la XIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, que se celebrarà al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols els dies 26, 27 i 28 de setembre de 2014. Aquesta reunió bianual té per objectiu acollir els treballs de recerca i les activitats que duen a terme els socis de la SCHCT, així com els treballs de tots els historiadors de la ciència i de la tècnica que hi vulguin participar.

El programa de la Trobada presenta 11 sessions científiques sobre, per exemple, la ciència dins la ficció literària, els mecenatges científics, els museus de ciència o la medicina i l’etnografia. Durant la Trobada s’organitzaran rutes i itineraris culturals basats en la història i la ciència a Sant Feliu de Guíxols, així com altres activitats paral·leles.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de la XIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Compartir

Revista «Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica»: Nou número

La revista «Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica» és la publicació anual de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Recentment s’ha publicat en format d’accés obert el volum 5, número 1 (2012).

Es tracta d’una revista internacional que es va fundar l’any 2008 i va mantenir dues edicions a l’any, fins al 2011. A partir de llavors va començar a ser anual i a editar-se digitalment. Quant a la temàtica, està dedicada a la història de la ciència, la medicina i la tecnologia des de l’antiguitat fins al present. Publica articles, notes de recerca i revisions bibliogràfiques en llengua catalana i anglesa, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCHCT, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

L’Academia Europaea inicia l’activitat científica a Barcelona amb una Disputatio mèdica

El proper dijous 28 de novembre, Thomas Pogge, filòsof de la iniciativa Health Impact Fund (HIF), i Mara Dierssen, neurocientífica del Centre de Recerca Genòmica (CRG), protagonitzaran la Barcelona Disputatio 2013 centrada en el tema «Social and state-of-the-art medicine: defining the way forward». Es tracta d’un acte organitzat per  la Barcelona Knowledge Hub, l’oficina per a la Mediterrània i el sud d’Europa de l’Academia Europaea. Durant la sessió es debatrà en anglès sobre el present i futur de la medicina, tant de la vessant més puntera com la més social. L’acte tindrà lloc a les 19 hores, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

L’Acadèmia Europaea és  una associació internacional, sense ànim de lucre, fundada el 1988, que està formada per científics i acadèmics de totes les disciplines. El seu objectiu és promoure activitats científiques multidisciplinars amb la perspectiva de les ciències socials i les humanitats. En aquest marc, la Barcelona Knowledge Hub ha organitzat un debat científic inspirat en les Disputatio escolàstiques que es dugueren a terme durant l’Edat Mitjana. Enguany, es commemorarà el 750è aniversari de la Disputatio celebrada a Barcelona l’any 1263, una de les més importants d’Europa, en presència del rei Jaume I.

L’assistència a l’acte és gratuïta i la inscripció cal fer-la a través del lloc web de la Barcelona Knowledge Hub.

Per més informació, podeu consultar el lloc web de la Disputatio 2013.

14th International Society of Scientometrics and Informetrics Conference

Del 15 al 19 de juliol de 2013 tindrà lloc a Viena la 14th International Society of Scientometrics and Informetrics Conference (ISSI 2013 Conference), organitzada per la University of Vienna, l’Austrian Institute of Technology (AIT) i la International Society for Scientometrics and Informetrics (ISSI).

La ISSI 2013 Conference proporcionarà un fòrum internacional obert per a científics, gestors de recerca, autoritats i professionals de la informació per a debatre la situació i els avenços de les teories informètriques i cienciomètriques, així com el seu desenvolupament actual. A més de l’enfocament d’avaluació tradicional, també es discutiran les aplicacions pràctiques de camps relacionats amb les biblioteques i les ciències de la informació, la història de la ciència i la filosofia de la ciència, entre d’altres.

En aquest marc, cal destacar la participació del Grup de Recerca en Bibliometria – BAC en el seminari Address unification and document attribution to organizations. En aquest espai s’exposaran els aspectes tècnics sobre la normalització del nom de les organitzacions. A més, Ismael Ràfols, investigador de l’Instituto de Gestión de la Innovación y del Conocimiento (INGENIO [CSIC-UPV]), hi coordinarà una sessió i participarà en diverses comunicacions. Així mateix, un grup d’investigadores de la Universitat de Barcelona (UB), integrat per Maite Barrios, Anna Villarroya, Candela Ollé i Lidia Ortega, presentarà la comunicació Gender Inequality in Sientific Production (RIP).

Per informar-vos en detall del programa podeu consultar el lloc web de l’ISSI 2013 Conference.

Dia Internacional de les Dones a l’IEC, 2013: «Dues cultures, tres cultures o una sola cultura?»

La Secretaria Científica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, organitza la jornada «Dues cultures, tres cultures o una sola cultura?», que tindrà lloc el dimecres 6 de març, a les 19.00 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut.

L’acte serà presentat per Dacha Atienza, cap de Col·leccions, Recerca i Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona,  i inclourà dues conferències: «De la biopoesi a la metagenòmica: per a què serveix allò que investigo?», a càrrec de Mercè Berlanga, de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB), i «Logos i la reflexió sobre el llenguatge: per què als filòsofs ens paguen per pensar?», a càrrec de Genoveva Martí, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i de la Facultat de Filosofia de la UB. A continuació, hi haurà un col·loqui entre els assistents.

D’altra banda, i en el marc d’aquesta temàtica, la revista trimestral de divulgació de la ciència en català Mètode, ha publicat un número monogràfic sobre «Dones i Ciència» (núm. 76. Hivern 2012/13).

Per a més informació sobre les activitats relacionades amb el Dia Internacional de les Dones arreu del món podeu consultar el lloc web de l’International Women’s Day 2013.

El nou Centre de Documentació Jordi Nadal preservarà el patrimoni industrial del mNACTEC

mNACTECEl Centre de Documentació Jordi Nadal és el nou centre de documentació del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Ubicat a l’antiga biblioteca del museu, és el resultat de la compra i les donacions d’una gran quantitat d’arxius sobre la història de la tècnica i el patrimoni industrial de Terrassa, i el seu destacat paper des del segle XIX. El centre porta per nom el cèlebre historiador industrial,  Jordi Nadal, que ha contribuït amb el seu treball a l’estudi i coneixement de la industrialització de Catalunya.

Amb la creació d’aquest centre, el mNACTEC vol fomentar el coneixement de la història de la ciència i de la tècnica, preservar el patrimoni industrial i difondre la industrialització. Amb aquesta finalitat s’ha adquirit i catalogat una gran quantitat de llibres, documents escrits i material audiovisual, i així mateix, s’ha modernitzat l’espai de reserva i el de consulta pública. L’acte d’inauguració del centre es va dur a terme el dimecres passat 6 de febrer.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web del mNACTEC.

Cicle de Conferències: La vida social de pedres i ossos

Cicle vida social de pedres i ossosL’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acull el cicle de conferències “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT). El cicle està coordinat per Clara Florensa i Miquel Carandell, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juntament amb  Oliver Hochadel, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC.

Durant aquest cicle, que va començar a finals del 2012, es vol analitzar l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia des de tres noves perspectives: a través de la cultura popular, de la seva relació amb els mitjans de comunicació i del seu rol en la construcció dels estats-nació.

Les properes conferències programades són:
– 17 de gener: “Hacer una montaña mágica (presentación del libro sobre el proyecto de Atapuerca)” per Oliver Hochadel
– 14 de febrer: “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park” per Carlos Tabernero
– 14 de març: “La Mitología de los Dinosaurios” per José Luis Sanz

Totes les conferències se celebraran a les 19 hores a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC. Podeu ampliar aquesta informació al lloc web d’ARBAN.

Màsters en ciència: història, gestió i comunicació

Els estudis de màster oficial tenen com a finalitat l’adquisició per part de l’estudiant d’una formació avançada, orientada a l’especialització acadèmica, professional o d’iniciació en tasques de recerca. Els màsters universitaris són la primera concreció de la nova configuració dels estudis universitaris en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). En funció de la seva orientació (professionals, de recerca o mixtos), aquests estudis donen pas a la realització del doctorat.

Atesa la importància de la investigació en la nostra societat, diverses universitats proposen estudis sobre la ciència en general des de diferents perspectives. Tot seguit es descriuen alguns màsters sobre la història, la gestió o la comunicació de la ciència, però també cal recordar l’existència d’estudis de postgrau sobre innovació, aspectes ètics de la recerca, etc.

Des del curs 2006-2007, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) ofereixen, conjuntament, un Màster en Història de la ciència: ciència, història i societat. És el primer màster oficial a l’Estat espanyol en Història de la Ciència, i compta amb professors, experts en la matèria, de la UAB, la UB, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Pel que fa al contingut, analitza el desenvolupament històric de la ciència, la tecnologia i la medicina, en les seves dimensions teòrica, material, social i institucional. El màster s’inscriu dins un programa de doctorat distingit amb la Menció cap a l’excel·lència pel Ministeri d’Educació, Ciència i Esport.

D’altra banda, la UPF i la Barcelona School of Management (BSM) ofereixen, des de l’any 2008, el Màster universitari en Lideratge i Gestió de la Ciència i la Innovació (MULIC). Els estudis s’adrecen a investigadors i professionals que es volen especialitzar en la gestió i lideratge de la ciència. A més, la UPF compta amb el Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (MCC), un títol propi que explica les claus de la transmissió i gestió del coneixement científic. L’MCC, amb la col·laboració de docents i especialistes de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC), s’actualitza cada any en funció de l’evolució científica i social, així com de les transformacions que tenen lloc al sistema comunicatiu.

Per a més informació sobre aquests estudis, podeu consultar l’oferta formativa en màsters i postgraus de la UAB i la UPF-IDEC.

Col·loqui Turing 100 anys

Centenari Alan TuringEl dimecres 3 d’octubre se celebrarà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el col·loqui “Turing 100 anys” a càrrec de Ton Sales, professor jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El professor Sales parlarà sobre el procés històric començat pel matemàtic David Hilbert i el Entscheidungsproblem al 1900 fins a la publicació de l’article de Turing al 1936, “On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem”. A més, es debatrà el formalisme de la matemàtica.

Aquest col·loqui és el segon programat dins del cicle dedicat al matemàtic i filòsof Alan Turing en el centenari del seu naixement i que organitza la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’IEC i la UPC. Trobareu més informació sobre el cicle a l’agenda web d’Arban.

Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement

Sciència.cat DB és una base de dades del Centre de Documentació Ramón Llull (CDRL) de la Universitat de Barcelona (UB) que proporciona informació sobre obres científiques i tècniques escrites en català o traduïdes al català, encara poc conegudes i estudiades, des de finals del segle XIII fins a les primeres dècades del segle XVI. El recurs sistematitza la informació de diversos àmbits interconnectats: obres; manuscrits; impresos; documents; persones; llocs; bibliografia; temes i vocabulari. És gratuït i d’accés lliure, però requereix el registre previ dels usuaris.

Continua llegint

jgic_2014_03
Butlletí mensual
Twitter
Arxius