Història

Revista «Educació i Història»: Nou número

Revista Educació i HistòriaLa Societat d’Història de l’Educació dels Països de la Llengua Catalana (SHE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el número 26 (juliol-desembre 2015) de la revista semestral «Educació i Història». Aquest número monogràfic tracta sobre la innovació docent, didàctica i ensenyament de la història de l’educació.

La revista s’inicià l’any 1994 i està especialitzada en estudis sobre educació des d’una perspectiva històrica. Els temes més habituals són: el pensament pedagògic; les institucions educatives; els fenòmens de socialització i l’educació informal; la relació entre política i educació; la història de l’escola; l’educació del lleure; els llibres i materials escolars; les associacions juvenils i la història de la infància; i l’ensenyament de la història de l’educació. Els resums dels articles es poden consultar en la llengua original i en anglès.

«Educació i Història» es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: ISOC; LATINDEX; DICE; RACO; DIALNET; REDINED; IN-RECS; RESH; CARHUS Plus+ 2014; MIAR 2015; i, per últim, CIRC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHE, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista «Educació i Història»: Nou número

revistaLa Societat d’Història de l’Educació dels Països de la Llengua Catalana (SHE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el número 25 (gener-juny 2015) de la revista semestral «Educació i Història». Aquest número monogràfic tracta sobre la democràcia i l’educació al segle XX.

Aquesta publicació es va iniciar l’any 1994 i està especialitzada en estudis sobre educació des d’una perspectiva històrica. Els temes més habituals són: el pensament pedagògic; les institucions educatives; els fenòmens de socialització i l’educació informal; la relació entre política i educació; la història de l’escola; l’educació del lleure; els llibres i materials escolars; les associacions juvenils i la història de la infància; i els temes referents a l’ensenyament de la història de l’educació. Els resums dels articles d’aquesta revista es poden consultar en la llengua original i en anglès.

«Educació i Història» es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: ISOC; LATINDEX; DICE; RACO; DIALNET; REDINED; IN-RECS; RESH; CARHUS Plus+ 2014; MIAR 2015; i, per últim, CIRC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHE, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Llibre: «Història de la moneda de la Corona Catalano-aragonesa medieval (excepte els comtats catalans) (1067/1162-1516)»

00000045_00000075L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat la primera obra sobre la història monetària de tot l’Estat català medieval. El llibre es titula «Història de la moneda de la Corona Catalano-aragonesa medieval (excepte els comtats catalans) (1067/1162-1516)», i l’autor és Miquel Crusafont i Sabater, president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (SCEN), filial de l’IEC.

L’obra, tercer volum de la col·lecció «Història Monetària Catalana», realitza una panoràmica general dels amonedaments catalans i les seves característiques bàsiques, i segueix una cadència cronològica regnat per regnat. La base de l’obra són les monedes i un vast recull documental procedent de més de 200 fonts. Segons l’autor, s’han trobat per primer cop documents reunits i no pas fragmentats en obres especialitzades dedicades a Catalunya, Mallorca, Sicília o Nàpols.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’SCEN.

L’IEC finalitza el projecte de reedició de «Les quatre grans Cròniques»

Quatre grans CròniquesAmb la publicació de la «Crònica de Pere III el Cerimoniós», l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) clou el projecte de reedició de «Les quatre grans Cròniques», volum revisat per Ferran Soldevila i publicat per Editorial Selecta l’any 1971. Les quatre grans cròniques medievals de Catalunya formen un cos historiogràfic que comprèn tot el segle XIII i bona part del XIV, i ens mostren el període de màxima projecció catalana en la història d’Europa. Els quatre grans cronistes encadenen els esdeveniments que ens permeten seguir el desenvolupament social, polític i econòmic de la Catalunya de l’edat mitjana.

El projecte es va posar en marxa l’any 2002, sota la direcció de Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. El 2007 va aparèixer el volum dedicat a la crònica de Jaume I; el 2008, el de la Crònica de Bernat Desclot, i el 2011, el de la Crònica de Ramon Muntaner. Està previst que s’hi afegeixi un volum complementari amb l’índex de noms de les quatre cròniques.

En la reedició han col·laborat Jordi Bruguera, que s’ha encarregat de revisar els textos, i Maria Teresa Ferrer, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, que ha anat completant les notes de Ferran Soldevila i ha suggerit alguns canvis de puntuació i d’accentuació del text establert.

Per a més informació, podeu consultar el Portal de publicacions de l’IEC.

Simposi: «La Mancomunitat de Catalunya. 1914. Centenari del primer pas vers l’autogovern»

Mancomunitat de CatalunyaLa Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, organitzen el 22, 23, 24 i 25 d’octubre el simposi «La Mancomunitat de Catalunya. 1914. Centenari del primer pas vers l’autogovern». Les sessions tindran lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut. L’assistència al simposi és gratuïta però cal omplir un formulari d’inscripció.

La Mancomunitat de Catalunya es va constituir l’abril del 1914 i és l’origen de l’actual Generalitat de Catalunya. S’inaugurà quan justament feia dos-cents anys de la desfeta de 1714 i de la pèrdua de les institucions polítiques autònomes de Catalunya. Durant els onze anys que va existir, va vertebrar el país desenvolupant telèfons, carreteres, serveis sanitaris, escoles tècniques i biblioteques, i així mateix va posar les bases de la normalització lingüística.

Per més informació de les sessions, podeu consultar el programa al lloc web de l’IEC.

Llibre: «L’arquitectura domèstica d’època tardorepublicana i altimperial a les ciutats romanes de Catalunya»

TIR-FORLa presentació del llibre «L’arquitectura domèstica d’època tardorepublicana i altimperial a les ciutats romanes de Catalunya» se celebrarà el dijous 25 de setembre, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

A l’acte de presentació hi intervindran Joandomènec Ros, president de l’IEC; Teresa Cabré, degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Luisa Migliorati, professora de la Università degli Studi di Roma La Sapienza; Marta Santos, directora del Museu Arqueològic de Catalunya Empúries, i Ada Cortés Vicente, autora del llibre. L’edició ha estat a cura de Josep Guitart Duran, catedràtic de la UAB i membre de l’IEC.

El llibre és una edició conjunta de l’IEC i de la UAB, que s’insereix en el projecte internacional Tabula Imperii Romani-Forma Orbis Romani (TIR-FOR), promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI), iniciant d’aquesta manera les sèries paral·leles impulsades a les diverses regions del món romà on es desenvolupa aquest projecte. Així, l’IEC, responsable de la Forma Conventus Tarraconensis, comença la corresponent Serie Studia Archaeologica, amb l’objectiu d’acollir estudis arqueològics que permetin aprofundir en el coneixement d’aquest territori antic.

Per a més informació, podeu consultar el portal de Publicacions de l’IEC, així com la pàgina web del projecte TIR-FOR.

Revista «Catalan Historical Review»: Nou número

cover_issue_5959_en_US«Catalan Historical Review», la revista internacional de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 7 (2014) en format d’accés obert.

L’objectiu d’aquesta publicació iniciada l’any 2008 és donar a conèixer arreu del món la història dels territoris de llengua i cultura catalanes mitjançant articles sobre els principals temes de la història política; social; econòmica; jurídica; literària; i artística de totes les èpoques.

La revista s’edita en català i anglès, i es troba indexada a les bases de dades següents: RACO; CARHUS PLUS + 2014DIALNET; e-REVISTAS; ISOC/CSIC; DOAJ; DICE (CSIC – ANECA); IMB; i, per últim, LATINDEX.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHA i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Col·lecció: «Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae»

Guiu TerrenaEn acurades edicions bilingües, la col·lecció «Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae» vol oferir els textos més importants dels filòsofs medievals que estudiaren, residiren o ensenyaren en els territoris de parla catalana. El projecte va ser fundat l’any 2010 per l’editorial Obrador Edèndum, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Ara s’ha publicat el tercer volum de la col·lecció, «Confutatio errorum quorundam magistrorum», de Guiu Terrena. Anteriorment s’havien presentat obres de Vicent Ferrer i Pere Tomàs en edicions crítiques en llatí i hebreu, acompanyades de traduccions al català i a l’anglès.

L’opuscle inèdit de Guiu Terrena és, sens dubte, un testimoni destacat per a entendre el context històric de la confrontació de poders a l’edat mitjana. El poder en litigi entre l’Església i l’Imperi fou una de les qüestions més debatudes per la filosofia política medieval.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de la col·lecció «Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae», així com el Portal de Publicacions de l’IEC.

Revista «Educació i Història»: Nou número

educacioihistoriaLa Societat d’Història de l’Educació dels Països de la Llengua Catalana (SHE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat en format d’accés obert el número 24 (juliol-desembre 2014) de la revista semestral «Educació i Història». Aquest número monogràfic tracta sobre premsa periòdica i educació.

Aquesta publicació es va iniciar l’any 1994 i està especialitzada en estudis sobre educació des d’una perspectiva històrica. Els temes més habituals són: el pensament pedagògic; les institucions educatives; els fenòmens de socialització i l’educació informal; la relació entre política i educació; la història de l’escola; l’educació del lleure; els llibres i materials escolars; les associacions juvenils i la història de la infància; i els temes referents a l’ensenyament de la història de l’educació. 

«Educació i Història» es troba indexada a les bases de dades següents: ISOCLATINDEXDICE; RACODIALNETREDINED; IRESIE; ICIST; IN-RECS; RESH; CARHUS Plus+; MIAR; i, per últim, CIRC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHE, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

El projecte «Ager Tarraconensis» publica un nou volum sobre el territori de la Tarraco romana

Ager Tarraconensis IVS’acaba de publicar un nou volum de la col·lecció «Ager Tarraconensis», resultat d’un projecte de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i territori» i del projecte «Forma Orbis Romani» de l’IEC, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Els directors científics han sigut Marta Prevosti, investigadora de l’ICAC, i Josep Guitart, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Hi han participat uns 40 investigadors d’institucions catalanes i internacionals.

El projecte «Ager Tarraconensis» s’inicià l’any 2005, amb l’objectiu d’estudiar el territori de la Tarraco romana, una de les capitals més rellevants de l’Imperi romà. Des de l’any 2010 s’han publicat 5 volums, els 3 primers dels quals es poden consultar en línia a la pàgina web del projecte.

Ara s’ha publicat el volum IV, «Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona», una coedició de l’ICAC i l’IEC amb el suport de la Diputació de Tarragona i d’Abertis Autopistas. La vil·la romana dels Antigons fou una de les més riques de l’Ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic. La presentació del volum serà al Museu de Reus Salvador Vilaseca el dia 28 de juliol a les 19:00 hores.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del projecte «Ager Tarraconensis».

Butlletí mensual
Twitter