Indicadors

XXI Conferència Internacional sobre Indicadors en Ciència i Tecnologia (STI Conference 2016)

sti_2016Del 14 al 16 de setembre de 2016 es celebrarà la XXI Conferència Internacional sobre Indicadors en Ciència i Tecnologia (STI Conference 2016) que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València (UPV). El congrés està organitzat per l’European Network of Indicator Designers (ENID) i  l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt de la UPV i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

L’STI Conference 2016 porta per títol «Perifèries, fronteres i més enllà», i té l’objectiu de reflexionar sobre l’impacte de les pràctiques d’avaluació actuals i l’ús d’indicadors de ciència i tecnologia en entorns perifèrics, entesos aquests com a àrees (geogràfiques, de coneixement, etc.) localitzades fora de les principals àrees d’activitat econòmica, científica o tecnològica.

Durant aquest esdeveniment, més de 400 experts internacionals del sector debatran qüestions de rellevància sobre la utilització de nous indicadors que abasten un major rang de disciplines; mètriques inclusives d’estudi; l’ús de noves tecnologies en el mesurament de l’activitat científica; i finalment, les repercussions econòmiques derivades de l’ús d’uns indicadors o altres. Podeu consultar el programa complet de conferències al lloc web de l’STI Conference 2016.

Aquest congrés també compta amb el suport de diverses entitats valencianes, espanyoles i internacionals, com la Generalitat Valenciana; el projecte europeu RISIS (Research Infrastucture for Research and Innovation Policy Studies); la Càtedra Ibèrica de CTSI; l’Institute for Research and Innovation in Society (IFRIS); i empreses com Thomson Reuters,  Elsevier o Digital Science.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’STI Conference 2016.

«Frascati Manual»: Com mesurar les activitats d’R+D

Frascati Manual 2015El «Frascati Manual» és una obra de referència internacional que té com a objectiu mesurar els recursos econòmics i humans dedicats a activitats d’R+D. Des de l’any 1962, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) es responsabilitza d’elaborar i actualitzar aquest manual metodològic. Es tracta d’una eina essencial per estadístics, gestors i responsables de polítiques de recerca i innovació, que conté definicions dels conceptes bàsics, classificacions i directrius per a la recollida de dades.

L’OECD recull, processa i publica periòdicament dades estadístiques sobre activitats de ciència, tecnologia i innovació realitzades pels països membres de l’organització. En aquest sentit, el «Frascati Manual» és el resultat del treball col·lectiu d’experts, que amb els anys s’ha convertit en una metodologia internacional per recollir i utilitzar estadístiques sobre R+D.

Des de la seva primera publicació, el «Frascati Manual» ha estat revisat en sis ocasions. Les novetats més destacades de l’edició del 2015 són alguns aspectes pràctics sobre la recollida de dades en els diferents sectors (empreses, administracions públiques, universitats i institucions privades sense afany de lucre), així com una nova orientació general en la captura i anàlisi del suport públic a l’R+D (pressupostos, incentius fiscals, etc.).

Per a més informació, podeu consultar el «Frascati Manual» al lloc web de l’OECD.

Informe sobre l’evolució del sistema valencià d’R+D+I (2015)

INFORMEEl Alto Consejo Consultivo en I+D+i de la Presidencia de la Generalitat Valenciana (ACCIDI) ha publicat la 16a edició de l’informe «La investigación científica y el desarrollo tecnológico en la Comunitat Valenciana: Informe 2015».

L’informe presenta dos grans apartats: el primer capítol tracta l’R+D a la Comunitat Valenciana, amb 57 indicadors a partir de les dades de l’any 2013 de l’Instituto Nacional de Estadística (INE); d’altra banda, el segon capítol s’ocupa de la política científica i tecnològica valenciana a partir de la informació recopilada per l’ACCIDI (dades de l’any 2014).

En general, les conclusions sobre l’evolució del sistema d’R+D+i valencià són força pessimistes, encara que hi ha alguns punts positius. Pel que fa a la part negativa, els pressupostos públics, la despesa per a R+D i el personal ocupat han seguit en declivi per vuitè any consecutiu, si bé amb una menor intensitat que en exercicis anteriors. A més, el sistema d’innovació segueix funcionant sota mínims. Ara bé, cal destacar que un any més ha continuat creixent la producció científica dels investigadors valencians en revistes d’impacte de reconegut prestigi.

Val a dir que aquesta 16a edició de l’informe inclou dues novetats:
a) El factor crisi econòmica: Un apartat específic analitza el comportament de les variables més rellevants del sistema al llarg de tot el període de la crisi econòmica per calibrar de la forma més precisa possible l’impacte en el sistema valencià d’R+D+I.
b) Baròmetre de la innovació empresarial: Aquest nou apartat serveix per conèixer, de forma qualitativa, l’opinió dels experts, sobretot pel que fa al sistema valencià d’innovació.

Per més informació podeu consultar l’Informe 2015 al lloc web de l’ACCIDI.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016)

schoolLa University of Vienna, el German Centre for Higher Education Research and Science Studies (DZHW), i la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven) organitzen l’European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016). Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2010 en resposta a una manca de formació en cienciometria, especialment als països de parla alemanya, i l’augment d’aquesta demanda per part de responsables polítics, directors i gestors d’investigació, científics, especialistes en informació i bibliotecaris.

L’ESSS 2016 tindrà lloc del 4 al 9 de setembre de 2016 a Granada i es centrarà en l’ús pràctic dels mètodes quantitatius en estudis de la ciència i l’avaluació de la recerca. En aquest marc, s’abordaran temes com, per exemple, les fonts d’informació sobre producció científica (Web of Science, Scopus i Google Scholar); la construcció d’indicadors rellevants i la interpretació dels resultats; l’avaluació científica; o l’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el programa al lloc web de l’ESSS 2016.

Quina és la situació del sistema científic i tecnològic de l’Estat espanyol?

índexL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat la desena edició de l’informe anual «Indicadores del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación 2015».  Aquest document ofereix informació sintetitzada sobre l’estat del sistema d’R+D+I de l’Estat espanyol en el període 2000-2013 (en alguns indicadors, s’arriba a 2014 o 2015), a partir de l’evolució de les principals variables estadístiques, la comparació amb el  context internacional i la distribució per comunitats autònomes.

A continuació es comenten les dades principals de l’informe, es comparen amb les xifres de l’inici de la crisi econòmica (2008-2010) i es destaquen les comunitats autònomes capdavanteres (s’assenyalen en negreta els territoris de llengua i cultura catalanes).

Continua llegint

Research and Innovation Observatory (RIO)

logo-ec-rio1El  Joint Research Centre (JRC) Research and Innovation Observatory (RIO) és una iniciativa de la Comissió Europea (CE) que supervisa i analitza l’evolució de la recerca i innovació a l’àmbit nacional i europeu. En aquest marc, l’Horizon 2020 Policy Support Facility (PSF) elabora una sèrie d’informes anuals d’investigació que faciliten el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de recerca i innovació.

Aquest portal web ofereix informació quantitativa i qualitativa actualitzada, per països i a escala global europea, i documents i informes sobre polítiques, estadístiques i indicadors clauA més, el portal constitueix una base de coneixement important per donar suport al Semestre Europeu, el cicle anual de coordinació de les polítiques econòmiques de la Unió Europea (UE) i, en concret, a l’anàlisi que es fa anualment sobre les polítiques i resultats de la recerca i la innovació dels diferents països membres.

A partir del 2016, el RIO també proporcionarà  una sèrie d’informes d’anàlisis temàtiques sobre qüestions com l’impacte dels instruments de finançament públic en l’excel·lència; les polítiques per donar suport al creixement d’empreses innovadores; la consolidació fiscal intel·ligent; i finalment, els mecanismes de transferència de coneixements eficaços entre el món empresarial i l’acadèmic.

Per més informació podeu consultar el lloc web del RIO.

SIUVP, el Sistema d’Informació de les Universitats Valencianes Públiques

SIUVPEl SIUVP (Sistema d’Informació de les Universitats Valencianes Públiques) és un portal web que ofereix un quadre complet d’indicadors sobre les activitats i els resultats de les universitats del País Valencià. El SIUVP s’ha desenvolupat mitjançant la col·laboració de les 5 universitats públiques valencianes: Universitat de València (UV); la Universitat Politècnica de València (UPV); la Universitat d’Alacant (UA); la Universitat Jaume I (UJI); i finalment, la Universitat Miguel Hernández (UMH).

Des de l’any 2012, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i les universitats han creat una metodologia compartida per oferir informació homogènia, comparable i accessible a tota la ciutadania. En l’actualitat, la plataforma recull informació sobre 61 indicadors relacionats amb l’oferta i la demanda docent; el rendiment acadèmic dels estudiants; la internacionalització; l’activitat investigadora; la transferència de coneixement que realitza a la societat; i els recursos i resultats econòmics de la seva activitat.

Per més informació, podeu consultar el lloc web del SIUVP.

CIRC 2016, una nova versió de classificació integrada de revistes científiques

circ2La Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC) és una classificació especialitzada en Ciències Socials i Humanitats  i desenvolupada per l’empresa EC3 Metrics, una spin-off de la Universidad de Granada (UGR). El seu objectiu és facilitar la construcció d’indicadors bibliomètrics destinats a la descripció dels resultats de recerca de diversos agents científics com universitats, departaments o investigadors.

CIRC classifica les revistes en 5 grups: Excel·lència A+; Grup A; Grup B; Grup C; i finalment, Grup D. La nova versió de CIRC s’ha construït en funció de les valoracions rebudes per diferents agències d’avaluació científiques espanyoles com la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Les novetats que inclou la versió 2016 de CIRC són les següents:
1. Selecció de productes més reduïda: les fonts d’informació són Web of Science (WoS); Journal Metrics; ERIH; Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); i, per últim, Latindex.
2. Major exigència dels criteris: per estar al grup A, una revista ha d’estar situada als tres primers quartils del Journal Citation Reports (JCR).
3. Doble classificació segons disciplines: les revistes poden aparèixer classificades en Ciències Socials o Humanitats, o bé en ambdues.
4. Revistes depredadores: s’han tingut en compte les revistes incloses a la «Beall’s list of predatory Open Access Publisher».

Per més informació sobre la nova versió 2016 podeu consultar el lloc web de CIRC.

L’impacte científic de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial

ACUP. Informe 2015L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat l’informe «Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2015)». L’informe analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement i esdevé una eina per a la quantificació i l’estudi de l’evolució del sistema, alhora que representa un exercici de transparència i retiment de comptes. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a l’emprenedoria universitària.

En el període 2009-2013, els fons competitius i no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens significatiu. Ara bé, l’avançament de dades del 2014 deixa veure un canvi de tendència a l’alça respecte al finançament públic de la recerca.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial. Així, l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial. Pel que fa a les tesis doctorals, s’ha seguit la mateixa tendència a l’alça, amb un increment del 35% en els darrers cinc cursos.

Malauradament, la situació de la transferència de coneixement no és positiva. Tot i que encara no es tenen les dades del 2014, l’informe evidencia el descens de les patents i, sobretot, de les empreses derivades.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2015)».

Butlletí mensual
Twitter