Indicadors

Una Agenda per prioritzar la innovació

Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020La recerca científica i la innovació són factors clau per a la competitivitat econòmica i el desenvolupament social. Alhora, constitueixen una eina imprescindible per evolucionar cap a un model productiu més intensiu en coneixement. L’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020» vol respondre a tots aquests reptes i situar la innovació com una prioritat de primer ordre per a les administracions públiques, les empreses, les institucions acadèmiques i les entitats de la societat civil.

El document és fruit del treball de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (CIT), impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), en col·laboració amb un conjunt de 22 organitzacions catalanes (associacions empresarials i empreses, institucions públiques i universitats).

L’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020» vol ser un document viu de revisió permanent que permeti anar concretant les accions consensuades pels diversos agents en matèria d’innovació; vol esdevenir una eina que promogui la coherència de les polítiques públiques i les accions dels actors públics i privats;  i busca establir un sistema d’indicadors clau per a la mesura del sistema d’innovació, així com per al seu seguiment i avaluació permanents.

El document s’estructura en cinc apartats:
1) Introducció i justificació.
2) Situació i reptes actuals de la recerca, la innovació i la competitivitat de Catalunya, on es fa un breu diagnòstic compartit sobre l’estat de la innovació i els reptes socials i econòmics més rellevants de Catalunya, fent referència a altres contexts.
3) Iniciatives i polítiques en matèria d’innovació i competitivitat a Catalunya, on es fa un repàs dels principals plans, polítiques i programes en matèria d’innovació, capital humà i innovació social dels darrers anys a Catalunya.
4) L’Agenda 2015-2020: visió, àmbits i objectius. S’hi explicita la visió de l’Agenda i es concreten els objectius i les mesures específiques que es proposen dur a terme.
5) L’Agenda 2015-2020: sistema d’indicadors i quadre de seguiment. S’hi presenta la proposta d’indicadors de seguiment de l’estat de la innovació a Catalunya, atenent principalment els índexs europeus d’innovació i competitivitat.

Per a més informació, podeu consultar el document de l’«Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020».

Quins són els països més innovadors del món?

Global Innovation Index 2015El Global Innovation Index (GII) arriba a la 8a edició amb la publicació de l’informe corresponent a l’any 2015. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Cornell University, l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO). El nucli de l’informe consisteix en un rànquing de 141 economies mundials a partir dels seus recursos i resultats en l’àmbit de la innovació.

El GII 2015 reconeix el paper clau de la innovació com a motor del desenvolupament i creixement econòmic. L’informe té en compte 79 indicadors que van més enllà de les mesures tradicionals de la innovació i que es poden classificar en 2 grans grups:
1) Recursos: institucions, capital humà, infraestructures, desenvolupament dels mercats i de les empreses.
2) Resultats: coneixement, tecnologia i creativitat.

Segons les dades del GII 2015, les 10 economies més innovadores del món són, per aquest ordre, Suïssa, el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, Singapur, Irlanda, Luxemburg i Dinamarca. En conjunt, el grup selecte dels 25 països capdavanters correspon a economies d’alts ingressos i, com en les edicions anteriors, es manté força estable, fet que posa de manifest la dificultat per arribar i superar els països líders. Tot i així, cal destacar els progressos de països com Irlanda (8a) i la República Txeca (24a), així com els esforços considerables de la Xina (29a) i Malàisia (32a). Per la seva banda, l’Estat espanyol ocupa la 27a posició mundial i la 18a en l’àmbit europeu.

Respecte a la qualitat de la innovació, s’avalua a partir dels resultats de les universitats, la visibilitat dels articles científics i la dimensió internacional de les sol·licituds de patents. En aquest camp, les posicions principals estan ocupades pels Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit, seguits pel Japó, Alemanya i Suïssa.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del GII 2015.

Manifest de Leiden per una correcta avaluació mètrica de la recerca

Leiden ManifestoL’avaluació de la recerca ha de tenir un paper destacat en el progrés de la ciència. Ara bé, l’ús incorrecte i generalitzat d’indicadors en l’avaluació científica és motiu de preocupació entre els experts. Per aquest motiu, s’ha presentat el «Leiden Manifesto for research metrics», redactat per investigadors internacionals en cienciometria, ciències socials i gestió de la recerca. Impulsat des de la conferència Science and Technology Indicators (STI 2014), celebrada a Leiden, el manifest s’ha publicat a la revista Nature a finals d’abril.

Segons els redactors del manifest, les decisions en ciència han de ser preses d’acord amb processos d’alta qualitat informats per dades de la fiabilitat més gran. Així, les dades sobre les activitats científiques estan sent cada vegada més utilitzades per governar la ciència. El problema és que l’avaluació ha passat d’estar basada en valoracions d’experts a dependre de mètriques, amb la proliferació de plataformes web, nous indicadors bibliomètrics i rànquings institucionals. Els impulsors del manifest consideren que hi ha el risc de danyar el sistema científic amb els mateixos instruments dissenyats per a millorar-lo.

Com a solució inicial, el manifest ofereix un decàleg de bones pràctiques en avaluació científica basada en indicadors mètrics:
1) L’avaluació quantitativa ha de donar suport a la valoració qualitativa per experts.
2) L’exercici ha de ser mesurat d’acord amb les missions de la institució, grup o investigador.
3) L’excel·lència en investigació de rellevància local ha de ser protegida.
4) Els processos de recopilació i anàlisi de dades han de ser oberts, transparents i simples.
5) Les dades i anàlisis han d’estar obertes a verificació pels avaluats.
6) Les diferències de publicació i citació entre camps científics s’han de tenir en compte.
7) L’avaluació individual d’investigadors s’ha de basar en la valoració qualitativa del currículum.
8) Cal evitar la concreció improcedent i la falsa precisió.
9) Cal reconèixer els efectes sistèmics de l’avaluació i els indicadors.
10) Els indicadors han de ser examinats i actualitzats periòdicament.

Per a més informació, podeu consultar el «Leiden Manifesto for research metrics», així com la traducció catalana corregida per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

«Co-author Index» analitza les pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols (1999-2013)

Co-author IndexEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix en versió de proves l’eina «Co-author Index», que permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols segons les revistes i les disciplines en què s’organitza el coneixement científic.

Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) o la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 18.926 revistes indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters, on hi ha participat almenys un autor espanyol, i s’han processat 997.884 articles científics del període 1999-2013. Les revistes s’han agrupat en 31 disciplines, de les quals 13 pertanyen a Ciència i Tecnologia; 9 a Ciències Socials; i finalment, 9 a Arts i Humanitats.

Pel que fa a la visualització dels resultats, els indicadors de coautoria es poden consultar per revista o per disciplina, d’un any en concret. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web «Co-author Index» del Grupo de Investigación EC3.

La captació de recursos econòmics per a l’R+D+I segueix baixant a les universitats públiques catalanes

ACUPL’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat l’informe «Indicadors de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes (2014)». L’informe té l’objectiu de fer visible l’activitat de recerca, la innovació i la transferència del sistema universitari públic català. En línies generals, els resultats i l’eficiència en recerca del sistema situa Catalunya en un lloc destacat dins l’Estat espanyol, mentre que en l’àmbit internacional ocupa una situació intermèdia.

Segons l’informe, la captació de recursos econòmics segueix una tendència a la baixa, amb un 19 % menys dels recursos per a l’any 2012 (224 milions d’euros) respecte al 2011 (277 milions). La disminució afecta tant els recursos competitius de fons nacionals i estatals, com els que provenen de fons no competitius. L’única font de finançament que augmenta és la provinent del 7th Framework Programme (FP7) de la Comissió Europea, amb un 27 % de creixement respecte a l’any 2011.

Per ara, la producció científica no s’ha vist afectada per la disminució dels recursos econòmics. Així, la mitjana de publicacions per investigador a temps complet de l’any 2013 (1,23 publicacions) és superior a la del 2012 (1,18 publicacions) i se situa un 86 % per sobre de la resta de l’Estat espanyol (0,66). Pel que fa a la qualitat de la producció científica, les universitats públiques catalanes tenen un impacte mitjà un 60 % superior a la mitjana mundial, ocupen les primeres posicions en el conjunt d’universitats espanyoles, i se situen en la sisena posició dins de la Unió Europea (UE). Pel que fa a les tesis doctorals, durant el curs acadèmic 2012-2013 han seguit la tendència a l’alça amb un increment del 33 % en els darrers 5 cursos.

En relació als indicadors que mesuren la innovació i la transferència de coneixement a la societat, val a dir que l’any 2012, les universitats catalanes van arribar a 113 sol·licituds de patents, amb un increment del 33 % respecte a l’any 2011. Quant a les empreses derivades (spin-off), l’any 2012 n’hi havia 118 d’actives. A més, les universitats catalanes van generar 71 M€ en ingressos per activitats de transferència. L’informe també destaca que Catalunya compta amb 22 parcs científics i tecnològics i 2.769 empreses innovadores.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Indicadors de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes (2014)».

Estudi bibliomètric: «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers»

BipublishersEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ha fet públic els primers resultats del projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers». L’objectiu principal és desenvolupar metodologies i indicadors per analitzar l’impacte  de les editorials científiques.

La informació bibliogràfica i bibliomètrica que mostra el projecte deriva de la base de dades Book Citation Index, inclosa a la plataforma Web of Science Core Collection (Thomson Reuters). En concret, el projecte estudia i analitza els patrons de publicació i citacions de llibres i capítols de llibres del període 2009-2013, considerant les editorials acadèmiques com la unitat d’anàlisi. En concret, s’ofereixen 3 tipus d’indicadors bibliomètrics (Output indicators, Impact indicators and Publisher’s profile) de cada editor. La consulta permet establir filtres per camps i disciplines científiques, a més de tipus d’editorial i any.

Per més informació, podeu accedir al lloc web del projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers».

L’OECD reclama una estratègia continuada per impulsar la innovació

OECDL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’«OECD Science, Technology and Industry Outloook 2014». Es tracta d’una anàlisi bianual de les tendències globals en ciència, tecnologia i innovació a gairebé 50 països. L’informe constata l’impacte considerable en la despesa en R+D causada per la recessió econòmica i el ritme moderat de recuperació.

Segons l’OECD, les perspectives actuals de creixement econòmic lent i de pressupostos públics retallats requereixen una estratègia continuada per impulsar la innovació i afrontar els objectius socials i ambientals dels pròxims anys. A més, la construcció d’ecosistemes nacionals d’R+D+I atractius és imperativa en un context globalitzat i competitiu.

D’altra banda, els Estats Units d’Amèrica, la Unió Europea (UE) i el Japó han perdut terreny respecte a les principals economies emergents, encapçalades per la Xina. A més, els països europeus divergeixen en la despesa en R+D, ja que alguns avancen mentre que d’altres retrocedeixen.

Continua llegint

Informe: «Global Innovation Index» 2014

GII 2014El «Global Innovation Index (GII)» arriba a la 7a edició amb la publicació de l’informe corresponent a l’any 2014. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Cornell University, l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO). El nucli de l’informe consisteix en un rànquing de 143 economies mundials a partir de les seves capacitats i resultats en l’àmbit de la innovació.

El GII 2014 reconeix el paper clau de la innovació com a motor del creixement i de la prosperitat econòmica, així com la necessitat d’una àmplia visió horitzontal aplicable a les economies desenvolupades i emergents. Per tant s’inclouen 81 indicadors que van més enllà de les mesures tradicionals de la innovació i que es poden classificar en 2 grans grups:
Recursos: institucions, capital humà, infraestructures, mercats i negocis.
Resultats: coneixement, tecnologia i creativitat.

Segons les dades del GII 2014, les 10 economies més innovadores del món són, per aquest ordre, Suïssa, el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, Singapur, Dinamarca, Luxemburg i Hong Kong (Xina). Per la seva banda, l’Estat espanyol ocupa la 27a posició, fora de les 25 primeres posicions. Respecte als països emergents, la Xina millora ràpidament i ja ocupa la 29a posició. La figura 1 (feu un clic per ampliar-la) mostra una distància clara entre els 25 països capdavanters (tots amb rendes elevades) i la resta.

Figura 1. 
GII 2014

A banda de l’informe, mitjançant Internet es poden consultar les dades desagregades per països, establir comparacions i generar representacions gràfiques.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del GII 2014.

Segell de qualitat FECYT de revistes científiques

El segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) identifica les publicacions científiques espanyoles que compleixen uns requisits de professionalització reconeguts internacionalment. A la IV Convocatoria de Evaluación de la Calidad Editorial y Científica de las Revistas Científicas Españolas s’hi van presentar 355 revistes de diferents àrees de coneixement, de les quals 98 publicacions han rebut el segell de qualitat.

Els criteris d’avaluació de la FECYT tenen en compte 12 indicadors que examinen els aspectes següents: repercussió i impacte de la revista; presència en bases de dades; internacionalització dels components del consell assessor i dels autors; compliment d’un percentatge important d’articles d’investigació o periodicitat; orientació de la revista; estructura de la revista i dels articles, entre d’altres.

Pel que fa als resultats de la IV Convocatoria per àrees temàtiques, de les 98 revistes acreditades amb el segell de qualitat, 41 pertanyen a l’àmbit de les Ciències Socials; 41 a Humanitats; 12 a Ciències Pures; i finalment, 4 a Ciències de la Vida. Quant a la distribució per tipus d’institucions, el nombre més gran de revistes l’obtenen les universitats amb 55 publicacions (56,1 % del total), seguides pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), amb 9 revistes certificades de les 10 que es van presentar.

Des de l’any 2008, 190 revistes científiques espanyoles han rebut el segell de qualitat. Segons la FECYT, aquesta acreditació ha permès a moltes revistes situar-se en el mercat nacional i internacional, i formar part de bases de dades com Web of Science (WOS) i Scopus.

Per obtenir  informació més detallada, podeu accedir a la nota de premsa publicada per la FECYT.

Regions at a Glance interactive: Estadístiques regionals i metropolitanes de l’OECD

logooecd_enEl portal web Regions at a Glance interactive de l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ofereix un seguit d’eines per a la consulta dinàmica i interactiva de la contribució al creixement i al benestar social per part de diverses regions i ciutats de tot el món. Així, mitjançant aplicacions com Regional eXplorer i Metropolitan eXplorer es poden comparar tendències demogràfiques, conèixer el desenvolupament econòmic, social i ambiental de regions i àrees metropolitanes dels països de l’OECD, i visualitzar mapes interactius i presentacions visuals. En el marc de l’R+D+I, es poden consultar dades sobre la inversió i el personal de recerca per sectors o el nombre de patents per habitants.

Pel que fa a Regional eXplorer (Imatge 1), permet visualitzar estadístiques de 2.000 regions de 34 països de l’OECD. A més, permet explorar de forma simultània dades espacials i temporals mitjançant indicadors numèrics i categòrics, des de múltiples perspectives. Actualment, abraça al voltant de 40 indicadors sobre demografia; comptes econòmics; mercat de treball; temes socials; i innovació.  

Imatge 1. Regional eXplorer Regional

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter