INE

La formació de nous investigadors: Informes estadístics sobre tesis doctorals (2000-2014)

MECDQuina capacitat té el nostre sistema científic per formar nous investigadors? Les dades estadístiques sobre tesis doctorals constitueixen un indicador fonamental per un sistema científic avançat.

En aquesta línia, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat tres informes estadístics sobre les tesis doctorals de les universitats dels territoris de llengua i cultura catalana en relació a l’Estat espanyol i a la Unió Europea (UE). D’aquesta manera es pot fer una anàlisi de l’evolució per territoris, universitats i àmbits científics del període 2000-2014. En termes absoluts, s’ha incrementat el nombre de tesis de forma considerable a tots els territoris, on l’àmbit de Ciències i Informàtica és capdavanter. A escala continental, Catalunya supera clarament la mitjana de tesis doctorals per milió d’habitants. En els pròxims anys, caldrà analitzar l’impacte del canvi de normativa dels cursos de doctorat (Real Decret 99/2011), que limità a 5 anys el termini per presentar les tesis als alumnes amb estudis iniciats per legislacions anteriors.

Continua llegint

Doctorats industrials: Balanç de les dues primeres convocatòries estatals (2014-2015)

MINECOEls doctorats industrials permeten compatibilitzar la formació doctoral universitària amb el desenvolupament d’una recerca aplicada a les empreses contractants. Des de l’any 2012, la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea (dins les Marie Skłodowska-Curie Actions) impulsen iniciatives de doctorats industrials. Així, el Pla de Doctorats industrials ja ha finançat 252 projectes en total a Catalunya.

L’any 2014, la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación posà en funcionament la convocatòria de les Ayudas para contratos para la formación de investigadores en empresas (Doctorados Industriales). Fins ara, s’han resolt dues convocatòries (2014-2015), que han finançat 96 ajuts, amb un import global de 5,9 milions d’euros. Per tipus d’empreses, els ajuts s’han concedit a 89 pimes petites (amb menys de 50 treballadors, incloses empreses derivades –spin-off– i joves empreses innovadores) i només 7 a empreses grans.

Els ajuts estatals a doctorats industrials tenen una durada màxima de 4 anys, però l’obtenció del títol de doctor haurà de ser durant les 3 primeres anualitats, per desenvolupar a continuació el projecte de recerca industrial (91 projectes dels 96 concedits) o de desenvolupament experimental (5 dels 96) proposat per l’empresa.

Pel que fa a la distribució per comunitats autònomes, Madrid (24 ajuts) ocupa la primera posició, seguida per Catalunya (14 ajuts), el País Valencià (14), Andalusia (11) i Castella i Lleó (6). Per la seva banda, les Illes Balears han rebut 4 ajuts. Si comparem aquestes dades amb l’Encuesta sobre innovación en las empresas (2014) de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) (vegeu Gràfic 1, feu un clic per ampliar-lo), Catalunya i el País Basc obtenen percentatges clarament inferiors al seu pes en relació al total estatal d’empreses innovadores. En canvi, Madrid i les Illes Balears, així com en menor mesura el País Valencià o Andalusia, obtenen més ajuts a doctorats industrials dels que els hi correspondrien segons el seu percentatge estatal d’empreses innovadores.

Gràfic 1. Distribució Empreses innovadores i Doctorats industrials

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación.

El professorat de les universitats públiques de Catalunya i l’Estat espanyol: Anàlisi quantitativa i temàtica

Universitats públiques CatalunyaL’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat dos informes estadístics sobre el Personal Docent i Investigador (PDI) de les universitats públiques de Catalunya i l’Estat espanyol. Aquesta informació permet analitzar l’evolució del professorat universitari català des del curs 1999-2000 i establir comparatives de forma global amb l’Estat espanyol i per àrees de coneixement MEC. Els informes tenen en compte el nombre de persones (no Equivalència a Dedicació Plena) que són funcionaris i personal contractat a temps complet o parcial, però només dels centres propis, no dels adscrits.

L’informe Personal Docent Investigador (PDI), per universitats i àrees de coneixement MEC presenta les dades del PDI de les universitats públiques de Catalunya des del curs 1999-2000 fins al 2013-2014. Les dades s’han obtingut de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) de la Generalitat de Catalunya.

Continua llegint

5 gràfics clau per entendre el nostre sistema d’R+D+I

Quina ha sigut l’evolució del sistema d’R+D+I dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 10 anys? Per respondre aquesta pregunta fonamental, l’Observatori de la Recerca de l’IEC (OR-IEC) ha preparat els gràfics de 5 indicadors essencials per al període 2005-2014, ponderats segons el Producte Interior Brut (PIB) o la població (ocupada o activa).

Com a marc de comparació, els gràfics presenten també la mitjana europea i estatal, així com dues regions capdavanteres a l’Estat espanyol (Madrid i el País Basc). Les fonts d’informació són bàsicament dades oficials de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i Eurostat.

Pel que fa als recursos econòmics i humans, es constata l’impacte destacat de la crisi econòmica sobre el nostre sistema d’R+D+I, per sota o en descens respecte a la mitjana europea. En relació als resultats, la bona productivitat científica no es tradueix en una millora dels indicadors minsos de patents. D’altra banda, el sistema basc ha evolucionat de forma positiva.

A continuació, es poden consultar els 5 gràfics amb els comentaris corresponents.

Continua llegint

Catalunya generà el 31,3% del volum de negoci de les empreses espanyoles d’alta tecnologia l’any 2012

INEL’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha publicat els resultats definitius del 2012 de l’estadística «Indicadores del sector de alta tecnologia» a les empreses espanyoles. En general, gairebé tots els indicadors estatals de les empreses dels sectors d’alta i mitjana alta tecnologia van baixar lleugerament. Catalunya ocupà la primera posició estatal de forma destacada en volum de negoci i valor afegit, però la situació no va ser tan bona en els indicadors d’ocupació o d’inversió i personal dedicat a activitats d’R+D.

Tot seguit s’analitzen els principals resultats dels «Indicadores del sector de alta tecnologia» (2012).

1) Volum de negoci

L’any 2012, el volum de negoci de les empreses manufactureres dels sectors d’alta i mitjana alta tecnologia se situà en 148.899 milions d’euros, un 3,8% inferior a l’any anterior. El valor afegit generat va ser de 32.798 milions d’euros. En els sectors de tecnologia alta destacà la Fabricació de productes farmacèutics, amb un volum de negoci superior als 13.853 milions d’euros (un 61,1% del total del sector). D’altra banda, en el sector de tecnologia mitjana alta, la Fabricació de material i equipament elèctric, maquinària i vehicles de motor superà els 81.483 milions (un 64,5% del sector).

Continua llegint

Quina és l’estructura del nostre sistema d’R+D? Evolució i comparació internacional (1996-2011)

INE

El proper 14 de novembre de 2013, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) publicarà els resultats definitius de l’any 2012 corresponents a l’Estadística sobre actividades de I+D. Per contextualitzar aquestes dades, el portal web MERIDIÀ ofereix un conjunt d’informes estadístics sobre la despesa interna total en activitats d’R+D (1996-2011) i els recursos humans que s’hi dediquen (1996-2010). Les dades permeten examinar detalladament l’evolució dels territoris de llengua i cultura catalanes i, a més, establir comparacions internacionals i amb la resta de comunitats autònomes.

Més enllà de l’etapa d’expansió i de la posterior contracció per la crisi econòmica, és necessari intentar respondre a dues preguntes fonamentals: Quina és l’estructura econòmica del nostre sistema d’R+D? Quina és la situació d’altres models de referència internacional? A continuació es comenten alguns dels elements més destacables en relació a la despesa interna total en activitats d’R+D, segons el percentatge del Producte Interior Brut (PIB) i la distribució per sectors d’execució (agents de recerca) i d’origen dels fons (entitats finançadores).

Continua llegint

La formació de nous investigadors: Dades INE sobre tesis doctorals des del curs 1999-2000

INEEn els darrers dies, la Generalitat de Catalunya ha publicat la convocatòria 2013 d’Ajuts per a la contractació de personal investigador novell (FI-DGR). A més, s’espera l’anunci de la convocatòria estatal del Subprograma de Formación de Personal Investigador (FPI) per part del Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO). Per tant, cal analitzar de forma quantitativa la capacitat del nostre sistema científic per formar nous investigadors. En aquest sentit, les dades sobre tesis doctorals constitueixen un indicador fonamental de qualsevol sistema desenvolupat.

Al portal MERIDIÀ s’ha actualitzat l’Informe Tesis doctorals, per àrees científiques i estudis amb les dades del curs 2010-2011 sobre les tesis aprovades a les universitats d’Espanya, de Catalunya, de les Illes Balears i del País Valencià. S’hi pot consultar el nombre de tesis i el percentatge respecte al total espanyol per universitats, grans àrees científiques i estudis (corresponen als estudis superiors cursats pel doctorand). La informació s’ha extret de l’Estadística de enseñanza universitaria que elabora anualment l’Instituto Nacional de Estadística (INE), mitjançant les dades que li proporcionen les universitats. Per ara, la informació disponible no permet constatar cap impacte de la crisi econòmica actual.

En els darrers 12 cursos acadèmics comptabilitzats (del 1999-2000 al 2010-2011), a Catalunya s’han llegit 16.473 tesis doctorals (un 18,4% estatal), al País Valencià, 9.104 (un 10,2%) i a les Illes Balears, 509 (un 0,6%). Per tant, als territoris de llengua i cultura catalanes s’hi han format 26.086 investigadors des del curs 1999-2000.

A continuació, s’analitzen els resultats obtinguts per territoris i grans àrees científiques des del curs 1999-2000. En general, les Ciències experimentals i de la Salut ocupen el primer lloc però, en termes relatius, perden terreny degut a l’ascens de l’Enginyeria i la Tecnologia. També en percentatges, les Ciències Socials i Jurídiques i les Humanitats es mantenen estables en línies generals.

Continua llegint

45.000 milions d’euros invertits en R+D des de l’any 1996

INEEn les properes setmanes, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) publicarà els resultats provisionals de l’any 2012 de l’Estadística sobre actividades en I+D. Per tant, és un bon moment de fer un balanç dels darrers 15 anys de la despesa en Recerca i Desenvolupament (R+D) i en Innovació per comunitats autònomes. Aquesta informació es pot consultar al portal web MERIDIÀ, de manera dinàmica a través d’informes estadístics i mapes. És el moment de plantejar-se seriosament si volem mantenir l’esforç considerable realitzat en els darrers anys: gairebé 45.000 milions d’euros en R+D als territoris de llengua i cultura catalanes.

R+DL’Informe Despesa interna total en activitats d’R+D, per comunitats autònomes conté les dades del període 1996-2011 a partir de 4 indicadors: despesa (milions d’euros); percentatge de contribució estatal; percentatge del Producte Interior Brut (PIB); i, per últim, taxa de variació internanual. En general, les dades van créixer fins a l’inici de la crisi econòmica (2008-2009) i l’any 2011, la taxa de variació interanual era negativa a gairebé totes les comunitats, excepte en el cas de Castella La Manxa i, sobretot, Navarra i el País Basc.

Tot i així, els territoris de llengua i cultura catalanes han augmentat el percentatge respecte al total estatal: Catalunya ha passat d’un 21,15% (any 1996) a un 21,88% (any 2011); les Illes Balears, d’un 0,55% a un 0,68%; i el País Valencià, d’un 6,35% a un 7,36%. Des de l’any 1996, les quantitats acumulades en R+D són molts importants, gairebé uns 45.000 milions d’euros distribuïts de la següent manera: 32.831,71 (Catalunya), 956,52 (les Illes Balears) i 11.061,35 (el País Valencià).

InnovacióD’altra banda, l’Informe Despesa en innovació, per comunitats autònomes prové de l’Encuesta sobre innovación en las empresas, elaborada per l’INE de forma anual des de l’any 2002. En aquest camp, els territoris de llengua i cultura catalanes han perdut terreny, sobretot respecte a Madrid, que arribà a acumular un 38,83% del total estatal l’any 2009. Així, Catalunya representava un 27,77 % de la despesa estatal en innovació l’any 1998, però anà baixant fins el 18,98% l’any 2008 (ara ha remuntat fins el 23,09% de l’any 2011). El descens també va ser considerable al País Valencià (6,89% l’any 1998 i 4,75% l’any 2011) però força més accentuat a les Illes Balears (del 0,84% al 0,27%).

Per a més informació, podeu consultar l’apartat de Context del portal web MERIDIÀ.

Catalunya crea el 30,8 % del valor afegit espanyol en manufactures d’alta i mitjana-alta tecnologia

INEL’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha publicat els resultats definitius del 2011 dels Indicadores del sector de alta tecnologia a les empreses espanyoles.

El volum de negoci de les empreses espanyoles manufactureres en els sectors d’alta i mitjana-alta tecnologia augmentà un 1,5 % l’any 2011, fins assolir els 154.705 milions d’euros (M€), amb un valor afegit de 34.627 M€. Per sectors, destaquen el de la Fabricació de productes farmacèutics (un 61,3% del volum de negoci del sector manufacturer de tecnologia alta) i el de la Fabricació de material i equipament elèctric, maquinària i vehicles de motor (un 66,7 % del global del sector de tecnologia mitjana-alta). També cal destacar el  descens important en el volum de negocis dels sectors de Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics (un -30,3 % respecte l’any 2010) i de Construcció naval, aeronàutica i espacial (un -20,7 %).

A Catalunya, l’any 2011 el volum de negoci dels sectors manufacturers d’alta i mitjana tecnologia arribà als 46.856,7 M€ (un 30,3 % del total espanyol), mentre que el valor afegit va ser de 10.649,9 M€ (un 30,8 %). D’altra banda, el País Valencià representà un 8,6 % del volum de negoci estatal i un 7,8 % del valor afegit, mentre que les Illes Balears només suposaren un 0,1 % d’ambdòs indicadors.

Pel que fa a Espanya, els sectors d’alta i mitjana-alta tecnologia ocuparen a 1.202.303 persones l’any 2011, amb un augment d’un 0,5% respecte a 2010. Per comunitats autònomes, Catalunya ocupà la primera posició (302.900 ocupats), seguida per Madrid (279.100) i el País Basc (116.300). Si es comparen aquests indicadors amb el total d’ocupats, les posicions capdavanteres són per al País Basc (12,5 %), Navarra (11,5 %), Aragón (10,0 %), Madrid (9,9 %) i Catalunya (9,8 %). Quant a la resta dels territoris de llengua i cultura catalanes, el País Valencià (5,2 %) i les Illes Balears (2,7 %) se situaren per sota de la mitjana estatal (un 6,6 % d’ocupats en sectors d’alta tecnologia).

Continua llegint

La despesa en innovació tecnològica de les empreses catalanes ha caigut un 6,4% l’any 2011

INEL’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha publicat les dades definitives de l’Encuesta sobre innovación en las empresas 2011. L’enquesta constata que la despesa en innovació tecnològica va baixar a Espanya un 8,8% l’any 2011, fins els 14.756 milions d’euros (M€) i es van comptabilitzar 27.203 empreses innovadores (l’any 2010, eren 24.645). Des de l’any 2008, la caiguda acumulada en la despesa en innovació tecnològica és del 25,9%. Les comunitats autònomes amb major despesa en innovació tecnològica l’any 2011 van ser Madrid (36,2% del total estatal), Catalunya (23,1%) i el País Basc (10,5%).

L’any 2011, les activitats d’innovació tecnològica es van centrar, sobretot, en l’R+D interna (un 47,4% de la despesa total), l’R+D externa (un 20,6%) i l’adquisició de maquinària, equipament, hardware o software per a la innovació (un 20,2%). Per sectors, l’any 2011 la despesa en innovació tecnològica va baixar un 22,1% a la construcció, un 13,4% als serveis, un 12,1% a l’agricultura i un 3,0% a la indústria. Per tipus d’activitat, les empreses de serveis d’R+D representaren el major percentatge del total de despesa en innovació tecnològica (11,1%), seguides per les de vehicles a motor (10,0%), les de telecomunicacions (9,4%) i les farmacèutiques (7,6%).

INE

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter