Informes

L’European Patent Office (EPO) confirma l’augment de les patents europees

EPOL’European Patent Office (EPO) ha presentat l’Informe anual de l’any 2016, on va publicar 95.940 concessions de patents, amb un creixement del 40,2 % respecte al 2015. També s’hi van presentar 296.227 sol·licituds preliminars, amb un augment d’un 6,2 %. A més, l’EPO va rebre 159.353 sol·licituds de patents europees, xifra que representava una lleugera caiguda (-0,4 %) després del rècord del 2015, però que confirmava la tendència positiva en les sol·licituds dels últims cinc anys.

Pel que fa al tipus de sol·licitants, un 66 % eren grans empreses, un 28 %, pimes i inventors individuals, i, per últim, un 6 %, universitats i instituts públics de recerca. Per camps tecnològics, el camp amb un major nombre de sol·licituds de patents va ser Tecnologia mèdica (12.263), seguida per Comunicacions digitals (10.915), Tecnologia informàtica (10.657), Maquinària elèctrica i Energia (10.293) i, per últim, Transport (8.402).

Continua llegint

Ascens notable dels fons per a la recerca i la innovació a les universitats públiques catalanes

Informe ACUP 2016L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat la cinquena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

L’informe incorpora les dades consolidades de l’any 2015 i manté l’estructura de les edicions anteriors per analitzar els recursos econòmics i humans, la producció científica i la transferència de coneixement. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a la recerca i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Des de la perspectiva dels recursos econòmics, s’ha trencat la tendència descendent dels darrers anys, sobretot gràcies als avanços en la captació de fons europeus. Així, l’any 2015 es va assolir un finançament global de 266,8 milions d’euros, dels quals un 72 % va provenir de fons competitius.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial en producció científica, qualitat i eficiència. Pel que fa a les tesis doctorals, ha continuat la tendència a l’alça, amb un increment del 31 % en els darrers 5 cursos.

En relació a la transferència de coneixement, l’any 2014 es van realitzar 96 sol·licituds de patents prioritàries (igual que l’any 2009) i 72 extensions internacionals mitjançant el Patent Cooperation Treaty (PCT). D’altra banda, l’any 2015 es van localitzar 113 empreses derivades en actiu, i els ingressos per transferència de coneixement i col·laboració universitat-empresa van mostrar un lleuger ascens.

Per a més informació, podeu consultar l’informe ‘Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

Un informe analitza com maximitzar l’impacte dels programes d’R+D+I finançats per la UE

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes.» L’estudi analitza la relació entre la inversió en R+D+I de la Unió Europea (UE) i el rendiment econòmic que se’n deriva, així com l’impacte que crea en ocupació i creixement. L’informe ha estat redactat per un Grup d’Alt Nivell d’experts, i es basen en l’avaluació del programa Horizon 2020.

Segons l’informe, del 20 % al 30 % de les millors universitats del món participen en el programa Horizon 2020, així com algunes de les institucions de recerca més innovadores. D’altra banda, però, el programa ha de millorar en com atraure empreses de primer nivell, ja que tot i l’aparició de mercats basats en la tecnologia i internet, Europa ha creat poques empreses que dominin aquest sector. Val a dir que també es pretén introduir canvis per a captar més talent investigador.

Tot i que el programa Horizon 2020 representa només el 10 % del total de la despesa pública en R+D+I, a alguns països els Programes Marc europeus juguen un paper molt important. Per exemple, a Xipre suposa un 25,9 % de la despesa en recerca, mentre que a Alemanya aquesta xifra és de l’1,5 %. No obstant això, els estats membres menys poderosos reben menys que durant el període 2007-2013, per la qual cosa és necessari trobar vies per augmentar la seva capacitat de recerca i innovació.

L’estudi també assenyala que l’Horizon 2020 té un enfocament més flexible a l’hora de respondre als nous reptes emergents com les crisis humanitàries. En aquest sentit, el programa ha contribuït a finançar ajuts en matèria de migracions o de combatre brots de malalties com ara el Zika o el virus de l’Ebola, en què es van destinar 45 milions d’euros segons Science Business.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes» al lloc web de la CE.

Informe: «Científicas en cifras 2015»

La Unidad de Mujeres y Ciencia (UMYC) del Ministerio de Economía y Competividad (MINECO) ha publicat la quarta edició de l’informe «Científicas en cifras 2015: Estadísticas e indicadores de la (des)igualdad de género en la formación y profesión investigadora». Aquesta publicació analitza la presència de dones en els diversos nivells i àmbits de la ciència a Espanya, fent èmfasi en la carrera investigadora en universitats i organismes públics de recerca, la composició d’òrgans de decisió i la participació en convocatòries de finançament d’R+D+i.​ L’informe conclou que el percentatge de dones científiques a l’Estat és del 39 %, una xifra que, tot i que supera en sis punts la mitjana europea (situada en el 33 %), només ha variat unes dècimes en l’última dècada.

Les dades de l’informe mostren que, per sectors, les dones representen el 46 % dels llocs de treball d’investigació a l’administració pública, quatre punts més que la mitjana europea (42 %); el 42 % a l’ensenyament superior, i el 31 % al sector empresarial (a Europa el percentatge és del 20 %). Ara bé, tot i que, globalment, Espanya consta de més dones científiques, continua havent-hi menys representació femenina en els rangs més alts de llocs de treball. Només el 21 % dels càrrecs de direcció i càtedres de les universitats públiques estan ocupats per dones. De fet, la segregació vertical segueix existint als òrgans de govern de les universitats, i s’ha observat un retrocés en la proporció de rectores i vicerectores.

L’estudi també constata una certa segregació horitzontal en totes les categories investigadores. Les bretxes majors i més consistents en universitats públiques assenyalen que les dones tendeixen a concentrar-se especialment més que els homes en Ciències socials. No obstant això, en Enginyeria i Tecnologia es concentren més les investigadores (30,9 %) que els investigadors (27,3 %). Aquest fet inverteix el patró tradicional de gènere observat en universitats i en el conjunt de l’administració pública.

Pel que fa a les tesis, la proporció de dones que van aprovar la tesi doctoral l’any 2012 a Espanya (50 %) supera en 3 punts la de la Unió Europea (47 %). Però en relació amb les convocatòries de projectes, les dones solen tenir una taxa d’èxit menor que la dels homes, tot i que les diferències tendeixen a ser menors que en el passat. En canvi, pel que fa a les beques entregades per l’Estat, les taxes d’èxit (la relació entre el nombre d’ajudes concedides i les sol·licitades) s’han equilibrat entre dones i homes.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «Científicas en cifras 2015» així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Plan Nacional I+D+I: Distribució dels projectes de recerca per programes i territoris (2004-2014)

MINECOEn el marc del Plan Nacional I+D+I, en el període 2004-2014, s’han concedit 35.659 projectes de recerca amb un import global de 3.974,2 milions d’euros. Els territoris de llengua i cultura catalanes han obtingut un 32,9 % dels projectes estatals i un 34,6 % de l’import global.

Al portal web MERIDIÀ s’ha actualitzat l’informe estadístic Projectes de recerca del Plan Nacional de I+D+I, que actualment ofereix les dades detallades del període 2004-2014, per comunitats autònomes i entitats de recerca, amb 2 indicadors: nombre de projectes i import en euros. Així, l’anàlisi dels programes nacionals permet tenir una imatge aproximada de l’especialització temàtica d’un territori i/o d’una institució de recerca. És a dir, esbrinar en quines àrees temàtiques s’excel·leix o s’hauria de millorar.

A continuació, es comenta la distribució temàtica dels projectes concedits als 3 territoris de llengua i cultura catalanes, en el període 2004-2014.

Continua llegint

La Generalitat de Catalunya destina 760,22 milions d’euros al finançament d’activitats d’R+D+I l’any 2015

Generalitat de CatalunyaAl portal web MERIDIÀ s’ha actualitzat l’informe estadístic Finançament d’activitats d’R+D+I, per departaments de la Generalitat de Catalunya. Les dades abracen el període 1997-2015 i provenen de les memòries de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRI) i, a partir de l’any 2003, dels informes publicats a la pàgina web del Pla de Recerca i Innovació (PRI 2010-2013) de Catalunya. Les darreres dades publicades indiquen una recuperació respecte a les baixades del període 2008-2012. Així, per al conjunt de la Generalitat de Catalunya la variació del 2015 respecte al 2014 és d’un 6,8 %.

El finançament d’activitats d’R+D+I, dut a terme l’any 2015 per la Generalitat de Catalunya (departaments i resta dels òrgans superiors), ha estat de 760,22 milions d’euros, ja sigui en finançament atorgat a altres institucions o a partir d’activitats pròpies. Això implica que la Generalitat de Catalunya ha dedicat un 3,5 % del pressupost total a accions d’R+D+I. Pel que fa a la distribució en R+D+I, 710,83 milions d’euros corresponen a R+D i 49,40 milions d’euros a innovació.

Més enllà dels canvis de noms i competències dels diferents departaments, el finançament de la Generalitat de Catalunya es concentra en els àmbits de recerca i desenvolupament,  innovació, salut i agricultura. Així, l’any 2015, un 97,88 % dels recursos totals dedicats a R+D+I provenen de 4 departaments: Economia i Coneixement (60,79 %); Salut (30,62 %); Empresa i Ocupació (4,06 %); i, per últim, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (2,41 %).

Pel que fa a l’estructura del finançament segons els departaments, els percentatges són els següents: un 38,64 % prové dels Fons Generals de les Universitats executats en R+D; un 30,83 %, dels ajuts a l’R+D; un 26,37 %, del sistema assistencial de salut (despesa indirecta); un 2,78 %, dels ajuts a la innovació; un 1,08 %, dels ajuts a la innovació als departaments, i, finalment, un 0,30 % dels ajuts, a la recerca pròpia dels departaments.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del Pla de Recerca i Innovació (PRI 2010-2013) de Catalunya.

Un informe bibliomètric de la FECYT constata el lideratge de Catalunya en la producció científica estatal (2005-2014)

Indicadores bibliométricos 2005-2014 (FECYT)La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha presentat l’edició de l’any 2016 de l’informe periòdic «Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española (2005-2014)». L’objectiu és oferir una perspectiva multidimensional de la quantitat i qualitat de la producció científica de l’Estat espanyol del període 2005-2014 a través de l’estudi de diversos indicadors bibliomètrics. La publicació ofereix una visió detallada del rendiment de la producció científica espanyola a partir de l’anàlisi de la seva distribució temàtica i geogràfica, i la seva situació en el context internacional.

L’informe constata la posició capdavantera de Catalunya en termes quantitatius i qualitatius. Així, per exemple, un 47,2 % de les publicacions excel·lents estatals (dins del 10 % més citat del món) provenen de centres científics i acadèmics de Catalunya.

Continua llegint

Informe: «OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016»

OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016L’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat una versió renovada de l’informe «OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016». L’objectiu d’aquest estudi biennal és informar els polítics i analistes dels canvis en els patrons globals de la ciència, la tecnologia i la innovació, així com de les implicacions potencials en les polítiques nacionals i internacionals. L’informe abasta els països de l’OECD, entre d’altres,  i les grans economies emergents (Brasil, la Xina, l’Índia, Indonèsia, Rússia i Sud-àfrica), amb 49 perfils nacionals individualitzats.

Aquesta onzena edició de l’informe es fonamenta en les dades més recents recopilades a partir de qüestionaris nacionals, que permeten construir un marc estadístic amb uns 300 indicadors. La finalitat a llarg termini de l’OECD consisteix en bastir un sistema de mètriques per comparar, a escala internacional, noves polítiques i instruments d’R+D+I que impulsin el creixement i afrontin els reptes globals.

Continua llegint

Informe sobre l’estat global de les dades obertes

oaL’empresa tecnològica Digital Science, amb el suport de l’editorial Springer Nature, ha publicat l’informe «The State of Open Data». Es tracta d’una recopilació d’articles que ofereix informació sobre les millors pràctiques en relació a les dades obertes, que s’estan duent a terme a tot el món. Els articles, recopilats pel repositori digital Figshare, destaquen el grau de sensibilització al voltant de les dades obertes, mostren iniciatives diverses i les perspectives que tenen els investigadors sobre l’obertura de les seves dades.

La publicació conté estudis, informes i textos d’experts en dades obertes de diversos països com el Japó, Austràlia, els Estats Units o el Regne Unit. També compta amb un prefaci de Nigel Shadbolt, cofundador de l’Open Data Institute (ODI), que mostra el desenvolupament que aquest sector està tenint en diferents àrees de l’economia.

En general, les principals conclusions de l’informe són que els investigadors són conscients que les dades obertes són una realitat, tant per l’accés com per la reutilització i redistribució de les dades. Tot i això, consideren que el valor que aporten és difícil de quantificar, i mostren els seus dubtes davant la forma de compartir-los o la manera com establir i citar una determinada base de dades. Per disciplines, els investigadors en ciències socials demostren un nivell més alt de consciència, i des del punt de vista geogràfic, hi ha diferències regionals significatives; en aquest sentit, per exemple, els investigadors asiàtics demostren menys predisposició cap a les dades obertes que no pas els nord-americans.

Per informació més detallada, podeu consultar l’informe «The State of Open Data».

Butlletí mensual
Twitter