Informes

Dos quadres d’indicadors sobre la innovació europea (2017)

RIS 2017La Comissió Europea (CE) ha publicat les noves edicions (2017) dels informes European Innovation Scoreboard i Regional Innovation Scoreboard. Cada informe presenta un quadre d’indicadors que analitza el rendiment de la innovació a escala estatal i regional. A més, es valoren les fortaleses i febleses dels sistemes d’innovació i s’ajuda a identificar les àrees de millora. En aquest context, les terres de llengua i cultura catalanes mantenen una tendència descendent que les allunya de la mitjana europea.

En relació a l’European Innovation Scoreboard 2017, el quadre analític constata que el rendiment de la innovació ha continuat creixent a la Unió Europea (UE), però de forma desigual. Així, 15 països han millorat, mentre que 13 han empitjorat. Des d’una perspectiva mundial, Europa s’apropa al Canadà i als Estats Units d’Amèrica, però s’allunya de Corea del Sud i del Japó. D’altra banda, la Xina redueix ràpidament l’avantatge actual de la UE.

L’European Innovation Scoreboard 2017 presenta un quadre analític revisat respecte a edicions anteriors, per adaptar-se a l’evolució de les prioritats polítiques, la teoria econòmica i la disponibilitat de dades. Actualment el sistema de mesurament disposa de 4 tipus principals d’indicadors, 10 dimensions d’innovació i 27 indicadors.

En funció dels resultats mitjans en matèria d’innovació, els estats membres es classifiquen en 4 grups: líders en innovació; innovadors forts (per sobre de la mitjana europea); innovadors moderats (per sota de la mitjana); i, finalment, innovadors modestos. Suècia continua al capdavant del continent, seguida per Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, el Regne Unit i Alemanya. D’altra banda, l’Estat espanyol se situa en la categoria de països innovadors moderats.

Continua llegint

Observatorio IUNE: Nova edició (2017)

IUNEL’Observatorio IUNE ha presentat una nova edició d’indicadors (2017) per al seguiment de l’R+D+I universitària de l’Estat espanyol.

Aquesta edició analitza l’activitat de 79 universitats públiques i privades en el període 2006-2015 a partir d’un conjunt d’indicadors que s’agrupen en set dimensions: professorat; reconeixement; activitat científica; innovació; competitivitat; finançament; i, per últim, capacitat formativa. Les dades provenen exclusivament de fonts d’informació oficials.

L’Observatorio IUNE es va posar en funcionament l’any 2012 i està coordinat pel Laboratorio de Estudios Métricos de la Información (LEMI) de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), en el marc de l’Alianza 4 Universidades (A4U), integrada per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UC3M.

Com a novetats, l’edició actual de l’Observatorio IUNE incorpora la dimensió sobre el finançament de les universitats públiques i s’han actualitzat dades sobre els sexennis del professorat de les universitats públiques i privades. A més, s’inclou un informe que recull els resultats obtinguts en la dècada 2006-2015.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio IUNE.

L’Informe Cotec 2017 constata l’estat d’excepció del sistema R+D+I espanyol

Informe Cotec 2017La Fundación Cotec para la Innovacion ha presentat l’estudi anual ‘Informe Cotec  2017’, que analitza la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol.

Cotec és una organització privada sense ànim de lucre que promou la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social. A partir de l’informe, Cotec considera que, si la tendència no canvia urgentment, no sembla que Espanya pugui tenir un paper protagonista en un escenari de canvis profunds.

L’any 2015, el lleuger increment de la inversió espanyola en R+D, el primer des de l’inici de la crisi econòmica, és insuficient per evitar que l’R+D segueixi perdent pes a l’economia. L’Estat espanyol hi inverteix un 10 % menys que abans de l’inici de la crisi, mentre que al conjunt de la Unió Europea (UE) ha crescut un 25%. Així, l’Estat espanyol és una excepció respecte a la tendència dominant a les principals economies de la zona euro i a la resta de potències consolidades i emergents.

La diferència és especialment destacada en el sector empresarial, en el qual l’esforç en R+D només és una mica superior a la meitat de la mitjana europea (un 0,64 % del PIB). Cotec confirma la participació minsa de les empreses espanyoles en activitats d’innovació, sobretot pel que fa a les grans empreses. En canvi, les pimes contribueixen a la despesa en R+D en un percentatge elevat en comparació amb altres països europeus.

Continua llegint

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

Elsevier publica un informe bibliomètric sobre el gènere en la recerca científica

Elsevier ha publicat l’informe «Gender in the Global Research Landscape», amb l’objectiu de comprendre el paper del gènere en la investigació en el context mundial.

L’estudi fa una anàlisi bibliomètrica del rendiment de l’R+D a través del gènere al llarg de 20 anys, en 12 països i regions, i en 27 àrees temàtiques, mitjançant les publicacions i citacions de la base de dades Scopus.

Les principals conclusions de l’informe són:
– La proporció de dones està augmentant entre el personal investigador i inventors en els 12 països i regions que es comparen.
– Les dones publiquen de mitjana menys articles d’investigació que els homes, però no hi ha una evidència que això afecti a la forma en que els documents se citen o es descarreguen.
– Les dones són menys propenses a col·laborar internacionalment en els treballs de recerca.
– Les dones són lleugerament menys propenses que els homes a col·laborar, a través dels sectors acadèmic i empresarial, en treballs d’investigació.
– En general, la producció acadèmica de les dones inclou una proporció lleugerament més gran de recerca interdisciplinària que la dels homes.
– Entre el personal investigador, les dones tenen menys mobilitat internacional que els homes.
– La recerca de gènere està creixent en termes de grandària i complexitat, amb nous temes emergents en el temps.
– L’antic domini dels Estats Units d’Amèrica en la investigació de gènere ha disminuït a mesura que l’activitat europea de recerca  ha augmentat.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Gender in the Global Research Landscape» al lloc web d’Elsevier.

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I

La Commissió Europea (CE) ha publicat l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation». L’objectiu de l’estudi és avaluar la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts dels estats membres de la Unió Europea (UE), en el context de globalització creixent de les activitats d’R+D+I. L’estudi compara la competitivitat de l’R+D+I a la UE amb altres grans economies com la d’Austràlia; Brasil; Canadà; la Xina; l’Índia; Japó; Rússia; Corea del Sud; i els Estats Units d’Amèrica (EUA), per tal de recomanar millores en el marc regulador comunitari.

En general, l’anàlisi mostra que el finançament públic de l’R+D+I als EUA, Japó i Corea del Sud és més eficient que a la UE, i que el marc d’ajuts estatals europeu constitueix un desavantatge per a la seva indústria i investigació. D’altra banda, la normativa dels ajuts estatals de la UE sobre polítiques d’innovació, en comparació amb aquests països, són complexes i restrictives, i requereixen ajustaments legals.

L’informe conté una descripció i anàlisi detallada dels sistemes de suport de l’R+D+I dels estats membres i de la legislació pertinent; una anàlisi comparativa del suport financer; una anàlisi completa del marc jurídic comunitari sobre ajuts estatals aplicables a l’R+D+I; proposa millores suggerides per al disseny d’un sistema alternatiu, i, finalment, fa recomanacions en polítiques de recerca i innovació.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation» al lloc web de la CE.

La Fundación BBVA ha impulsat 27 projectes de recerca catalans, valencians i balears (2012-2016)

La Fundación BBVA centra la seva activitat en el foment de la investigació, en la formació avançada i en la difusió social del coneixement científic. Els seus programes estan focalitzats en 5 àrees estratègiques: Medi ambient; Biomedicina i salut; Economia i societat; Ciències bàsiques i tecnologia; i, per últim, Cultura. En aquestes àrees, la Fundación BBVA desenvolupa i finança projectes de recerca; facilita formació especialitzada mitjançant beques, cursos, seminaris i tallers; concedeix premis a investigadors i professionals que han contribuït significativament a l’avanç del coneixement; i comunica i difon aquest coneixement mitjançant publicacions, debats i conferències.

Per aprofundir en el tema, es pot consultar l’Informe Projectes de recerca de la Fundación BBVA, per programes i entitats de recerca, disponible al portal web MERIDIÀ i que incorpora les dades del període 2001-2016 per a les terres de llengua i cultura catalanes. Les últimes dades actualitzades corresponen als anys 2012-2016. La informació s’obté dels llistats de projectes publicats al lloc web de la Fundación BBVA.

En el període 2012-2016, la Fundación BBVA ha focalitzat els ajuts a projectes de recerca en els programes de Ciències bàsiques i tecnologia (20 projectes), Medi Ambient (15), Biomedicina i Salut (11) i Economia i Societat (6). Dels 52 projectes concedits en el període 2012-2016 en tot l’Estat espanyol, Catalunya n’ha rebut 21  (un 40,38 % del total), el País Valencià 4,  (7,69 %) i les Illes Balears, 2 (3,84 %). Dels 27 projectes atorgats als territoris de llengua i cultura catalanes, un 70,37 % corresponen a universitats.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Fundación BBVA, així com l’informe del portal web MERIDIÀ.

La COSCE alerta que els recursos estatals d’R+D+I segueixen baixant

COSCELa Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha publicat l’«Informe de urgencia sobre la inversión en I+D en el Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2017». Aquest document alerta que els recursos destinats a R+D+I mantenen la tendència descendent en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017.

Malgrat un augment absolut d’1,11 % respecte a l’any anterior, hi ha una baixada d’un 0,35 % si es descompta la inflació prevista. La conclusió de la COSCE és que no existeix gens d’interès de l’Estat espanyol per potenciar la ciència.

En xifres globals, el pressupost d’R+D+I augmenta només en 71,57 milions d’euros, per assolir un total de 6.501,17 milions. Segons la COSCE, també resulta preocupant que els fons financers (subvencions), que són la base de la ciència bàsica, baixin 70,50 milions d’euros (un -2,64 %), mentre que els financers (crèdits) augmentin en 142,07 milions. D’altra banda, tots els organismes públics d’investigació (OPI) de titularitat estatal reben menys recursos. Finalment, la recerca civil només creix un 2,63 %, mentre que la de caràcter militar baixa un 28,02 %.

En paral·lel, la COSCE ha impulsat un Manifiesto por la Ciencia, amb l’objectiu de reclamar una política científica coherent i duradora, així com reconèixer el valor de la recerca per al progrés social, polític i econòmic.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la COSCE.

Un informe analitza la integració de les Ciències socials i les Humanitats al programa Horizon 2020

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020». Es tracta d’un segon informe de seguiment i avaluació que analitza la integració sistemàtica i estratègica de les Ciències socials i les Humanitats en els projectes finançats l’any 2015 pel programa Horizon 2020. L’estudi fa referència als pilars Industrial Leadership (lideratge industrial) i Societal Challenges (reptes socials).

Les dades d’aquest informe s’han extret dels 235 projectes finançats l’any 2015 sobre 83 temes inclosos en els pilars prioritaris de lideratge industrial i reptes socials. L’anàlisi proporciona dades sobre el pressupost dedicat a activitats sobre aquestes disciplines; la participació dels membres de la Unió Europea (UE) i la seva afiliació, el país i el tipus d’activitat; la prevalença de diverses disciplines sobre d’altres; i la qualitat general de la integració.

L’informe també il·lustra el progrés de la nova política d’integració de les Ciències socials i les Humanitats com un tema transversal i assenyala les àrees on es necessiten més esforços per a integrar-les. La contribució d’aquestes disciplines és necessària per generar nous coneixements, donar suport a la formulació de polítiques, desenvolupar competències clau i generar solucions interdisciplinàries a qüestions socials i tecnològiques.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020».

Butlletí mensual
Twitter