Innovació

Dos quadres d’indicadors sobre la innovació europea (2017)

RIS 2017La Comissió Europea (CE) ha publicat les noves edicions (2017) dels informes European Innovation Scoreboard i Regional Innovation Scoreboard. Cada informe presenta un quadre d’indicadors que analitza el rendiment de la innovació a escala estatal i regional. A més, es valoren les fortaleses i febleses dels sistemes d’innovació i s’ajuda a identificar les àrees de millora. En aquest context, les terres de llengua i cultura catalanes mantenen una tendència descendent que les allunya de la mitjana europea.

En relació a l’European Innovation Scoreboard 2017, el quadre analític constata que el rendiment de la innovació ha continuat creixent a la Unió Europea (UE), però de forma desigual. Així, 15 països han millorat, mentre que 13 han empitjorat. Des d’una perspectiva mundial, Europa s’apropa al Canadà i als Estats Units d’Amèrica, però s’allunya de Corea del Sud i del Japó. D’altra banda, la Xina redueix ràpidament l’avantatge actual de la UE.

L’European Innovation Scoreboard 2017 presenta un quadre analític revisat respecte a edicions anteriors, per adaptar-se a l’evolució de les prioritats polítiques, la teoria econòmica i la disponibilitat de dades. Actualment el sistema de mesurament disposa de 4 tipus principals d’indicadors, 10 dimensions d’innovació i 27 indicadors.

En funció dels resultats mitjans en matèria d’innovació, els estats membres es classifiquen en 4 grups: líders en innovació; innovadors forts (per sobre de la mitjana europea); innovadors moderats (per sota de la mitjana); i, finalment, innovadors modestos. Suècia continua al capdavant del continent, seguida per Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, el Regne Unit i Alemanya. D’altra banda, l’Estat espanyol se situa en la categoria de països innovadors moderats.

Continua llegint

Observatorio IUNE: Nova edició (2017)

IUNEL’Observatorio IUNE ha presentat una nova edició d’indicadors (2017) per al seguiment de l’R+D+I universitària de l’Estat espanyol.

Aquesta edició analitza l’activitat de 79 universitats públiques i privades en el període 2006-2015 a partir d’un conjunt d’indicadors que s’agrupen en set dimensions: professorat; reconeixement; activitat científica; innovació; competitivitat; finançament; i, per últim, capacitat formativa. Les dades provenen exclusivament de fonts d’informació oficials.

L’Observatorio IUNE es va posar en funcionament l’any 2012 i està coordinat pel Laboratorio de Estudios Métricos de la Información (LEMI) de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), en el marc de l’Alianza 4 Universidades (A4U), integrada per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UC3M.

Com a novetats, l’edició actual de l’Observatorio IUNE incorpora la dimensió sobre el finançament de les universitats públiques i s’han actualitzat dades sobre els sexennis del professorat de les universitats públiques i privades. A més, s’inclou un informe que recull els resultats obtinguts en la dècada 2006-2015.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio IUNE.

Informe: «Global Innovation Index (GII) 2017»

La Cornell University, en col·laboració amb l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO) han publicat la 10a edició de la publicació «The Global Innovation Index (GII) 2017».

Enguany, l’informe fa una revisió de l’estat de la innovació en l’agricultura i els sistemes alimentaris entre sectors i geografies. L’estudi avalua la situació de 127 països i economies mundials i inclou 81 indicadors que exploren l’entorn polític, l’educació, les infraestructures i la sofisticació empresarial.

Segons les dades del GII 2017, el rànquing de les 10 economies més innovadores del món, inclou, per aquest ordre: Suïssa, Suècia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, Dinamarca, Singapur, Finlàndia, Alemanya, i Irlanda. En aquesta edició, 15 de les economies que ocupen els 25 primers llocs són europees. Europa, és particularment rica en capital humà i investigació, infraestructura i desenvolupament empresarial. Val a dir que l’Estat espanyol ocupa la 28a posició, fora de les 25 primeres posicions. Respecte als països emergents, la Xina ocupa la 22a posició i obté molt bones qualificacions en desenvolupament empresarial i en producció de coneixements i tecnologia. D’altra banda, la Índia (60a posició) porta set anys consecutius sobresortint en innovació en relació amb el PIB per càpita.

Per a més informació detallada, podeu consultar el lloc web del GII 2017.

 

Convocatòries: Proyectos I+D (2017) i «Retos Investigación»: Proyectos de I+D+I (2017)

En el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación (2013-2016), la Secretaría de Estado de I+D+I i l’Agencia Estatal de Investigación han obert les convocatòries Proyectos I+D (2017) i «Retos Investigación»: Proyectos de I+D+I (2017), amb un pressupost global màxim de 369,4 milions d’euros.

1) Proyectos I+D (2017)

La convocatòria finança projectes d’investigació experimentals o teòrics d’alta qualitat sense una orientació temàtica predefinida. Les actuacions poden ser dutes a terme per un grup d’investigació individual o per diversos grups coordinats. El pressupost màxim és de 125,5 milions d’euros.

2) «Retos Investigación»: Proyectos de I+D+I (2017)

L’objectiu és finançar projectes d’investigació experimentals o teòrics que contribueixin a resoldre qualsevol dels 8 grans reptes de l’Estrategia Española de Ciencia y Tecnología y de Innovación (2013-2020): Salut, canvi demogràfic i benestar; Seguretat i qualitat alimentària, activitat agrària productiva i sostenible, sostenibilitat de recursos naturals, investigació marina i marítima; Energia segura, sostenible i neta; Transport intel·ligent, sostenible i integrat; Acció sobre el canvi climàtic i eficiència en la utilització de recursos i matèries primeres; Canvis i innovacions socials; Economia i societat digital; i finalment, Seguretat, protecció i defensa. El pressupost màxim és de 243,9 milions d’euros.

Les sol·licituds s’han de presentar mitjançant la Seu Electrònica de la Secretaría de Estado de I+D+i. A més, el termini de presentació varia segons l’àrea temàtica de gestió que s’esculli:
Humanitats i Ciències Socials: des del 19 de juny al 10 de juliol de 2017
Ciències de la Vida i Agroalimentació: des del 20 de juny a l’11 de juliol de 2017
Medi Ambient i Recursos Naturals: des del 21 de juny al 12 de juliol de 2017.
Tecnologies de la Producció i les Comunicacions: des del 22 de juny al 13 de juliol de 2017

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Secretaría de Estado de I+D+i, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

L’Informe Cotec 2017 constata l’estat d’excepció del sistema R+D+I espanyol

Informe Cotec 2017La Fundación Cotec para la Innovacion ha presentat l’estudi anual ‘Informe Cotec  2017’, que analitza la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol.

Cotec és una organització privada sense ànim de lucre que promou la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social. A partir de l’informe, Cotec considera que, si la tendència no canvia urgentment, no sembla que Espanya pugui tenir un paper protagonista en un escenari de canvis profunds.

L’any 2015, el lleuger increment de la inversió espanyola en R+D, el primer des de l’inici de la crisi econòmica, és insuficient per evitar que l’R+D segueixi perdent pes a l’economia. L’Estat espanyol hi inverteix un 10 % menys que abans de l’inici de la crisi, mentre que al conjunt de la Unió Europea (UE) ha crescut un 25%. Així, l’Estat espanyol és una excepció respecte a la tendència dominant a les principals economies de la zona euro i a la resta de potències consolidades i emergents.

La diferència és especialment destacada en el sector empresarial, en el qual l’esforç en R+D només és una mica superior a la meitat de la mitjana europea (un 0,64 % del PIB). Cotec confirma la participació minsa de les empreses espanyoles en activitats d’innovació, sobretot pel que fa a les grans empreses. En canvi, les pimes contribueixen a la despesa en R+D en un percentatge elevat en comparació amb altres països europeus.

Continua llegint

Convocatòria: Ayudas Fundación BBVA a Equipos de Investigación Científica (2017)

La Fundación BBVA ha obert la convocatòria 2017 de les Ayudas a Equipos de Investigación Científica. L’objectiu és impulsar la recerca científica i la seva projecció a la societat, per tal d’ampliar les oportunitats individuals i col·lectives, així com afrontar de forma eficaç els principals reptes del segle XXI. Els projectes que es presentin hauran de ser originals, inèdits i presentar un caràcter innovador.

Les àrees de recerca que es finançaran són les següents:
1. Humanitats digitals (5 ajuts d’un import brut màxim de 75.000 euros cadascun)
2. Ecologia i biologia de la conservació (5 ajuts d’un import brut màxim de 100.000 euros cadascun)
3. Economia i societat digital (5 ajuts d’un import brut màxim de 100.000 euros cadascun)

El termini de presentació de sol·licituds de l’àrea d’Humanitats digitals i d’Economia i societat digital és el 27 de juliol de 2017. Pel que fa a les àrees d’Ecologia i biologia de la conservació, el termini és fins al 30 de juny de 2017.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la Fundación BBVA, així com altres entrades publicades al Blog de l’OR-IEC.

Convocatòria: Premis Nacionals de Recerca (PNR 2017)

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha convocat els Premis Nacionals de Recerca (PNR 2017), que enguany arriben a la 28a edició. Els guardons tenen com a finalitat fomentar el reconeixement social de la ciència i, molt particularment, divulgar l’activitat científica dels investigadors i entitats vinculades a Catalunya. Tanmateix els premis reconeixen els diversos àmbits de l’activitat investigadora, així com les iniciatives de comunicació científica, mecenatge científic i de cooperació publicoprivada en projectes d’R+D+I a Catalunya.

En aquesta 28a edició, els guardons convocats consten de 5 categories:
1. Premi Nacional de Recerca (dotat amb 40.000 euros).
2. Premi Nacional de Recerca al Talent Jove (dotat amb 10.000 euros).
3. Premi Nacional de Comunicació Científica.
4. Premi Nacional de Mecenatge Científic.
5. Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en recerca i innovació.

Els tres últims guardons no disposen de dotació econòmica i consisteixen en un reconeixement social amb el lliurament d’una escultura del ceramista i escultor Jordi Serra.

Els candidats que hi poden presentar candidatures són: universitats; centres de recerca; instituts universitaris de recerca; acadèmies; i en general, tots els agents del sistema català de recerca i innovació. El termini per a la inscripció de candidatures en totes les modalitats finalitza el 29 de setembre de 2017.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la FCRI.

Catalunya rep un 2,8 % de les subvencions del programa Horizon 2020 en el període 2014-2016

Horizon2020 (CDTI)El Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) ha publicat les dades provisionals del període 2014-2016 sobre la participació espanyola en el programa europeu Horizon 2020.  Aquestes dades inclouen el resum general i el detall per comunitats autònomes i per àrees i temes del programa. Així, l’Estat espanyol és el quart país en subvencions rebudes, amb 1.933,8 M€ (un 9,8 % del total). Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa el primer lloc, amb un 28,6 % de les subvencions estatals i un 2,8 % del global europeu, gairebé el doble del seu percentatge de població (16 % i 1,5 %, respectivament).

Els tres països capdavanters en subvencions del programa Horizon 2020 són Alemanya (3.361,3 M€, un 17 %), el Regne Unit (3.265,9 M€, un 16,5 %) i França (2.204,9 M€, un 11,1 %). D’altra banda, de les 22.947 propostes espanyoles presentades, se n’han finançat 2.893 (un 15,2 % de les quals són liderades).

Per comunitats autònomes, Catalunya se situa en primer lloc (552, 2 M€, un 28,6 % estatal i un 2,8 % europeu), seguida per Madrid (485,7 M€, un 25,1 %), el País Basc (303 M€, un 15,7 %), el País Valencià (149,2 M€, un 7,7 %) i Andalusia (122,9 M€, un 6,4 %). D’altra banda, les Illes Balears han rebut 4,9 M€, un 0,2 % del total espanyol.

En el període 2014-2016, 480 entitats catalanes (311 empreses, un 86 % de les quals són pimes) han participat a 1.047 activitats d’R+D+I (443 liderades, un 42,3 %). Les dades del CDTI també detallen el percentatge de retorn per tipus d’entitat i les entitats amb més subvencions.

Pel que fa al retorn per àrees i temes, Catalunya encapçala la participació estatal de 10 dels 17 apartats del programa Horizon 2020. A més, Catalunya concentra un 69,3 % de les subvencions rebudes en els apartats següents:
European Research Council (ERC): 101,3 M€
Marie Skłodowska-Curie actions (MSCA): 80,3 M€
Health, Demographic Change and Wellbeing (HEALTH): 64,5 M€
Information and Communication Technologies (ICT):  51 M€
Innovation in SMEs: 44,7 M€
Nanotechnologies, Advanced Materials, Advanced Manufacturing and Processing, and Biotechnology (NMBP): 40,8 M€

Per a mes informació, podeu consultar la notícia del CDTI, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Convocatòria: Subvenciones para el apoyo a Agrupaciones Empresariales Innovadoras (AEI 2017)

En el marc de l’Estrategia Española de Ciencia y Tecnología y de Innovación (2013-2020), el Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital (MINETAD) ha obert la convocatòria de Subvenciones para el apoyo a Agrupaciones Empresariales Innovadoras (AEI) per a l’any 2017.

L’objectiu és desenvolupar les estructures de coordinació i gestió de les AEI incipients així com realitzar estudis de viabilitat tècnica i desenvolupament d’activitats innovadores. Aquests estudis i activitats inclouran específicament temes directament relacionats amb la «Iniciativa Industria Conectada 4.0». Les activitats es podran realitzar de forma individual o bé, mitjançant col·laboració entre diverses AEI  i/o els seus associats. El pressupost total destinat a aquesta convocatòria és de 10 milions d’euros.

Els projectes que es finançaran poden ser:
a) Activitats d’investigació industrial
b) Activitats de desenvolupament experimental
c) Innovació en matèria d’organització
d) Innovació en matèria de processos

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 19 de juny de 2017. La documentació cal presentar-la a través de la Seu electrònica del MINETAD.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del MINETAD.

2 investigadors de centres catalans reben ajuts ERC Proof of Concept (2017)

L’European Research Council (ERC) ha publicat la resolució del primer termini de la convocatòria 2017 del programa Proof of Concept. En aquesta ocasió, Catalunya ha rebut 2 dels 51 ajuts concedits. Des de la creació del programa Proof of Concept (any 2011), Catalunya ha obtingut 45 ajuts, un 7,4 % dels 607 atorgats per l’ERC.

L’objectiu del programa Proof of Concept és donar suport als investigadors finançats en alguna convocatòria anterior de l’ERC perquè puguin desenvolupar aplicacions comercials de la seva recerca. L’ajut addicional del programa Proof of Concept pot utilitzar-se per posar en pràctica durant un any el potencial innovador de les idees generades pels investigadors. Així, el finançament de 150.000 euros es pot usar per establir drets de propietat intel·lectual, investigar oportunitats de negoci o desenvolupar validacions tècniques.

Els 45 projectes catalans finançats s’han distribuït entre els centres CERCA (27), les universitats (13), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (2) i altres institucions (3), de la següent manera:
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): 6 projectes
– Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE): 5 projectes
– Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 5 projectes
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 4 projectes
– Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC): 3 projectes
Universitat de Girona (UdG): 3 projectes
Universitat de Barcelona (UB): 3 projectes
Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS): 2 projectes
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL): 2 projectes
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona): 2 projectes
– Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): 2 projectes
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 2 projectes
 Centre de Recerca en Agrigenomica (CRAG): 1 projecte
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 projecte
Institut Català d’Oncologia (ICO): 1 projecte
Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC): 1 projecte
Institut de Microelectrònica de Barcelona (MB-CNM, CSIC): 1 projecte
Universitat de Lleida (UdL): 1 projecte.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC, així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

Butlletí mensual
Twitter