CERCA

Programa Beatriu de Pinós: Anàlisi de les beques i ajuts postdoctorals (2005-2014)

AGAURLa Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitats i de Recerca (AGAUR), finança les beques i ajuts postdoctorals del programa Beatriu de Pinós (BP). L’objectiu del programa és atreure talent científic i inserir personal investigador jove qualificat en el sistema de ciència i tecnologia de Catalunya.

Al portal web MERIDIÀ, es pot consultar l’informe estadístic Beques i ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós (BP), per entitats de recerca i àrees de coneixement MEC, on es detallen les 519 beques i ajuts atorgades al personal investigador durant el període 2005-2014.

El programa presenta bàsicament dues modalitats:
(A) Ampliar la formació a l’estranger mitjançant estades de recerca postdoctorals de dos anys de durada en universitats i centres de recerca de fora de Catalunya i de l’Estat espanyol;
(B) Fomentar la contractació de personal investigador per dos anys al sector públic (convocatòries 2005-2014) i a les empreses (convocatòries 2005-2007) de Catalunya.

Continua llegint

Els investigadors catalans han captat un 8,3% dels ajuts ERC Proof of Concept (2011-2015)

ERCL’European Research Council (ERC) ha publicat la resolució del tercer termini de la convocatòria 2015 del programa Proof of Concept. Així, al llarg de l’any 2015 Catalunya ha rebut 13 dels 135 ajuts concedits (20 a l’Estat espanyol), i només ha estat superada pel Regne Unit (22), els Països Baixos (17) i Alemanya (15).

En el període 2011-2015, Catalunya ha captat 35 ajuts Proof of Concept, un 8,3% dels 423 atorgats en total per l’ERC. D’altra banda, el País Valencià ha rebut un ajut l’any 2015.

L’objectiu del programa Proof of Concept és donar suport als investigadors finançats en alguna convocatòria anterior de l’ERC perquè puguin desenvolupar aplicacions comercials de la seva recerca. Aquest ajut addicional pot utilitzar-se per posar en pràctica el potencial innovador de les idees generades durant un any i amb un finançament de 150.000 euros.

Els 35 projectes catalans finançats s’han distribuït entre els centres CERCA (23), les universitats (8) i altres institucions (4) de la manera següent:
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): 5 projectes
– Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 5 projectes
– Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE): 3 projectes
– Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC): 3 projectes
Universitat de Girona (UdG): 3 projecte
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona): 2 projectes
– Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): 2 projectes
Universitat de Barcelona (UB): 2 projecte
Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS): 1 projecte
 Centre de Recerca en Agrigenomica (CRAG): 1 projecte
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 projecte
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL): 1 projecte
Institut Català d’Oncologia (ICO): 1 projecte
Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC): 1 projecte
Institut de Microelectrònica de Barcelona (MB-CNM, CSIC): 1 projecte
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 1 projecte
Universitat de Lleida (UdL): 1 projecte
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 1 projecte

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC, així com altres entrades sobre el mateix tema publicades al blog.

Highly Cited Researchers (2015)

HCR2015L’empresa Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001 i 2014. La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 51 investigadors (un 1,63% del total mundial), dels quals només 6 són dones. Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors (només una dona) però ha perdut la primera posició assolida l’any 2014 en benefici a Madrid (17 investigadors). D’altra banda, el País Valencià i les Illes Balears també han baixat en el nombre d’investigadors i no compten amb cap investigadora.

L’edició 2015 presenta els 3.216 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) en el període 2003-2013. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els articles més citats. Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic.

L’Estat espanyol compta amb 51 investigadors, un 1,63% del total. Per comunitats autònomes, Madrid ocupa la primera posició (17 investigadors, eren 8 a l’edició 2014), seguida per Catalunya (15, 19 a l’edició 2014), el País Valencià (5, 7 a l’edició 2014), Andalusia (5) i Galícia (3). Dins de les comunitats autònomes amb un sol investigador s’hi troben les Illes Balears, que en tenien 2 a l’edició 2014.

Per sectors institucionals (cal tenir en compte que hi pot constar més d’una afiliació), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ocupa la primera posició estatal de forma destacada, amb 21 dels 51 científics. Pel que fa a Catalunya, 8 investigadors provenen d’universitats (en concret, 3 de la Universitat de Barcelona -UB-); 6 dels centres CERCA (2 de l’Institut de Ciències Fotòniques -ICFO-); 5 estan vinculats a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i, per últim, 3 corresponen a centres catalans del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

Quin és el suport estatal als programes de formació d’investigadors?

MINECOEls programes de formació d’investigadors són un instrument essencial de política científica per impulsar i regenerar els recursos humans. L’Estat espanyol disposa de dos grans programes amb característiques similars: Formación de Personal Investigador (FPI) (gestionat pel ministeri amb les competències de ciència) i Formación de Profesorado Universitario (FPU) (gestionat pel ministeri amb les competències d’educació). L’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha actualitzat les dades estadístiques 2000-2013 d’ambdós programes per als territoris de llengua i cultura catalanes.

En el marc d’aquests programes, el tipus d’ajut ha evolucionat des dels 4 anys de beca (convocatòries FPI2000-FPI2003 i FPU2000-FPU2005), passant pels 2 anys de beca i pels 2 de contracte predoctoral (convocatòries FPI2004-FPI2012 i FPU2006-FPU2012), fins a arribar als actuals 4 anys de contracte predoctoral (a partir de les convocatòries FPI2013 i FPU2013). En el període 2000-2013, 24.979 investigadors espanyols han rebut finançament d’un dels 2 programes. L’any 2013, l’Estat espanyol donava suport a 6.533 investigadors FPI i FPU, un 3,1% dels 208.767 investigadors espanyols en actiu (123.225 en Equivalència a Dedicació Plena, EDP).

Continua llegint

216 milions d’euros invertits en recerca en Ciències de la Salut a Catalunya (2013)

salutL’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha publicat l’«Informe de la Central de Resultats de Recerca en Ciències de la Salut. Dades 2013». L’estudi analitza la recerca en ciències de la salut a Catalunya, a escala quantitativa, i es compara amb les dades presentades en l’informe anterior (2012).

L’informe presenta les dades d’11 instituts associats a centres sanitaris (dels quals 10 són centres CERCA) i de 9 centres CERCA de recerca biomèdica no associats a centres sanitaris. Com a novetat, aquest any s’hi incorpora l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El document destaca que els centres de recerca biomèdica de Catalunya són capaços de triplicar els recursos obtinguts del govern català (56,6 milions d’euros en subvencions directes). En total, l’any 2013 la recerca en ciències de la salut a Catalunya va moure més de 216 milions d’euros.
Continua llegint

Convocatòria: Ajuts en forma de garantia de préstecs participatius per empreses joves i innovadores sorgides de la recerca (MERCAT 2015)

AGAURL’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha obert la convocatòria d’Ajuts en forma de garantia de préstecs participatius per a empreses joves i innovadores sorgides de la recerca (MERCAT 2015). L’objectiu principal és la introducció al mercat de nous productes, processos o serveis que tinguin com a base la recerca i el coneixement que es desenvolupen a les universitats i centres de recerca de Catalunya.

La quantitat màxima de l’ajut en forma de garantia serà del 80% del risc viu de les operacions de crèdit concedides per l’Institut Català de Finances (ICF) a través dels Instruments Financers per a Empreses Innovadores (IFEM). L’IFEM aportarà, amb caràcter general, entre 50.000 i 200.000 euros per projecte.

Els beneficiaris d’aquests ajuts poden ser empreses joves i innovadores amb establiment operatiu a Catalunya impulsades per les universitats catalanes i els centres de recerca de Catalunya (centres CERCA) per a llançar al mercat els resultats de la seva activitat. El termini de presentació de sol·licituds és el 31 d’octubre de 2015.

Per més informació podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de l’AGAUR.

Convocatòria: Ajuts destinats a incentivar els plans d’actuació en transferència tecnològica dels desenvolupadors de tecnologia catalans (2015)

ACCIÓACCIÓ ha obert la convocatòria de l’any 2015 dels Ajuts destinats a incentivar els plans d’actuació en transferència tecnològica dels desenvolupadors de tecnologia catalans. L’objectiu és incentivar, definir i potenciar els plans d’actuació en transferència tecnològica en centres TECNIO i també en potencials candidats per ser acreditats. En aquest darrer sentit, TECNIO ha deixat de ser una xarxa de centres per convertir-se en un segell que acreditarà als agents que ofereixen tecnologia diferencial a les empreses.

La convocatòria presenta 2 modalitats:

1) Ajuts per incentivar els plans d’actuació en transferència tecnològica dels centres TECNIO: Es finançaran activitats per definir i executar un pla de treball anual, destinat a incrementar la transferència tecnològica cap al món empresarial. També es podran subvencionar activitats conjuntes de dinamització de les universitats per millorar les capacitats de transferència dels centres beneficiaris. La quantitat màxima destinada a aquesta línia d’ajuts és de 800.000 euros i el termini de presentació finalitzarà el 30 de setembre.

2) Ajuts per definir i potenciar els plans d’actuació en transferència tecnològica dels desenvolupadors de tecnologia candidats a ser acreditats: Activitats relacionades amb l’execució del primer any d’un pla de creixement a 3 anys, destinat a incrementar la transferència tecnològica cap al món empresarial. Els beneficiaris poden ser grups de recerca universitaris, centres de recerca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) o de la Institució CERCA o altres entitats adscrites a les universitats catalanes que tinguin com a missió principal la transferència tecnològica a les empreses. La quantitat màxima d’ajuts és de 800.000 euros i el termini de presentació finalitzarà el dia 30 d’octubre.

Continua llegint

Mapa interactiu d’actors de recerca i innovació ambiental a Catalunya

map2El Mapa interactiu d’actors de recerca i innovació ambiental a Catalunya és una eina proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que permet visualitzar les unitats implicades en aquest àmbit. El mapa proporciona informació de base per a la millora del treball en xarxa dels diferents actors i ofereix noves oportunitats per a la transferència tecnològica i de coneixement.

El mapa identifica 217 unitats d’R+D+I ambiental agrupades en tres tipologies :
a) 114 grups de recerca reconeguts en l’àmbit de la recerca ambiental, de l’entorn i del territori, per part de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
b) 27 centres de recerca CERCA i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que desenvolupen recerca bàsica a Catalunya orientada a l’impacte científic i econòmic i a la millora del benestar social.
c) 51 centres tecnològics adscrits a la xarxa TECNIO, que identifica els centres i grups universitaris experts en recerca industrial i transferència tecnològica a Catalunya.

L’eina classifica les línies de recerca i innovació en funció de diferents eixos temàtics: canvi climàtic; biodiversitat; aigua; energia; educació; producció i consum sostenible, entre d’altres. També, a través de fitxes descriptives, permet consultar quines i quantes unitats fan recerca i innovació ambiental a Catalunya, i quines són les principals línies temàtiques. En aquest sentit, un 40,9% del total de centres de recerca de Catalunya disposen de línies de recerca ambiental i un 53% dels centres tecnològics desenvolupen línies d’R+D+I ambientals.

Per a més informació podeu consultar la nota de premsa publicada per la Generalitat de Catalunya.

Catalunya segueix liderant les ERC Advanced Grants

ERCL’European Research Council (ERC) ha publicat la resolució de la convocatòria 2014 del programa ERC Advanced Grants, en el marc del programa Horizon 2020. Com va succeir a les 6 convocatòries anteriors, Catalunya s’ha situat al capdavant de l’Estat espanyol, ja que ha rebut 5 dels 13 projectes atorgats, juntament amb Madrid (4 ajuts), Andalusia (2), el País Valencià (1) i el País Basc (1). Els beneficiaris d’aquests ajuts d’excel·lència reben un màxim de 2,5 milions d’euros per desenvolupar recerques de gran abast, innovadores i de fins a 5 anys de durada.

La convocatòria de les ERC Advanced Grants està adreçada als millors investigadors ja consolidats (la mitjana d’edat dels científics és d’uns 50 anys) i de qualsevol nacionalitat, amb l’objectiu de donar suport a treballs de recerca iniciats que destaquin per la seva ambició i originalitat. Les 2.287 sol·licituds rebudes a aquesta convocatòria s’han avaluat exclusivament per criteris d’excel·lència científica i la taxa d’èxit és d’un 8,3%.

La convocatòria 2014 ha reconegut 190 investigadors (només un 10% són dones) de 23 nacionalitats que treballen a 17 països europeus, encapçalats pel Regne Unit (45), Alemanya (29), França (23), Suïssa (22), els Països Baixos (18) i Espanya (13). El repartiment dels 190 projectes (445 milions d’euros) per grans camps científics és el següent: Physical Sciences & Engineering (PE, 43,7%); Life Sciences (LS, 38,4%); i, per últim, Social Sciences & Humanities (SH, 17,9%).

Dels 13 projectes d’institucions espanyoles, Catalunya n’ha obtingut 5 i el País Valencià, 1. Des de l’any 2008, s’han concedit 1.900 ERC Advanced Grants per un import global aproximat de 4.100 milions d’euros. Espanya ha rebut 96 projectes (5,1% del total), dels quals 50 han sigut per Catalunya (2,6% del total) i 5 per al País Valencià. Dels 50 investigadors catalans, 27 treballen a centres CERCA, 18 a universitats, 2 a centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2 a grans instal·lacions científiques i 2 a altres institucions.

Per institucions dels territoris de llengua i cultura catalanes, la distribució de la convocatòria 2014 és el següent:
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 3 projectes (LS).
Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB): 1 projecte (PE).
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): 1 projecte (PE).
Institut de Tecnologia Química (ITQ, CSIC-UPV): 1 projecte (PE)

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC o les entrades sobre aquest tema publicades a aquest blog.

El Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) analitza la producció científica espanyola en biomedicina (1997-2011)

Bibliometria BACL’estudi  «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)» ha estat publicat pel Grup de Recerca en Bibliometria (BAC), on participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). Des de l’any 2011, el grup BAC és soci bibliomètric de Thomson Reuters.

L’objectiu general de l’estudi publicat és caracteritzar bibliomètricament la producció espanyola en biomedicina i ciències de la salut del període 1997-2011 en revistes internacionals indexades a la base de dades Web of Science (WoS).

L’estudi actualitza els resultats obtinguts en una sèrie d’estudis previs i inclou comparacions internacionals. Les dades es poden consultar segons les dimensions d’anàlisi següents: comunitats autònomes; institucions; sectors institucionals; camps; i  disciplines de recerca. Els indicadors bibliomètrics usats es relacionen amb 4 objectius fonamentals:
Activitat: Documents.
Visibilitat o impacte: Citacions; Relative Citation Index (RCI).
Excel·lència: Highly Cited Papers (HCP); Relative Highly Cited Papers (RHCP).
Cooperació: % Documents amb col·laboració internacional; % Documents amb 24 o més autors.

A escala estatal, Catalunya és capdavantera en els indicadors bibliomètrics de visibilitat, excel·lència i cooperació, només superada lleugerament per Madrid en el nombre de documents. Per la seva banda, les Illes Balears ocupen les primeres posicions en els indicadors de visibilitat i excel·lència,  mentre que el País Valencià destaca en excel·lència.

Per a més informació, podeu consultar l’estudi «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)».

Butlletí mensual
Twitter