Jornades i Conferències

Seminari: «Supporting the professional development of researchers»

AGAURL’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha organitzat el seminari «Supporting the professional development of researchers» que tindrà lloc el 15 de desembre de 2016, de 9.15 a les 13.30 hores, a la Secretària d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. El seminari es farà en anglès i està adreçat al personal responsable de suport a la recerca i de recursos humans d’institucions catalanes d’R+D+I. La inscripció està oberta fins al 12 desembre.

Els objectius del seminari són: debatre sobre la implementació d’una política eficaç en el desenvolupament de la carrera dels investigadors; aprendre de les experiències i necessitats de l’educació superior a Catalunya en matèria de formació i desenvolupament; i finalment, demostrar l’impacte de donar suport al desenvolupament professional de les seves carreres.

Aquest seminari permetrà conèixer l’organització britànica VITAE, capdavantera en el suport al desenvolupament professional dels investigadors. A més, en l’acte intervindran experts de diverses entitats catalanes.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’AGAUR.

XVI Conferència Enric Casassas «La revolució del big data en la química»

scqLa Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) organitzen la XVI Conferència Enric Casassas «La revolució del big data en la química».

L’esdeveniment tindrà lloc el dimecres 14 de desembre de 2016, de les 10.00 a les 13.20 hores, a la sala d’actes del Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID) del CSIC. L’assistència a la jornada és gratuïta i la inscripció estarà oberta fins a l’11 de desembre.

En els darrers anys, les noves tecnologies de la informació generen conjunts massius de dades cada vegada més complexes, és el que s’anomena big data. Aquests conjunts de dades són tan grans que són difícils de manipular i analitzar directament utilitzant metodologies estadístiques i eines de programació tradicionals. Aquests conjunts massius de dades existeixen en moltes disciplines, i la química no n’és cap excepció.

Per més informació, podeu consultar el programa de conferències al lloc web de la SCQ.

Campus Gutenberg 2016

gutEnguany el 12 i 13 de setembre de 2016 es durà a terme la 6a edició del Campus Gutenberg, l’escola d’estiu dedicada a la comunicació i a la cultura científica. L’esdeveniment tindrà lloc al Campus del Mar de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Els objectius són impulsar el periodisme, la comunicació, la cultura i la divulgació científica; promoure una relació més fructífera entre la ciència i la societat; i finalment, reflexionar entorn dels canvis que s’estan produint i les noves estratègies a seguir.

El Campus està organitzat pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (IDEC-UPF) i l’Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). La inscripció és gratuïta i l’assistència és oberta al públic general.

Aquesta iniciativa és un punt de trobada de les persones que treballen en l’àmbit de la comunicació i la divulgació de les ciències. Al mateix temps és una plataforma per a donar a conèixer les activitats que s’hi desenvolupen. En aquest sentit, el programa ofereix un ventall d’activitats entre les quals destaquen tallers, debats, laboratoris d’idees i networking.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del Campus Gutenberg.

European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016)

schoolLa University of Vienna, el German Centre for Higher Education Research and Science Studies (DZHW), i la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven) organitzen l’European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016). Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2010 en resposta a una manca de formació en cienciometria, especialment als països de parla alemanya, i l’augment d’aquesta demanda per part de responsables polítics, directors i gestors d’investigació, científics, especialistes en informació i bibliotecaris.

L’ESSS 2016 tindrà lloc del 4 al 9 de setembre de 2016 a Granada i es centrarà en l’ús pràctic dels mètodes quantitatius en estudis de la ciència i l’avaluació de la recerca. En aquest marc, s’abordaran temes com, per exemple, les fonts d’informació sobre producció científica (Web of Science, Scopus i Google Scholar); la construcció d’indicadors rellevants i la interpretació dels resultats; l’avaluació científica; o l’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el programa al lloc web de l’ESSS 2016.

Conferència: «El paper de la innovació tecnològica per mitigar el canvi climàtic», a càrrec d’Ed Rubin

Font: IEC

Font: IEC

La Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitza la conferència «El paper de la innovació tecnològica per mitigar el canvi climàtic», a càrrec d’Ed Rubin, Premi Nobel de la Pau 2007 i professor d’enginyeria ambiental i ciències de la Universitat Carnegie Mellon (EUA). L’acte tindrà lloc el dia 9 de juny a les 17.30 hores a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC.

La conferència es farà en anglès i abordarà qüestions clau com ara quins tipus d’innovacions són necessàries per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle; què sabem del procés de la innovació tecnològica; com influeixen en aquest procés les accions dels governs; i finalment, quins tipus de polítiques poden estimular i fomentar les innovacions que ajudaran a mitigar el canvi climàtic.

Edward S. Rubin té més de 300 publicacions sobre qüestions tècniques, econòmiques i polítiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, amb un enfocament actual sobre les opcions de mitigació del canvi climàtic i la innovació tecnològica. Va ser autor principal i coordinador del Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC) en l’informe especial sobre la captura i emmagatzematge de carboni (CCS). Aquest Panel Internacional va ser guardonat, juntament amb Al Gore, amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2007.

Per  a més informació podeu consultar el lloc web de l’IEC.

Conferència internacional sobre l’impacte social de la recerca (SIS2016)

SIS2016Del 25 al 29 de juliol de 2016 se celebrarà a Barcelona la 1st Conference on Social Impact of Science (SIS2016), organitzada per SIOR (Social Impact Open Repository) i la Universitat de Barcelona (UB). Els objectius principals d’aquesta conferència internacional és fer avançar l’anàlisi de la investigació amb impacte social, augmentar l’impacte social de la recerca futura, i millorar la comunicació d’aquest impacte a les agències d’avaluació i a la societat.

L’impacte social són les millores assolides per l’aplicació dels resultats de projectes de recerca per afrontar els grans reptes socials. La majoria dels investigadors estan disposats a assumir la tasca d’analitzar, comunicar i millorar l’impacte social de la ciència, però els hi manquen indicadors, repositoris i experiències. En aquest sentit, la conferència SIS2016 proporcionarà un marc de discussió de les bones pràctiques existents, així com dels processos per seguir millorant i  nous enllaços entre els diferents actors implicats (investigadors, organismes científics i societat civil).

La conferència s’organitzarà en 5 grans camps científics, a més es dedicarà especial a la investigació interdisciplinària per afrontar els grans reptes socials: pobresa; malalties; aigua; sostenibilitat; desenvolupament; pau i justícia social; educació; igualtat de gènere, etc. La tramesa de propostes de presentacions o simposis estarà oberta fins al dia 20 de desembre i totes seran sotmeses a revisió per parells de forma anònima.

SIORSIOR (Social Impact Open Repository) és l’organització principal de la conferència. Es tracta d’un dipòsit digital d’accés obert per accedir, compartir i emmagatzemar resultats sobre l’impacte social de la recerca. SIOR és el primer registre mundial obert i sistemàtic sobre l’impacte social, on els ciutadans, les institucions i els organismes de finançament hi trobaran tant un paisatge general com evidències concretes (informes, publicacions, llocs web, bases de dades o comunicats de premsa). La iniciativa va néixer en el marc del projecte Evaluation the impact and outcomes of European Social Sciences and Humanities Research (IMPACT-EV) finançat pel 7th Framework Programme (FP7) de la Comissió Europea (CE) i coordinat pel centre de recerca CREA. L’objectiu d’IMPACT-EV és crear indicadors i un sistema de seguir i avaluar l’impacte científic, polític i social de la recerca.

Per a més informació, podeu consultar el programa de la SIS2016.

1a Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país»

catedraLa Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), organitzen la 1a jornada científica titulada «Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país».

L’objectiu de la jornada és difondre i promoure l’obra de Pompeu Fabra per la llengua catalana. L’esdeveniment és gratuït i tindrà lloc el dia 5 de novembre a la sala Pere Coromines de l’IEC i el dia 6 de novembre a l’Auditori de l’UPF-IDEC.

La jornada tractarà la figura de Pompeu Fabra com a enginyer, lingüista i ciutadà compromès. La conferència inaugural «Una nova concepció de la llengua en Pompeu Fabra», anirà a càrrec de Joan Martí Castell, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), membre de l’IEC i president de la Secció Filològica del 2002 al 2010.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la Càtedra Pompeu Fabra.

euroCRIS Strategic Membership Meeting (IEC, 9-11 de novembre)

euroCRISL’euroCRIS és una associació internacional sense afany de lucre formada per experts en informació de recerca i, més específicament, en sistemes d’informació científica. Integrat per més de 200 membres, principalment europeus, els seus objectius bàsics són:
a) Desenvolupar i tenir cura del model de dades estàndard Common European Research Information Format (CERIF).
b) Promocionar la cooperació i l’intercanvi entre els agents de l’àmbit de la informació científica, mitjançant conferències internacionals (biennal) i trobades de membres (bianual).

La segona edició de l’euroCRIS Strategic Membership Meeting tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) els dies 9, 10 i 11 de novembre d’enguany. A escala nacional, l’organització de la trobada és responsabilitat de l’IEC i del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), i compta amb la col·laboració activa de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB).

El tema de la trobada és «International Collaboration on Research Information Management and CERIF» i s’hi tractaran accions per a la millora del panorama de la informació científica, basada en els estàndards internacionals. En concret es debatran aspectes com la valoració de la recerca; el procés de sol·licitud i seguiment d’ajuts; els perfils d’investigadors i centres de recerca; la gestió i emmagatzematge de dades; o la creació d’infraestructures d’informació, entre d’altres.

Els agents catalans tindran un paper destacat a l’euroCRIS Strategic Membership Meeting, amb conferències sobre el sistema científic català (Institució CERCA), experiències de gestió de dades (Institut Català d’Investigació Química -ICIQ- i Port d’Informació Científica -PIC-) o de selecció de sistemes (CSUC i IDIBAPS), i taules rodones sobre la interconnexió dels sistemes d’informació amb els repositoris institucionals (universitats).

La inscripció restarà oberta fins a l’1 de novembre i és gratuïta per als membres d’euroCRIS (els que no en siguin membres, han de pagar 60 euros, que comportaran també esdevenir membre de l’associació fins a l’1 de gener de 2017).

Per a més informació, podeu consultar el programa de l’euroCRIS Strategic Membership Meeting.

Comunicació: «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors»

ScientiaVisibilitat Impacte Investigació, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, ha publicat la presentació de la comunicació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors», a càrrec de Llorenç Arguimbau, coordinador de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La comunicació es va presentar el 18 de juny de 2015 a Barcelona en el marc de les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya, organitzades per la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

La presentació fa un repàs de les diferents etapes de la producció científica:
a) Publicació: inclou alguns criteris per seleccionar revistes i tracta el tema de l’accés obert.
b) Difusió: presenta perfils d’investigadors i explica en què consisteix la ciència 2.0.
c) Indexació: es fa evident que la visibilitat de la producció científica creix a través de la indexació a bases de dades, dipòsits digitals i gestors bibliogràfics.
d) Bibliometria: dóna suport a la presa de decisions però no pot substituir l’opinió qualitativa dels experts. A més, cal tenir en molt compte que el Factor d’Impacte caracteritza les revistes, mentre que les citacions caracteritzen els articles. També es tracten els indicadors bibliomètrics alternatius, així com els rànquings d’institucions i de revistes.
e) Avaluació: permet retre comptes a la societat, repartir recursos i generar reputació científica. Darrerament s’han presentat declaracions i manifests que reflexionen sobre el rol i desenvolupament de l’avaluació científica.

En cada una d’aquestes etapes, és evident que les biblioteques i centres de documentació poden jugar un paper destacat a l’hora de donar suport als investigadors. Finalment, cal esmentar que la presentació conté enllaços a recursos d’informació, exemples pràctics, articles de revista i enregistraments vídeo sobre el tema.

Per a més informació, podeu consultar el document complet de la presentació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors».

Trobada del Grup de Treball «Coneixement i Recerca» (29/01/2015)

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar una trobada el dijous 29 de gener de 2015 a l’IEC.

El programa estava centrat en una conferència sobre el «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes», a càrrec d’Ángel Borrego, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Per encàrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), aquest estudi va tenir l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions de les biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca. Els resultats es van basar en l’anàlisi de 2.330 respostes a un qüestionari electrònic distribuït entre el professorat de 12 universitats el tercer trimestre de 2014. Es pot consultar l’enregistrament vídeo de la conferència i descarregar la presentació o el text complet de l’estudi.

A més, la trobada va comptar amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus per compartir projectes, coneixements i recursos informatius especialitzats en l’àmbit d’actuació del grup de treball:
1) Lluís Anglada (Director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC) va presentar el Grup de treball sobre Recomanacions per a la implementació de l’article 37 de difusió en accés obert de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovació. Es pot descarregar la presentació i consultar el text complet de les recomanacions.
2) Anna Baiges (Responsable Tècnica de la Biblioteca CRAI UPF) explicà el concepte d’Altmetrics i com s’ha començat a treballar aquest tema a la Biblioteca. Es pot descarregar la presentació.
3) Marcos Antonio Catalán Vega (Biblioteca de la Corporació Sanitària Parc Taulí) va proposar un grup de treball per confeccionar una recomanació de metodologia de memòries d’entitats científiques, a partir de la San Francisco Declaration on Research Assessment (DORA).

Per a més informació, podeu enviar un correu electrònic a l’OR-IEC i consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Butlletí mensual
Twitter