Literatura

Convocatòries: Premis i Ajuts Fundació Mercè Rodoreda (2018)

La Fundació Mercè Rodoreda, entitat constituïda per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha obert per l’any 2018 la 26a convocatòria del Premi Fundació Mercè Rodoreda, amb una dotació de 6.000 euros, i la 22a convocatòria d’Ajuts Fundació Mercè Rodoreda, amb una dotació de 3.000 euros per ajut.

El Premi Fundació Mercè Rodoreda es va instituir l’any 1992, i enguany s’oferirà al millor treball d’investigació inèdit, en qualsevol llengua, sobre la novel·la i el conte del segle XX, i en especial sobre l’obra de Mercè Rodoreda. L’obra haurà de tenir un mínim de cinquanta pàgines.

Els Ajuts Fundació Mercè Rodoreda es van instituir l’any 1994 i s’ofereixen a graduats universitaris. Enguany es convoquen fins a quatre ajuts per a l’elaboració d’un estudi en una de les línies següents: novel·la catalana feta entre 1939 i 1983; recepció crítica de l’obra en general o d’alguna obra en particular de Mercè Rodoreda en un país o en un grup de països; i, finalment, tema lliure relacionat amb la vida o l’obra de l’autora.

El termini d’admissió de candidatures per ambdues convocatòries és el 30 de novembre de 2017. La documentació s’haurà de tramitar telemàticament per mitjà del formulari disponible al lloc web de l’IEC.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la Fundació Mercè Rodoreda.

 

Revista «Llengua & Literatura»: Nou número

«Llengua & Literatura» ha publicat el número 27 (2017) en format d’accés obert. Es tracta d’una publicació de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció Filològica. La revista s’inicià l’any 1986 i té periodicitat anual.

«Llengua & Literatura» aplega estudis; edicions; materials; ressenyes de publicacions relatives a qualsevol especialitat de la llengua i la literatura catalanes, a més de cròniques sobre activitats (col·loquis, commemoracions, seminaris, congressos, etc.) que s’hi vinculen.

La publicació es troba indexada a les següents bases de dades, dipòsits digitals i sistemes d’avaluació de revistes: Dialnet; MIAR; RACO; Traces; Linguistic Bibliography; CARHUS Plus+ 2014; CIRC; DOAJ; i, finalment, Latindex.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCLL, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista «Estudis Romànics»: Nou número

b«Estudis Romànics», la revista anual de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 38 (2016) en format d’accés obert. La revista va ser iniciada l’any 1947 per Ramon Aramon i Serra, i des de l’any 2014 és dirigida per Joan Veny, membre emèrit de la Secció Filològica (SF). «Estudis Romànics» és una revista científica, oberta a la recerca internacional, que acull treballs de dimensió lingüística, filològica i literària sobre llengües i literatures romàniques.

Els volums d’aquesta publicació consten de cinc parts: articles, miscel·lània, recensions, llibres rebuts, crònica i necrologies. La llengua de la redacció és el català i les col·laboracions són redactades preferentment en qualsevol llengua romànica.

La revista es troba indexada a les classificacions i bases de dades següents: CARHUS Plus+ 2014 (inclosa dins el grup A); CIRC; Dialnet; ERIHPlus; International Medieval Bibliography (IMB); ISOCLatindex; Linguistic Bibliography; MIAR; Regesta Imperii; SCImago Journal & Country Rank (SJR); i Scopus.

Per a més informació sobre la revista, podeu consultar el Portal de Publicacions i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Convocatòries: Premis i Ajuts Fundació Mercè Rodoreda (2017)

merceLa Fundació Mercè Rodoreda, entitat constituïda per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), obre per l’any 2017 la 25a convocatòria del Premi Fundació Mercè Rodoreda amb una dotació de 6.000 euros i la 21a convocatòria d’Ajuts Fundació Mercè Rodoreda amb una dotació de 3.000 euros per ajut.

El Premi Fundació Mercè Rodoreda es va instituir l’any 1992, i enguany s’oferirà al millor treball d’investigació inèdit, en qualsevol llengua, sobre la novel·la i el conte del segle xx i en especial sobre l’obra de Mercè Rodoreda. L’obra haurà de tenir un mínim de cinquanta pàgines.

Els Ajuts Fundació Mercè Rodoreda es van instituir l’any 1994 i s’ofereixen a graduats universitaris. Enguany es convoquen fins a quatre ajuts per a l’elaboració d’un estudi en una de les línies següents: novel·la catalana feta entre 1939 i 1983; recepció crítica de l’obra en general o d’alguna obra en particular de Mercè Rodoreda en un país o en un grup de països; i tema lliure relacionat amb la vida o l’obra de l’autora.

El termini d’admissió de candidatures per ambdues convocatòries és el 30 de novembre de 2016.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la Fundació Mercè Rodoreda.

Revista «Llengua & Literatura»: Nou número

cover_issue_9310_ca_ESLa revista «Llengua & Literatura» ha publicat en format d’accés obert el número 26 (2016). Publicada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adscrita a la Secció Filològica, la revista s’inicià l’any 1986 i té periodicitat anual.

«Llengua & Literatura» aplega estudis; edicions; materials; ressenyes de publicacions relatives a qualsevol especialitat de la llengua i la literatura catalanes, a més de cròniques sobre activitats (col·loquis, commemoracions, seminaris, congressos, etc.) que s’hi vinculen. 

La publicació es troba indexada a les següents bases de dades, dipòsits digitals i sistemes d’avaluació de revistes: Dialnet; RACO; Traces; Linguistic Bibliography; CARHUS Plus+ 2014; CIRC; DOAJ; i, finalment, Latindex.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCLL, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista «Llengua & Literatura»: Nou número

cover_issue_9099_ca_ES«Llengua & Literatura (L&L)», la revista de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adscrita a la Secció Filològica, ha publicat recentment en format d’accés obert el número 25 (2015).

La revista es va iniciar l’any 1986 i té periodicitat anual. Actualment es publica en format paper i electrònic. L&L aplega estudis; edicions; materials; ressenyes de publicacions relatives a qualsevol especialitat de la llengua i la literatura catalanes; i finalment, cròniques sobre activitats (col·loquis, commemoracions, etc.) que s’hi vinculen. Aquest número conté 4 articles i una col·lecció de ressenyes de les publicacions filològiques més recents, de cròniques dels últims actes del ram i els obituaris de Max Cahner, Josep M. Castellet, Amadeu Soberanas, Jaume Vallcorba i Francesc Vallverdú.

Els articles del número 25 són:  «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria», de Pere Montalat; «Notes textuals sobre La nit, de Vicent Andrés Estellés», de Ferran Carbó; «Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc», d’Anna Pineda; i finalment, un d’història de la llengua: «Va sortir el català amb la diàspora dels jueus de Catalunya el 1492?», de Pilar Romeu-Ferré, directora de l’editorial Tirocino, especialitzada en cultura sefardita. La tesi d’aquest darrer sosté, contra el que alguns estudiosos han inferit a partir de suposats testimonis, que el català, tot i que, com altres llengües romàniques, va influir en la formació del judeocastellà, no va perviure més enllà del segle XVI en les comunitats jueves exiliades arran de les expulsions de terres catalanòfones de final del segle XV.

La publicació es troba indexada a les següents bases de dades, dipòsits digitals i sistemes d’avaluació de revistes: Dialnet; RACO; Traces; Linguistic Bibliography; CARHUS Plus+ 2014 CIRCDOAJ; i, finalment, LATINDEX.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCLL, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista «Estudis Romànics»: Nou número

cover_issue_5459_ca_ES«Estudis Romànics», la revista anual de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 36 (2014). La revista va ser iniciada l’any 1947 per Ramon Aramon i Serra, i des de l’any 2000 és dirigida per Antoni M. Badia i Margarit, membre emèrit de la Secció Filològica (SF). A més, des del 2003 codirigida per Joan Veny, també membre emèrit de la mateixa secció. Els temes que inclou són de lingüística, filologia i crítica literària i de literatures de la Romània, i s’acullen aportacions globals i particulars de cada llengua.

Els volums d’aquesta publicació consten de cinc parts: articles, miscel·lània, recensions, crònica i necrologies. La llengua de la redacció és el català i les col·laboracions són redactades preferentment en qualsevol llengua romànica (excepcionalment en alemany o en anglès).

La revista es troba indexada a les bases de dades següents: ISOC; International Medieval Bibliography (IMB) i Regesta Imperii. A més, està classificada dins el grup A de CARHUS Plus+ i compleix els 33 requisits d’indexació de Latindex.

Per a més informació sobre la revista, podeu consultar el lloc web de l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Manifest «Unes humanitats amb futur»

Amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Facultat de Teologia de Catalunya, professors de diferents disciplines han elaborat el document «Unes humanitats amb futur». L’objectiu és recuperar la formació humanística i conscienciar a la societat de com les mancances en humanitats afebleixen el patrimoni cultural i deterioren el diàleg amb altres cultures. Aquest manifest es presentarà demà, dijous 16 de gener, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. L’acte serà presidit per Irene Rigau, consellera del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i es podrà seguir en directe per la videoteca de l’IEC.

El manifest destaca que les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts són els pilars fonamentals de la civilització i la cultura. En aquest sentit, reivindica actuacions concretes en els programes educatius des de l’educació primària fins a la universitat. També apunta que la cultura humanística ha d’emprar les noves tecnologies sense abandonar els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre tradició i innovació. Finalment, destaca el paper dels mitjans de comunicació com a vehicles de la difusió cultural i l’educació.

En l’acte hi intervindran el president de l’IEC, Joandomènec Ros; l’antic president de l’Institut, Salvador Giner; el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, i el secretari general d’Universitats i Recerca de Catalunya, Antoni Castellà. També hi donaran públicament el seu suport Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA); Carme Arenas, presidenta del Pen Català; Joan Viñas, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC); Benet Casablancas, compositor; Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure; i Damià Pons, escriptor. La periodista Ester Romero llegirà el manifest.

Per més informació podeu accedir al document al lloc web de l’IEC.

Congrés: «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes»

Muret2

La batalla de Muret, que va tenir lloc al sud de Tolosa de Llenguadoc el 12 de setembre de 1213, va capgirar la història. Va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquest territori: la Corona d’Aragó va haver d’expandir-se cap al sud i cap al mar, França va esdevenir una gran potència i l’Església va poder somiar una teocràcia europea. El congrés «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes» estudiarà les línies generals d’aquests moviments des de la historiografia romàntica, i replantejarà nombrosos aspectes que es creien segurs i consolidats. L’acte tindrà lloc els dies 24 i 25 d’octubre a les 9 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El Congrés s’estructura en quatre blocs: Catalunya i Occitània; Entre càtars, trobadors i exiliats; Després de Muret; i finalment, Dels trobadors a l’herència trobadoresca. La inauguració serà a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; de Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), i d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (SF). Germà Colón, membre de la SF, pronunciarà la ponència d’obertura «Comunitat catalanooccitana en llengua?». Formen part de l’organització de l’acte la Unió Acadèmica Internacional (UAI); l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (AIEO); i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM) de la Universitat de Barcelona (UB).

Per obtenir informació detallada del programa i les inscripcions podeu consultar el lloc web del Congrés.

I Congrés Internacional Vernià: «Ciència, literatura i imaginació: Jules Verne i l’aventura del coneixement»

Jules VerneLa Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, coorganitza el primer congrés internacional sobre Jules Verne, que se celebrarà a l’IEC del 4 al 6 de setembre de 2013. El congrés «Ciència, literatura i imaginació: Jules Verne i l’aventura del coneixement» aplegarà els estudiosos més reconeguts de l’autor francès, que presentaran els seus coneixements i recerques amb un discurs assequible per a tots els públics.

Jules Verne (1828-1905) va esdevenir el novel·lista francès més popular. Malgrat això, és un autor poc conegut i incomprès, que va ser menyspreat per la crítica que defensava la literatura acadèmica tradicional. Ara bé, el seu paper com a inventor del nou gènere literari de la novel·la científica va ser decisiu per a l’evolució de la literatura i desenvolupà una tasca clau per a la divulgació científica.

La inauguració del congrés serà dimecres, 4 de setembre, a dos quarts d’onze del matí, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. A més de l’SCHCT i de l’IEC, en l’organització de congrés hi participen la Societat Hispànica Jules Verne (SHJV) i la Societat Catalana Jules Verne (SCJV).

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del congrés.

Butlletí mensual
Twitter