Mapes

Regions at a Glance interactive: Estadístiques regionals i metropolitanes de l’OECD

logooecd_enEl portal web Regions at a Glance interactive de l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ofereix un seguit d’eines per a la consulta dinàmica i interactiva de la contribució al creixement i al benestar social per part de diverses regions i ciutats de tot el món. Així, mitjançant aplicacions com Regional eXplorer i Metropolitan eXplorer es poden comparar tendències demogràfiques, conèixer el desenvolupament econòmic, social i ambiental de regions i àrees metropolitanes dels països de l’OECD, i visualitzar mapes interactius i presentacions visuals. En el marc de l’R+D+I, es poden consultar dades sobre la inversió i el personal de recerca per sectors o el nombre de patents per habitants.

Pel que fa a Regional eXplorer (Imatge 1), permet visualitzar estadístiques de 2.000 regions de 34 països de l’OECD. A més, permet explorar de forma simultània dades espacials i temporals mitjançant indicadors numèrics i categòrics, des de múltiples perspectives. Actualment, abraça al voltant de 40 indicadors sobre demografia; comptes econòmics; mercat de treball; temes socials; i innovació.  

Imatge 1. Regional eXplorer Regional

Continua llegint

Atles estadístic de ciència i tecnologia per regions europees

EurostatEurostat permet la consulta d’un «Statistical Atlas» a escala regional, a partir de les dades de l’anuari «Eurostat regional yearbook 2013» (també està disponible l’edició de l’any 2012). L’atles conté mapes amb informació estadística sobre economia i finances, població i condicions socials, indústria, comerç i serveis, agricultura i pesca, transport i, per últim, ciència i tecnologia. Cada mapa presenta una llegenda amb una breu explicació per interpretar correctament les dades.

Pel que fa a la informació estadística sobre ciència i tecnologia, es poden consultar 4 mapes per regions europees:
– % Producte Interior Brut (PIB) en Despesa R+D (2010)
– % Investigadors respecte a la població ocupada (2010)
– % Recursos humans dedicats a ciència i tecnologia respecte a la població activa (2011)
– Nombre de sol·licituds de patents a l‘European Patent Office (EPO) per milió d’habitants (2009)

Cal destacar que el mapa de patents es pot consultar a escala provincial. Així, les províncies capdavanteres a l’Estat espanyol es concentren al quadrant nord-est peninsular: Barcelona, Guipúscoa, Navarra i Saragossa.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’Eurostat.

Les empreses catalanes perden terreny en els projectes R+D+I del CDTI (2000-2012)

CDTILa captació d’ajuts i crèdits del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) és un bon indicador dels projectes d’R+D+I desenvolupats pel sector empresarial. Al portal web MERIDIÀ s’ha actualitzat l’Informe Projectes del CDTI per comunitats autònomes amb la informació de la convocatòria 2012. Per tant, ja es pot consultar la informació completa del període 2000-2012 en format de taula o de mapa.

La convocatòria del CDTI de l’any 2012 ha suposat una davallada considerable en el nombre de projectes finançats (1.211 activitats, per 2.147 l’any 2011) i de l’import dels crèdits concedits (1.203 milions d’euros, per 2.147 l’any 2011).  En relació al global estatal, cal destacar que les empreses catalanes continuen al capdavant, però amb una tendència clara a la baixa.

Continua llegint

Catalunya perd posicions en la distribució autonòmica del Plan Nacional de I+D+I (2001-2011)

Plan Nacional I+D+IEn el moment actual de retallades en la inversió pública en R+D+I, és important disposar d’informació detallada sobre el finançament científic i tecnològic per part de les diferents administracions. En aquest sentit, al portal web MERIDIÀ s’ha actualitzat l’Informe Activitats del Plan Nacional de I+D+I, per comunitats autònomes, que abraça el període 2001-2011. L’informe presenta el finançament estatal d’activitats d’R+D+I en tres edicions successives del Plan Nacional de I+D+I, estructurades per modalitats (projectes d’investigació, recursos humans, equipaments i infraestructures, etc.).

En termes absoluts, Madrid i Catalunya ocupen les primeres posicions estatals, seguides per Andalusia, el País Valencià i el País Basc. Ara bé, la situació canvia quan es ponderen les dades de finançament per habitant, on destaquen clarament Navarra, el País Basc i Madrid. L’anàlisi per modalitats també ofereix informació interessant com, per exemple, el lideratge absolut de Catalunya en l’Acción Estratégica de Salud o d’Andalusia en infraestructures i equipament.

La font d’informació és la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia (CICYT) i, posteriorment, el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO). Cal tenir en compte que les dades corresponents a l’any 2000 no van ser publicades i, a més, alguns indicadors s’han deixat d’actualitzar per part del govern espanyol (per exemple, la distinció entre subvencions i préstecs). D’altra banda, només les modalitats de projectes d’investigació, recursos humans i equipament i infraestructura ofereix informació completa del període 2001-2011.

Continua llegint

Publicacions: «Petit atles lingüístic del domini català (volum 4)», de Joan Veny

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat recentment el volum 4 del «Petit Atles Lingüístic del Domini Català», l’obra dirigida pel dialectòleg i membre de l’Institut, Joan Veny. Es tracta d’un atles lingüístic interpretatiu basat en el quart volum de l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), un projecte de recerca de la Secció Filològica de l’IEC. L’obra està dedicada al lèxic del camp i dels cultius, i aporta material lingüístic i etnogràfic de 190 localitats de tot el domini català. Es tracta d’una obra de referència, innovadora, divulgativa i, alhora, de gran rigor científic.

Aquest volum conté 121 mapes seleccionats del quart volum de l’ALDC i inclou un mapa comparatiu, 26 mapes fonètics i 94 mapes lèxics. L’obra és fruit d’un projecte iniciat l’any 1964 i preveu la publicació d’un total de 9 volums, cadascun dels quals recull una col·lecció de mapes que mostren la diversitat i la unitat de la llengua en funció de l’espai.

Per a més informació, podeu consultar la notícia publicada a l’IEC, així com la nota informativa del VilaWeb.

Dos rànquings bibliomètrics confirmen la bona qualitat de la recerca catalana

En els darrers dies s’han presentat les actualitzacions de dos interessants rànquings bibliomètrics, un d’abast internacional (Mapping Scientific Excellence) i un altre d’estatal (CSIC, CIEMAT, IEO, INIA, INTA, ISCIII, CNIC, CNIO Researchers ranked by Google Scholar Citations profiles). Tot i que ambdues classificacions presenten metodologies i fonts d’informació diferents, el més interessant és constatar que es confirma la bona qualitat de la recerca als territoris de llengua i cultura catalanes.

Mapping Scientific ExcellenceMapping Scientific Excellence ha publicat una segona edició internacional, que permet visualitzar (mitjançant llistes i mapes) el rendiment científic d’universitats i organismes d’investigació a 17 àrees temàtiques. A gairebé totes les àrees, hi ha una o més institucions de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears entre les 5 primeres posicions de l’Estat Espanyol. A més, alguns centres ocupen les primeres posicions mundials com, per exemple, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) a Chemistry o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Physics and Astronomy.

Continua llegint

Accés a les revistes d’accés obert amb alt factor d’impacte

Les revistes en accés obert tenen una qualitat inferior que les revistes convencionals? Aquest és un dels dubtes principals que tenen els investigadors a l’hora de publicar revistes en Open Acces. LibTechNotes, el blog sobre tendències en l’àmbit tecnològic de les biblioteques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), tracta aquesta qüestió en un estudi que es descriu en l’entrada publicada el 4 de novembre. L’autora del post, Mari Vállez, afirma que publicar articles científics en revistes d’accés obert és perfectament compatible amb publicar en revistes que tenen factor d’impacte.

Aquesta conclusió es constata mitjançant l’eina desenvolupada per la Biblioteca virtual de la UOC, que facilita l’accés a revistes en accés obert amb alt factor d’impacte. El sistema analitza la informació de les tres plataformes següents:
1. Directory of Open Access Journals (DOAJ): directori que conté revistes científiques i acadèmiques que utilitzen un sistema de control de qualitat que en garanteix el contingut.
2. Journal Citation Report (JCR): publicació que proporciona informació sobre revistes acadèmiques de ciències i ciències socials, i n’inclou els factors d’impacte.
3. SCImago Journal Rank (SJR): portal web que inclou revistes i indicadors científics territorials, desenvolupat a partir de la base de dades d’Scopus (Elsevier B.V.).

Per a dur a terme l’anàlisi, s’ha estandarditzat la informació de cada plataforma, els ISSN i els títols de les revistes. També s’ha comprovat que els ISSN apareguin tant al JCR i al SJR, com al DOAJ. A més, s’ha desenvolupat un mapa que mostra la geolocalització dels editors de revistes i que ajuda a identificar les àrees geogràfiques més actives. També s’ha inclòs una infografia que mostra els àmbits científics principals de les revistes en accés obert.

Per a descarregar-vos les dades en brut o fer una ullada a les llistes d’infografies creades podeu consultar l’Open Access Journals with Impact Factors. També podeu obtenir més informació de l’estudi al lloc web de LibTechNotes.

 

Quina és la inversió dels governs autonòmics en R+D+I?

Al portal web MERIDIÀ es pot consultar l’Informe Pressupost per a activitats d’R+D+I per comunitats autònomes, amb les dades del període 2002-2012. La font d’informació és l’Observatorio Español de I+D+I (ICONO), que ha publicat les dades oficials del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas a partir dels pressupostos autonòmics i de l’Administració General de l’Estat espanyol. La informació conté els crèdits pressupostaris inicials (globals o sense despeses financeres) destinats a activitats de Recerca i Desenvolupament (R+D) i d’Innovació empresarial, a més del percentatge respecte al total del pressupost de cada comunitat i del govern central. Val a dir que les dades es poden consultar també en forma de mapa autonòmic.

L’anàlisi de les dades permet extreure consideracions força interessants des de la perspectiva de les diferents polítiques científiques i tecnològiques. Així, en 8 anys la inversió global de totes les comunitats i de l’Estat espanyol gairebé es va triplicar, passant de 4.474,3 milions d’euros (any 2002) a 12.324,2 (any 2009). D’altra banda, la crisi econòmica ha comportat el retorn a indicadors propers a l’any 2006 (8.225,7 milions d’euros),  amb una inversió de 8.839 milions l’any 2012.

Mapa Pressupost I+D+ILa comparació de les dades del 2012 per comunitats autònomes constata un panorama bastant heterogeni. En termes absoluts, els territoris amb més pressupost destinat a activitats d’R+D+I són Andalusia (683,6 milions), el País Basc (380,5), Catalunya (255,5), Castella Lleó (243,9), Madrid (138,8) i el País Valencià (118,6). En termes relatius respecte al pressupost global, tots els territoris de llengua i cultura catalanes se situen l’any 2012 per sota de l’1%, allunyats de les posicions capdavanteres: La Rioja (5,3%), el País Basc (3,6%), Castella Lleó (2,5%), Andalusia (2,1%) i Navarra (2,1%). Ara bé, l’anàlisi de les dades sense despeses financeres modifica parcialment el panorama. Així, Catalunya ha retallat sobretot el finançament de la innovació empresarial, mentre que, per exemple, Castella Lleó hi dedica la major part del seu pressupost.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ICONO, així com l’apartat de Recursos econòmics del portal MERIDIÀ.

Atles lingüístic del domini català: Volum 6 (2012)

La Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat recentment el volum 6 (2012) de l’Atles lingüístic del domini català. Es tracta d’un document cartogràfic que comprèn els materials dels capítols 12 «Vida pastoral» i 13 «Els animals domèstics». La publicació s’emmarca dins el projecte Atles lingüístic del domini català (ALDC) que es va iniciar l’any 1952. Actualment forma part d’un programa de recerca de la SF, dirigit per Joan Veny i Lídia Pons.

Aquest volum, com els anteriors, presenta dos tipus de mapes: els generals i els de classes corresponents a conceptes d’una classe superior. El capítol sisè clou l’obra amb els «índexs d’il·lustracions», primer per ordre numèric i després per ordre alfabètic.

Els treballs que es realitzen per a la preparació de cada volum cartogràfic són els següents:
– Correcció dels materials i redacció dels comentaris.
– Elaboració de les llistes que corresponen a aquestes preguntes, a partir de les quals es confeccionen els mapes.
– Elaboració i correcció dels mapes corresponents a aquestes llistes.
– Confecció de les llistes de materials no cartografiats.
– Traducció al castellà, al francès i a l’italià dels enunciats de les preguntes.
– Selecció, numeració i titulació de les fotografies i dels dibuixos.
– Confecció dels índexs de conceptes en català, castellà, francès i italià.
– Confecció de l’índex d’il·lustracions.
– Correcció de proves.

Per a més informació sobre el projecte i les seves publicacions, podeu consultar el lloc web de la SF, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

45.000 milions d’euros invertits en R+D des de l’any 1996

INEEn les properes setmanes, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) publicarà els resultats provisionals de l’any 2012 de l’Estadística sobre actividades en I+D. Per tant, és un bon moment de fer un balanç dels darrers 15 anys de la despesa en Recerca i Desenvolupament (R+D) i en Innovació per comunitats autònomes. Aquesta informació es pot consultar al portal web MERIDIÀ, de manera dinàmica a través d’informes estadístics i mapes. És el moment de plantejar-se seriosament si volem mantenir l’esforç considerable realitzat en els darrers anys: gairebé 45.000 milions d’euros en R+D als territoris de llengua i cultura catalanes.

R+DL’Informe Despesa interna total en activitats d’R+D, per comunitats autònomes conté les dades del període 1996-2011 a partir de 4 indicadors: despesa (milions d’euros); percentatge de contribució estatal; percentatge del Producte Interior Brut (PIB); i, per últim, taxa de variació internanual. En general, les dades van créixer fins a l’inici de la crisi econòmica (2008-2009) i l’any 2011, la taxa de variació interanual era negativa a gairebé totes les comunitats, excepte en el cas de Castella La Manxa i, sobretot, Navarra i el País Basc.

Tot i així, els territoris de llengua i cultura catalanes han augmentat el percentatge respecte al total estatal: Catalunya ha passat d’un 21,15% (any 1996) a un 21,88% (any 2011); les Illes Balears, d’un 0,55% a un 0,68%; i el País Valencià, d’un 6,35% a un 7,36%. Des de l’any 1996, les quantitats acumulades en R+D són molts importants, gairebé uns 45.000 milions d’euros distribuïts de la següent manera: 32.831,71 (Catalunya), 956,52 (les Illes Balears) i 11.061,35 (el País Valencià).

InnovacióD’altra banda, l’Informe Despesa en innovació, per comunitats autònomes prové de l’Encuesta sobre innovación en las empresas, elaborada per l’INE de forma anual des de l’any 2002. En aquest camp, els territoris de llengua i cultura catalanes han perdut terreny, sobretot respecte a Madrid, que arribà a acumular un 38,83% del total estatal l’any 2009. Així, Catalunya representava un 27,77 % de la despesa estatal en innovació l’any 1998, però anà baixant fins el 18,98% l’any 2008 (ara ha remuntat fins el 23,09% de l’any 2011). El descens també va ser considerable al País Valencià (6,89% l’any 1998 i 4,75% l’any 2011) però força més accentuat a les Illes Balears (del 0,84% al 0,27%).

Per a més informació, podeu consultar l’apartat de Context del portal web MERIDIÀ.

Butlletí mensual
Twitter