ORCID

El VHIR és el primer centre de recerca que s’incorpora al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya

PRC VHIREl Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el primer centre de recerca en incloure les dades d’investigadors, projectes i publicacions al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Des del mes d’octubre del 2016, el PRC recull i difon en un únic espai els resultats de la recerca produïda a les universitats catalanes i, des d’ara, també als centres de recerca.

El PRC és una iniciativa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, portada a terme pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Adreçat a la comunitat científica, el PRC és d’accés obert i es basa en formats estàndard que faciliten la reutilització de les dades.

El VHIR és un institut públic que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i forma part dels centres CERCA. El VHIR  ha aportat al PRC les dades de 5.146 publicacions, 264 investigadors, 59 grups de recerca, 703 projectes de recerca i 8 àrees d’investigació.

La càrrega de les dades s’ha dut a terme per mitjà de l’estàndard Common European Research Information Format (CERIF). La integració de les dades ha estat molt ràpida (2 mesos), ja que els investigadors del VHIR ja disposaven de l’identificador ORCID, un requisit imprescindible per participar al PRC.

Per a més informació, podeu consultar el PRC, així com la notícia publicada pel CSUC.

Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC)

prc2La Direcció General de Recerca (DGR) de la Generalitat de Catalunya ha publicat en accés obert el Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Es tracta d’un projecte iniciat l’any 2012 sota la coordinació del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) que agrupa l’activitat de recerca que es du a terme a les universitats catalanes.

Aquest portal recull la informació dels diferents sistemes de gestió de la informació científica (CRIS) de les universitats. L’objectiu és donar visibilitat a la potencialitat del sistema català en el seu conjunt; reforçar els processos de gestió unificada de les dades de la recerca de les universitats; i finalment, incrementar l’accés i la visibilitat del treball dels investigadors. Pel que fa al contingut, també cal esmentar que les cinc notícies de la franja central del portal són capturades automàticament del Blog de l’OR-IEC i donen accés directe a l’entrada corresponent.

A escala tecnològica, la disposició de les dades del PRC es basa en formats estàndards Common European Research Information Format (CERIF), protocols d’interoperabilitat, i identificadors comuns per tal d’evitar ambigüitats (per exemple l’ORCID per als investigadors). El portal també segueix exemples i bones pràctiques locals i internacionals com: FUTUR, el portal de la producció científica dels investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); el Portal de Producció Científica (PPC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); el National Academic Research and Collaborations Information System (NARCIS) dels Països Baixos; o la Danish National Research Database de Dinamarca.

Per més informació podeu consultar el lloc web del PRC.

Conferència: «L’aposta per l’accés obert a Europa: Novetats del programa Horizon 2020»

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar una trobada el dimecres 4 de juny de 2014 a l’IEC. L’acte va incloure la conferència «L’aposta per l’accés obert a Europa: Novetats del programa Horizon 2020», a càrrec d’Ignasi Labastida, de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la Universitat de Barcelona (UB). Ara ja es pot consultar el document de la presentació (en format Adobe Acrobat), així com l’enregistrament vídeo de la conferència.

A més, la trobada comptà amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus (5-10 minuts) per compartir projectes, coneixements especialitzats i recursos informatius. L’espai de col·laboració va incloure les següents intervencions:
– Lluís Anglada (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya) explicà les principals actuacions realitzades per implementar ORCID, un sistema d’identificació unívoca per a investigadors.
– Anna Guillaumet (SIGMA) presentà el projecte de càrrega automàtica de dades de producció científica des de fonts externes cap a sistemes de gestió d’informació de recerca.
– Beatriz Mas (Elsevier) explicà les funcionalitats bàsiques del producte bibliomètric SciVal.
– Helena Solé (Govern d’Andorra) comentà el projecte d’un dipòsit digital sobre temàtica andorrana.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Les universitats catalanes acorden usar ORCID per a identificar els autors de la producció de recerca

La desambiguació dels noms dels investigadors suposa un repte per a la comunicació i la documentació científica. En aquesta línia, ORCID va ser creat l’octubre de 2012 com un projecte obert, sense ànim de lucre i comunitari que ofereix un sistema per a crear i mantenir un registre únic d’investigadors. Així, s’atorga a cada investigador una identificació alfanumèrica, persistent i inequívoca per a distingir clarament la seva producció científica i evitar confusions relacionades amb l’autoria. Es tracta d’un identificador similar al Digital Object Identifier (DOI) que actualment es fa servir als articles i vol ser un sistema transparent que pugui interrelacionar-se amb altres sistemes actuals d’identificació dels autors.

ORCID pretén esdevenir el registre únic mundial d’investigadors i vincular la seva producció. El registre compta actualment amb més de 180.000 investigadors i és acceptat per moltes organitzacions i editorials científiques, com ara Nature, Elsevier o Thomson Reuters.

L’ús de l’identificador ORCID possibilita l’enllaç de les activitats de recerca d’un mateix autor referenciades a diferents sistemes d’informació. Aquesta funcionalitat serà imprescindible en la creació del futur Portal de la Recerca de Catalunya que permetrà la consulta agregada a la recerca produïda en les diferents universitats i capturada des de diferents sistemes.

El Portal de la Recerca de Catalunya és una iniciativa de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, en la qual el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballen conjuntament amb les universitats participants. El portal recol·lectarà la producció de recerca dels sistemes d’informació de les universitats catalanes per donar una visibilitat conjunta de les institucions que fan recerca, dels seus investigadors i de la seva producció científica.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ORCID, així com la presentació sobre el Portal de la Recerca de Catalunya realitzada a les Segones Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2013).

Conferència: «ORCID: Persistent researcher identifiers to support discoverability and interoperability»

El proper 6 de setembre a les 13 hores, Laure Haak, directora executiva d’ORCID (Open Researcher & Contributor ID),  impartirà  la conferència «ORCID: Persistent researcher identifiers to support discoverability and interoperability». L’acte és de lliure accés, s’impartirà en anglès, i tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La conferència està organitzada per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB); l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC); El Profesional de la Información (EPI); la Institució CERCA; i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).

ORCID és una organització sense ànim de lucre creada el 2009 amb l’objectiu de resoldre el problema de l’ambigüitat dels autors en la comunicació acadèmica. Així, ORCID ofereix un sistema per a la identificació inequívoca dels autors de publicacions científiques i alhora esdevé una eina per al registre de les seves dades i treballs, afavorint la seva compartició. Actualment compta amb més de 180.000 investigadors registrats amb un identificador únic i és acceptat per moltes organitzacions i editorials científiques, com ara Nature, Elsevier, Thomson-Reuters o CrossRef.

En aquesta conferència es mostrarà l’adopció i pertinença al sistema, i així mateix, es donaran exemples de com integrar aquest  identificador en el procés de presentació d’articles, en la sol·licitud de beques o ajuts, en la incorporació de documents en repositoris i en els sistemes de perfils universitaris. A més, es debatrà l’impacte dels identificadors ORCID en la gestió de la informació de la recerca.

Per més informació sobre el funcionament del sistema podeu consultar el lloc web d’ORCID, així com les diverses entrades publicades sobre el tema al Blog de l’OR-IEC.

Integració dels identificadors ResearcherID i ORCID

ResearcherID (Thomson Reuters) i ORCID (Open Researcher & Contributor ID) són dues iniciatives  per a la normalització dels noms d’autors de publicacions científiques. A partir d’ara, els usuaris d’ambdues plataformes poden integrar els serveis que ofereixen. D’aquesta manera, els dos identificadors quedaran sincronitzats i es podran intercanviar dades entre els dos comptes.

ResearcherID permet als investigadors crear un identificador personal (ID) estable que es vincula a un espai de treball personal on l’investigador pot emmagatzemar informació sobre les publicacions pròpies. Aquestes les pot compartir amb el públic o bé mantenir-les privades. La informació de citacions, etiquetes i claus generades per l’usuari s’actualitzen de forma automàtica.

Pel que fa a ORCID, és un projecte independent d’aplicació global que es vol convertir en el registre únic mundial d’autors, i es vincula a la producció dels investigadors facilitant-los l’accés a les bases de dades bibliogràfiques, identificant col·laboradors i revisors. Actualment, mitjançant l’última versió de ResearcherID, ambdós serveis es poden vincular i es pot gestionar la informació des d’un sol compte.

Per a més informació sobre la integració d’ambdues eines podeu consultar el lloc web de ResearcherID.

ORCID, un identificador únic per als investigadors

ORCIDLa desambigüació dels noms dels autors suposa un repte per a la comunicació i la documentació científica. Una correcta identificació és important per millorar els processos de descobriment científic, facilitar la col·laboració entre la comunitat investigadora i millorar l’eficiència en el finançament de la recerca. Amb l’objectiu de superar aquesta problemàtica, l’any 2009 neix el projecte ORCID (Open Researcher and Contributor ID) que atorga un identificador únic de tipus alfanumèric a cada investigador que vulgui mantenir un currículum vitae digital. Es tractaria d’un identificador similar al DOI que actualment es fa servir als articles i vol ser un sistema obert i transparent, de manera que pugui interrelacionar-se amb altres sistemes actuals d’identificació dels autors.

Aquesta iniciativa és resultat del consens de múltiples institucions com Thomson Reuters, Nature Publishing Group, British Library, Elsevier, Springer, CrossRef, entre d’altres. Aquelles institucions que s’hi vulguin sumar, poden fer-ho omplint el formulari de registre al lloc web del projecte ORCID.

Butlletí mensual
Twitter