Política científica

La COSCE alerta que els recursos estatals d’R+D+I segueixen baixant

COSCELa Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha publicat l’«Informe de urgencia sobre la inversión en I+D en el Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2017». Aquest document alerta que els recursos destinats a R+D+I mantenen la tendència descendent en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017.

Malgrat un augment absolut d’1,11 % respecte a l’any anterior, hi ha una baixada d’un 0,35 % si es descompta la inflació prevista. La conclusió de la COSCE és que no existeix gens d’interès de l’Estat espanyol per potenciar la ciència.

En xifres globals, el pressupost d’R+D+I augmenta només en 71,57 milions d’euros, per assolir un total de 6.501,17 milions. Segons la COSCE, també resulta preocupant que els fons financers (subvencions), que són la base de la ciència bàsica, baixin 70,50 milions d’euros (un -2,64 %), mentre que els financers (crèdits) augmentin en 142,07 milions. D’altra banda, tots els organismes públics d’investigació (OPI) de titularitat estatal reben menys recursos. Finalment, la recerca civil només creix un 2,63 %, mentre que la de caràcter militar baixa un 28,02 %.

En paral·lel, la COSCE ha impulsat un Manifiesto por la Ciencia, amb l’objectiu de reclamar una política científica coherent i duradora, així com reconèixer el valor de la recerca per al progrés social, polític i econòmic.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la COSCE.

23 centres i unitats d’excel·lència catalans i valencians

Excelencia Severo OchoaL’Agencia Estatal de Investigación ha resolt de forma provisional la convocatòria 2016 de la iniciativa d’Apoyo y acreditación de Centros de excelencia Severo Ochoa y de Unidades de excelencia María de Maeztu. L’objectiu és impulsar l’excel·lència de centres i unitats de recerca, el lideratge científic internacional dels quals estigui contrastat. En total, els centres i unitats de Catalunya i el País Valencià acumulen 23 acreditacions de les 42 concedides.

En concret, la convocatòria 2016 ha atorgat 9 noves distincions i, a més, 4 centres reconeguts l’any 2012 l’han renovat per 4 anys més. La inversió total d’aquesta convocatòria ha estat de 40 milions d’euros.

El criteri principal de la iniciativa és l’excel·lència científica i la selecció s’efectua pels resultats i programes estratègics en una avaluació amb més de 100 científics internacionals de prestigi. Per un costat, es reconeixen i acrediten els centres i unitats que destaquen per l’impacte i rellevància internacional dels resultats obtinguts els 4 darrers anys. A més, es financen els plans estratègics per un període de 4 anys amb l’objectiu de consolidar les capacitats científiques dels centres i unitats.

Continua llegint

Un informe analitza la integració de les Ciències socials i les Humanitats al programa Horizon 2020

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020». Es tracta d’un segon informe de seguiment i avaluació que analitza la integració sistemàtica i estratègica de les Ciències socials i les Humanitats en els projectes finançats l’any 2015 pel programa Horizon 2020. L’estudi fa referència als pilars Industrial Leadership (lideratge industrial) i Societal Challenges (reptes socials).

Les dades d’aquest informe s’han extret dels 235 projectes finançats l’any 2015 sobre 83 temes inclosos en els pilars prioritaris de lideratge industrial i reptes socials. L’anàlisi proporciona dades sobre el pressupost dedicat a activitats sobre aquestes disciplines; la participació dels membres de la Unió Europea (UE) i la seva afiliació, el país i el tipus d’activitat; la prevalença de diverses disciplines sobre d’altres; i la qualitat general de la integració.

L’informe també il·lustra el progrés de la nova política d’integració de les Ciències socials i les Humanitats com un tema transversal i assenyala les àrees on es necessiten més esforços per a integrar-les. La contribució d’aquestes disciplines és necessària per generar nous coneixements, donar suport a la formulació de polítiques, desenvolupar competències clau i generar solucions interdisciplinàries a qüestions socials i tecnològiques.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020».

Iniciatives de la Comissió Europea per impulsar la ciència oberta

Open ScienceLa ciència oberta és una de les tres prioritats estratègiques actuals de la Comissió Europea (CE) en l’àmbit de la recerca i la innovació.

Des d’una perspectiva col·laborativa, transparent i accessible, s’ha presentat l’Open Science Monitor, un projecte pilot desenvolupat per l’organització RAND Europe, amb el suport de les empreses Deloitte, Digital Science, Altmetric.com i figshare.

Aquest projecte pretén donar suport a l’European Open Science Policy Platform, una plataforma col·laborativa per dissenyar, desenvolupar i implementar una política europea de ciència oberta.

A partir de múltiples fonts d’informació, l’Open Science Monitor dóna suport a la ciència oberta a Europa, mitjançant estudis de cas i indicadors, amb comparatives entre països i disciplines científiques. El projecte s’estructura en els apartats següents:
– Publicacions en accés obert
– Dades obertes de recerca
– Comunicació acadèmica oberta
– Ciència ciutadana
– Facilitadors i obstacles de la ciència oberta

A més, es treballa en el llançament del servei European Open Science Cloud, que pretén crear un entorn tecnològic per allotjar i processar dades de recerca. D’altra banda, l’Expert Group on Altmetrics acaba de presentar l’informe Next-generation metrics: Responsible metrics and evaluation for open Science, sobre com fer avançar una nova generació de mètriques en el context de la ciència oberta, així com les línies polítiques que cal seguir.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web sobre la ciència oberta de la Comissió Europea (CE).

Convocatòria: INTERREG Sudoe second call (2017)

El Programa INTERREG Sudoe (2014-2020) és un programa de cooperació transnacional finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). L’objectiu principal és resoldre problemes comuns a les regions del sudoest europeu, com ara la baixa inversió en investigació i desenvolupament, la baixa competitivitat de les pimes, i l’exposició al canvi climàtic i als riscos ambientals.

En aquest marc, s’ha obert la convocatòria INTERREG Sudoe second call (2017), amb un pressupost total de 25 milions d’euros. Els eixos prioritaris de la convocatòria són:
– Eix 1: Investigació i innovació (16 milions d’euros)
– Eix 5: Medi ambient i eficiència de recursos (9 milions d’euros)

Els beneficiaris potencials d’aquesta convocatòria poden ser organismes públics, organismes de dret públic, entitats privades amb i sense ànim de lucre i empreses. El període d’execució dels projectes no podrà ser superior a 36 mesos. El territori elegible del Programa INTERREG Sudoe està constituït pels quatre estats membres de la Unió Europea (UE) següents: Espanya; França; Portugal; Regne Unit (Gibraltar), i el Principat d’Andorra (les entitats d’aquest territori no podran rebre ajuts FEDER).

El termini de presentació de sol·licituds de la primera fase de la convocatòria finalitzarà el 31 de març de 2017. Les candidatures s’han de presentar a través de l’aplicació eSudoe.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’INTERREG Sudoe.

Convocatòria: INTERREG Europe third call for project proposals (2017)

INTERREG Europe (2014-2020) és un programa finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que té l’objectiu de millorar l’efectivitat de les polítiques i programes regionals de desenvolupament, en particular en la inversió en creixement i ocupació, fomentant la cooperació i els intercanvis d’experiències.

En aquest marc, s’ha obert la convocatòria INTERREG Europe third call for project proposals (2017) amb un pressupost total de 145 milions d’euros (cofinançament del 85% per a entitats públiques i del 75 % per a entitats privades).

Les propostes finançades han de tenir 4 eixos prioritaris:
1. Reforçar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació
2. Millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses
3. Afavorir el pas cap a una economia baixa en carboni
4. Protegir el medi ambient i incrementar l’eficiència energètica.

Els participants de cada projecte han de ser entitats provinents d’almenys 3 països diferents, dels quals 2, han de ser estats membres de la Unió Europea (UE). Així mateix, els consorcis han de tenir socis d’almenys 3 països, dels quals almenys 2 han de ser estats membres de la UE.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de juny de 2017 i cal fer-la a través de l’aplicació IOLF.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’INTERREG Europe.

PADRIS, el programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut

El programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS) és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades. D’aquesta manera es vol impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut, i millorar-ne el posicionament internacional de Catalunya. El programa PADRIS s’emmarca dins el Pla estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020.

Per tal de dur a terme aquest objectiu es requerirà l’accés a la reutilització i encreuament de les dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Es seguiran els principis ètics de respecte a les persones, solidaritat, justícia, eficiència, transparència, recerca responsable, amb especial atenció a la protecció de les dades personals.

Aquesta iniciativa podrà facilitar estudis com ara el seguiment i la vigilància de fàrmacs; els dispositius o implants mèdics introduïts recentment; detecció d’interaccions i efectes adversos que els estudis clínics habituals no hagin posat de manifest; desenvolupament d’estudis d’efectivitat comparada; millor coneixement sobre les malalties minoritàries, entre d’altres. A més, el potencial de gestió, reutilització i anàlisi d’aquestes dades pot permetre fer més i millor recerca científica, en un temps d’execució menor, amb uns costos inferiors, i amb un major nombre de pacients involucrats.

Val a dir que les dades, anonimitzades i desidentificades, seran accessibles als investigadors dels centres de recerca acreditats per la Institució CERCA, els agents del SISCAT i els centres de recerca universitaris públics, així com l’administració sanitària.

Per ampliar la informació, podeu consultar la nota de premsa publicada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La COSCE impulsa el debat sobre política científica mitjançant el projecte DECIDES

DECIDESEl projecte DECIDES (Debates sobre Ciencia y Desarrollo Económico y Social) és una iniciativa de la Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE), amb la col·laboració de la Fundació la Caixa. Tot seguint la línia de treball de l’Acción CRECE, aquest projecte vol contribuir a debatre el paper de la ciència en els pròxims anys i aportar elements perquè col·labori eficaçment en el desenvolupament d’una societat pròspera, competitiva i amb qualitat de vida, fonamentada en el coneixement.

L’objectiu de DECIDES és propiciar la refundació d’un sistema de ciència basat en les iniciatives del mateix col·lectiu científic. Per això proposa cinc temes a debatre a partir de les propostes presentades per grups de treball (en format de comissió), constituïts per experts procedents de la ciència i de diversos àmbits de l’estructura social. Cada grup tracta un tema considerat rellevant pel sistema científic:
– Els recursos públics de la ciència: valoració i impacte
– Els recursos privats de la ciència: ecologia de la innovació
– La gestió de la ciència, per part de la ciència
– La imbricació de la ciència i la societat
– L’ètica en la ciència.

Els documents consensuats pels grups són compartits amb els ciutadans perquè puguin conèixer-los i aportar els seus comentaris a través del lloc web del projecte. Així, per exemple, la COSCE va poder transmetre propostes sobre polítiques científiques a les forces parlamentàries amb motiu de les eleccions estatals passades. Un dels objectius del projecte DECIDES, per a l’any 2017, és analitzar les polítiques científiques del govern espanyol en relació amb els compromisos electorals i també amb les propostes de la COSCE, d’acord amb els models vigents en els països del nostre entorn.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del projecte DECIDES.

La Generalitat de Catalunya destina 760,22 milions d’euros al finançament d’activitats d’R+D+I l’any 2015

Generalitat de CatalunyaAl portal web MERIDIÀ s’ha actualitzat l’informe estadístic Finançament d’activitats d’R+D+I, per departaments de la Generalitat de Catalunya. Les dades abracen el període 1997-2015 i provenen de les memòries de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRI) i, a partir de l’any 2003, dels informes publicats a la pàgina web del Pla de Recerca i Innovació (PRI 2010-2013) de Catalunya. Les darreres dades publicades indiquen una recuperació respecte a les baixades del període 2008-2012. Així, per al conjunt de la Generalitat de Catalunya la variació del 2015 respecte al 2014 és d’un 6,8 %.

El finançament d’activitats d’R+D+I, dut a terme l’any 2015 per la Generalitat de Catalunya (departaments i resta dels òrgans superiors), ha estat de 760,22 milions d’euros, ja sigui en finançament atorgat a altres institucions o a partir d’activitats pròpies. Això implica que la Generalitat de Catalunya ha dedicat un 3,5 % del pressupost total a accions d’R+D+I. Pel que fa a la distribució en R+D+I, 710,83 milions d’euros corresponen a R+D i 49,40 milions d’euros a innovació.

Més enllà dels canvis de noms i competències dels diferents departaments, el finançament de la Generalitat de Catalunya es concentra en els àmbits de recerca i desenvolupament,  innovació, salut i agricultura. Així, l’any 2015, un 97,88 % dels recursos totals dedicats a R+D+I provenen de 4 departaments: Economia i Coneixement (60,79 %); Salut (30,62 %); Empresa i Ocupació (4,06 %); i, per últim, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (2,41 %).

Pel que fa a l’estructura del finançament segons els departaments, els percentatges són els següents: un 38,64 % prové dels Fons Generals de les Universitats executats en R+D; un 30,83 %, dels ajuts a l’R+D; un 26,37 %, del sistema assistencial de salut (despesa indirecta); un 2,78 %, dels ajuts a la innovació; un 1,08 %, dels ajuts a la innovació als departaments, i, finalment, un 0,30 % dels ajuts, a la recerca pròpia dels departaments.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del Pla de Recerca i Innovació (PRI 2010-2013) de Catalunya.

Informe: «OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016»

OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016L’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat una versió renovada de l’informe «OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016». L’objectiu d’aquest estudi biennal és informar els polítics i analistes dels canvis en els patrons globals de la ciència, la tecnologia i la innovació, així com de les implicacions potencials en les polítiques nacionals i internacionals. L’informe abasta els països de l’OECD, entre d’altres,  i les grans economies emergents (Brasil, la Xina, l’Índia, Indonèsia, Rússia i Sud-àfrica), amb 49 perfils nacionals individualitzats.

Aquesta onzena edició de l’informe es fonamenta en les dades més recents recopilades a partir de qüestionaris nacionals, que permeten construir un marc estadístic amb uns 300 indicadors. La finalitat a llarg termini de l’OECD consisteix en bastir un sistema de mètriques per comparar, a escala internacional, noves polítiques i instruments d’R+D+I que impulsin el creixement i afrontin els reptes globals.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter