Política científica

Convocatòria: LIFE Grants (2017)

En el marc del programa LIFE (2014-2020), la Comissió Europea (CE) ha obert la convocatòria LIFE Action Grants (2017) per als subprogrames Environment Climate Action, amb un pressupost global de 337,54 milions d’euros.

El subprograma Environment compta amb 290,89 milions d’euros de pressupost, del qual almenys un 55 % del finançament serà dedicat a projectes de suport a la conservació de la natura i la biodiversitat. Aquest subprograma cobreix els tipus de projectes següents: “tradicionals”, preparatoris, integrats i d’assistència tècnica. Pel que fa a les àrees d’actuació, s’inclouen: Nature & Biodiversity; Environment & Resource Efficiency; i Environmental Governance & Information.

D’altra banda, el subprograma Climate Action disposa d’un pressupost de 82,43 milions d’euros. Aquest subprograma cobreix tots els tipus de projectes mencionats, menys els preparatoris.  Quant a les àrees d’actuació s’inclouen: Climate Change Mitigation; Climate Change Adaptation; i Climate Governance and Information.

Els beneficiaris d’aquesta convocatòria poden ser: organismes públics, organitzacions comercials privades i organitzacions no comercials privades, incloses les Organitzacions No Governamentals (ONGs). Per preparar les sol·licituds, cal consultar les explicacions completes sobre criteris d’elegibilitat, procediments, taxes de cofinançament i altres detalls disponibles al lloc web del programa LIFE (2014-2020).

Els projectes “tradicionals” s’han de sol·licitar a través de la pàgina web eProposal, mentre que per a la resta, cal usar els formularis específics de cada tipus. Els terminis de presentació de sol·licituds varien segons el tipus i l’àrea d’actuació dels projectes.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del programa LIFE (2014-2020).

MELIBEA, un directori de polítiques a favor de l’accés obert de la producció científica

MELIBEA és un directori de polítiques nacionals i internacionals a favor de l’accés obert de la producció cientificotècnica. Els tipus d’entitats que s’analitzen són institucions acadèmiques i d’investigació així com entitats finançadores. El directori està desenvolupat pel grup de recerca Accés obert a la ciència, coordinat per Ernest Abadal, de la Universitat de Barcelona (UB). El grup també està integrat per membres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Navarra (UNAV).

 Els objectius de MELIBEA són els següents:
1. Establir uns indicadors que permetin visualitzar els punts forts i febles d’una política institucional favorable a l’accés obert.
2. Proposar una metodologia que orienti a les institucions sobre els aspectes a tenir en compte per a l’elaboració d’una política institucional de l’accés obert.
3. Oferir una eina per a poder comparar els continguts de les polítiques entre institucions.

Aquest directori fa una estimació de la puntuació i el percentatge de compliment de cada una de les polítiques analitzades.  Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i a la seva ponderació en funció de la importància relativa. D’altra banda, el directori permet cercar i analitzar institucions per categoria, per polítiques i per país. A més, inclou gràfics sobre les polítiques d’accés obert.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MELIBEA.

Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I

La Commissió Europea (CE) ha publicat l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation». L’objectiu de l’estudi és avaluar la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts dels estats membres de la Unió Europea (UE), en el context de globalització creixent de les activitats d’R+D+I. L’estudi compara la competitivitat de l’R+D+I a la UE amb altres grans economies com la d’Austràlia; Brasil; Canadà; la Xina; l’Índia; Japó; Rússia; Corea del Sud; i els Estats Units d’Amèrica (EUA), per tal de recomanar millores en el marc regulador comunitari.

En general, l’anàlisi mostra que el finançament públic de l’R+D+I als EUA, Japó i Corea del Sud és més eficient que a la UE, i que el marc d’ajuts estatals europeu constitueix un desavantatge per a la seva indústria i investigació. D’altra banda, la normativa dels ajuts estatals de la UE sobre polítiques d’innovació, en comparació amb aquests països, són complexes i restrictives, i requereixen ajustaments legals.

L’informe conté una descripció i anàlisi detallada dels sistemes de suport de l’R+D+I dels estats membres i de la legislació pertinent; una anàlisi comparativa del suport financer; una anàlisi completa del marc jurídic comunitari sobre ajuts estatals aplicables a l’R+D+I; proposa millores suggerides per al disseny d’un sistema alternatiu, i, finalment, fa recomanacions en polítiques de recerca i innovació.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation» al lloc web de la CE.

La COSCE alerta que els recursos estatals d’R+D+I segueixen baixant

COSCELa Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha publicat l’«Informe de urgencia sobre la inversión en I+D en el Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2017». Aquest document alerta que els recursos destinats a R+D+I mantenen la tendència descendent en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017.

Malgrat un augment absolut d’1,11 % respecte a l’any anterior, hi ha una baixada d’un 0,35 % si es descompta la inflació prevista. La conclusió de la COSCE és que no existeix gens d’interès de l’Estat espanyol per potenciar la ciència.

En xifres globals, el pressupost d’R+D+I augmenta només en 71,57 milions d’euros, per assolir un total de 6.501,17 milions. Segons la COSCE, també resulta preocupant que els fons financers (subvencions), que són la base de la ciència bàsica, baixin 70,50 milions d’euros (un -2,64 %), mentre que els financers (crèdits) augmentin en 142,07 milions. D’altra banda, tots els organismes públics d’investigació (OPI) de titularitat estatal reben menys recursos. Finalment, la recerca civil només creix un 2,63 %, mentre que la de caràcter militar baixa un 28,02 %.

En paral·lel, la COSCE ha impulsat un Manifiesto por la Ciencia, amb l’objectiu de reclamar una política científica coherent i duradora, així com reconèixer el valor de la recerca per al progrés social, polític i econòmic.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la COSCE.

23 centres i unitats d’excel·lència catalans i valencians

Excelencia Severo OchoaL’Agencia Estatal de Investigación ha resolt de forma provisional la convocatòria 2016 de la iniciativa d’Apoyo y acreditación de Centros de excelencia Severo Ochoa y de Unidades de excelencia María de Maeztu. L’objectiu és impulsar l’excel·lència de centres i unitats de recerca, el lideratge científic internacional dels quals estigui contrastat. En total, els centres i unitats de Catalunya i el País Valencià acumulen 23 acreditacions de les 42 concedides.

En concret, la convocatòria 2016 ha atorgat 9 noves distincions i, a més, 4 centres reconeguts l’any 2012 l’han renovat per 4 anys més. La inversió total d’aquesta convocatòria ha estat de 40 milions d’euros.

El criteri principal de la iniciativa és l’excel·lència científica i la selecció s’efectua pels resultats i programes estratègics en una avaluació amb més de 100 científics internacionals de prestigi. Per un costat, es reconeixen i acrediten els centres i unitats que destaquen per l’impacte i rellevància internacional dels resultats obtinguts els 4 darrers anys. A més, es financen els plans estratègics per un període de 4 anys amb l’objectiu de consolidar les capacitats científiques dels centres i unitats.

Continua llegint

Un informe analitza la integració de les Ciències socials i les Humanitats al programa Horizon 2020

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020». Es tracta d’un segon informe de seguiment i avaluació que analitza la integració sistemàtica i estratègica de les Ciències socials i les Humanitats en els projectes finançats l’any 2015 pel programa Horizon 2020. L’estudi fa referència als pilars Industrial Leadership (lideratge industrial) i Societal Challenges (reptes socials).

Les dades d’aquest informe s’han extret dels 235 projectes finançats l’any 2015 sobre 83 temes inclosos en els pilars prioritaris de lideratge industrial i reptes socials. L’anàlisi proporciona dades sobre el pressupost dedicat a activitats sobre aquestes disciplines; la participació dels membres de la Unió Europea (UE) i la seva afiliació, el país i el tipus d’activitat; la prevalença de diverses disciplines sobre d’altres; i la qualitat general de la integració.

L’informe també il·lustra el progrés de la nova política d’integració de les Ciències socials i les Humanitats com un tema transversal i assenyala les àrees on es necessiten més esforços per a integrar-les. La contribució d’aquestes disciplines és necessària per generar nous coneixements, donar suport a la formulació de polítiques, desenvolupar competències clau i generar solucions interdisciplinàries a qüestions socials i tecnològiques.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Integration of social sciences and humanities in Horizon 2020».

Iniciatives de la Comissió Europea per impulsar la ciència oberta

Open ScienceLa ciència oberta és una de les tres prioritats estratègiques actuals de la Comissió Europea (CE) en l’àmbit de la recerca i la innovació.

Des d’una perspectiva col·laborativa, transparent i accessible, s’ha presentat l’Open Science Monitor, un projecte pilot desenvolupat per l’organització RAND Europe, amb el suport de les empreses Deloitte, Digital Science, Altmetric.com i figshare.

Aquest projecte pretén donar suport a l’European Open Science Policy Platform, una plataforma col·laborativa per dissenyar, desenvolupar i implementar una política europea de ciència oberta.

A partir de múltiples fonts d’informació, l’Open Science Monitor dóna suport a la ciència oberta a Europa, mitjançant estudis de cas i indicadors, amb comparatives entre països i disciplines científiques. El projecte s’estructura en els apartats següents:
– Publicacions en accés obert
– Dades obertes de recerca
– Comunicació acadèmica oberta
– Ciència ciutadana
– Facilitadors i obstacles de la ciència oberta

A més, es treballa en el llançament del servei European Open Science Cloud, que pretén crear un entorn tecnològic per allotjar i processar dades de recerca. D’altra banda, l’Expert Group on Altmetrics acaba de presentar l’informe Next-generation metrics: Responsible metrics and evaluation for open Science, sobre com fer avançar una nova generació de mètriques en el context de la ciència oberta, així com les línies polítiques que cal seguir.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web sobre la ciència oberta de la Comissió Europea (CE).

Convocatòria: INTERREG Sudoe second call (2017)

El Programa INTERREG Sudoe (2014-2020) és un programa de cooperació transnacional finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). L’objectiu principal és resoldre problemes comuns a les regions del sudoest europeu, com ara la baixa inversió en investigació i desenvolupament, la baixa competitivitat de les pimes, i l’exposició al canvi climàtic i als riscos ambientals.

En aquest marc, s’ha obert la convocatòria INTERREG Sudoe second call (2017), amb un pressupost total de 25 milions d’euros. Els eixos prioritaris de la convocatòria són:
– Eix 1: Investigació i innovació (16 milions d’euros)
– Eix 5: Medi ambient i eficiència de recursos (9 milions d’euros)

Els beneficiaris potencials d’aquesta convocatòria poden ser organismes públics, organismes de dret públic, entitats privades amb i sense ànim de lucre i empreses. El període d’execució dels projectes no podrà ser superior a 36 mesos. El territori elegible del Programa INTERREG Sudoe està constituït pels quatre estats membres de la Unió Europea (UE) següents: Espanya; França; Portugal; Regne Unit (Gibraltar), i el Principat d’Andorra (les entitats d’aquest territori no podran rebre ajuts FEDER).

El termini de presentació de sol·licituds de la primera fase de la convocatòria finalitzarà el 31 de març de 2017. Les candidatures s’han de presentar a través de l’aplicació eSudoe.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’INTERREG Sudoe.

Convocatòria: INTERREG Europe third call for project proposals (2017)

INTERREG Europe (2014-2020) és un programa finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que té l’objectiu de millorar l’efectivitat de les polítiques i programes regionals de desenvolupament, en particular en la inversió en creixement i ocupació, fomentant la cooperació i els intercanvis d’experiències.

En aquest marc, s’ha obert la convocatòria INTERREG Europe third call for project proposals (2017) amb un pressupost total de 145 milions d’euros (cofinançament del 85% per a entitats públiques i del 75 % per a entitats privades).

Les propostes finançades han de tenir 4 eixos prioritaris:
1. Reforçar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació
2. Millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses
3. Afavorir el pas cap a una economia baixa en carboni
4. Protegir el medi ambient i incrementar l’eficiència energètica.

Els participants de cada projecte han de ser entitats provinents d’almenys 3 països diferents, dels quals 2, han de ser estats membres de la Unió Europea (UE). Així mateix, els consorcis han de tenir socis d’almenys 3 països, dels quals almenys 2 han de ser estats membres de la UE.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de juny de 2017 i cal fer-la a través de l’aplicació IOLF.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’INTERREG Europe.

PADRIS, el programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut

El programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS) és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades. D’aquesta manera es vol impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut, i millorar-ne el posicionament internacional de Catalunya. El programa PADRIS s’emmarca dins el Pla estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020.

Per tal de dur a terme aquest objectiu es requerirà l’accés a la reutilització i encreuament de les dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Es seguiran els principis ètics de respecte a les persones, solidaritat, justícia, eficiència, transparència, recerca responsable, amb especial atenció a la protecció de les dades personals.

Aquesta iniciativa podrà facilitar estudis com ara el seguiment i la vigilància de fàrmacs; els dispositius o implants mèdics introduïts recentment; detecció d’interaccions i efectes adversos que els estudis clínics habituals no hagin posat de manifest; desenvolupament d’estudis d’efectivitat comparada; millor coneixement sobre les malalties minoritàries, entre d’altres. A més, el potencial de gestió, reutilització i anàlisi d’aquestes dades pot permetre fer més i millor recerca científica, en un temps d’execució menor, amb uns costos inferiors, i amb un major nombre de pacients involucrats.

Val a dir que les dades, anonimitzades i desidentificades, seran accessibles als investigadors dels centres de recerca acreditats per la Institució CERCA, els agents del SISCAT i els centres de recerca universitaris públics, així com l’administració sanitària.

Per ampliar la informació, podeu consultar la nota de premsa publicada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Butlletí mensual
Twitter