PRC

Dos quadres d’indicadors sobre la innovació europea (2017)

RIS 2017La Comissió Europea (CE) ha publicat les noves edicions (2017) dels informes European Innovation Scoreboard i Regional Innovation Scoreboard. Cada informe presenta un quadre d’indicadors que analitza el rendiment de la innovació a escala estatal i regional. A més, es valoren les fortaleses i febleses dels sistemes d’innovació i s’ajuda a identificar les àrees de millora. En aquest context, les terres de llengua i cultura catalanes mantenen una tendència descendent que les allunya de la mitjana europea.

En relació a l’European Innovation Scoreboard 2017, el quadre analític constata que el rendiment de la innovació ha continuat creixent a la Unió Europea (UE), però de forma desigual. Així, 15 països han millorat, mentre que 13 han empitjorat. Des d’una perspectiva mundial, Europa s’apropa al Canadà i als Estats Units d’Amèrica, però s’allunya de Corea del Sud i del Japó. D’altra banda, la Xina redueix ràpidament l’avantatge actual de la UE.

L’European Innovation Scoreboard 2017 presenta un quadre analític revisat respecte a edicions anteriors, per adaptar-se a l’evolució de les prioritats polítiques, la teoria econòmica i la disponibilitat de dades. Actualment el sistema de mesurament disposa de 4 tipus principals d’indicadors, 10 dimensions d’innovació i 27 indicadors.

En funció dels resultats mitjans en matèria d’innovació, els estats membres es classifiquen en 4 grups: líders en innovació; innovadors forts (per sobre de la mitjana europea); innovadors moderats (per sota de la mitjana); i, finalment, innovadors modestos. Suècia continua al capdavant del continent, seguida per Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, el Regne Unit i Alemanya. D’altra banda, l’Estat espanyol se situa en la categoria de països innovadors moderats.

Continua llegint

Observatorio IUNE: Nova edició (2017)

IUNEL’Observatorio IUNE ha presentat una nova edició d’indicadors (2017) per al seguiment de l’R+D+I universitària de l’Estat espanyol.

Aquesta edició analitza l’activitat de 79 universitats públiques i privades en el període 2006-2015 a partir d’un conjunt d’indicadors que s’agrupen en set dimensions: professorat; reconeixement; activitat científica; innovació; competitivitat; finançament; i, per últim, capacitat formativa. Les dades provenen exclusivament de fonts d’informació oficials.

L’Observatorio IUNE es va posar en funcionament l’any 2012 i està coordinat pel Laboratorio de Estudios Métricos de la Información (LEMI) de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), en el marc de l’Alianza 4 Universidades (A4U), integrada per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UC3M.

Com a novetats, l’edició actual de l’Observatorio IUNE incorpora la dimensió sobre el finançament de les universitats públiques i s’han actualitzat dades sobre els sexennis del professorat de les universitats públiques i privades. A més, s’inclou un informe que recull els resultats obtinguts en la dècada 2006-2015.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’Observatorio IUNE.

Journal Citation Reports (JCR 2017): Presència de revistes catalanes

Journal Citation Reports 2017L’empresa multinacional Clarivate Analytics ha presentat la versió 2017 (dades 2016) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes científiques amb més prestigi d’arreu del món. Aquest índex s’actualitza anualment des del 1975 i està organitzat en dues edicions (Science i Social Sciences) que classifiquen les revistes en 236 disciplines científiques. Ara bé, cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

La versió actual està integrada dins de la base de dades InCites i conté 11.459 revistes de 81 països diferents, de les quals 8.856 corresponen a l’edició Science i 3.236 a Social Sciences (hi ha 633 publicacions que consten a ambdues edicions). A més, 132 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR i un total de 1.101 publicacions són en accés obert (un 9,6 % del total).

Pel que fa als territoris de llengua i cultura catalanes, 46 revistes hi tenen la seu científica i/o editorial (un 0,4 % del total mundial i un 40 % de les 115 publicacions de l’Estat espanyol). Així, les entitats científiques i/o editorials localitzades a Catalunya publiquen 38 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2.

Per edicions del JCR, 37 revistes corresponen a Science (un 50 % del global estatal) i 12 a Social Sciences (un 25 %). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions biomèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (32 revistes), seguida per Madrid (27) i el País Valencià (4). En canvi, la situació es capgira a l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (20 revistes), Catalunya (8) i Andalusia (6).

Pel que fa a la distribució en quartils, cap revista catalana se situa al primer quartil de les seves respectives categories temàtiques (a l’Estat espanyol n’hi ha 5, un 4,4 % del total). Respecte a l’accés obert, de les 46 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 9 publicacions són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2017 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

Convocatòries: Proyectos I+D (2017) i «Retos Investigación»: Proyectos de I+D+I (2017)

En el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación (2013-2016), la Secretaría de Estado de I+D+I i l’Agencia Estatal de Investigación han obert les convocatòries Proyectos I+D (2017) i «Retos Investigación»: Proyectos de I+D+I (2017), amb un pressupost global màxim de 369,4 milions d’euros.

1) Proyectos I+D (2017)

La convocatòria finança projectes d’investigació experimentals o teòrics d’alta qualitat sense una orientació temàtica predefinida. Les actuacions poden ser dutes a terme per un grup d’investigació individual o per diversos grups coordinats. El pressupost màxim és de 125,5 milions d’euros.

2) «Retos Investigación»: Proyectos de I+D+I (2017)

L’objectiu és finançar projectes d’investigació experimentals o teòrics que contribueixin a resoldre qualsevol dels 8 grans reptes de l’Estrategia Española de Ciencia y Tecnología y de Innovación (2013-2020): Salut, canvi demogràfic i benestar; Seguretat i qualitat alimentària, activitat agrària productiva i sostenible, sostenibilitat de recursos naturals, investigació marina i marítima; Energia segura, sostenible i neta; Transport intel·ligent, sostenible i integrat; Acció sobre el canvi climàtic i eficiència en la utilització de recursos i matèries primeres; Canvis i innovacions socials; Economia i societat digital; i finalment, Seguretat, protecció i defensa. El pressupost màxim és de 243,9 milions d’euros.

Les sol·licituds s’han de presentar mitjançant la Seu Electrònica de la Secretaría de Estado de I+D+i. A més, el termini de presentació varia segons l’àrea temàtica de gestió que s’esculli:
Humanitats i Ciències Socials: des del 19 de juny al 10 de juliol de 2017
Ciències de la Vida i Agroalimentació: des del 20 de juny a l’11 de juliol de 2017
Medi Ambient i Recursos Naturals: des del 21 de juny al 12 de juliol de 2017.
Tecnologies de la Producció i les Comunicacions: des del 22 de juny al 13 de juliol de 2017

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Secretaría de Estado de I+D+i, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

L’Informe Cotec 2017 constata l’estat d’excepció del sistema R+D+I espanyol

Informe Cotec 2017La Fundación Cotec para la Innovacion ha presentat l’estudi anual ‘Informe Cotec  2017’, que analitza la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol.

Cotec és una organització privada sense ànim de lucre que promou la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social. A partir de l’informe, Cotec considera que, si la tendència no canvia urgentment, no sembla que Espanya pugui tenir un paper protagonista en un escenari de canvis profunds.

L’any 2015, el lleuger increment de la inversió espanyola en R+D, el primer des de l’inici de la crisi econòmica, és insuficient per evitar que l’R+D segueixi perdent pes a l’economia. L’Estat espanyol hi inverteix un 10 % menys que abans de l’inici de la crisi, mentre que al conjunt de la Unió Europea (UE) ha crescut un 25%. Així, l’Estat espanyol és una excepció respecte a la tendència dominant a les principals economies de la zona euro i a la resta de potències consolidades i emergents.

La diferència és especialment destacada en el sector empresarial, en el qual l’esforç en R+D només és una mica superior a la meitat de la mitjana europea (un 0,64 % del PIB). Cotec confirma la participació minsa de les empreses espanyoles en activitats d’innovació, sobretot pel que fa a les grans empreses. En canvi, les pimes contribueixen a la despesa en R+D en un percentatge elevat en comparació amb altres països europeus.

Continua llegint

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

Convocatòria: Premis Nacionals de Recerca (PNR 2017)

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha convocat els Premis Nacionals de Recerca (PNR 2017), que enguany arriben a la 28a edició. Els guardons tenen com a finalitat fomentar el reconeixement social de la ciència i, molt particularment, divulgar l’activitat científica dels investigadors i entitats vinculades a Catalunya. Tanmateix els premis reconeixen els diversos àmbits de l’activitat investigadora, així com les iniciatives de comunicació científica, mecenatge científic i de cooperació publicoprivada en projectes d’R+D+I a Catalunya.

En aquesta 28a edició, els guardons convocats consten de 5 categories:
1. Premi Nacional de Recerca (dotat amb 40.000 euros).
2. Premi Nacional de Recerca al Talent Jove (dotat amb 10.000 euros).
3. Premi Nacional de Comunicació Científica.
4. Premi Nacional de Mecenatge Científic.
5. Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en recerca i innovació.

Els tres últims guardons no disposen de dotació econòmica i consisteixen en un reconeixement social amb el lliurament d’una escultura del ceramista i escultor Jordi Serra.

Els candidats que hi poden presentar candidatures són: universitats; centres de recerca; instituts universitaris de recerca; acadèmies; i en general, tots els agents del sistema català de recerca i innovació. El termini per a la inscripció de candidatures en totes les modalitats finalitza el 29 de setembre de 2017.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria al lloc web de la FCRI.

Convocatòria: Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2017-2019)

AGAURL’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha obert la convocatòria dels Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2017-2019). L’objectiu és donar suport als grups que desenvolupin recerca a Catalunya en les diferents àrees científiques amb la finalitat d’impulsar la seva activitat i l’impacte científic, econòmic i social, així com promoure la projecció internacional de la seva recerca.

Els beneficiaris poden ser tots els grups de recerca de les universitats del sistema universitari de Catalunya, els centres públics i privats i les fundacions hospitalàries que tinguin com activitat principal la recerca i que tinguin seu a Catalunya.

S’estableixen tres modalitats de grups de recerca (consolidats -CRG-, preconsolidats -GRPRE- i emergents -GRE-) i dues opcions de participació (opció de reconeixement i opció d’avaluació científica per al finançament de grups de recerca). Els grups de recerca hauran d’escollir una de les tres modalitats i una de les dues opcions. El resultat d’aquesta convocatòria serà, d’una banda, el reconeixement de grups de recerca de Catalunya i, de l’altra, l’atorgament de finançament competitiu a partir d’un procés d’avaluació científica i de les disponibilitats pressupostàries.

L’import total destinat a aquesta convocatòria és de 21,6 milions d’euros per al període 2017-2019, el mateix import que la convocatòria 2014-2016. L’import màxim subvencionable per a cada modalitat de grup de recerca és de 80.000 euros per als GRC, 60.000 euros per als GRPRE i 40.000 euros per als GRE.

La sol·licitud s’ha de presentar per via electrònica a través de l’apartat Tràmits del lloc web de la Generalitat de Catalunya. El termini de presentació de sol·licituds estarà obert fins al 30 de juny del 2017.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’AGAUR, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Catalunya rep un 2,8 % de les subvencions del programa Horizon 2020 en el període 2014-2016

Horizon2020 (CDTI)El Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) ha publicat les dades provisionals del període 2014-2016 sobre la participació espanyola en el programa europeu Horizon 2020.  Aquestes dades inclouen el resum general i el detall per comunitats autònomes i per àrees i temes del programa. Així, l’Estat espanyol és el quart país en subvencions rebudes, amb 1.933,8 M€ (un 9,8 % del total). Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa el primer lloc, amb un 28,6 % de les subvencions estatals i un 2,8 % del global europeu, gairebé el doble del seu percentatge de població (16 % i 1,5 %, respectivament).

Els tres països capdavanters en subvencions del programa Horizon 2020 són Alemanya (3.361,3 M€, un 17 %), el Regne Unit (3.265,9 M€, un 16,5 %) i França (2.204,9 M€, un 11,1 %). D’altra banda, de les 22.947 propostes espanyoles presentades, se n’han finançat 2.893 (un 15,2 % de les quals són liderades).

Per comunitats autònomes, Catalunya se situa en primer lloc (552, 2 M€, un 28,6 % estatal i un 2,8 % europeu), seguida per Madrid (485,7 M€, un 25,1 %), el País Basc (303 M€, un 15,7 %), el País Valencià (149,2 M€, un 7,7 %) i Andalusia (122,9 M€, un 6,4 %). D’altra banda, les Illes Balears han rebut 4,9 M€, un 0,2 % del total espanyol.

En el període 2014-2016, 480 entitats catalanes (311 empreses, un 86 % de les quals són pimes) han participat a 1.047 activitats d’R+D+I (443 liderades, un 42,3 %). Les dades del CDTI també detallen el percentatge de retorn per tipus d’entitat i les entitats amb més subvencions.

Pel que fa al retorn per àrees i temes, Catalunya encapçala la participació estatal de 10 dels 17 apartats del programa Horizon 2020. A més, Catalunya concentra un 69,3 % de les subvencions rebudes en els apartats següents:
European Research Council (ERC): 101,3 M€
Marie Skłodowska-Curie actions (MSCA): 80,3 M€
Health, Demographic Change and Wellbeing (HEALTH): 64,5 M€
Information and Communication Technologies (ICT):  51 M€
Innovation in SMEs: 44,7 M€
Nanotechnologies, Advanced Materials, Advanced Manufacturing and Processing, and Biotechnology (NMBP): 40,8 M€

Per a mes informació, podeu consultar la notícia del CDTI, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Convocatòria: ERC Advanced Grants (2017)

En el marc del programa Horizon 2020, l’European Research Council (ERC) ha convocat les prestigioses ERC Advanced Grants (2017)La convocatòria presenta ajuts per donar suport a investigadors consolidats, amb una trajectòria científica reconeguda, que impulsin progressos substancials en la frontera del coneixement.

Les propostes podran ser presentades per investigadors de qualsevol nacionalitat i establerts a un Estat membre de la Unió Europea (UE) o a un país associat. L’únic criteri de selecció de les accions és l’excel·lència científica i, en particular, es tindran en compte les propostes innovadores i de caràcter interdisciplinari.

La convocatòria disposa d’un pressupost global de 567 milions d’euros. El finançament màxim per a cada ajut és de 2,5 milions d’euros, per un període no superior als 5 anys, amb un finançament addicional d’1 milió d’euros per determinats casos com, per exemple, trasllat a Europa o compra de grans equipaments.

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 31 d’agost del 2017.

Per a més informació, podeu consultar el Participant Portal de la Comissió Europea, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Butlletí mensual
Twitter