PRC

Convocatòria: ERC Advanced Grants (2017)

En el marc del programa Horizon 2020, l’European Research Council (ERC) ha convocat les prestigioses ERC Advanced Grants (2017)La convocatòria presenta ajuts per donar suport a investigadors consolidats, amb una trajectòria científica reconeguda, que impulsin progressos substancials en la frontera del coneixement.

Les propostes podran ser presentades per investigadors de qualsevol nacionalitat i establerts a un Estat membre de la Unió Europea (UE) o a un país associat. L’únic criteri de selecció de les accions és l’excel·lència científica i, en particular, es tindran en compte les propostes innovadores i de caràcter interdisciplinari.

La convocatòria disposa d’un pressupost global de 567 milions d’euros. El finançament màxim per a cada ajut és de 2,5 milions d’euros, per un període no superior als 5 anys, amb un finançament addicional d’1 milió d’euros per determinats casos com, per exemple, trasllat a Europa o compra de grans equipaments.

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 31 d’agost del 2017.

Per a més informació, podeu consultar el Participant Portal de la Comissió Europea, així com altres entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Els 258 professors d’investigació ICREA han rebut 74 milions d’euros de finançament extern (any 2016)

ICREADes de l’any 2001, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha reunit una comunitat de científics i acadèmics d’alt nivell de tot el món que treballen en el sistema de recerca català i en totes les disciplines acadèmiques, des de la filosofia a l’astrofísica. ICREA ha jugat un paper fonamental per al reconeixement científic assolit per la recerca catalana en els últims 15 anys.

Recentment s’ha publicat la ICREA Memoir 2016, que destaca algunes de les xifres bàsiques dels seus programes per contractar investigadors (ICREA Research Professors) i per donar suport a la recerca de professors universitaris (ICREA Academia).

a) ICREA Research Professors

ICREA ha seleccionat i contractat investigadors d’arreu del món amb una trajectòria científica sòlida perquè treballin de forma permanent en el sistema de recerca català. Després d’un procés de selecció altament competitiu, només s’han considerat els candidats que tenen una carrera científica destacada i una capacitat de lideratge excel·lent.

L’any 2016, ICREA ha disposat de 258 professors d’investigació, de 28 nacionalitats, que treballen a 9 universitats i 40 centres de recerca de Catalunya. Aquest mateix any, els investigadors han obtingut 74 milions d’euros de finançament extern, fet que implica una mitjana de 288.000 euros per investigador, aproximadament quatre vegades el seu cost. D’altra banda, cada investigador ha mantingut una mitjana de 6,5 llocs de treball altament qualificats i a temps complet.

Des de la perspectiva de la producció científica, l’any 2016 els professors d’investigació ICREA han publicat 32 llibres, 133 capítols de llibre i 1.709 articles (90 % en revistes del primer quartil). A més, els articles han estat citats 2,5 vegades més que la mitjana de cada disciplina.

b) ICREA Academia

Des de l’any 2008, ICREA també ha donat suport als professors més prometedors de les universitats públiques catalanes perquè intensifiquin les seves activitats de recerca. En total, s’han atorgat 209 ajuts, per 5 anys, a professors en una fase plenament activa i expansiva de la seva carrera d’investigació. Al final de l’any 2016, 113 ajuts ICREA Acadèmia estaven en actiu.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ICREA, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Elsevier publica un informe bibliomètric sobre el gènere en la recerca científica

Elsevier ha publicat l’informe «Gender in the Global Research Landscape», amb l’objectiu de comprendre el paper del gènere en la investigació en el context mundial.

L’estudi fa una anàlisi bibliomètrica del rendiment de l’R+D a través del gènere al llarg de 20 anys, en 12 països i regions, i en 27 àrees temàtiques, mitjançant les publicacions i citacions de la base de dades Scopus.

Les principals conclusions de l’informe són:
– La proporció de dones està augmentant entre el personal investigador i inventors en els 12 països i regions que es comparen.
– Les dones publiquen de mitjana menys articles d’investigació que els homes, però no hi ha una evidència que això afecti a la forma en que els documents se citen o es descarreguen.
– Les dones són menys propenses a col·laborar internacionalment en els treballs de recerca.
– Les dones són lleugerament menys propenses que els homes a col·laborar, a través dels sectors acadèmic i empresarial, en treballs d’investigació.
– En general, la producció acadèmica de les dones inclou una proporció lleugerament més gran de recerca interdisciplinària que la dels homes.
– Entre el personal investigador, les dones tenen menys mobilitat internacional que els homes.
– La recerca de gènere està creixent en termes de grandària i complexitat, amb nous temes emergents en el temps.
– L’antic domini dels Estats Units d’Amèrica en la investigació de gènere ha disminuït a mesura que l’activitat europea de recerca  ha augmentat.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Gender in the Global Research Landscape» al lloc web d’Elsevier.

Eurecat fa un pas més per consolidar-se com el gran centre tecnològic de Catalunya

La Generalitat de Catalunya ha ratificat l’absorció, per part d’Eurecat, del centre tecnològic Fundació Maqcentre de Lleida, especialitzat en maquinària agrícola, en equips industrials i en metall mecànic. Així, Eurecat amplia la seva presència territorial i fa un pas més per consolidar-se com el gran centre tecnològic de referència per al teixit empresarial català i com a referent en innovació al sud d’Europa.

Nascut el 2015, Eurecat agrupa 8 centres tecnològics i més de 450 professionals, que generen un volum d’ingressos de 45 milions d’euros anuals i dóna servei a més de 1.000 empreses. D’altra banda, Eurecat participa en més de 160 grans projectes consorciats d’R+D+I nacionals i internacionals d’alt valor estratègic. El valor afegit que aporta Eurecat accelera la innovació i la transferència tecnològica, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida a cada empresa.

Aquest procés, liderat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, té per objectiu reordenar la xarxa d’agents tecnològics catalans amb la finalitat que esdevinguin entitats amb més massa crítica. Això els hi permetrà assolir majors cotes d’eficiència, donar millor servei al teixit empresarial català i competir internacionalment amb èxit.

Per a més informació, podeu consultar la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya, així com el lloc web d’Eurecat.

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

Un informe avalua la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts europeus en R+D+I

La Commissió Europea (CE) ha publicat l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation». L’objectiu de l’estudi és avaluar la idoneïtat i eficàcia del marc normatiu dels ajuts dels estats membres de la Unió Europea (UE), en el context de globalització creixent de les activitats d’R+D+I. L’estudi compara la competitivitat de l’R+D+I a la UE amb altres grans economies com la d’Austràlia; Brasil; Canadà; la Xina; l’Índia; Japó; Rússia; Corea del Sud; i els Estats Units d’Amèrica (EUA), per tal de recomanar millores en el marc regulador comunitari.

En general, l’anàlisi mostra que el finançament públic de l’R+D+I als EUA, Japó i Corea del Sud és més eficient que a la UE, i que el marc d’ajuts estatals europeu constitueix un desavantatge per a la seva indústria i investigació. D’altra banda, la normativa dels ajuts estatals de la UE sobre polítiques d’innovació, en comparació amb aquests països, són complexes i restrictives, i requereixen ajustaments legals.

L’informe conté una descripció i anàlisi detallada dels sistemes de suport de l’R+D+I dels estats membres i de la legislació pertinent; una anàlisi comparativa del suport financer; una anàlisi completa del marc jurídic comunitari sobre ajuts estatals aplicables a l’R+D+I; proposa millores suggerides per al disseny d’un sistema alternatiu, i, finalment, fa recomanacions en polítiques de recerca i innovació.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «State aid support schemes for RDI in the EU’s international competitors in the fields of Science, Research and Innovation» al lloc web de la CE.

Convocatòria: Ajuts a la recerca RecerCaixa (2017)

RecerCaixaEl Programa RecerCaixa és una iniciativa de l’Obra Social ‘la Caixa’, amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Recentment aquest programa ha obert la convocatòria d’Ajuts a la recerca (2017) per finançar projectes d’investigació d’universitats, centres de recerca i entitats sense afany de lucre establides a Catalunya. La convocatòria té dos objectius bàsics: impulsar la recerca científica d’excel·lència, i apropar la ciència a la societat, fent-la partícip dels avenços científics i dels beneficis humans i socials.

Enguany, l’Obra Social ‘la Caixa’ destina a aquesta convocatòria un total d’1,6 milions d’euros. D’altra banda, el finançament màxim que pot rebre un projecte, inclosa la despesa general institucional (overhead), és de 100.000 euros.

Els projectes de recerca hauran de tenir una vinculació clara i directa amb els àmbits següents: humanitats i cultura; educació; polítiques públiques; i finalment, inclusió social. Es valoraran especialment els projectes que tinguin una vocació transformadora, és a dir, que els beneficis potencials arribin als ciutadans, bé aportant solucions a problemes de la societat o bé generant nou coneixement científic i trobant respostes a preguntes fonamentals.

Els projectes seleccionats s’hauran d’iniciar entre el gener i el març del 2018 i s’hauran de dur a terme en els 2 anys següents (s’acceptaran projectes de 3 anys de durada, sempre que la naturalesa de la investigació ho requereixi).

Les propostes es podran redactar en català, castellà o anglès. També hi ha la possibilitat de presentar propostes interinstitucionals. El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el 2 de juliol del 2017 i es realitzarà a través del portal web de RecerCaixa.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de RecerCaixa, així com les diverses entrades sobre el tema publicades a aquest blog.

Convocatòria: Acción Estratégica en Salud (AES 2017)

ISCIIIEn el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación (2013-2016), l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) ha obert la convocatòria per a l’any 2017 de les subvencions de l’Acción Estratégica en Salud (AES), el principal instrument estatal de finançament de l’R+D+I en l’àmbit de la recerca biomèdica. La finalitat és contribuir a fomentar la salut i el benestar dels ciutadans, així com a desenvolupar els aspectes preventius, diagnòstics, curatius, rehabilitadors i pal·liatius de la malaltia, augmentant la competitivitat internacional de l’R+D+I del Sistema Nacional de Salut (SNS) i de les empreses relacionades.

La quantitat total màxima dels ajuts de l’AES 2017 és de 128,6 milions d’euros, tot i que existeix la possibilitat d’una ampliació de 30 milions si augmenta el crèdit disponible. Val a dir que s’evidencia un descens del 19,2 % respecte a les subvencions de la convocatòria 2016, en què es van atorgar 159,4 milions d’euros. També s’està lluny de recuperar el nivell de subvencions anteriors a la crisi econòmica perquè l’any 2008 es van concedir 223,3 milions d’euros.

Els beneficiaris dels ajuts poden ser: instituts d’investigació sanitària acreditats; entitats i institucions sanitàries públiques o privades sense afany de lucre; organismes públics d’investigació; universitats públiques i privades; centres públics de recerca; i, per últim, entitats públiques i privades sense afany de lucre que realitzen i/o gestionen activitats d’R+D.

A partir de les prioritats temàtiques de l’AES, les línies de recerca fonamentals són:
a) Tecnologies moleculars i cel·lulars d’aplicació a les intervencions sobre la salut humana.
b) Investigació translacional i clínica sobre la salut humana.
c) Foment de la investigació en salut pública, salut ambiental, salut laboral i dependència i serveis de salut, per a la millor qualitat de vida funcional de la població.
d) Investigació en medicaments, productes sanitaris i teràpia cel·lular.
e) Investigació en tecnologies per a la salut.

Continua llegint

La COSCE alerta que els recursos estatals d’R+D+I segueixen baixant

COSCELa Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha publicat l’«Informe de urgencia sobre la inversión en I+D en el Proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2017». Aquest document alerta que els recursos destinats a R+D+I mantenen la tendència descendent en el Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017.

Malgrat un augment absolut d’1,11 % respecte a l’any anterior, hi ha una baixada d’un 0,35 % si es descompta la inflació prevista. La conclusió de la COSCE és que no existeix gens d’interès de l’Estat espanyol per potenciar la ciència.

En xifres globals, el pressupost d’R+D+I augmenta només en 71,57 milions d’euros, per assolir un total de 6.501,17 milions. Segons la COSCE, també resulta preocupant que els fons financers (subvencions), que són la base de la ciència bàsica, baixin 70,50 milions d’euros (un -2,64 %), mentre que els financers (crèdits) augmentin en 142,07 milions. D’altra banda, tots els organismes públics d’investigació (OPI) de titularitat estatal reben menys recursos. Finalment, la recerca civil només creix un 2,63 %, mentre que la de caràcter militar baixa un 28,02 %.

En paral·lel, la COSCE ha impulsat un Manifiesto por la Ciencia, amb l’objectiu de reclamar una política científica coherent i duradora, així com reconèixer el valor de la recerca per al progrés social, polític i econòmic.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la COSCE.

23 centres i unitats d’excel·lència catalans i valencians

Excelencia Severo OchoaL’Agencia Estatal de Investigación ha resolt de forma provisional la convocatòria 2016 de la iniciativa d’Apoyo y acreditación de Centros de excelencia Severo Ochoa y de Unidades de excelencia María de Maeztu. L’objectiu és impulsar l’excel·lència de centres i unitats de recerca, el lideratge científic internacional dels quals estigui contrastat. En total, els centres i unitats de Catalunya i el País Valencià acumulen 23 acreditacions de les 42 concedides.

En concret, la convocatòria 2016 ha atorgat 9 noves distincions i, a més, 4 centres reconeguts l’any 2012 l’han renovat per 4 anys més. La inversió total d’aquesta convocatòria ha estat de 40 milions d’euros.

El criteri principal de la iniciativa és l’excel·lència científica i la selecció s’efectua pels resultats i programes estratègics en una avaluació amb més de 100 científics internacionals de prestigi. Per un costat, es reconeixen i acrediten els centres i unitats que destaquen per l’impacte i rellevància internacional dels resultats obtinguts els 4 darrers anys. A més, es financen els plans estratègics per un període de 4 anys amb l’objectiu de consolidar les capacitats científiques dels centres i unitats.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter