PRC

La nova Llei de patents estatal entra en vigor

OEPML’1 d’abril de l’any 2017 ha entrat en vigor la nova Llei de patents de l’Estat espanyol. L’objectiu fonamental del nou marc legal és equiparar la normativa a l’àmbit europeu i internacional i enfortir el sistema espanyol de patents. En darrer terme, es pretén fomentar i protegir la innovació a Espanya, oferint una alternativa atractiva per als interessats que optin per la via estatal de protecció d’invencions.

Els canvis que justifiquen l’actualització normativa són diversos: desplaçament dels procediments de concessió nacionals cap als internacionals (actualment més del 90% de les patents amb efectes a l’Estat espanyol són concedides per via internacional); augment continuat de les patents tramitades; paper decisiu de la innovació com a suport del comerç internacional en una economia globalitzada; o, entre d’altres, desplegament de la legislació europea sobre patents.

El nou marc legislatiu estableix que l’Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) incorpora a les seves finalitats l’impuls de la mediació i el desenvolupament com a institució arbitral per resoldre conflictes relatius a l’adquisició, contractació i defensa de drets de propietat industrial.

Continua llegint

El VHIR és el primer centre de recerca que s’incorpora al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya

PRC VHIREl Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el primer centre de recerca en incloure les dades d’investigadors, projectes i publicacions al Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC). Des del mes d’octubre del 2016, el PRC recull i difon en un únic espai els resultats de la recerca produïda a les universitats catalanes i, des d’ara, també als centres de recerca.

El PRC és una iniciativa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, portada a terme pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Adreçat a la comunitat científica, el PRC és d’accés obert i es basa en formats estàndard que faciliten la reutilització de les dades.

El VHIR és un institut públic que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i forma part dels centres CERCA. El VHIR  ha aportat al PRC les dades de 5.146 publicacions, 264 investigadors, 59 grups de recerca, 703 projectes de recerca i 8 àrees d’investigació.

La càrrega de les dades s’ha dut a terme per mitjà de l’estàndard Common European Research Information Format (CERIF). La integració de les dades ha estat molt ràpida (2 mesos), ja que els investigadors del VHIR ja disposaven de l’identificador ORCID, un requisit imprescindible per participar al PRC.

Per a més informació, podeu consultar el PRC, així com la notícia publicada pel CSUC.

Iniciatives de la Comissió Europea per impulsar la ciència oberta

Open ScienceLa ciència oberta és una de les tres prioritats estratègiques actuals de la Comissió Europea (CE) en l’àmbit de la recerca i la innovació.

Des d’una perspectiva col·laborativa, transparent i accessible, s’ha presentat l’Open Science Monitor, un projecte pilot desenvolupat per l’organització RAND Europe, amb el suport de les empreses Deloitte, Digital Science, Altmetric.com i figshare.

Aquest projecte pretén donar suport a l’European Open Science Policy Platform, una plataforma col·laborativa per dissenyar, desenvolupar i implementar una política europea de ciència oberta.

A partir de múltiples fonts d’informació, l’Open Science Monitor dóna suport a la ciència oberta a Europa, mitjançant estudis de cas i indicadors, amb comparatives entre països i disciplines científiques. El projecte s’estructura en els apartats següents:
– Publicacions en accés obert
– Dades obertes de recerca
– Comunicació acadèmica oberta
– Ciència ciutadana
– Facilitadors i obstacles de la ciència oberta

A més, es treballa en el llançament del servei European Open Science Cloud, que pretén crear un entorn tecnològic per allotjar i processar dades de recerca. D’altra banda, l’Expert Group on Altmetrics acaba de presentar l’informe Next-generation metrics: Responsible metrics and evaluation for open Science, sobre com fer avançar una nova generació de mètriques en el context de la ciència oberta, així com les línies polítiques que cal seguir.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web sobre la ciència oberta de la Comissió Europea (CE).

10,3 milions d’euros de la Unió Europea per a pimes innovadores catalanes

Horizon 2020

En el marc del programa Horizon 2020, la darrera etapa de la fase 2 de la iniciativa SME Instrument  ha seleccionat 71 pimes amb potencial innovador de 22 estats membres de la Unió Europea (UE). En total, s’han atorgat 103,82 milions d’euros a 66 projectes per dur a terme activitats innovadores. La majoria dels projectes concedits són dels àmbits de les TIC (10 projectes), del transport (10) i dels sistemes d’energia eficients (9).

Entre les empreses seleccionades n’hi ha 7 de catalanes, que han rebut un total de 10,3 milions d’euros (un 9,9 % del global europeu). D’altra banda, les pimes espanyoles són les que més èxit han tingut, amb 19 empreses seleccionades, seguides de 5 d’alemanyes i 5 d’irlandeses.

Des del mes de gener de l’any 2014, la fase 2 de la iniciativa SME Instrument ha seleccionat 641 pimes. El finançament ha facilitat inversions en activitats d’innovació (demostracions, assajos, elaboració de sistemes pilot, etc.), així com elaborar plans d’empresa per als productes i rebre assessorament empresarial.

Continua llegint

Convocatòria: Beques Balsells-Generalitat de Catalunya (2017)

Balsells FellowshipLa Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria de l’any 2017 del Programa de beques Balsells-Generalitat de Catalunya. Aquest programa va ser instituït l’any 1996 per Pere Balsells, empresari català establert a Califòrnia, amb la finalitat de concedir beques a estudiants catalans d’enginyeria.

Els beneficiaris de la convocatòria poden ser estudiants titulats en els àmbits determinats per cada modalitat, que hagin estat admesos a la universitat corresponent i que reuneixin tots els requisits establerts per les bases reguladores. Les beques tindran una durada de 12 mesos ininterromputs per al curs acadèmic 2017-2018.

La convocatòria estarà oberta fins al dia 6 d’abril de l’any 2017 i consta de 3 modalitats, en col·laboració amb universitats nord-americanes:

Continua llegint

10 anys de recerca d’excel·lència de l’European Research Council (ERC)

Des de l’any 2007, l’European Research Council (ERC) dona suport a la investigació d’excel·lència a Europa. Aquest organisme, establert per la Unió Europea (UE), promou una investigació de màxima qualitat, finançant projectes d’avantguarda en tots els camps de la ciència.

Actualment, al voltant de 7.000 investigadors han rebut un ajut de l’ERC, dels quals 6, han obtingut un premi Nobel. A més, les subvencions d’aquest organisme han impulsat la carrera d’uns 50.000 científics, han permès fer nombrosos descobriments i generar més de 800 sol·licituds de patents.

L’ERC és un element fonamental del programa marc de recerca i innovació Horizon 2020. En el context de l’Estat espanyol, s’han atorgat 384 subvencions per un valor de 650 milions d’euros. Val a dir que, en els darrers 10 anys, 4 de les 5 entitats espanyoles que més finançament han rebut de l’ERC, són de Catalunya. En primer lloc, se situa la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb 28 ajuts, seguida de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i de la Universitat de Barcelona (UB) amb 17 ajuts cadascuna i, finalment, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) que n’ha rebut 16.

En aquest marc, del 13 al 19 de març del 2017, les institucions europees celebren l’ERC Week amb l’organització de diversos esdeveniments. Aquests actes també tindran lloc enguany arreu del món, des dels Estats Units a l’Índia, el Japó i altres països.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

L’European Patent Office (EPO) confirma l’augment de les patents europees

EPOL’European Patent Office (EPO) ha presentat l’Informe anual de l’any 2016, on va publicar 95.940 concessions de patents, amb un creixement del 40,2 % respecte al 2015. També s’hi van presentar 296.227 sol·licituds preliminars, amb un augment d’un 6,2 %. A més, l’EPO va rebre 159.353 sol·licituds de patents europees, xifra que representava una lleugera caiguda (-0,4 %) després del rècord del 2015, però que confirmava la tendència positiva en les sol·licituds dels últims cinc anys.

Pel que fa al tipus de sol·licitants, un 66 % eren grans empreses, un 28 %, pimes i inventors individuals, i, per últim, un 6 %, universitats i instituts públics de recerca. Per camps tecnològics, el camp amb un major nombre de sol·licituds de patents va ser Tecnologia mèdica (12.263), seguida per Comunicacions digitals (10.915), Tecnologia informàtica (10.657), Maquinària elèctrica i Energia (10.293) i, per últim, Transport (8.402).

Continua llegint

Ascens notable dels fons per a la recerca i la innovació a les universitats públiques catalanes

Informe ACUP 2016L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat la cinquena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

L’informe incorpora les dades consolidades de l’any 2015 i manté l’estructura de les edicions anteriors per analitzar els recursos econòmics i humans, la producció científica i la transferència de coneixement. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a la recerca i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Des de la perspectiva dels recursos econòmics, s’ha trencat la tendència descendent dels darrers anys, sobretot gràcies als avanços en la captació de fons europeus. Així, l’any 2015 es va assolir un finançament global de 266,8 milions d’euros, dels quals un 72 % va provenir de fons competitius.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial en producció científica, qualitat i eficiència. Pel que fa a les tesis doctorals, ha continuat la tendència a l’alça, amb un increment del 31 % en els darrers 5 cursos.

En relació a la transferència de coneixement, l’any 2014 es van realitzar 96 sol·licituds de patents prioritàries (igual que l’any 2009) i 72 extensions internacionals mitjançant el Patent Cooperation Treaty (PCT). D’altra banda, l’any 2015 es van localitzar 113 empreses derivades en actiu, i els ingressos per transferència de coneixement i col·laboració universitat-empresa van mostrar un lleuger ascens.

Per a més informació, podeu consultar l’informe ‘Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

RecerCaixa ha lliurat 1,6 milions d’euros a 18 projectes d’excel·lència

RecerCaixaL’Obra Social ”la Caixa”, amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), ha atorgat 18 projectes nous a la setena edició del programa RecerCaixa, amb una dotació total d’1,6 milions d’euros. Aquest programa té com a objectiu impulsar i fomentar els projectes de recerca d’excel·lència a Catalunya en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats, incrementar el progrés social i econòmic, i millorar el benestar de les persones.

En les 7 convocatòries del període 2010-2016, el programa RecerCaixa ha impulsat 157 projectes de 32 universitats i centres de recerca de tot Catalunya, als quals s’han destinat, en conjunt, 11,5 milions d’euros.

A la convocatòria de l’any 2016, s’hi han presentat un total de 205 projectes de 47 centres. Els 18 projectes seleccionats corresponen a 8 universitats i 2 centres de recerca i, a més, abasten 4 grans àmbits: Polítiques públiques (6 projectes); Inclusió social (6); Humanitats i cultura (3); i, per últim, Educació (3).

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del programa RecerCaixa, així com altres entrades sobre el programa publicades en aquest blog.

Un informe analitza com maximitzar l’impacte dels programes d’R+D+I finançats per la UE

La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes». L’estudi analitza la relació entre la inversió en R+D+I de la Unió Europea (UE) i el rendiment econòmic que se’n deriva, així com l’impacte que crea en ocupació i creixement. L’informe ha estat redactat per un Grup d’Alt Nivell d’experts, i es basen en l’avaluació del programa Horizon 2020.

Segons l’informe, del 20 % al 30 % de les millors universitats del món participen en el programa Horizon 2020, així com algunes de les institucions de recerca més innovadores. D’altra banda, però, el programa ha de millorar en com atraure empreses de primer nivell, ja que tot i l’aparició de mercats basats en la tecnologia i internet, Europa ha creat poques empreses que dominin aquest sector. Val a dir que també es pretén introduir canvis per a captar més talent investigador.

Tot i que el programa Horizon 2020 representa només el 10 % del total de la despesa pública en R+D+I, a alguns països els Programes Marc europeus juguen un paper molt important. Per exemple, a Xipre suposa un 25,9 % de la despesa en recerca, mentre que a Alemanya aquesta xifra és de l’1,5 %. No obstant això, els estats membres menys poderosos reben menys que durant el període 2007-2013, per la qual cosa és necessari trobar vies per augmentar la seva capacitat de recerca i innovació.

L’estudi també assenyala que l’Horizon 2020 té un enfocament més flexible a l’hora de respondre als nous reptes emergents com les crisis humanitàries. En aquest sentit, el programa ha contribuït a finançar ajuts en matèria de migracions o de combatre brots de malalties com ara el Zika o el virus de l’Ebola, en què es van destinar 45 milions d’euros segons Science Business.

Per a més informació, podeu consultar en detall l’informe «Issue papers for the High Level Group on maximising the impact of EU research and innovation programmes» al lloc web de la CE.

Butlletí mensual
Twitter