Producció científica

Taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta»

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), amb motiu de la posada en marxa del Postgrau de Comunicació i Avaluació de la Ciència, organitza la taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta». L’acte tindrà lloc el dimecres 19 d’abril a les 17 hores, a l’Aula Rubió (espai 210) de la mateixa Facultat. L’entrada és d’accés lliure.

La millora en l’accessibilitat de les dades i les publicacions científiques està motivant un canvi profund en els serveis d’informació que universitats i centres de recerca ofereixen als seus investigadors. Aquest seminari tractarà d’analitzar l’impacte de la ciència oberta sobre els serveis de suport a la recerca a les biblioteques universitàries i d’investigació.

En l’acte hi intervindran els ponents Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB i coordinador del grup OpenSystems Research; i finalment, Anna Casaldàliga, subdirectora del CRAI de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació del seminari anirà a càrrec d’Ernest Abadal, degà de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Ascens notable dels fons per a la recerca i la innovació a les universitats públiques catalanes

Informe ACUP 2016L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat la cinquena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

L’informe incorpora les dades consolidades de l’any 2015 i manté l’estructura de les edicions anteriors per analitzar els recursos econòmics i humans, la producció científica i la transferència de coneixement. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a la recerca i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Des de la perspectiva dels recursos econòmics, s’ha trencat la tendència descendent dels darrers anys, sobretot gràcies als avanços en la captació de fons europeus. Així, l’any 2015 es va assolir un finançament global de 266,8 milions d’euros, dels quals un 72 % va provenir de fons competitius.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial en producció científica, qualitat i eficiència. Pel que fa a les tesis doctorals, ha continuat la tendència a l’alça, amb un increment del 31 % en els darrers 5 cursos.

En relació a la transferència de coneixement, l’any 2014 es van realitzar 96 sol·licituds de patents prioritàries (igual que l’any 2009) i 72 extensions internacionals mitjançant el Patent Cooperation Treaty (PCT). D’altra banda, l’any 2015 es van localitzar 113 empreses derivades en actiu, i els ingressos per transferència de coneixement i col·laboració universitat-empresa van mostrar un lleuger ascens.

Per a més informació, podeu consultar l’informe ‘Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

Convocatòria: Premis de la SCB (2017)

La Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha obert la convocatòria de la 2a edició dels premis de la SCB. L’objectiu és premiar, amb 5 guardons, les persones o institucions que més han contribuït al desenvolupament i difusió de les ciències biològiques en els territoris de parla catalana durant el darrer any.

Les categories de premis que s’atorgaran són les següents:

Premi SCB a la trajectòria professional
Premi SCB a un article científic
– Premi SCB a la divulgació
– Premi SCB al jove investigador
Premi SCB a un treball de recerca de batxillerat

L’entrega dels premis se celebrarà al mes de juliol en el marc de la 2a Nit de la Biologia Catalana. Amb aquesta iniciativa la SCB vol celebrar —juntament amb la comunitat científica, els socis i simpatitzants de l’entitat i el públic en general— els avenços acomplerts durant l’any en curs pels professionals i estudiosos de les ciències biològiques.

El termini de presentació de les candidatures és el 23 d’abril del 2017.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la SCB.

Conferència: «Scientific knowledge as a commons: How to improve the peer review and dissemination of scientific results»

L’Academia Europaea – Barcelona Knowledge Hub, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC),  organitzen la conferència «Scientific knowledge as a commons: How to improve the peer review and dissemination of scientific results». La conferència anirà a càrrec de Marie Farge, en motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones.

L’acte és d’accés lliure i tindrà lloc el dia 2 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En aquest esdeveniment també hi col·laboren el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (UB), la Secretaria d’Universitats i Recerca, l’Obra Social ”la Caixa” i l’Ajuntament de Barcelona.

Marie Farge  és, actualment, la directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i forma part del grup d’experts d’alt nivell en recerca, innovació i política científica de la Comissió Europea (CE). En la conferència s’explicarà el sistema actual al qual estan sotmesos els articles científics abans de ser publicats i els dèficits d’aquest model. Així mateix es proposaran solucions per tal d’aprofitar la revolució digital per facilitar el fet de compartir el coneixement científic. La conferència serà presentada per Michela Bertero, cap d’afers internacionals i científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’Academia Europaea – Barcelona Knowledge Hub i l’ACCC.

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

El portal Dialnet ofereix més d’1 milió de documents científics consultables a text complet

Dialnet és un portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, facilitant l’accés a continguts científics. Actualment, el portal conté 9.932 revistes, 58.892 tesis i 5,4 milions de documents, el 20 % dels quals (més d’1 milió) es poden consultar a text complet. La pantalla de consulta del portal es mostra en 10 idiomes, inclòs el català, i compta amb més d’1,7 milions d’usuaris.

El projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques. Pel que fa a la classificació de revistes a Dialnet, actualment  s’integren la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

De les 9.932 revistes referenciades actualment a Dialnet, més de 4.100 (un 42 %) ofereixen els seus articles en accés obert. Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries). D’entre elles, les Humanitats, les Ciències socials, la Psicologia i l’Educació són les que ofereixen en major mesura documents a text complet. Per tipus documental, la proporció més gran la trobem en les tesis doctorals, amb un 51 % de documents disponibles a text complet (més de 29.000 tesis), seguit  dels articles de revista, que representen un 24% del total (994.000).

Dialnet ofereix a investigadors i usuaris un servei de cerca de documents (sense registre) i la subscripció a alertes de revistes (registre gratuït), que permet rebre per correu electrònic alertes amb els sumaris dels números nous. A més, els usuaris d’institucions vinculades al projecte, tenen accés a Dialnet Plus, amb serveis bibliogràfics i documentals de valor afegit: cerca avançada de documents; selecció i exportació de documents; gestió de cerques realitzades; cercador d’autor; creació de llistes bibliogràfiques per compartir, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Un informe bibliomètric de la FECYT constata el lideratge de Catalunya en la producció científica estatal (2005-2014)

Indicadores bibliométricos 2005-2014 (FECYT)La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha presentat l’edició de l’any 2016 de l’informe periòdic «Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española (2005-2014)». L’objectiu és oferir una perspectiva multidimensional de la quantitat i qualitat de la producció científica de l’Estat espanyol del període 2005-2014 a través de l’estudi de diversos indicadors bibliomètrics. La publicació ofereix una visió detallada del rendiment de la producció científica espanyola a partir de l’anàlisi de la seva distribució temàtica i geogràfica, i la seva situació en el context internacional.

L’informe constata la posició capdavantera de Catalunya en termes quantitatius i qualitatius. Així, per exemple, un 47,2 % de les publicacions excel·lents estatals (dins del 10 % més citat del món) provenen de centres científics i acadèmics de Catalunya.

Continua llegint

Dos recursos bibliomètrics del Grup d’Investigació EC3

coauthor_indexEl Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix dos recursos bibliomètrics que tenen l’objectiu d’analitzar els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols i d’avaluar les revistes científiques.

D’una banda, l’eina Co-author Index actualitzada, permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols en els diversos camps i disciplines en què s’organitza el coneixement científic. Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com, per exemple, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 20.000 revistes nacionals i internacionals indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters. Els indicadors de coautoria es poden consultar per revista, per disciplina, i per anys. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

D’altra banda, l’informe «Proceedings Scholar Metrics: H Index of proceedings on Computer Science, Electrical & Electronic Engineering, and Communications» presenta una llista d’actes de congressos en les àrees d’Informàtica, Enginyeria elèctrica i  electrònica i  de les comunicacions, classificades d’acord amb el seu índex h, segons Google Scholar Metrics (GSM).

Segons els criteris d’inclusió del GSM, es mostren les publicacions amb almenys 100 articles i que han rebut una citació en els últims cinc anys (2011-2015). Les cerques es van realitzar entre el 7 i el 12 de desembre de 2016 i s’han identificat un total de 1.634 actuacions.  Aquest tipus de publicació ocupa un lloc destacat en el currículum dels investigadors de les àrees implicades, perquè són considerats de manera especial en els programes d’avaluació científica.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web del Grupo de Investigación EC3.

Highly Cited Researchers (2016): Quins són els científics més influents?

Highly Cited Researchers 2016L’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters, ha presentat la versió 2016 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001, 2014 i 2015.

La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 53 investigadors (un 1,62 % del total mundial), dels quals només 6 són dones (cap d’elles forma part dels territoris de llengua i cultura catalanes). Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors i ha recuperat la primera posició estatal perduda l’any 2015.

L’edició 2016 presenta els 3.265 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1 % més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

Continua llegint

Un informe de la FECYT mesura el grau de compliment de l’accés obert

informe-ley-cienciaLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia». Així, l’article 37 de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación marca l’obligació legal per a la comunitat científica de dipositar en accés obert una còpia dels articles que es publicaran en el marc dels projectes d’R+D+i estatals.

L’objectiu de l’informe és fer una primera anàlisi del grau de compliment de l’article legal. Per fer això, s’ha utilitzat la plataforma RECOLECTA, que integra les metadades de les publicacions dipositades als repositoris institucionals d’universitats i centres de recerca. La recollida de dades inclou els treballs en accés obert de projectes del Plan nacional I+D+I entre els anys 2011 i 2014. Així mateix, s’ha utilitzat la base de dades  Web of Science (WoS) per obtenir el nombre d’articles resultants de convocatòries de projectes d’R+D+I nacionals finançats amb fons públics.

Per ampliar la informació, podeu consultar l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia» al lloc web de la FECYT.

Butlletí mensual
Twitter