Producció científica
Científics catalans i valencians signen 8 dels 50 articles més citats del 2012
ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat l’informe The Hottest Scientific Researchers and Research. Aquest estudi detecta els investigadors que han publicat un major nombre de treball de referència en els dos darrers anys, així com els articles de l’any 2012 que van ser més citats durant el mateix any. L’anàlisi de les dades posa de manifest una notícia excel·lent: la participació destacada d’investigadors d’institucions catalanes i valencianes en els articles d’avantguarda.
En primer lloc, l’informe identifica els 21 investigadors amb major quantitat de hot papers, és a dir, documents publicats els 2 darrers anys amb un nombre de citacions notablement superior a la resta de documents de la mateixa revista. En aquest cas, no hi ha cap científic dels territoris de llengua i cultura catalanes.
D’altra banda, ScienceWatch selecciona els 51 articles originals de l’any 2012 que han rebut més citacions fins el mes de desembre (s’han exclòs revisions i altres tipus de documents). Cal tenir en compte que els resultats estan fortament concentrats en determinades categories temàtiques i en un grup petit de revistes d’alt impacte: New England Journal of Medicine, Nature, Physics Letters B, Science, Physical Review Letters, Lancet, Journal of the American Medical Association i Journal of High Energy Physics. Pel que fa al repartiment temàtic, les categories més representades són medicina (19 articles), física (14), materials (6), genètica (4) i ciències de l’espai (3).
Dels 51 articles més citats del 2012, 13 presenten participació espanyola. Ara bé, la distribució per comunitats autònomes demostra que Catalunya és capdavantera a l’Estat espanyol, amb 8 articles (4 de física, 3 de medicina i 1 de ciència de l’espai). D’altra banda, el País Valencià també té una presència destacada, amb 4 articles, tots de física.
La distribució per institucions catalanes i valencianes és la següent:
- Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 5 articles
- Institut de Fisica d’Altes Energies (IFAE): 4 documents
- Universitat de València (UV): 4 documents
- Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC/UV): 4 documents
- Hospital Universitari de Bellvitge: 1 document
- Hospital Vall d’Hebron: 1 document
- Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC): 1 document
- Universitat de Barcelona (UB): 1 document
- Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): 1 document (a més, el Dr. Josep Baselga signa un altre article des de la seva institució nord-americana).
Per a més informació, podeu consultar el lloc web ScienceWatch.
Zenodo, un dipòsit europeu que facilita compartir publicacions i dades científiques
En funcionament des del mes de maig de 2013, Zenodo és un dipòsit digital obert que ha estat creat per la infraestructura OpenAIRE i l’European Organization for Nuclear Research (CERN), amb el suport de la Unió Europea (UE). Zenodo exemplifica una nova generació de dipòsits digitals que impulsa la integració entre la producció científica, els conjunts de dades i la informació de finançament.
Es tracta d’un servei senzill i innovador que facilita compartir i difondre els resultats de recerca de tots els camps científics que no formen part de dipòsits institucionals o temàtics. En concret, Zenodo permet als investigadors, projectes europeus i institucions:
- Compartir fàcilment els resultats en una àmplia varietat de formats (textos, fulls de càlcul, imatges, enregistraments d’àudio i vídeo, etc.)
- Fer visibles els outputs científics, aconseguir que siguin acreditats i citats (inclou un identificador permanent de tipus DOI), i integrar-los en línies de finançament de les agències.
- Accedir i reutilitzar de forma fàcil els resultats de recerca compartits.
Zenodo s’integra en la infraestructura OpenAIRE i, a més, impulsa la càrrega amigable gràcies a la comunicació amb serveis com DropBox, Mendeley, ORCID o CrossRef. També contempla estratègies de preservació digital a llarg termini i permet establir llicències flexibles per gestionar els drets. Actualment conté 730 documents, entre publicacions, pòsters, presentacions, conjunts de dades, imatges i enregistraments d’àudio i vídeo.
Per a més informació, podeu consultar el dipòsit digital Zenodo.
Novetats de l’Observatorio IUNE
L’Observatorio de la actividad investigadora de la universidad española (IUNE), l’eina que es dedica a la transferència del coneixement científic i tecnològic del sistema universitari espanyol, ha incorporat novetats en la seva contribució a l’anàlisi de l’R+D+I de les universitats públiques i privades.
Recentment s’han dut a terme les tasques següents:
- S’han actualitzat les sèries temporals fins l’any 2011 recollint cites fins a mitjans del 2012
- S’ha treballat en un nou disseny del lloc web incloent gràfics més dinàmics i s’han inclòs també filtres de dades en les taules
- S’ha incorporat la desagregació de dades d’activitat científica per grans àrees temàtiques
- S’ha realitzat l’assignació completa de documents a una universitat quan en la signatura apareix la pròpia institució i/o qualssevol dels seus centres i dependències inclosos els centres mixtos i hospitals adscrits.
Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’Observatorio IUNE. També podeu accedir a l’entrada publicada el 24 d’abril del 2012 al Bloc de l’OR-IEC.
Informe ‘Leading research economies in a changing knowledge network’ (2012)
ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat l’informe ‘Leading research economies in a changing knowledge network (2012)’. L’estudi mostra el panorama general de l’activitat científica a Espanya comparant-la amb la de països com ara Portugal, França, Itàlia, Brasil i Mèxic.
L’informe proporciona dades sobre els impactes de les citacions en la literatura científica i com aquestes xifres han canviat al llarg del temps. També posa de relleu el contrast entre nacions amb economies i bases de recerca estables, i països en què la presència econòmica i científica, dins l’escenari mundial, ha anat en augment en els últims anys.
Podeu accedir al contingut sencer de l’informe des del lloc web d’ScienceWatch.
ScienceWatch identifica les línies de recerca d’avantguarda
ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat l’informe Research Fronts 2013. Aquest estudi és el primer d’una sèrie dedicada a les línies actuals de recerca d’avantguarda per a ciències i ciències socials. Així, l’informe descriu els 100 fronts científics més actius a partir del major nombre de citacions obtingudes pels treballs més importants de cada línia de recerca.
La informació de partida s’extreu de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). A partir d’aquí, Thomson Reuters busca patrons i agrupacions en els documents citats, en particular, grups d’articles que són citats conjuntament de forma freqüent. Quan una agrupació d’aquest tipus assoleix un cert nivell d’activitat i coherència, detectada a través d’anàlisis quantitatives, es forma un front de recerca, en el qual els articles cocitats serveixen com a nucli fundacional (core papers). Cal tenir en compte que l’informe Research Fronts 2013 recull les línies de recerca més actives actualment entre les de majors dimensions, és a dir, n’hi pot haver de més actives però que encara siguin massa petites en termes de nombre d’articles principals i de citacions rebudes.
El centenar d’especialitats de primera fila s’organitzen en 10 grans àrees. Cada àrea presenta 10 fronts de recerca, ordenats segons la data mitjana d’aparició. Cada front compta amb el nombre de core papers, les citacions obtingudes i l’any promig de publicació, a més d’un breu panorama nacional i institucional.
L’informe Research Fronts 2013 és interessant per als investigadors però també per als responsables polítics i gestors científics, ja que s’hi detecten àrees de difícil identificació, fins i tot per a les institucions implicades.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web ScienceWatch.
Catalunya aporta gairebé la meitat dels investigadors més citats de l’Estat espanyol
La base de dades Essential Science Indicators (ESI), de Thomson Reuters, determina a partir d’informació bibliomètrica la influència dels investigadors, institucions, documents, publicacions i països en 22 camps científics, així com les àrees de recerca emergents. Un dels apartats principals de la base de dades ESI permet consultar els documents més citats per països i publicats en el període 2002-2012. Dels 50 documents espanyols amb major citació, 36 (un 72 %) tenen com a mínim un autor dels territoris de llengua i cultura catalanes. A més, un 47,4 % dels 78 investigadors espanyols implicats treballen a institucions científiques de Catalunya.
Abans d’analitzar en profunditat les dades, cal tenir en compte que els documents estudiats van ser publicats en revistes de gran impacte (Nature, The New England Journal of Medicine, Bioinformatics, etc.) i que corresponen a camps científics amb un nivell elevat de citació: Clinical Medicine (22 documents); Physics (10); i Molecular Biology & Genetics (5), etc. A més, alguns treballs presenten un gran nombre d’autors i la majoria tracten sobre aportacions fonamentals o aspectes metodològics. Tampoc cal oblidar que els documents publicats a l’inici del període 2002-2012 tenen més possibilitats d’acumular citacions (com a mínim, tots els 50 documents tenen 1.000 citacions cadascun).
Integració dels identificadors ResearcherID i ORCID
ResearcherID (Thomson Reuters) i ORCID (Open Researcher & Contributor ID) són dues iniciatives per a la normalització dels noms d’autors de publicacions científiques. A partir d’ara, els usuaris d’ambdues plataformes poden integrar els serveis que ofereixen. D’aquesta manera, els dos identificadors quedaran sincronitzats i es podran intercanviar dades entre els dos comptes.
ResearcherID permet als investigadors crear un identificador personal (ID) estable que es vincula a un espai de treball personal on l’investigador pot emmagatzemar informació sobre les publicacions pròpies. Aquestes les pot compartir amb el públic o bé mantenir-les privades. La informació de citacions, etiquetes i claus generades per l’usuari s’actualitzen de forma automàtica.
Pel que fa a ORCID, és un projecte independent d’aplicació global que es vol convertir en el registre únic mundial d’autors, i es vincula a la producció dels investigadors facilitant-los l’accés a les bases de dades bibliogràfiques, identificant col·laboradors i revisors. Actualment, mitjançant l’última versió de ResearcherID, ambdós serveis es poden vincular i es pot gestionar la informació des d’un sol compte.
Per a més informació sobre la integració d’ambdues eines podeu consultar el lloc web de ResearcherID.
L’impacte de les publicacions científiques catalanes és un 44% superior a la mitjana mundial
L’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) ha publicat l’informe Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2010, elaborat per un equip de recerca dirigit per Félix de Moya-Anegón, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i investigador principal de l’SCImago Research Group.
La font d’informació utilitzada és la base de dades Scopus (Elsevier), amb el suport del portal SCImago Country & Journal Rank. Per tant, cal tenir en compte un cert biaix en la representació de les llengües (anglès), les àrees temàtiques (biomedicina, ciències, tecnologia i algunes ciències socials) o els tipus de documents (sobretot, articles de revista).
L’informe presenta l’anàlisi dels principals indicadors bibliomètrics de l’activitat científica espanyola i, a més, incorpora l’evolució en relació a anys anteriors i les tendències de futur. També cal destacar la representació gràfica de les dades clau i una extensa explicació metodològica.
A continuació es comenten les dades principals de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua i cultura catalanes en relació als indicadors quantitatius (producció) i qualitatius (citacions, impacte, visibilitat), de col·laboració internacional i per institucions.
NARCIS, la porta d’entrada a la informació científica d’Holanda
L’existència de sistemes d’informació científica integrats i fiables és una necessitat fonamental d’un sistema d’R+D que vulgui desenvolupar al màxim les seves potenciales. En aquest sentit, NARCIS (National Academic Research and Collaborations Information System) és una iniciativa holandesa que ha esdevingut un referent internacional. Es tracta d’un projecte col·laboratiu impulsat per la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences (KNAW) que s’ha consolidat com el principal portal per buscar informació científica a Holanda.
A partir dels dipòsits digitals d’universitats i instituts de recerca, NARCIS permet la consulta fàcil i integrada de diferents tipus d’informació científica:
- 740.293 publicacions (articles, capítols de llibre, tesis doctorals, comunicacions, patents…).
- 26.544 conjunts de dades científiques.
- 56.484 projectes de recerca.
- 48.880 investigadors.
- 2.920 entitats.
Ara per ara, NARCIS encara no es pot utilitzar per consultar el currículum complet de publicacions dels investigadors, però es treballa per incorporar les dades dels sistemes propis de les organitzacions científiques holandeses.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web de NARCIS.
Thomson Reuters ha reobert ScienceWatch
Thomson Reuters ha reobert ScienceWatch, un lloc web gratuït dedicat a les mètriques de la recerca científica i a l’anàlisi de la productivitat investigadora. Des de l’any 1989, ScienceWatch facilita informació sobre persones, llocs i temes en l’avantguarda de la ciència. El seu públic potencial són els mateixos investigadors, així com els comunicadors especialitzats en ciència.
La nova versió de ScienceWatch incorpora un sistema d’etiquetatge dels continguts per optimitzar els resultats de cerca. ScienceWatch aprofita les dades bibliomètriques del Web of Knowledge i, a més, integra alguns recursos interessants: Global Research Reports (informes sobre àrees científiques o països), Citation Laureates (previsió de guanyadors del Premi Nobel), i Sci-Bytes (tendències en temes de recerca i científics emergents). A més ofereix dades exclusives i comentaris d’alguns dels experts científics més destacats.
Per a més informació, podeu consultar el lloc web de ScienceWatch.