Producció científica

L’Informe Cotec 2017 constata l’estat d’excepció del sistema R+D+I espanyol

Informe Cotec 2017La Fundación Cotec para la Innovacion ha presentat l’estudi anual ‘Informe Cotec  2017’, que analitza la situació de l’R+D+I a l’Estat espanyol.

Cotec és una organització privada sense ànim de lucre que promou la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social. A partir de l’informe, Cotec considera que, si la tendència no canvia urgentment, no sembla que Espanya pugui tenir un paper protagonista en un escenari de canvis profunds.

L’any 2015, el lleuger increment de la inversió espanyola en R+D, el primer des de l’inici de la crisi econòmica, és insuficient per evitar que l’R+D segueixi perdent pes a l’economia. L’Estat espanyol hi inverteix un 10 % menys que abans de l’inici de la crisi, mentre que al conjunt de la Unió Europea (UE) ha crescut un 25%. Així, l’Estat espanyol és una excepció respecte a la tendència dominant a les principals economies de la zona euro i a la resta de potències consolidades i emergents.

La diferència és especialment destacada en el sector empresarial, en el qual l’esforç en R+D només és una mica superior a la meitat de la mitjana europea (un 0,64 % del PIB). Cotec confirma la participació minsa de les empreses espanyoles en activitats d’innovació, sobretot pel que fa a les grans empreses. En canvi, les pimes contribueixen a la despesa en R+D en un percentatge elevat en comparació amb altres països europeus.

Continua llegint

La FECYT publica dos estudis bibliomètrics sobre la col·laboració científica espanyola amb els EUA i França

FECYT EUA EspanyaLa col·laboració científica internacional segueix augmentant i es constata que les publicacions conjuntes milloren els indicadors de qualitat de les publicacions per separat. En aquesta línia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) analitza en dos estudis bibliomètrics la col·laboració científica de l’Estat espanyol (10è país en producció científica a escala mundial) amb els Estats Units d’Amèrica (EUA) (1r país) i França (7è país) en el període 2005-2014.

La font d’informació dels dos estudis és la base de dades Scopus (Elsevier) i es tenen en compte els articles, les revisions i les actes de les principals conferències científiques. Es proporcionen els principals indicadors bibliomètrics de cada país i de la seva col·laboració. A més, inclou una descripció dels temes prioritaris, les institucions més actives en la col·laboració i els sectors beneficiats per la publicació conjunta.

L’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre Estados Unidos y España. 2005-2014» constata que els EUA representen el primer soci científic per a Espanya i, a la vegada, l’Estat espanyol és el desè soci per als EUA. A més, la segona part del període analitzat (2010-2014) mostra un fort augment de la col·laboració entre ambdós països (un 55%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 72%), les quals es situen al grup del 10% dels articles més citats del món. Les tres àrees amb una col·laboració més gran són Medicina, Física i Astronomia i, per últim, Bioquímica, Genètica i Biologia Molecular.

D’altra banda, l’estudi «Análisis de la producción científica de la colaboración entre España y Francia (2005-2014)» demostra que Espanya és el cinquè soci científic per a França i França representa el quart per a Espanya. Com a l’anterior estudi, la segona part del període registra un fort augment de la col·laboració (un 63%) i de les publicacions conjuntes d’excel·lència (un 87%). A més, s’observa que l’àrea de Física i Astronomia és la que presenta un major nombre de documents en col·laboració.

Per a més informació, podeu consultar el text complet dels estudis sobre la col·laboració científica de l’Estat espanyol amb els EUA i França.

MELIBEA, un directori de polítiques a favor de l’accés obert de la producció científica

MELIBEA és un directori de polítiques nacionals i internacionals a favor de l’accés obert de la producció cientificotècnica. Els tipus d’entitats que s’analitzen són institucions acadèmiques i d’investigació així com entitats finançadores. El directori està desenvolupat pel grup de recerca Accés obert a la ciència, coordinat per Ernest Abadal, de la Universitat de Barcelona (UB). El grup també està integrat per membres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Navarra (UNAV).

 Els objectius de MELIBEA són els següents:
1. Establir uns indicadors que permetin visualitzar els punts forts i febles d’una política institucional favorable a l’accés obert.
2. Proposar una metodologia que orienti a les institucions sobre els aspectes a tenir en compte per a l’elaboració d’una política institucional de l’accés obert.
3. Oferir una eina per a poder comparar els continguts de les polítiques entre institucions.

Aquest directori fa una estimació de la puntuació i el percentatge de compliment de cada una de les polítiques analitzades.  Això es realitza a partir dels valors assignats a certs indicadors i a la seva ponderació en funció de la importància relativa. D’altra banda, el directori permet cercar i analitzar institucions per categoria, per polítiques i per país. A més, inclou gràfics sobre les polítiques d’accés obert.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MELIBEA.

Els 258 professors d’investigació ICREA han rebut 74 milions d’euros de finançament extern (any 2016)

ICREADes de l’any 2001, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha reunit una comunitat de científics i acadèmics d’alt nivell de tot el món que treballen en el sistema de recerca català i en totes les disciplines acadèmiques, des de la filosofia a l’astrofísica. ICREA ha jugat un paper fonamental per al reconeixement científic assolit per la recerca catalana en els últims 15 anys.

Recentment s’ha publicat la ICREA Memoir 2016, que destaca algunes de les xifres bàsiques dels seus programes per contractar investigadors (ICREA Research Professors) i per donar suport a la recerca de professors universitaris (ICREA Academia).

a) ICREA Research Professors

ICREA ha seleccionat i contractat investigadors d’arreu del món amb una trajectòria científica sòlida perquè treballin de forma permanent en el sistema de recerca català. Després d’un procés de selecció altament competitiu, només s’han considerat els candidats que tenen una carrera científica destacada i una capacitat de lideratge excel·lent.

L’any 2016, ICREA ha disposat de 258 professors d’investigació, de 28 nacionalitats, que treballen a 9 universitats i 40 centres de recerca de Catalunya. Aquest mateix any, els investigadors han obtingut 74 milions d’euros de finançament extern, fet que implica una mitjana de 288.000 euros per investigador, aproximadament quatre vegades el seu cost. D’altra banda, cada investigador ha mantingut una mitjana de 6,5 llocs de treball altament qualificats i a temps complet.

Des de la perspectiva de la producció científica, l’any 2016 els professors d’investigació ICREA han publicat 32 llibres, 133 capítols de llibre i 1.709 articles (90 % en revistes del primer quartil). A més, els articles han estat citats 2,5 vegades més que la mitjana de cada disciplina.

b) ICREA Academia

Des de l’any 2008, ICREA també ha donat suport als professors més prometedors de les universitats públiques catalanes perquè intensifiquin les seves activitats de recerca. En total, s’han atorgat 209 ajuts, per 5 anys, a professors en una fase plenament activa i expansiva de la seva carrera d’investigació. Al final de l’any 2016, 113 ajuts ICREA Acadèmia estaven en actiu.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ICREA, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

Elsevier publica un informe bibliomètric sobre el gènere en la recerca científica

Elsevier ha publicat l’informe «Gender in the Global Research Landscape», amb l’objectiu de comprendre el paper del gènere en la investigació en el context mundial.

L’estudi fa una anàlisi bibliomètrica del rendiment de l’R+D a través del gènere al llarg de 20 anys, en 12 països i regions, i en 27 àrees temàtiques, mitjançant les publicacions i citacions de la base de dades Scopus.

Les principals conclusions de l’informe són:
– La proporció de dones està augmentant entre el personal investigador i inventors en els 12 països i regions que es comparen.
– Les dones publiquen de mitjana menys articles d’investigació que els homes, però no hi ha una evidència que això afecti a la forma en que els documents se citen o es descarreguen.
– Les dones són menys propenses a col·laborar internacionalment en els treballs de recerca.
– Les dones són lleugerament menys propenses que els homes a col·laborar, a través dels sectors acadèmic i empresarial, en treballs d’investigació.
– En general, la producció acadèmica de les dones inclou una proporció lleugerament més gran de recerca interdisciplinària que la dels homes.
– Entre el personal investigador, les dones tenen menys mobilitat internacional que els homes.
– La recerca de gènere està creixent en termes de grandària i complexitat, amb nous temes emergents en el temps.
– L’antic domini dels Estats Units d’Amèrica en la investigació de gènere ha disminuït a mesura que l’activitat europea de recerca  ha augmentat.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Gender in the Global Research Landscape» al lloc web d’Elsevier.

L’OECD ofereix informació rellevant sobre cienciometria i bibliometria

OECDEn el marc de les activitats de ciència, tecnologia i innovació, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) impulsa diferents iniciatives per estandarditzar, recollir i analitzar informació rellevant en aquest àmbit. Des del punt de vista dels resultats científics, l’OECD ofereix Scientometrics, una pàgina web sobre cienciometria i bibliometria.

Els estudis mètrics sobre ciència, comunicació i política científica han evolucionat força en els darrers anys. Així, Scientometrics proporciona indicadors sobre mobilitat internacional d’investigadors, articles científics destacats i enllaços a tallers i conferències especialitzades. A més, cal destacar l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators» sobre l’estructura i tendències de la producció científica als països membres de l’OECD i a les grans economies emergents en el període 2003-2012. Aquesta publicació és el resultat de la col·laboració entre l’OECD i el grup de recerca SCImago, per donar suport a l’elaboració de l’informe «2015 OECD Science, Technology and Industry Scoreboard».

Entre les conclusions principals de l’informe «Compendium of Bibliometric Science Indicators», cal destacar el desplaçament progressiu del panorama mundial de la investigació científica, amb l’emergència de la Xina. Ara bé, els resultats científics d’alt impacte (i les institucions capdavanteres) estan molt concentrats en un grup reduït de països avançats. D’altra banda, també es constata que la col·laboració internacional i excel·lència científica estan relacionades i que l’augment de les publicacions científiques és impulsat sobretot per la indexació de noves revistes. Finalment, les revistes en accés obert encara representen una minoria, tot i que els seus percentatges són més elevats en els països emergents.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Scientometrics de l’OECD.

El portal Dialnet arriba a les 10.000 revistes indexades

Dialnet, el portal bibliogràfic que recopila i dóna visibilitat a la literatura científica hispana i portuguesa a Internet, actualment disposa de 10.000 revistes indexades. D’aquestes publicacions, el 42 % ofereix articles en accés obert, que allotgen el contingut en els servidors del portal o l’enllacen als llocs web propis. Aquest projecte va ser iniciat l’any 2001 per la Universidad de La Rioja (UR) i des del 2009 és impulsat per la Fundación Dialnet. A més, compta amb la col·laboració de 80 biblioteques universitàries, especialitzades i públiques.

En la informació de cada revista, Dialnet integra la Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), elaborada pel Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR), i CARHUS Plus+ 2014, el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de Ciències socials i Humanitats realitzat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Les revistes estan classificades en 13 matèries (i submatèries): Ciències bàsiques i experimentals; Geociències i Medi ambient; Ciències biològiques;  Ciències de la salut; Agricultura i alimentació; Tecnologies; Economia i empresa; Ciències jurídiques; Ciències socials; Psicologia i educació; Humanitats; Art; i finalment, Filologies. D’entre elles, el 19 % s’engloba dins les Humanitats (2.141 revistes); el 13 % dins les Ciències socials (1.439); el 10 % dins les Filologies (1.173), i el 10 % dins  les Ciències jurídiques (1.168). Pel que fa a l’idioma, l’espanyol és la llengua predominant, amb un 66 % dels títols.

Per a més informació, podeu consultar el portal Dialnet.

Taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta»

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), amb motiu de la posada en marxa del Postgrau de Comunicació i Avaluació de la Ciència, organitza la taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta». L’acte tindrà lloc el dimecres 19 d’abril a les 17 hores, a l’Aula Rubió (espai 210) de la mateixa Facultat. L’entrada és d’accés lliure.

La millora en l’accessibilitat de les dades i les publicacions científiques està motivant un canvi profund en els serveis d’informació que universitats i centres de recerca ofereixen als seus investigadors. Aquest seminari tractarà d’analitzar l’impacte de la ciència oberta sobre els serveis de suport a la recerca a les biblioteques universitàries i d’investigació.

En l’acte hi intervindran els ponents Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB i coordinador del grup OpenSystems Research; i finalment, Anna Casaldàliga, subdirectora del CRAI de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació del seminari anirà a càrrec d’Ernest Abadal, degà de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Ascens notable dels fons per a la recerca i la innovació a les universitats públiques catalanes

Informe ACUP 2016L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha presentat la cinquena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

L’informe incorpora les dades consolidades de l’any 2015 i manté l’estructura de les edicions anteriors per analitzar els recursos econòmics i humans, la producció científica i la transferència de coneixement. Així mateix inclou un monogràfic dedicat a la recerca i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Des de la perspectiva dels recursos econòmics, s’ha trencat la tendència descendent dels darrers anys, sobretot gràcies als avanços en la captació de fons europeus. Així, l’any 2015 es va assolir un finançament global de 266,8 milions d’euros, dels quals un 72 % va provenir de fons competitius.

Malgrat les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe torna a valorar que el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial en producció científica, qualitat i eficiència. Pel que fa a les tesis doctorals, ha continuat la tendència a l’alça, amb un increment del 31 % en els darrers 5 cursos.

En relació a la transferència de coneixement, l’any 2014 es van realitzar 96 sol·licituds de patents prioritàries (igual que l’any 2009) i 72 extensions internacionals mitjançant el Patent Cooperation Treaty (PCT). D’altra banda, l’any 2015 es van localitzar 113 empreses derivades en actiu, i els ingressos per transferència de coneixement i col·laboració universitat-empresa van mostrar un lleuger ascens.

Per a més informació, podeu consultar l’informe ‘Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2016)’.

Convocatòria: Premis de la SCB (2017)

La Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha obert la convocatòria de la 2a edició dels premis de la SCB. L’objectiu és premiar, amb 5 guardons, les persones o institucions que més han contribuït al desenvolupament i difusió de les ciències biològiques en els territoris de parla catalana durant el darrer any.

Les categories de premis que s’atorgaran són les següents:

Premi SCB a la trajectòria professional
Premi SCB a un article científic
– Premi SCB a la divulgació
– Premi SCB al jove investigador
Premi SCB a un treball de recerca de batxillerat

L’entrega dels premis se celebrarà al mes de juliol en el marc de la 2a Nit de la Biologia Catalana. Amb aquesta iniciativa la SCB vol celebrar —juntament amb la comunitat científica, els socis i simpatitzants de l’entitat i el públic en general— els avenços acomplerts durant l’any en curs pels professionals i estudiosos de les ciències biològiques.

El termini de presentació de les candidatures és el 23 d’abril del 2017.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la SCB.

Butlletí mensual
Twitter