Rànquings

Informe: «Global Innovation Index (GII) 2017»

La Cornell University, en col·laboració amb l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO) han publicat la 10a edició de la publicació «The Global Innovation Index (GII) 2017».

Enguany, l’informe fa una revisió de l’estat de la innovació en l’agricultura i els sistemes alimentaris entre sectors i geografies. L’estudi avalua la situació de 127 països i economies mundials i inclou 81 indicadors que exploren l’entorn polític, l’educació, les infraestructures i la sofisticació empresarial.

Segons les dades del GII 2017, el rànquing de les 10 economies més innovadores del món, inclou, per aquest ordre: Suïssa, Suècia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, Dinamarca, Singapur, Finlàndia, Alemanya, i Irlanda. En aquesta edició, 15 de les economies que ocupen els 25 primers llocs són europees. Europa, és particularment rica en capital humà i investigació, infraestructura i desenvolupament empresarial. Val a dir que l’Estat espanyol ocupa la 28a posició, fora de les 25 primeres posicions. Respecte als països emergents, la Xina ocupa la 22a posició i obté molt bones qualificacions en desenvolupament empresarial i en producció de coneixements i tecnologia. D’altra banda, la Índia (60a posició) porta set anys consecutius sobresortint en innovació en relació amb el PIB per càpita.

Per a més informació detallada, podeu consultar el lloc web del GII 2017.

 

Ranking Web of Repositories (2017)

Ranking web repositoriesEl Cybermetrics Lab del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la 20a edició del Ranking Web of Repositories, corresponent al mes de gener del 2017. L’objectiu del rànquing és donar suport a iniciatives d’accés obert per al lliure accés a les publicacions científiques i acadèmiques en format electrònic.

El Cybermetrics Lab està dedicat a l’anàlisi quantitativa d’Internet i de continguts web, sobretot d’aquells relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic. Així, l’ús d’indicadors cibermètrics complementa els resultats obtinguts mitjançant mètodes bibliomètrics.

A més del Ranking Web of Repositories, el Cybermetrics Lab també gestiona productes relacionats (com, per exemple, els rànquings dedicats a universitats, centres de recerca i hospitals) i ofereix un decàleg de bones pràctiques per a institucions científiques i acadèmiques de cara a tenir una presència web adequada.

El Ranking Web of Repositories conté dipòsits digitals que tenen domini o subdomini web propi i que inclouen publicacions amb sistema d’avaluació d’experts (en anglès, peer review). Els repositoris (temàtics i institucionals) es poden consultar per àrees geogràfiques i es classifiquen en funció de 4 indicadors: mida (10%); visibilitat (50%); presència a xarxes socials (10%); i, per últim, indexació a Google Scholar (30%). A  més, s’ha elaborat un rànquing diferenciat per als 2.197 dipòsits institucionals (n’hi ha 2 de catalans i 2 de valencians entre els 100 primers).

D’altra banda, l’apartat Top portals conté 223 portals que s’han exclòs del rànquing principal perquè són difícils de classificar. Entre els 100 primers, 5 són de Catalunya i 1 del País Valencià:
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
Hemeroteca Científica Catalana (HCC) (Institut d’Estudis Catalans)
Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB)
Revistes Digitals (ReDi) (Universitat Autònoma de Barcelona)
PoliPapers (Universitat Politècnica de València)

Per a més informació, podeu consultar l’edició actual del Ranking Web of Repositories.

Estudi bibliomètric: «Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015)»

EC3El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat la 5a versió de l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)». L’objectiu és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques de l’Estat espanyol, a més oferir una eina bibliomètrica per a l’avaluació de revistes.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. Els dos criteris d’inclusió de les revistes són haver publicat més de 100 treballs en el període 2011-2015 i tenir com a mínim una citació.

Les cerques bibliogràfiques s’han dut a terme entre el 18 i el 21 de juliol de 2016. En total, s’han identificat 1.299 revistes, de les quals 645 són de Ciències Socials (49,7%); 337 d’Art i Humanitats (25,9%); 177 de Ciències de la Salut (13,7%); i 140 de Ciències Naturals i Enginyeries (10,7%). Si comparem aquesta edició amb la primera (període 2007-2011), l’estudi actual incorpora 356 revistes més.

Per més informació, podeu consultar l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2015)», així com altres entrades sobre el grup EC3 publicades a aquest blog.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

Quins són els països més innovadors del món?

Global Innovation Index 2015El Global Innovation Index (GII) arriba a la 8a edició amb la publicació de l’informe corresponent a l’any 2015. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Cornell University, l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO). El nucli de l’informe consisteix en un rànquing de 141 economies mundials a partir dels seus recursos i resultats en l’àmbit de la innovació.

El GII 2015 reconeix el paper clau de la innovació com a motor del desenvolupament i creixement econòmic. L’informe té en compte 79 indicadors que van més enllà de les mesures tradicionals de la innovació i que es poden classificar en 2 grans grups:
1) Recursos: institucions, capital humà, infraestructures, desenvolupament dels mercats i de les empreses.
2) Resultats: coneixement, tecnologia i creativitat.

Segons les dades del GII 2015, les 10 economies més innovadores del món són, per aquest ordre, Suïssa, el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, Singapur, Irlanda, Luxemburg i Dinamarca. En conjunt, el grup selecte dels 25 països capdavanters correspon a economies d’alts ingressos i, com en les edicions anteriors, es manté força estable, fet que posa de manifest la dificultat per arribar i superar els països líders. Tot i així, cal destacar els progressos de països com Irlanda (8a) i la República Txeca (24a), així com els esforços considerables de la Xina (29a) i Malàisia (32a). Per la seva banda, l’Estat espanyol ocupa la 27a posició mundial i la 18a en l’àmbit europeu.

Respecte a la qualitat de la innovació, s’avalua a partir dels resultats de les universitats, la visibilitat dels articles científics i la dimensió internacional de les sol·licituds de patents. En aquest camp, les posicions principals estan ocupades pels Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit, seguits pel Japó, Alemanya i Suïssa.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del GII 2015.

Comunicació: «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors»

ScientiaVisibilitat Impacte Investigació, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, ha publicat la presentació de la comunicació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors», a càrrec de Llorenç Arguimbau, coordinador de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La comunicació es va presentar el 18 de juny de 2015 a Barcelona en el marc de les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya, organitzades per la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

La presentació fa un repàs de les diferents etapes de la producció científica:
a) Publicació: inclou alguns criteris per seleccionar revistes i tracta el tema de l’accés obert.
b) Difusió: presenta perfils d’investigadors i explica en què consisteix la ciència 2.0.
c) Indexació: es fa evident que la visibilitat de la producció científica creix a través de la indexació a bases de dades, dipòsits digitals i gestors bibliogràfics.
d) Bibliometria: dóna suport a la presa de decisions però no pot substituir l’opinió qualitativa dels experts. A més, cal tenir en molt compte que el Factor d’Impacte caracteritza les revistes, mentre que les citacions caracteritzen els articles. També es tracten els indicadors bibliomètrics alternatius, així com els rànquings d’institucions i de revistes.
e) Avaluació: permet retre comptes a la societat, repartir recursos i generar reputació científica. Darrerament s’han presentat declaracions i manifests que reflexionen sobre el rol i desenvolupament de l’avaluació científica.

En cada una d’aquestes etapes, és evident que les biblioteques i centres de documentació poden jugar un paper destacat a l’hora de donar suport als investigadors. Finalment, cal esmentar que la presentació conté enllaços a recursos d’informació, exemples pràctics, articles de revista i enregistraments vídeo sobre el tema.

Per a més informació, podeu consultar el document complet de la presentació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors».

Estudi bibliomètric: «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014)»

EC3El Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) ha publicat l’estudi «Índice H de las Revistas Científicas Españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014)». L’objectiu d’aquest treball és comprovar l’abast de Google Scholar Metrics (GSM) respecte a les revistes científiques de l’Estat espanyol. En la distribució de les revistes capdavanteres de cada disciplina científica per comunitats autònomes, Madrid ocupa la posició més destacada amb la presència de 60 revistes, seguida per Catalunya, amb 26.

L’estudi presenta els rànquings de les revistes científiques espanyoles que figuren al GSM, per camps científics i disciplines i ordenades segons l’Índex H. En aquest sentit, els dos criteris d’inclusió de les revistes són comptar amb 100 treballs (en aquest cas publicats en el període 2010-2014) i tenir com a mínim una cita.

Les cerques bibliogràfiques es van dur a terme entre el 8 i el 10 de juliol de 2015. En total, s’han identificat 1.069 revistes, de les quals 560 són de Ciències Socials; 248 d’Art i Humanitats; 142 de Ciències de la Salut;  i 119 de Ciències Naturals i Enginyeries.

Si comparem aquesta edició amb les precedents, es pot constatar que hi ha una gran estabilitat en les dades. A més, en l’estudi d’enguany s’han cobert 126 revistes més respecte al període 2007-2011. També s’observa un creixement de totes les àrees científiques excepte en Ciències de la Salut, on es constata una caiguda important (84 revistes menys). Per contra, l’àrea que més creix és la de Ciències Socials, amb un augment de 153 revistes.

En aquest treball també s’observa que a partir d’una selecció de les 5 revistes capdavanteres a les 29 disciplines científiques, Madrid ocupa la primera posició destacada amb 60 revistes, seguida per Catalunya (26); Andalusia (12); el País Basc (10); i el País Valencià (8). D’altra banda, de les Illes Balears es detecta la presència d’1 sola revista. També es constata que Catalunya compta amb 2 o 3 de les 5 revistes capdavanteres en les disciplines següents: Art; Ciències biològiques; Ciències de la terra; Documentació; Geografia; i Lingüística.

Per més informació, podeu consultar altres entrades  sobre el grup EC3 publicades a aquest blog.

Manifest de Leiden per una correcta avaluació mètrica de la recerca

Leiden ManifestoL’avaluació de la recerca ha de tenir un paper destacat en el progrés de la ciència. Ara bé, l’ús incorrecte i generalitzat d’indicadors en l’avaluació científica és motiu de preocupació entre els experts. Per aquest motiu, s’ha presentat el «Leiden Manifesto for research metrics», redactat per investigadors internacionals en cienciometria, ciències socials i gestió de la recerca. Impulsat des de la conferència Science and Technology Indicators (STI 2014), celebrada a Leiden, el manifest s’ha publicat a la revista Nature a finals d’abril.

Segons els redactors del manifest, les decisions en ciència han de ser preses d’acord amb processos d’alta qualitat informats per dades de la fiabilitat més gran. Així, les dades sobre les activitats científiques estan sent cada vegada més utilitzades per governar la ciència. El problema és que l’avaluació ha passat d’estar basada en valoracions d’experts a dependre de mètriques, amb la proliferació de plataformes web, nous indicadors bibliomètrics i rànquings institucionals. Els impulsors del manifest consideren que hi ha el risc de danyar el sistema científic amb els mateixos instruments dissenyats per a millorar-lo.

Com a solució inicial, el manifest ofereix un decàleg de bones pràctiques en avaluació científica basada en indicadors mètrics:
1) L’avaluació quantitativa ha de donar suport a la valoració qualitativa per experts.
2) L’exercici ha de ser mesurat d’acord amb les missions de la institució, grup o investigador.
3) L’excel·lència en investigació de rellevància local ha de ser protegida.
4) Els processos de recopilació i anàlisi de dades han de ser oberts, transparents i simples.
5) Les dades i anàlisis han d’estar obertes a verificació pels avaluats.
6) Les diferències de publicació i citació entre camps científics s’han de tenir en compte.
7) L’avaluació individual d’investigadors s’ha de basar en la valoració qualitativa del currículum.
8) Cal evitar la concreció improcedent i la falsa precisió.
9) Cal reconèixer els efectes sistèmics de l’avaluació i els indicadors.
10) Els indicadors han de ser examinats i actualitzats periòdicament.

Per a més informació, podeu consultar el «Leiden Manifesto for research metrics», així com la traducció catalana corregida per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Quins són els investigadors més citats segons Google Scholar Citations?

Cybermetrics LabDes de fa anys, el Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), encapçalat pel Dr. Isidro Aguillo,  treballa amb Google Scholar com a font alternativa a les bases de dades tradicionals de citacions (Web of Science i Scopus). Ara, aquest grup de recerca ha presentat la primera edició (en proves) del rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations. Les dades van ser recollides l’octubre de 2014 d’acord amb els perfils públics d’investigadors amb un Índex H superior a 100 disponibles a Google Scholar Citations.

Malgrat la presència d’algunes errades en la font d’informació i del fet que es tracta d’un sistema d’alta voluntària, el Dr. Aguillo observa dos patrons rellevants en els resultats:
Diversos científics socials ocupen posicions privilegiades, fins i tot després de la seva mort. Això permet reclamar l’anàlisi de citacions també com una eina objectiva d’avaluació de les ciències socials.
Els llibres reben moltes citacions. Per tant, cal reivindicar el seu valor com a eina de comunicació científica.

Per tant, el Dr. Aguillo considera que el suposat biaix bibliomètric de les ciències socials és el resultat d’una cobertura incompleta i esbiaixada de les fonts usades fins ara. Potser caldria augmentar la visibilitat de la producció en ciències socials i humanitats, sobretot ara amb la publicació digital en obert (dipòsits digitals en accés obert) i en xarxes socials, per fer créixer les citacions i per reduir la dilació temporal en el reconeixement científic.

Per a més informació, podeu consultar el rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations.

Informe: «Global Innovation Index» 2014

GII 2014El «Global Innovation Index (GII)» arriba a la 7a edició amb la publicació de l’informe corresponent a l’any 2014. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Cornell University, l’escola de negocis INSEAD i l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en anglès, World Intellectual Property Organization, WIPO). El nucli de l’informe consisteix en un rànquing de 143 economies mundials a partir de les seves capacitats i resultats en l’àmbit de la innovació.

El GII 2014 reconeix el paper clau de la innovació com a motor del creixement i de la prosperitat econòmica, així com la necessitat d’una àmplia visió horitzontal aplicable a les economies desenvolupades i emergents. Per tant s’inclouen 81 indicadors que van més enllà de les mesures tradicionals de la innovació i que es poden classificar en 2 grans grups:
Recursos: institucions, capital humà, infraestructures, mercats i negocis.
Resultats: coneixement, tecnologia i creativitat.

Segons les dades del GII 2014, les 10 economies més innovadores del món són, per aquest ordre, Suïssa, el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, Singapur, Dinamarca, Luxemburg i Hong Kong (Xina). Per la seva banda, l’Estat espanyol ocupa la 27a posició, fora de les 25 primeres posicions. Respecte als països emergents, la Xina millora ràpidament i ja ocupa la 29a posició. La figura 1 (feu un clic per ampliar-la) mostra una distància clara entre els 25 països capdavanters (tots amb rendes elevades) i la resta.

Figura 1. 
GII 2014

A banda de l’informe, mitjançant Internet es poden consultar les dades desagregades per països, establir comparacions i generar representacions gràfiques.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del GII 2014.

Butlletí mensual
Twitter