R+D

Convocatòries CDTI: Programa INNOGLOBAL i Proyectos UNILATERALES (2017)

cdti1El Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) ha obert dues convocatòries per impulsar la cooperació internacional en projectes d’R+D i de tecnologia d’empreses espanyoles. La durada dels projectes serà d’1 a 3 anys i les entitats beneficiàries han de ser empreses constituïdes i amb seu a l’Estat espanyol.

1) Ayudas destinadas a fomentar la cooperación internacional empresarial en materia de investigación y desarrollo (Programa INNOGLOBAL)

La segona convocatòria (2017) del Programa INNOGLOBAL finançarà projectes d’R+D en cooperació tecnològica internacional, desenvolupats per empreses espanyoles dins dels programes multilaterals EUREKA i IBEROEKA, així com altres programes bilaterals i unilaterals del CDTI. Aquesta convocatòria també inclou els projectes de cooperació tecnològica en organismes internacionals i grans instal·lacions científiques amb participació espanyola.

L’objectiu de la convocatòria és impulsar tecnologies innovadores, amb projecció econòmica i comercial a escala internacional, i que suposin un progrés tecnològic industrial rellevant. Els projectes d’R+D han d’acreditar el seu caràcter internacional i s’han de desenvolupar en modalitat de projectes individuals d’investigació industrial i desenvolupament experimental.

Continua llegint

La Generalitat de Catalunya destina 760,22 milions d’euros al finançament d’activitats d’R+D+I l’any 2015

Generalitat de CatalunyaAl portal web MERIDIÀ s’ha actualitzat l’informe estadístic Finançament d’activitats d’R+D+I, per departaments de la Generalitat de Catalunya. Les dades abracen el període 1997-2015 i provenen de les memòries de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRI) i, a partir de l’any 2003, dels informes publicats a la pàgina web del Pla de Recerca i Innovació (PRI 2010-2013) de Catalunya. Les darreres dades publicades indiquen una recuperació respecte a les baixades del període 2008-2012. Així, per al conjunt de la Generalitat de Catalunya la variació del 2015 respecte al 2014 és d’un 6,8 %.

El finançament d’activitats d’R+D+I, dut a terme l’any 2015 per la Generalitat de Catalunya (departaments i resta dels òrgans superiors), ha estat de 760,22 milions d’euros, ja sigui en finançament atorgat a altres institucions o a partir d’activitats pròpies. Això implica que la Generalitat de Catalunya ha dedicat un 3,5 % del pressupost total a accions d’R+D+I. Pel que fa a la distribució en R+D+I, 710,83 milions d’euros corresponen a R+D i 49,40 milions d’euros a innovació.

Més enllà dels canvis de noms i competències dels diferents departaments, el finançament de la Generalitat de Catalunya es concentra en els àmbits de recerca i desenvolupament,  innovació, salut i agricultura. Així, l’any 2015, un 97,88 % dels recursos totals dedicats a R+D+I provenen de 4 departaments: Economia i Coneixement (60,79 %); Salut (30,62 %); Empresa i Ocupació (4,06 %); i, per últim, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (2,41 %).

Pel que fa a l’estructura del finançament segons els departaments, els percentatges són els següents: un 38,64 % prové dels Fons Generals de les Universitats executats en R+D; un 30,83 %, dels ajuts a l’R+D; un 26,37 %, del sistema assistencial de salut (despesa indirecta); un 2,78 %, dels ajuts a la innovació; un 1,08 %, dels ajuts a la innovació als departaments, i, finalment, un 0,30 % dels ajuts, a la recerca pròpia dels departaments.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del Pla de Recerca i Innovació (PRI 2010-2013) de Catalunya.

Informe: «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona»

R+D i Innovació a BarcelonaEl Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) ha publicat l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona», redactat per Xavier Testar, Martí Parellada i Claudia Nieva. L’objectiu de l’estudi és presentar una panoràmica detallada de l’estat actual del sistema d’R+D i innovació de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que representa entre el 80% i el 90%, segons el paràmetre que es consideri, del conjunt de Catalunya.

El capítol 1 de l’informe presenta l’evolució 2000-2013 de la inversió i de l’ocupació en R+D a Catalunya i també en comparació amb el conjunt de l’Estat espanyol, la Unió Europea (UE) i l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). El capítol 2 revisa quins són els principals agents del sistema de Barcelona. Al capítol 3 es presenten un conjunt de paràmetres relacionats amb la transferència tecnològica (patents, empreses spin-off, capital risc, etc.), amb una especial atenció a la naturalesa de l’ocupació, el nivell formatiu dels recursos humans i el pes relatiu en l’ocupació de les activitats econòmiques intensives en coneixement. Al capítol 4, l’estudi es complementa amb les aportacions de diversos agents del sistema. Finalment, l’informe es tanca amb un capítol de valoracions i propostes, elaborat i aprovat per la Comissió Executiva del CESB.

El bon posicionament de Barcelona, mesurada en nombre de publicacions o en ajuts de l’European Research Council (ERC), indica que la ciència que es fa a la ciutat i la seva àrea metropolitana, i per extensió al conjunt de Catalunya, permet visibilitat internacional i capacitat d’atracció de talent, especialment científic, així com de captació de recursos associats a l’R+D. A la vegada, l’important pes de l’ocupació vinculada a àmbits creatius, en sentit ampli que inclou la recerca, indica un elevat potencial perquè Barcelona sigui un important actor en l’economia del coneixement. Ara bé, la traducció en desenvolupament econòmic dels resultats de la recerca requereix que el territori disposi d’un ecosistema de la innovació que faciliti la transformació del nou coneixement en nous (o millorats) productes o serveis.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «Estat actual i impacte de l’R+D i la innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona».

«Frascati Manual»: Com mesurar les activitats d’R+D

Frascati Manual 2015El «Frascati Manual» és una obra de referència internacional que té com a objectiu mesurar els recursos econòmics i humans dedicats a activitats d’R+D. Des de l’any 1962, l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) es responsabilitza d’elaborar i actualitzar aquest manual metodològic. Es tracta d’una eina essencial per estadístics, gestors i responsables de polítiques de recerca i innovació, que conté definicions dels conceptes bàsics, classificacions i directrius per a la recollida de dades.

L’OECD recull, processa i publica periòdicament dades estadístiques sobre activitats de ciència, tecnologia i innovació realitzades pels països membres de l’organització. En aquest sentit, el «Frascati Manual» és el resultat del treball col·lectiu d’experts, que amb els anys s’ha convertit en una metodologia internacional per recollir i utilitzar estadístiques sobre R+D.

Des de la seva primera publicació, el «Frascati Manual» ha estat revisat en sis ocasions. Les novetats més destacades de l’edició del 2015 són alguns aspectes pràctics sobre la recollida de dades en els diferents sectors (empreses, administracions públiques, universitats i institucions privades sense afany de lucre), així com una nova orientació general en la captura i anàlisi del suport públic a l’R+D (pressupostos, incentius fiscals, etc.).

Per a més informació, podeu consultar el «Frascati Manual» al lloc web de l’OECD.

Convocatòria: Subvencions a nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental (2016)

ACCIÓACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, ha obert la convocatòria de l’any 2016 de les Subvencions a nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental. En el marc de l’Estratègia RIS3CAT, les actuacions finançades han de presentar una R+D diferencial, d’alt impacte al territori i a les empreses catalanes. A més, han de tenir un fort impacte d’internacionalització dels resultats i de la tecnologia, així com d’oportunitats d’èxit a convocatòries d’R+D o licitacions internacionals.

La convocatòria compta amb un pressupost total de 5,26 milions d’euros, cofinançats pel programa europeu Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. Es tracta de donar suport a projectes de col·laboració empresarial d’abast local i internacional que poden obtenir un ajut màxim de 300.000 euros per 2 anys de durada. Es calcula que les empreses mobilitzaran una inversió de 15 milions d’euros, a través de la creació de nous productes o de processos de millora de tecnologies.

Aquesta convocatòria restarà oberta fins a l’11 d’octubre de 2016 i presenta dues modalitats en funció del tipus de projecte:
a) Nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental locals: Suport a projectes duts a terme per empreses (de forma individual o col·laborativa) amb establiment operatiu a Catalunya.
b) Nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental internacionals: Suport a projectes d’agrupacions d’empreses amb component internacional. Així, per primer cop, ACCIÓ fomenta la posada en marxa de projectes entre empreses catalanes i del Benelux, Hong Kong, França, Canadà, Israel, Massachusetts, Regne Unit i Corea del Sud. Aquesta modalitat també engloba la convocatòria ERA-Net MANUNET II (oberta fins al dia 12 de setembre de 2016) i els programes bilaterals Xile-Catalunya i Alemanya-Catalunya (oberts fins al dia 29 de setembre de 2016).

Des de l’any 2007, aquesta convocatòria ha implicat la participació de 629 empreses catalanes per impulsar 269 projectes d’R+DACCIÓ hi ha destinat 74,6 milions d’euros, que han mobilitzat una inversió empresarial de 204 milions.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web d’ACCIÓ.

Un 3,46% del pressupost de la Generalitat de Catalunya es destina a finançar activitats d’R+D+I

Generalitat de CatalunyaAl portal web MERIDIÀ es pot consultar l’informe estadístic Finançament d’activitats d’R+D+I, per departaments de la Generalitat de Catalunya. Les dades abracen el període 1997-2014 i provenen de les memòries de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRI) i, a partir de l’any 2003, dels informes publicats a la pàgina web del Pla de Recerca i Innovació (PRI 2010-2013) de Catalunya. Les darreres dades publicades indiquen una recuperació respecte a les baixades del període 2008-2012.

Per al conjunt de la Generalitat de Catalunya la variació del 2014 respecte al 2013 és d’un 3,42%. Així, el finançament d’activitats d’R+D+I dut a terme l’any 2014 per la Generalitat de Catalunya (departaments i resta dels òrgans superiors) ha estat de 711,79 milions d’euros, ja sigui en finançament atorgat a altres institucions o a partir d’activitats pròpies. Això implica que la Generalitat de Catalunya ha dedicat un 3,46% del pressupost total a accions d’R+D+I. Aquesta xifra suposa una recuperació respecte a les baixades del període 2008-2012, però encara es troba per sota (en termes absoluts i relatius) dels nivells anteriors a la crisi econòmica (Gràfic 1, feu un clic per ampliar-lo). En aquest sentit, la taxa de variació interanual demostra la caiguda provocada per les retallades pressupostàries.

Gràfic 1. Finançament R+D+I GENCAT Continua llegint

Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca

imagesLa Xarxa Temàtica Maredata, xarxa estatal coordinada per Ernest Abadal sobre dades d’investigació en obert, organitza un Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca. El Seminari tindrà lloc el dimarts 19 de gener de 2016 de 9.30 a 13.30, a l’aula Valverde de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB).

Les dades de recerca desperten un gran interès pel seu aprofitament i reutilització potencials, no només per part del sector de la R+D, sinó també per part de la indústria o les empreses de serveis que poden utilitzar-los per la innovació dels seus productes o per a la creació de nous llocs de treball. En aquest seminari es tractaran aspectes sobre les polítiques de les dades de recerca i els investigadors, així com les infraestructures i temes legals, entre d’altres.

Per més informació sobre les inscripcions i el programa podeu consultar el lloc web del Seminari.

Informe OECD: «Making Open Science a reality»

OSpubL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’informe «Making Open Science a reality». Aquest estudi avalua el progrés dels països de l’OECD en la publicació oberta dels resultats de la recerca. L’informe també tracta l’impacte de les polítiques científiques en la promoció de la ciència i les dades obertes i proporciona una descripció dels principals actors involucrats i les seves funcions.

L’informe se centra en tres aspectes concrets: accés obert; dades de la investigació oberta; i finalment, col·laboració oberta a través de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). També s’analitzen altres aspectes com la revisió per parells; els quaderns d’investigació oberts; el programari de codi obert; la ciència ciutadana; o el micromecenatge.

Respecte a les conclusions més importants de l’informe, cal destacar que la ciència oberta és un mitjà que inclou molts aspectes i etapes dels processos d’investigació, no solament l’accés obert a les publicacions o dades. A més, les polítiques de ciència oberta s’han d’adaptar a les realitats locals i es necessiten marcs legals i mecanismes adequats per promoure pràctiques d’intercanvi i de reutilització de dades a escala nacional i internacional. Finalment, la col·laboració internacional en l’àrea de la ciència oberta és necessària per fer front als desafiaments mundials.

En aquest context, cal mencionar la segona edició del congrés «Workshop of Open and Research Data: los datos que revolucionan el mundo», organitzat pel Màster en Gestió de la Informació (MUGI) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i que tindrà lloc els dies 20 i 22 d’octubre a València. L’objectiu és tractar, analitzar, debatre i compartir experiències sobre la promoció i transferència del coneixement, la ciència oberta i la revolució de les dades. Les jornades són gratuïtes i compten amb el suport de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica (ETSINF) i el Ministerio de Economia y Competitividad (MINECO), en el marc del projecte de dades obertes de recerca DATASEA. Podeu consultar el programa i realitzar la inscripció al lloc web del MUGI.

Per a més informació detallada, podeu consultar l’informe «Making Open Science a reality».

Convocatòria: Ajuts a nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental locals i internacionals (2015)

ACCIÓACCIÓ, l’agència de suport a l’empresa de la Generalitat de Catalunya, ha obert la convocatòria de l’any 2015 dels Ajuts a nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental locals i internacionals. La finalitat és incentivar la realització d’activitats d’R+D industrial i els beneficiaris poden ser  empreses o agrupació d’empreses amb establiment operatiu a Catalunya.

Emmarcats en l’Estratègia RIS3CAT, les actuacions finançades han de presentar una R+D diferencial, d’alt impacte al territori i a les empreses catalanes. A més, hauran de tenir un fort impacte d’internacionalització dels resultats i de la tecnologia, així com d’escalabilitat a convocatòries d’R+D o licitacions internacionals. Es valorarà la generació de nova ocupació i d’inversions industrials o la participació de diversos membres del sistema R+D+I català. Continua llegint

Informe OECD: «Which factors influence the international mobility of research scientists?»

oecdL’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) ha publicat l’informe «Which factors influence the international mobility of research scientists?». Aquest estudi investiga els factors econòmics, culturals i científics, i els vincles entre els països d’origen i de destinació, que influeixen en la mobilitat dels investigadors, utilitzant una nova mesura de mobilitat científica internacional. En aquest context, un indicador desenvolupat per a l’edició 2013 de l’OECD Science, Technology and Industry Scoreboard registra els canvis en l’afiliació d’autors científics que publiquen en revistes científiques durant el període 1996-2011.

La investigació demostra que les mesures de les distàncies geogràfiques, socioeconòmiques i científiques es correlacionen negativament amb la mobilitat científica entre dos països. Tanmateix, la col·laboració científica sembla ser un factor principal associat amb la mobilitat dels científics. Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter