Recerca

Lliurament dels Premis Sant Jordi 2015 a l’IEC

PremisEl pròxim dimecres 22 d’abril a les 18.30 hores es lliuraran els Premis Sant Jordi 2015 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) corresponents al «LXXXIV Cartell de premis i de borses d’estudi». L’acte de lliurament l’obrirà Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Josep A. Planell, president de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) i rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), copresidirà l’acte.

L’Atles geològic de Catalunya ha estat guardonat amb el Premi Prat de la Riba 2015 de l’IEC. Es tracta d’una obra coordinada per Mariona Losantos, Xavier Berástegui i Isabel Ticó, fruit de la col·laboració de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), actualment Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Per al jurat, l’obra és «la culminació d’un formidable esforç de síntesi de la geologia de Catalunya» i «una de les primeres bases geològiques digitals homogènies i contínues d’Europa a escala 1:50.000».

En total, en aquesta edició s’han lliurat 95.700 euros en premis i 54.640 euros en borses d’estudi. D’entre el cartell de premis destaquen: el Premi de Medi Ambient de l’IEC, atorgat a la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), que ha tingut «un paper important en la promoció i creació d’espais protegits», i el Premi Internacional Catalònia, per al novaiorquès Anthony Bonner, vicerector de la Maioricensis Schola Lullistica i «traductor i especialista en Ramon Llull d’una llarga i solvent trajectòria».

Per informar-vos en detall de les obres guardonades podeu consultar el «LXXXIV Cartell de premis i de borses d’estudi» al lloc web de l’IEC.

Compartir

Els darrers 25 anys de recerca científica i tecnològica a Catalunya, analitzats per l’IEC

25 anys de recerca a CatalunyaLa recerca científica potencia el desenvolupament social i econòmic, i és per això que ha d’ocupar una posició estratègica. Ara bé, accedir de manera ràpida i eficient a tota la informació sobre els recursos i els resultats d’un sistema o territori en qualsevol camp científic és una missió pràcticament impossible per la quantitat, l’heterogeneïtat i l’especialització de la informació. Amb l’objectiu d’omplir aquest buit, als anys 80, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va posar en marxa un projecte que consistia a recopilar les dades sobre la recerca a Catalunya, que després eren analitzades i redactades per part d’investigadors de prestigi dels diversos àmbits del coneixement. Des d’aleshores, s’han publicat 4 edicions dels informes, que abracen un període de 25 anys, i que a partir d’ara poden consultar-se conjuntament al web «25 anys de recerca a Catalunya».

La recerca científica i tecnològica a Catalunya, 1990, i les 3 edicions dels Reports de la recerca a Catalunya, corresponents als períodes 1990-1995, 1996-2002 i 2003-2009, són els 4 reculls d’informes que s’hi apleguen. Es tracta d’informes sectorials que proporcionen informació integral sobre l’estat de la recerca a Catalunya en l’àrea corresponent, i aporten reflexions sobre els objectius generals de la recerca, l’evolució, les tendències i el context històric. Inclouen, també, dades de finançament, personal i resultats científics i tecnològics del sistema de recerca català.

Continua llegint

Revista «Mètode»: Nou número

METODE84«Mètode» és una revista trimestral de divulgació de la ciència en català creada l’any 1992 i publicada per la Universitat de València (UV). L’objectiu és fer arribar la ciència a la societat, fomentant el debat i la reflexió crítica sobre qüestions d’actualitat científica. La revista ha publicat el número 84 (gener 2015) sota el títol «Què és la ciència? Una aproximació multidisciplinar al pensament científic».

El darrer número de «Mètode» gira al voltant de diverses qüestions sobre ciència i compta amb la participació d’autors rellevants del món de la física, la història i la filosofia. En aquest marc, es fa una aproximació a les discussions que han acompanyat el concepte del mètode científic; s’aborda la perspectiva de la història de la ciència; es tracta el mètode de les ciències socials i les dificultats de mesurar el comportament humà; i, finalment, s’exposen les formes del coneixement interdisciplinari. Aquest número també conté entrevistes a científics i una sèrie d’articles sobre l’Any Internacional de la Llum.

D’altra banda, amb motiu de la presentació del nou número de la revista el pròxim dimarts 14 d’abril a les 19:00 hores es durà a terme la taula rodona «Què és la ciència?». Aquest debat a 4 bandes amb professors i investigadors de disciplines diferents intentarà respondre i reflexionar sobre qüestions del coneixement científic. L’esdeveniment tindrà lloc a l’Espai Ciència d’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

Per més informació podeu consultar el lloc web de «Mètode», així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC, que recopila números anteriors de la publicació.

El projecte CVMA publica 2 nous volums sobre els vitralls medievals catalans

vitralls2vitrallsEl Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) és un programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dut a terme sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI). L’objectiu d’aquest programa és l’estudi científic i documentat de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.

El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art (CIHA), i fou acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del corpus referents a Catalunya. Fins ara, ha compilat més de 3.000 imatges, i ha publicat 5 volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X).

En aquest context, cal destacar que s’han publicat dues obres més sobre els vitralls medievals catalans: «Vitralls de la Catedral de la Seu d’Urgell i de la Col·legiata de Santa Maria de Cervera» i «Estudis entorn del vitrall a Catalunya». Ambdues publicacions han estat a cura de Xavier Barral i Anscari M. Mundó (1923-2012), membres de la Secció Històrico- Arqueològica de l’IEC.

La història del vitrall i l’aportació de les recerques realitzades en les darreres dècades s’analitzaran el 20 de juliol en una jornada d’estudi que tindrà lloc a la seu de l’IEC. També es durà a terme la presentació acadèmica dels darrers volums del CVMA.

Després d’elaborar el corpus medieval, l’IEC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han realitzat un registre i inventari dels vitralls barrocs i modernistes catalans, amb l’objectiu de realitzar un mapa exhaustiu del patrimoni vitrallístic del país i establir criteris per a polítiques de conservació i restauració. Actualment, ja s’han inventariat més de 2.000 vitralls d’aquestes èpoques a la província de Barcelona.

Per informació més detallada d’aquest programa de recerca podeu consultar el lloc web del CVMA. Així mateix, podeu accedir a la notícia publicada al Butlletí de l’IEC (número 196).

Convocatòria: Beques Balsells – Generalitat de Catalunya per realitzar estudis de postgrau i estades de recerca postdoctorals en l’àmbit de l’enginyeria a la University of California (BBI 2015)

Balsells-UCILa Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per al curs acadèmic 2015-2016 de les Beques Balsells – Generalitat de Catalunya per realitzar estudis de postgrau i estades de recerca postdoctorals en l’àmbit de l’enginyeria a la University of California (BBI 2015). L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 328.875 dòlars EUA i les beques tenen una durada de 12 mesos ininterromputs.

Aquesta convocatòria té 3 modalitats:
Modalitat A: 6 beques d’estudis de postgrau a la Henry Samueli School of Engineering (HSSoE) o a la Donald Bren School of Information and Computer Sciences (DBSICS) (BBI-PG).
Modalitat B: 2 beques d’estudis de postgrau-renovació a la HSSoE o la DBSICS (BBI-R).
Modalitat C: 2 beques d’estades de recerca postdoctorals a la HSSoE (BBI-PDE).

El termini de presentació de sol·licituds és el 18 d’abril de 2015 i s’han de presentar al registre de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR).

Per més informació, podeu consultar l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) de la Generalitat de Catalunya.

XII Jornada SCATERM: «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?»

scLa Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), organitza juntament amb la Fundació Torrens-Ibern, la XII Jornada de la SCATERM sota el títol «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?». L’acte tindrà lloc el dijous 16 d’abril a les 9.00 hores a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC. La inscripció a aquest acte és gratuïta.

La Jornada tractarà la utilització i presència del català en la recerca, sobretot en la creació de coneixement altament especialitzat que duen a terme centres de recerca i universitats. Així mateix, es debatrà sobre les publicacions especialitzades que transmeten aquest coneixement i com s’ho fan els investigadors que volen publicar en català.

Per més informació podeu consultar el programa de la Jornada al lloc web de la SCATERM.

EUDAT, un model europeu d’infraestructura col·laborativa de dades científiques

EUDAT (European Data Infrastructure)EUDAT és una iniciativa finançada pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (UE) que desenvolupa un model d’infraestructura col·laborativa de dades de recerca europees. En aquest marc, EUDAT permet als investigadors i als professionals europeus de qualsevol disciplina preservar, cercar, accedir i processar dades científiques en un entorn de confiança.

EUDAT ofereix una gamma de serveis i recursos d’emmagatzematge que possibilita que els científics puguin dipositar els seus recursos:
1. B2DROP: sincronitzar i intercanviar dades amb un o diversos usuaris de forma senzilla.
2. B2SHARE:
e
mmagatzemar i compartir dades de recerca a petita escala des de contextos diversos.
3. B2SAFE: aplicar polítiques de gestió de dades a través de múltiples dominis administratius.
4. B2STAGE:
transferir conjunts de dades de recerca entre els recursos d’emmagatzematge EUDAT i estacions de treball d’alt rendiment.
5. BFINDcatàleg de metadades d’ús senzill de les col·leccions de dades d’investigació dipositades en la infraestructura.

Les 8 comunitats de recerca provinents de diverses àrees científiques que conformen l’EUDAT són:
a) CLARIN (Humanitats i Ciències Socials)
b) diXa (Seguretat química)
c) DRIHM (Hidrometeorologia)
d) ENES (Modelització climàtica)
e) EPOS (Ciències de la terra)
f) INCF (Neuroinformàtica)
g) LifeWatch (Biodiversitat)
h) VPH (Fisiologia humana)

Per a informació més detallada podeu consultar el lloc web de l’EUDAT.

RecerCaixa selecciona 26 nous projectes d’investigació

RecerCaixaLa convocatòria d’ajuts RecerCaixa és un programa anual impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que té l’objectiu de potenciar la recerca científica d’excel·lència i apropar-la a la societat. D’un total de 221 sol·licituds presentades a la convocatòria 2014, s’han seleccionat 26 projectes d’alt interès científic i social, amb un import total de 2 milions d’euros. Els projectes s’emmarquen dins de les àrees d’humanitats, educació, inclusió social, polítiques públiques, ocupació i salut pública, àrees amb un clar component social i impacte en el benestar de les persones i la societat. En les 5 convocatòries (2010-2014), el programa RecerCaixa ha impulsat 120 projectes de recerca d’excel·lència a Catalunya, amb un ajut total de 9 milions d’euros.

Els projectes, que es desenvoluparan al llarg dels dos pròxims anys, pretenen donar resposta a problemes i reptes de la societat actual des d’un punt de vista científic. Dels 26 projectes seleccionats, 20 corresponen a ciències socials i humanitats i 6 a ciències de la salut. Les entitats de recerca beneficiàries són les següents (hi ha 8 projectes coordinats per 2 entitats):
Universitat de Barcelona (UB): 9 projectes
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 7 projectes
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 4 projectes
Universitat Rovira i Virgili (URV): 3 projectes
Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB): 1 projecte
Centre d’Estudis Demogràfics (CED): 1 projecte
Centro de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO): 1 projecte
Centre de Visió per Computador (CVC): 1 projecte
Equip d’Atenció Primària (EAP Sardenya): 1 projecte
– Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM): 1 projecte
Institut de Recerca Biomèdica (IRB de Barcelona): 1 projecte
– Universitat de Lleida (UdL): 1 projecte
Universitat Oberta de Catalunya (UOC): 1 projecte
Universitat Ramon Llull (URL): 1 projecte
Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC): 1 projecte

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de RecerCaixa, així com altres entrades sobre aquest tema publicades al Blog.

Revista «Llengua & Literatura»: Nou número

cover_issue_9099_ca_ES«Llengua & Literatura (L&L)», la revista de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adscrita a la Secció Filològica, ha publicat recentment en format d’accés obert el número 25 (2015).

La revista es va iniciar l’any 1986 i té periodicitat anual. Actualment es publica en format paper i electrònic. L&L aplega estudis; edicions; materials; ressenyes de publicacions relatives a qualsevol especialitat de la llengua i la literatura catalanes; i finalment, cròniques sobre activitats (col·loquis, commemoracions, etc.) que s’hi vinculen. Aquest número conté 4 articles i una col·lecció de ressenyes de les publicacions filològiques més recents, de cròniques dels últims actes del ram i els obituaris de Max Cahner, Josep M. Castellet, Amadeu Soberanas, Jaume Vallcorba i Francesc Vallverdú.

Els articles del número 25 són:  «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria», de Pere Montalat; «Notes textuals sobre La nit, de Vicent Andrés Estellés», de Ferran Carbó; «Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc», d’Anna Pineda; i finalment, un d’història de la llengua: «Va sortir el català amb la diàspora dels jueus de Catalunya el 1492?», de Pilar Romeu-Ferré, directora de l’editorial Tirocino, especialitzada en cultura sefardita. La tesi d’aquest darrer sosté, contra el que alguns estudiosos han inferit a partir de suposats testimonis, que el català, tot i que, com altres llengües romàniques, va influir en la formació del judeocastellà, no va perviure més enllà del segle XVI en les comunitats jueves exiliades arran de les expulsions de terres catalanòfones de final del segle XV.

La publicació es troba indexada a les següents bases de dades, dipòsits digitals i sistemes d’avaluació de revistes: Dialnet; RACO; Traces; Linguistic Bibliography; CARHUS Plus+ 2014 CIRCDOAJ; i, finalment, LATINDEX.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCLL, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

«Revista Catalana de Sociologia»: Nou número

cover_issue_5224_ca_ESLa «Revista Catalana de Sociologia (RCS)» és la publicació promoguda i editada per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La seva missió és: difondre la recerca en sociologia i en altres ciències socials; facilitar el debat acadèmic;  i finalment, proporcionar un fòrum per als investigadors a través de la publicació de treballs de caràcter empíric, teòric o epistemològic. Ara, la revista ha publicat en format d’accés obert el número 29 (2014).

La revista es va iniciar l’any 1995 i es publica dues vegades l’any. Des de l’any 2010 l’edició és exclusivament digital. Actualment, publica articles, crítiques de llibres o ressenyes seguint criteris de qualitat i aplicant els procediments d’avaluació requerits a les revistes científiques.

La RCS es troba indexada a les bases de dades següents: DIALNET; RESH; CINDOC; IN-RECS; e-revistas; i, per últim, RACO.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ACS, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Butlletí mensual
Twitter
Arxius