Repositoris

Ranking Web of Repositories (2017)

Ranking web repositoriesEl Cybermetrics Lab del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha presentat la 20a edició del Ranking Web of Repositories, corresponent al mes de gener del 2017. L’objectiu del rànquing és donar suport a iniciatives d’accés obert per al lliure accés a les publicacions científiques i acadèmiques en format electrònic.

El Cybermetrics Lab està dedicat a l’anàlisi quantitativa d’Internet i de continguts web, sobretot d’aquells relacionats amb el procés de generació i comunicació del coneixement científic. Així, l’ús d’indicadors cibermètrics complementa els resultats obtinguts mitjançant mètodes bibliomètrics.

A més del Ranking Web of Repositories, el Cybermetrics Lab també gestiona productes relacionats (com, per exemple, els rànquings dedicats a universitats, centres de recerca i hospitals) i ofereix un decàleg de bones pràctiques per a institucions científiques i acadèmiques de cara a tenir una presència web adequada.

El Ranking Web of Repositories conté dipòsits digitals que tenen domini o subdomini web propi i que inclouen publicacions amb sistema d’avaluació d’experts (en anglès, peer review). Els repositoris (temàtics i institucionals) es poden consultar per àrees geogràfiques i es classifiquen en funció de 4 indicadors: mida (10%); visibilitat (50%); presència a xarxes socials (10%); i, per últim, indexació a Google Scholar (30%). A  més, s’ha elaborat un rànquing diferenciat per als 2.197 dipòsits institucionals (n’hi ha 2 de catalans i 2 de valencians entre els 100 primers).

D’altra banda, l’apartat Top portals conté 223 portals que s’han exclòs del rànquing principal perquè són difícils de classificar. Entre els 100 primers, 5 són de Catalunya i 1 del País Valencià:
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
Hemeroteca Científica Catalana (HCC) (Institut d’Estudis Catalans)
Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB)
Revistes Digitals (ReDi) (Universitat Autònoma de Barcelona)
PoliPapers (Universitat Politècnica de València)

Per a més informació, podeu consultar l’edició actual del Ranking Web of Repositories.

Un informe de la FECYT mesura el grau de compliment de l’accés obert

informe-ley-cienciaLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia». Així, l’article 37 de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación marca l’obligació legal per a la comunitat científica de dipositar en accés obert una còpia dels articles que es publicaran en el marc dels projectes d’R+D+i estatals.

L’objectiu de l’informe és fer una primera anàlisi del grau de compliment de l’article legal. Per fer això, s’ha utilitzat la plataforma RECOLECTA, que integra les metadades de les publicacions dipositades als repositoris institucionals d’universitats i centres de recerca. La recollida de dades inclou els treballs en accés obert de projectes del Plan nacional I+D+I entre els anys 2011 i 2014. Així mateix, s’ha utilitzat la base de dades  Web of Science (WoS) per obtenir el nombre d’articles resultants de convocatòries de projectes d’R+D+I nacionals finançats amb fons públics.

Per ampliar la informació, podeu consultar l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia» al lloc web de la FECYT.

El CSUC publica dos documents sobre la gestió de dades de recerca

CSUCEl Grup de Treball de Suport a la Recerca del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) ha publicat al Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) dos documents sobre la gestió de dades de recerca, en concret sobre els plans de gestió i la selecció d’un repositori.

El document «Plans de Gestió de Dades» pretén donar suport als investigadors a l’hora de crear plans per gestionar les dades dels projectes finançats pel programa europeu Horizon 2020. Cada apartat del document (dades del projecte, referència i descripció del conjunt de dades, estàndards i metadades, dades compartides, arxiu i preservació) presenta indicacions concretes i exemples pràctics.

D’altra banda, el document «Recomanacions per seleccionar un repositori per al dipòsit de dades de recerca» s’adreça als investigadors que necessiten seleccionar un dipòsit, atès que a partir de l’any 2017 l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot) del programa Horizon 2020 requerirà a tots els projectes finançats la publicació de les dades de recerca en obert.

La decisió d’escollir un repositori pot arribar a ser tot un repte perquè només algunes disciplines acadèmiques han establert i consolidat determinats dipòsits de dades de recerca. També cal recordar l’existència de repositoris multidisciplinaris com, per exemple, Zenodo. La selecció del dipòsit comporta una planificació a l’hora de generar les dades, ja que cal complir amb els seus requisits (estàndards de metadades, documentació, drets d’autor, preservació…).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CSUC, així com els documents publicats a RECERCAT.

Open Science Framework (OSF), una iniciativa per impulsar la ciència oberta

SOCL’Open Science Framework (OSF) és una iniciativa acadèmica desenvolupada pel Center for Open Science (COS), el qual té l’objectiu d’augmentar la llibertat, la integritat i la reproductibilitat de la investigació científica.

L’OSF ofereix diversos serveis a l’investigador com ara mantenir els fitxers, dades i protocols en una ubicació centralitzada. A més, permet gestionar els projectes, veure’n els canvis, compartir de forma ràpida informació clau i permetre que altres professionals els citin.  També facilita l’intercanvi de materials i dades dins d’un laboratori o entre equips de recerca, a més d’acreditar les contribucions individuals per a tots els aspectes del procés d’investigació.

En aquest context, un dels projectes més destacats que es desenvolupa és el SocArXiv, un dipòsit digital d’accés obert especialitzat en ciències socials i humanitats. El model clàssic d’aquest tipus d’iniciatives és arXiv (Cornell University), un servei especialitzat en edicions preliminars d’articles (preprints) en física, matemàtiques, informàtica, biologia quantitativa, finances i estadística. Val a dir que l’objectiu a llarg termini del dipòsit SocArXiv és esdevenir un sistema editorial que substitueixi les revistes tradicionals.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’OSF.

Repositori d’Instantànies de Recerca

rep2El Repositori d’Instantànies de Recerca és un instrument per mesurar i avaluar la recerca biomèdica realitzada a Catalunya. El dipòsit difon, valida, emmagatzema i mostra exemples de resultats de recerca que hagin tingut un impacte social. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), des del grup Impacte Social de la Recerca (ISOR), coordina la identificació de les instantànies en col·laboració amb els centres biomèdics catalans.

L’impacte social de la recerca es refereix a tots els beneficis reals experimentats dels resultats de la recerca, incloses persones, organitzacions, comunitats, regions o altres entitats. Aquests beneficis poden estar relacionats amb la influència de la recerca en les decisions que afecten els sistemes de salut; la pràctica clínica; la gestió sanitària i/o pública; la millora de la salut i el benestar social; o la promoció dels beneficis econòmics en la societat.

El Repositori d’Instantànies de Recerca recull informació sobre: de què va la recerca; els resultats aconseguits pels investigadors; com es beneficien els ciutadans; com s’ha comprovat l’impacte social; informació sobre els investigadors que han realitzat la recerca; entre d’altres. El format de les instantànies és en forma de díptic i el llenguatge utilitzat és planer. Actualment disposa de tres exemples d’instantànies de recerca.

Per més informació podeu consultar el lloc web de l’AQuAS.

Conferència internacional sobre l’impacte social de la recerca (SIS2016)

SIS2016Del 25 al 29 de juliol de 2016 se celebrarà a Barcelona la 1st Conference on Social Impact of Science (SIS2016), organitzada per SIOR (Social Impact Open Repository) i la Universitat de Barcelona (UB). Els objectius principals d’aquesta conferència internacional és fer avançar l’anàlisi de la investigació amb impacte social, augmentar l’impacte social de la recerca futura, i millorar la comunicació d’aquest impacte a les agències d’avaluació i a la societat.

L’impacte social són les millores assolides per l’aplicació dels resultats de projectes de recerca per afrontar els grans reptes socials. La majoria dels investigadors estan disposats a assumir la tasca d’analitzar, comunicar i millorar l’impacte social de la ciència, però els hi manquen indicadors, repositoris i experiències. En aquest sentit, la conferència SIS2016 proporcionarà un marc de discussió de les bones pràctiques existents, així com dels processos per seguir millorant i  nous enllaços entre els diferents actors implicats (investigadors, organismes científics i societat civil).

La conferència s’organitzarà en 5 grans camps científics, a més es dedicarà especial a la investigació interdisciplinària per afrontar els grans reptes socials: pobresa; malalties; aigua; sostenibilitat; desenvolupament; pau i justícia social; educació; igualtat de gènere, etc. La tramesa de propostes de presentacions o simposis estarà oberta fins al dia 20 de desembre i totes seran sotmeses a revisió per parells de forma anònima.

SIORSIOR (Social Impact Open Repository) és l’organització principal de la conferència. Es tracta d’un dipòsit digital d’accés obert per accedir, compartir i emmagatzemar resultats sobre l’impacte social de la recerca. SIOR és el primer registre mundial obert i sistemàtic sobre l’impacte social, on els ciutadans, les institucions i els organismes de finançament hi trobaran tant un paisatge general com evidències concretes (informes, publicacions, llocs web, bases de dades o comunicats de premsa). La iniciativa va néixer en el marc del projecte Evaluation the impact and outcomes of European Social Sciences and Humanities Research (IMPACT-EV) finançat pel 7th Framework Programme (FP7) de la Comissió Europea (CE) i coordinat pel centre de recerca CREA. L’objectiu d’IMPACT-EV és crear indicadors i un sistema de seguir i avaluar l’impacte científic, polític i social de la recerca.

Per a més informació, podeu consultar el programa de la SIS2016.

Comunicació: «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors»

ScientiaVisibilitat Impacte Investigació, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut, ha publicat la presentació de la comunicació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors», a càrrec de Llorenç Arguimbau, coordinador de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La comunicació es va presentar el 18 de juny de 2015 a Barcelona en el marc de les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya, organitzades per la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

La presentació fa un repàs de les diferents etapes de la producció científica:
a) Publicació: inclou alguns criteris per seleccionar revistes i tracta el tema de l’accés obert.
b) Difusió: presenta perfils d’investigadors i explica en què consisteix la ciència 2.0.
c) Indexació: es fa evident que la visibilitat de la producció científica creix a través de la indexació a bases de dades, dipòsits digitals i gestors bibliogràfics.
d) Bibliometria: dóna suport a la presa de decisions però no pot substituir l’opinió qualitativa dels experts. A més, cal tenir en molt compte que el Factor d’Impacte caracteritza les revistes, mentre que les citacions caracteritzen els articles. També es tracten els indicadors bibliomètrics alternatius, així com els rànquings d’institucions i de revistes.
e) Avaluació: permet retre comptes a la societat, repartir recursos i generar reputació científica. Darrerament s’han presentat declaracions i manifests que reflexionen sobre el rol i desenvolupament de l’avaluació científica.

En cada una d’aquestes etapes, és evident que les biblioteques i centres de documentació poden jugar un paper destacat a l’hora de donar suport als investigadors. Finalment, cal esmentar que la presentació conté enllaços a recursos d’informació, exemples pràctics, articles de revista i enregistraments vídeo sobre el tema.

Per a més informació, podeu consultar el document complet de la presentació «Visibilitat i impacte de la investigació i dels investigadors».

DataCite localitza, identifica i cita dades de recerca

DataCiteDataCite és una organització internacional que promou la localització, accés i reutilització de les dades de recerca. El seu propòsit és crear i donar suport a mètodes per localitzar, identificar i citar conjunts de dades i altres objectes digitals relacionats amb la recerca científica. Específicament, DataCite desenvolupa estàndards per a identificadors permanents que assignen les 31 institucions membres d’arreu del món (sobretot, centres de dades i biblioteques). D’aquesta forma, les dades es poden incorporar al circuit de la publicació científica i, de retruc, s’obren possibilitats per a noves mètriques i models de publicació.

En concret, DataCite col·labora per donar suport a:
Investigadors: trobar, identificar i citar dades de recerca.
Centres de dades: proveir identificadors persistents per als conjunts de dades, així com a processos de treball i estàndards per a publicació de dades.
Editors de revistes: facilitar que els articles estiguin enllaçats amb dades i altres objectes.

Recentment, DataCite ha incorporat re3data.org com un dels seus serveis. En funcionament des de l’any 2012, re3data.org és un directori global amb més de 1.250 dipòsits digitals de dades de recerca. L’ús d’aquest directori està recomanat pel document «Guidelines on Open Access to Scientific Publications and Research Data in Horizon 2020» de la Comissió Europea (CE).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web DataCite.

Scientia, el nou Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut

ScientiaEl Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament Scientia, una plataforma digital d’accés obert a la literatura científica produïda pels professionals, personal investigador i docents que presten serveis al sistema sanitari públic de Catalunya.

La gestió del nou repositori correspon a la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya. A escala institucional, el dipòsit de continguts requereix un acord de participació o conveni de col·laboració. Per emmagatzemar documents, només cal disposar de l’autorització dels autors i comprovar les polítiques específiques de cada editorial.

La recuperació dels documents es pot realitzar a través de la cerca (paraules clau) i/o de la navegació (índexs d’entitats, títols, autors i matèries). Els objectius del nou repositori són:
– Crear, transmetre i compartir coneixement.
– Recollir i preservar la producció científica i tècnica del sistema sanitari públic de Catalunya, a més de maximitzar la seva visibilitat i impacte envers la societat.
– Incrementar el valor del servei públic de la institució.
– Disposar d’un indicador tangible de qualitat (elaboració de les memòries científiques).
– Fomentar la creació de publicacions electròniques.

Els continguts dipositats estan organitzats en 4 comunitats (Departament de Salut;  Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya -SISCAT-; centres de recerca i instituts d’investigació sanitària; i, per últim, altres organismes i entitats) i col·leccions segons la tipologia i objecte dels documents: articles; monografies;  presentacions a congressos i jornades; recomanacions i protocols; guies de pràctica clínica; estudis i informes tècnics; o material de divulgació.

Per a més informació, podeu consultar el dipòsit digital Scientia.

Conferència: «L’aposta per l’accés obert a Europa: Novetats del programa Horizon 2020»

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar una trobada el dimecres 4 de juny de 2014 a l’IEC. L’acte va incloure la conferència «L’aposta per l’accés obert a Europa: Novetats del programa Horizon 2020», a càrrec d’Ignasi Labastida, de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la Universitat de Barcelona (UB). Ara ja es pot consultar el document de la presentació (en format Adobe Acrobat), així com l’enregistrament vídeo de la conferència.

A més, la trobada comptà amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus (5-10 minuts) per compartir projectes, coneixements especialitzats i recursos informatius. L’espai de col·laboració va incloure les següents intervencions:
– Lluís Anglada (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya) explicà les principals actuacions realitzades per implementar ORCID, un sistema d’identificació unívoca per a investigadors.
– Anna Guillaumet (SIGMA) presentà el projecte de càrrega automàtica de dades de producció científica des de fonts externes cap a sistemes de gestió d’informació de recerca.
– Beatriz Mas (Elsevier) explicà les funcionalitats bàsiques del producte bibliomètric SciVal.
– Helena Solé (Govern d’Andorra) comentà el projecte d’un dipòsit digital sobre temàtica andorrana.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Butlletí mensual
Twitter