Scopus

Un informe bibliomètric de la FECYT constata el lideratge de Catalunya en la producció científica estatal (2005-2014)

Indicadores bibliométricos 2005-2014 (FECYT)La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha presentat l’edició de l’any 2016 de l’informe periòdic «Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española (2005-2014)». L’objectiu és oferir una perspectiva multidimensional de la quantitat i qualitat de la producció científica de l’Estat espanyol del període 2005-2014 a través de l’estudi de diversos indicadors bibliomètrics. La publicació ofereix una visió detallada del rendiment de la producció científica espanyola a partir de l’anàlisi de la seva distribució temàtica i geogràfica, i la seva situació en el context internacional.

L’informe constata la posició capdavantera de Catalunya en termes quantitatius i qualitatius. Així, per exemple, un 47,2 % de les publicacions excel·lents estatals (dins del 10 % més citat del món) provenen de centres científics i acadèmics de Catalunya.

Continua llegint

La FECYT publica un informe bibliomètric sobre les institucions científiques d’excel·lència (2005-2014)

tecnoL’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’informe «Análisis ICONO: Principales instituciones de investigación excelentes por áreas de conocimiento. 2005-2014». L’estudi presenta les principals institucions de recerca espanyoles en cada àrea científica segons al criteri d’excel·lència fixat pels redactors de l’informe.

Per aquesta anàlisi s’ha utilitzat la classificació temàtica de la base de dades Scopus (Elsevier), que discrimina entre 27 grans àrees de coneixement que es divideixen en unes 300 categories temàtiques. A cada àrea, la selecció de les 10 institucions més destacades s’ha portat a terme tenint en compte el nombre de publicacions d’excel·lència de cada entitat en el període 2005-2014. Així, l’excel·lència s’ha mesurat segons el percentatge de les publicacions científiques d’una institució que s’inclouen en el 10 % dels articles més citats de cada àrea.

De les 27 àrees de coneixement, 11 estan encapçalades per institucions catalanes (10) i valencianes (1):
Universitat Pompeu Fabra (UPF): 3 àrees
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA): 2 àrees
Centre de Regulació Genòmica (CRG): 1 àrea
Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): 1 àrea
Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS): 1 àrea
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): 1 àrea
Universitat de Lleida (UdL): 1 àrea
Universitat de València (UV): 1 àrea

Per ampliar la informació podeu consultar l’informe «Análisis ICONO: Principales instituciones de investigación excelentes por áreas de conocimiento. 2005-2014» al lloc web d’ICONO.

SCImago presenta les noves versions dels rànquings d’institucions (SIR 2016) i de països i revistes (SJR 2015)

SCImagoEl grup de recerca SCImago ha publicat les versions d’accés lliure i actualitzades de les classificacions SCImago Institutions Rankings (SIR 2016)SCImago Journal & Country Rank (SJR 2015), elaborades a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus (Elsevier). A més de presentar la informació en mapes, gràfics i taules, els portals permeten descarregar els resultats obtinguts en format de full de càlcul.

SCImago és un grup de recerca especialitzat en l’anàlisi, representació i recuperació de la informació científica mitjançant tècniques de visualització. Està integrat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de Granada (UGR), Extremadura (UEX), Carlos III de Madrid (UC3M) i Alcalá de Henares (UAH).

SCImago Institutions Rankings (SIR) és una classificació d’institucions acadèmiques i de recerca a partir d’un indicador compost que combina 3 dimensions: rendiment científic, resultats de la innovació i impacte social (mesurat a través de la visibilitat del lloc web). La versió actual de SIR (any 2016) conté 5.147 institucions, que es poden ranquejar per sectors institucionals i regions o països, però només ofereix la posició de cada institució en el rànquing (no els valors dels indicadors que s’usen per situar-la).

Continua llegint

European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016)

schoolLa University of Vienna, el German Centre for Higher Education Research and Science Studies (DZHW), i la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven) organitzen l’European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016). Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2010 en resposta a una manca de formació en cienciometria, especialment als països de parla alemanya, i l’augment d’aquesta demanda per part de responsables polítics, directors i gestors d’investigació, científics, especialistes en informació i bibliotecaris.

L’ESSS 2016 tindrà lloc del 4 al 9 de setembre de 2016 a Granada i es centrarà en l’ús pràctic dels mètodes quantitatius en estudis de la ciència i l’avaluació de la recerca. En aquest marc, s’abordaran temes com, per exemple, les fonts d’informació sobre producció científica (Web of Science, Scopus i Google Scholar); la construcció d’indicadors rellevants i la interpretació dels resultats; l’avaluació científica; o l’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el programa al lloc web de l’ESSS 2016.

L’informe Cotec 2015 confirma la tendència a la baixa del sistema R+D+I espanyol des del 2009

La Fundació Cotec para la innovación tecnológica ha presentat l’«Informe Cotec 2015 sobre tecnologia e innovación en España». L’estudi constata que l’any 2013, la despesa en R+D executada a Espanya va ser de 13.012 milions d’euros, el que va suposar una caiguda del 2,8% respecte a l’any 2012. Aquesta caiguda confirma la tendència a la baixa que es registra des del 2009.

Les dades de l’informe també reflecteixen que, fins a l’any 2009, Espanya havia anat recuperant terreny amb Europa, gràcies a taxes de creixement en despesa d’R+D superiors a les dels països capdavanters del continent. Les dades actuals són similars a les del 2003, la qual cosa es pot interpretar com un decenni perdut en termes de creixement i convergència amb Europa. Continua llegint

La base de dades ISOC indexa 3.000 revistes espanyoles en Ciències socials i Humanitats

ISOCDes de l’any 1975, la base de dades ISOC agrupa i difon la literatura científica publicada en revistes espanyoles de Ciències socials i Humanitats. La gestió de la base de dades és responsabilitat de la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). ISOC és una base de dades pluridisciplinària que cobreix les disciplines següents: Antropologia, Arqueologia i Prehistòria, Arts, Biblioteconomia i Documentació, Dret, Economia, Educació, Filosofia, Geografia, Història, Lingüística, Psicologia, Sociologia i Ciències Polítiques, Urbanisme i Estudis sobre Amèrica Llatina.

Respecte a l’accés, ISOC es pot consultar per subscripció (accés complet a tots els camps d’informació) o de forma gratuïta (consulta només de la informació bibliogràfica bàsica, excepte en el cas de la Biblioteconomia i Documentació que és d’accés complet sense subscripció).

En l’actualitat, ISOC conté 752.513 registres bibliogràfics, dels quals 413.442 inclouen l’afiliació dels autors i 235.328, els enllaços al text complet en accés obert. Així, la base de dades indexa 2.988 títols de revistes, de les quals 1.472 en actiu (1.149 tenen versió electrònica). Per incorporar una revista a la base de dades, és necessària una valoració prèvia segons uns requeriments de qualitat editorial i interès científic i tècnic.

D’altra banda, la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC també ofereix accés a documents d’interès. A més de documents metodològics (com, per exemple, normes per a l’anàlisi documental de la base de dades), es poden consultar informes per caracteritzar les revistes espanyoles en humanitats i ciències socials des d’un doble vessant: per un costat, producció científica i perfil temàtic; per l’altre costat, indicadors sobre trajectòria, autoria i internacionalització. A banda de les revistes incloses a ISOC, aquesta anàlisi també s’aplica a les revistes amb segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), i a les revistes indexades a les bases de dades internacionals Web of Science i Scopus.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC.

Les revistes científiques catalanes amb major impacte segons la base de dades Scopus

ScopusLa base de dades Scopus, de l’empresa Elsevier, indexa gairebé 22.000 revistes científiques de 5.000 editorials comercials i acadèmiques, a més de llibres i actes de congressos. Scopus ofereix informació sobre les citacions obtingudes pels articles, la qual permet generar 3 indicadors bibliomètrics sobre cada revista: Source Normalized Impact per Paper (SNIP); Impact per Publication (IPP); i, per últim, SCImago Journal Rank (SJR). Desenvolupades pel Centre for Science & Technology Studies (CWTS) i Scimago, aquestes mètriques constitueixen una alternativa a la base de dades Journal Citation Reports (JCR), de l’empresa Thomson Reuters.

Les dades actualitzades sobre les revistes indexades a Scopus i els seus indicadors bibliomètrics estan disponibles al lloc web Journal Metrics per al període 1999-2013. A partir d’aquestes dades, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha analitzat la presència i visibilitat de les revistes de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua i cultura catalanes a la base de dades Scopus des de diferents perspectives: territoris; anys; entitats editores; camps científics; i, per últim, revistes del primer quartil. Continua llegint

Journal Metrics ofereix diverses mesures de l’impacte de les revistes científiques

El portal Journal Metrics mesura l’impacte de les revistes científiques a partir de les citacions obtingudes. Així, Elsevier pretén proporcionar de forma gratuïta diferents punts de vista transparents i acurats sobre l’impacte real d’una publicació científica. Per aconseguir aquest objectiu, ofereix 3 indicadors bibliomètrics de cada publicació: Source Normalized Impact per Paper (SNIP); The Impact per Publication (IPP); i, per últim, SCImago Journal Rank (SJR).

Les mètriques d’impacte estan basades en metodologies desenvolupades per grups bibliomètrics externs a Elsevier, però que usen la base de dades Scopus com a font d’informació de les seves anàlisis. En concret, els 2 primers indicadors han estat desenvolupats pel Centre for Science & Technology Studies (CWTS), mentre que l’SJR correspon al grup Scimago.

Journal Metrics ofereix informació bibliomètrica multidimensional de 21.900 revistes, actes de congressos i col·leccions de monografies. La informació s’actualitza un cop a l’any i ara s’acaba de publicar la darrera versió, que abasta el període 1999-2013. El portal ofereix cercar una revista per títol o any d’inici i, a més, es pot descarregar en un full de càlcul la informació detallada de totes les revistes.

Per a més informació, podeu consultar el portal Journal Metrics.

Dos rànquings bibliomètrics confirmen la bona qualitat de la recerca catalana

En els darrers dies s’han presentat les actualitzacions de dos interessants rànquings bibliomètrics, un d’abast internacional (Mapping Scientific Excellence) i un altre d’estatal (CSIC, CIEMAT, IEO, INIA, INTA, ISCIII, CNIC, CNIO Researchers ranked by Google Scholar Citations profiles). Tot i que ambdues classificacions presenten metodologies i fonts d’informació diferents, el més interessant és constatar que es confirma la bona qualitat de la recerca als territoris de llengua i cultura catalanes.

Mapping Scientific ExcellenceMapping Scientific Excellence ha publicat una segona edició internacional, que permet visualitzar (mitjançant llistes i mapes) el rendiment científic d’universitats i organismes d’investigació a 17 àrees temàtiques. A gairebé totes les àrees, hi ha una o més institucions de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears entre les 5 primeres posicions de l’Estat Espanyol. A més, alguns centres ocupen les primeres posicions mundials com, per exemple, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) a Chemistry o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Physics and Astronomy.

Continua llegint

L’impacte de les publicacions científiques catalanes és un 44% superior a la mitjana mundial

Informe FECYT 2010L’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fu​ndación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) ha publicat l’informe Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2010, elaborat per un equip de recerca dirigit per Félix de Moya-Anegón, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i investigador principal de l’SCImago Research Group.

La font d’informació utilitzada és la base de dades Scopus (Elsevier), amb el suport del portal SCImago Country & Journal Rank. Per tant, cal tenir en compte un cert biaix en la representació de les llengües (anglès), les àrees temàtiques (biomedicina, ciències, tecnologia i algunes ciències socials) o els tipus de documents (sobretot, articles de revista).

L’informe presenta l’anàlisi dels principals indicadors bibliomètrics de l’activitat científica espanyola i, a més, incorpora l’evolució en relació a anys anteriors i les tendències de futur. També cal destacar la representació gràfica de les dades clau i una extensa explicació metodològica.

A continuació es comenten les dades principals de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua i cultura catalanes en relació als indicadors quantitatius (producció) i qualitatius (citacions, impacte, visibilitat), de col·laboració internacional i per institucions.

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter