Secció Filològica (IEC)

Convocatòria: Premi Prat de la Riba de l’IEC (2018)

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert la 60a convocatòria del Premi Prat de la Riba de l’IEC (2018) dins la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2018. Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 1870-1917), va ser un polític i intel·lectual, fundador i primer president de l’IEC.

Aquest  Premi va ser instituït l’any 1916 i s’adjudica, en cinc torns, a obres referents a l’àmbit de treball de les cinc seccions de l’Institut: Secció Històrico-Arqueològica; Secció de Ciències Biològiques; Secció de Ciències i Tecnologia; Secció Filològica; i, finalment, Secció de Filosofia i Ciències Socials. Aquesta convocatòria correspon a la Secció Històrico-Arqueològica i s’ofereix a una obra, d’un investigador de les terres de catalanes, dedicada a l’arqueologia, la història, la història literària o la història de les arts publicada durant els darrers cinc anys (del 2013 al 2017, inclusivament).

La dotació del premi, que aporta la Diputació de Barcelona, és de 6.000 euros. El treball haurà de ser redactat en català. Les candidatures s’hauran de presentar telemàticament i en format paper a l’IEC.

El termini de presentacions és el 30 de novembre de 2017 a les 13 hores. L’acte públic de lliurament dels premis serà l’abril de 2018 a la seu de l’IEC.

Per més informació podeu consultar el lloc web dels Premis Sant Jordi 2018.

Revista «Llengua & Literatura»: Nou número

«Llengua & Literatura» ha publicat el número 27 (2017) en format d’accés obert. Es tracta d’una publicació de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció Filològica. La revista s’inicià l’any 1986 i té periodicitat anual.

«Llengua & Literatura» aplega estudis; edicions; materials; ressenyes de publicacions relatives a qualsevol especialitat de la llengua i la literatura catalanes, a més de cròniques sobre activitats (col·loquis, commemoracions, seminaris, congressos, etc.) que s’hi vinculen.

La publicació es troba indexada a les següents bases de dades, dipòsits digitals i sistemes d’avaluació de revistes: Dialnet; MIAR; RACO; Traces; Linguistic Bibliography; CARHUS Plus+ 2014; CIRC; DOAJ; i, finalment, Latindex.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCLL, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista «Estudis Romànics»: Nou número

b«Estudis Romànics», la revista anual de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 38 (2016) en format d’accés obert. La revista va ser iniciada l’any 1947 per Ramon Aramon i Serra, i des de l’any 2014 és dirigida per Joan Veny, membre emèrit de la Secció Filològica (SF). «Estudis Romànics» és una revista científica, oberta a la recerca internacional, que acull treballs de dimensió lingüística, filològica i literària sobre llengües i literatures romàniques.

Els volums d’aquesta publicació consten de cinc parts: articles, miscel·lània, recensions, llibres rebuts, crònica i necrologies. La llengua de la redacció és el català i les col·laboracions són redactades preferentment en qualsevol llengua romànica.

La revista es troba indexada a les classificacions i bases de dades següents: CARHUS Plus+ 2014 (inclosa dins el grup A); CIRC; Dialnet; ERIHPlus; International Medieval Bibliography (IMB); ISOCLatindex; Linguistic Bibliography; MIAR; Regesta Imperii; SCImago Journal & Country Rank (SJR); i Scopus.

Per a més informació sobre la revista, podeu consultar el Portal de Publicacions i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista «Llengua & Literatura»: Nou número

cover_issue_9310_ca_ESLa revista «Llengua & Literatura» ha publicat en format d’accés obert el número 26 (2016). Publicada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adscrita a la Secció Filològica, la revista s’inicià l’any 1986 i té periodicitat anual.

«Llengua & Literatura» aplega estudis; edicions; materials; ressenyes de publicacions relatives a qualsevol especialitat de la llengua i la literatura catalanes, a més de cròniques sobre activitats (col·loquis, commemoracions, seminaris, congressos, etc.) que s’hi vinculen. 

La publicació es troba indexada a les següents bases de dades, dipòsits digitals i sistemes d’avaluació de revistes: Dialnet; RACO; Traces; Linguistic Bibliography; CARHUS Plus+ 2014; CIRC; DOAJ; i, finalment, Latindex.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCLL, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

1a Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país»

catedraLa Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), organitzen la 1a jornada científica titulada «Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país».

L’objectiu de la jornada és difondre i promoure l’obra de Pompeu Fabra per la llengua catalana. L’esdeveniment és gratuït i tindrà lloc el dia 5 de novembre a la sala Pere Coromines de l’IEC i el dia 6 de novembre a l’Auditori de l’UPF-IDEC.

La jornada tractarà la figura de Pompeu Fabra com a enginyer, lingüista i ciutadà compromès. La conferència inaugural «Una nova concepció de la llengua en Pompeu Fabra», anirà a càrrec de Joan Martí Castell, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), membre de l’IEC i president de la Secció Filològica del 2002 al 2010.

Per més informació podeu consultar el lloc web de la Càtedra Pompeu Fabra.

Publicacions: «Atles lingüístic del domini català: Volum 7»

índexL’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat el volum 7 de l’«Atles Lingüístic del Domini Català», dels investigadors Joan Veny i Lídia Pons. La publicació és fruit d’un projecte de dialectologia, iniciat l’any 1964 a la Universitat de Barcelona (UB) i acollit i patrocinat per la Secció Filològica de l’IEC des de l’any 1989.

El projecte posa a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits entre els anys 1964 i 1978 per mitjà d’enquestes per tot el territori del domini lingüístic català, en què es van recopilar 475.000 registres. Els resultats es presenten en format cartogràfic i classificats en volums temàtics.

El nou volum està dedicat als insectes i altres invertebrats, als ocells, als animals salvatges i als oficis. Conté 200 conceptes i 160 mapes, i permet observar les variacions lingüístiques en el territori. S’ofereix una radiografia rigorosa de l’estat de la llengua catalana als anys seixanta i setanta, i recupera tot un patrimoni de la llengua oral.

Per a més informació dels volums publicats fins ara, podeu consultar el lloc web del projecte Atles Lingüístic del Domini Català.

Revista «Llengua & Literatura»: Nou número

cover_issue_9099_ca_ES«Llengua & Literatura (L&L)», la revista de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adscrita a la Secció Filològica, ha publicat recentment en format d’accés obert el número 25 (2015).

La revista es va iniciar l’any 1986 i té periodicitat anual. Actualment es publica en format paper i electrònic. L&L aplega estudis; edicions; materials; ressenyes de publicacions relatives a qualsevol especialitat de la llengua i la literatura catalanes; i finalment, cròniques sobre activitats (col·loquis, commemoracions, etc.) que s’hi vinculen. Aquest número conté 4 articles i una col·lecció de ressenyes de les publicacions filològiques més recents, de cròniques dels últims actes del ram i els obituaris de Max Cahner, Josep M. Castellet, Amadeu Soberanas, Jaume Vallcorba i Francesc Vallverdú.

Els articles del número 25 són:  «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria», de Pere Montalat; «Notes textuals sobre La nit, de Vicent Andrés Estellés», de Ferran Carbó; «Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc», d’Anna Pineda; i finalment, un d’història de la llengua: «Va sortir el català amb la diàspora dels jueus de Catalunya el 1492?», de Pilar Romeu-Ferré, directora de l’editorial Tirocino, especialitzada en cultura sefardita. La tesi d’aquest darrer sosté, contra el que alguns estudiosos han inferit a partir de suposats testimonis, que el català, tot i que, com altres llengües romàniques, va influir en la formació del judeocastellà, no va perviure més enllà del segle XVI en les comunitats jueves exiliades arran de les expulsions de terres catalanòfones de final del segle XV.

La publicació es troba indexada a les següents bases de dades, dipòsits digitals i sistemes d’avaluació de revistes: Dialnet; RACO; Traces; Linguistic Bibliography; CARHUS Plus+ 2014 CIRCDOAJ; i, finalment, LATINDEX.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SCLL, així com l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Revista «Estudis Romànics»: Nou número

cover_issue_5459_ca_ES«Estudis Romànics», la revista anual de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 36 (2014). La revista va ser iniciada l’any 1947 per Ramon Aramon i Serra, i des de l’any 2000 és dirigida per Antoni M. Badia i Margarit, membre emèrit de la Secció Filològica (SF). A més, des del 2003 codirigida per Joan Veny, també membre emèrit de la mateixa secció. Els temes que inclou són de lingüística, filologia i crítica literària i de literatures de la Romània, i s’acullen aportacions globals i particulars de cada llengua.

Els volums d’aquesta publicació consten de cinc parts: articles, miscel·lània, recensions, crònica i necrologies. La llengua de la redacció és el català i les col·laboracions són redactades preferentment en qualsevol llengua romànica (excepcionalment en alemany o en anglès).

La revista es troba indexada a les bases de dades següents: ISOC; International Medieval Bibliography (IMB) i Regesta Imperii. A més, està classificada dins el grup A de CARHUS Plus+ i compleix els 33 requisits d’indexació de Latindex.

Per a més informació sobre la revista, podeu consultar el lloc web de l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Publicacions: «Petit atles lingüístic del domini català (volum 4)», de Joan Veny

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat recentment el volum 4 del «Petit Atles Lingüístic del Domini Català», l’obra dirigida pel dialectòleg i membre de l’Institut, Joan Veny. Es tracta d’un atles lingüístic interpretatiu basat en el quart volum de l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), un projecte de recerca de la Secció Filològica de l’IEC. L’obra està dedicada al lèxic del camp i dels cultius, i aporta material lingüístic i etnogràfic de 190 localitats de tot el domini català. Es tracta d’una obra de referència, innovadora, divulgativa i, alhora, de gran rigor científic.

Aquest volum conté 121 mapes seleccionats del quart volum de l’ALDC i inclou un mapa comparatiu, 26 mapes fonètics i 94 mapes lèxics. L’obra és fruit d’un projecte iniciat l’any 1964 i preveu la publicació d’un total de 9 volums, cadascun dels quals recull una col·lecció de mapes que mostren la diversitat i la unitat de la llengua en funció de l’espai.

Per a més informació, podeu consultar la notícia publicada a l’IEC, així com la nota informativa del VilaWeb.

Congrés: «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes»

Muret2

La batalla de Muret, que va tenir lloc al sud de Tolosa de Llenguadoc el 12 de setembre de 1213, va capgirar la història. Va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquest territori: la Corona d’Aragó va haver d’expandir-se cap al sud i cap al mar, França va esdevenir una gran potència i l’Església va poder somiar una teocràcia europea. El congrés «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes» estudiarà les línies generals d’aquests moviments des de la historiografia romàntica, i replantejarà nombrosos aspectes que es creien segurs i consolidats. L’acte tindrà lloc els dies 24 i 25 d’octubre a les 9 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El Congrés s’estructura en quatre blocs: Catalunya i Occitània; Entre càtars, trobadors i exiliats; Després de Muret; i finalment, Dels trobadors a l’herència trobadoresca. La inauguració serà a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; de Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), i d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (SF). Germà Colón, membre de la SF, pronunciarà la ponència d’obertura «Comunitat catalanooccitana en llengua?». Formen part de l’organització de l’acte la Unió Acadèmica Internacional (UAI); l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (AIEO); i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM) de la Universitat de Barcelona (UB).

Per obtenir informació detallada del programa i les inscripcions podeu consultar el lloc web del Congrés.

Butlletí mensual
Twitter