Secció Històrico-Arqueològica (IEC)

Convocatòria: Premi Prat de la Riba de l’IEC (2018)

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert la 60a convocatòria del Premi Prat de la Riba de l’IEC (2018) dins la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2018. Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 1870-1917), va ser un polític i intel·lectual, fundador i primer president de l’IEC.

Aquest  Premi va ser instituït l’any 1916 i s’adjudica, en cinc torns, a obres referents a l’àmbit de treball de les cinc seccions de l’Institut: Secció Històrico-Arqueològica; Secció de Ciències Biològiques; Secció de Ciències i Tecnologia; Secció Filològica; i, finalment, Secció de Filosofia i Ciències Socials. Aquesta convocatòria correspon a la Secció Històrico-Arqueològica i s’ofereix a una obra, d’un investigador de les terres de catalanes, dedicada a l’arqueologia, la història, la història literària o la història de les arts publicada durant els darrers cinc anys (del 2013 al 2017, inclusivament).

La dotació del premi, que aporta la Diputació de Barcelona, és de 6.000 euros. El treball haurà de ser redactat en català. Les candidatures s’hauran de presentar telemàticament i en format paper a l’IEC.

El termini de presentacions és el 30 de novembre de 2017 a les 13 hores. L’acte públic de lliurament dels premis serà l’abril de 2018 a la seu de l’IEC.

Per més informació podeu consultar el lloc web dels Premis Sant Jordi 2018.

Llibre: «Les quatre grans Cròniques. Volum V: Apèndix i índex»

les_4gc_apendis_600_1-002L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha publicat el volum V de «Les quatre grans Cròniques» amb un apèndix i índex onomàstic i toponímic. Les quatre grans cròniques medievals de Catalunya formen un cos historiogràfic que comprèn tot el segle XIII i bona part del XIV, i mostren el període de màxima projecció catalana en la història d’Europa.

L’edició d’aquesta monografia ha estat a cura de Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Aquest volum completa el projecte de reedició, iniciat l’any 2002, de «Les quatre grans Cròniques», obra revisada per Ferran Soldevila i publicada per l’Editorial Selecta l’any 1971. Després d’un llarg treball de preparació van aparèixer els quatre volums: Llibre dels feits del rei En Jaume (2007); Crònica de Bernat Desclot (2008); Crònica de Ramon Muntaner (2011); i Crònica de Pere III el Cerimoniós (2014).

Per a més informació, podeu consultar el Portal de Publicacions de l’IEC així com l’entrada publicada en aquest blog.

Revista «Catalan Historical Review»: Nou número

cover_issue_9394_en_US«Catalan Historical Review», la revista internacional de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 9 (2016) en format d’accés obert.

L’objectiu d’aquesta publicació iniciada l’any 2008 és donar a conèixer arreu del món la història dels territoris de llengua i cultura catalanes. Així, la revista publica articles de síntesi sobre els principals temes de la història política; social; econòmica; jurídica; literària; i artística de totes les èpoques, a partir de la literatura científica publicada en els darrers anys.

La revista s’edita en català i anglès, i es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: RACO; CARHUS PLUS + (2014); DIALNET; REDIB; ISOC/CSIC; DOAJ; DICE (CSIC – ANECA); IMB; i, per últim, LATINDEX.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHA i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Corpus Textual de la Catalunya del Nord (CTCN)

ctcnEl  Corpus Textual de la Catalunya del Nord (CTCN) és un programa de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), iniciat l’any 2001, que té l’objectiu de recuperar el patrimoni cultural català.

En aquest context, s’ha elaborat el Catàleg d’Impresos Rossellonesos (CIR) que descriu tipobibliogràficament les impressions realitzades a Perpinyà i al territori del Rosselló entre els anys 1500 i 1840. El CIR inclou impressions incunables i dels segles XVI i XVII. També s’ocupa de l’estudi dels impressors i llibreters nord-catalans, de l’activitat empresarial i de la història de la cultura catalana. Actualment el catàleg es troba en fase de desenvolupament i se’n preveu la finalització durant el segon trimestre de 2016.

El CTCN també presenta una biblioteca digital amb diversos apartats:
a) Estudis: recopila els articles que tracten sobre els llibres editats a la Catalunya del Nord des de 1500 fins a 1840;
b) Obres digitalitzades: recull les obres descrites en l’apartat del CIR que són accessibles a la xarxa;
c) Bibliografia general: ofereix una llista dels treballs dedicats a la impremta de la Catalunya del Nord en l’època citada.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del CTCN.

Revista «Catalan Historical Review»: Nou número

Catalan Historical Review«Catalan Historical Review», la revista internacional de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 8 (2015) en format d’accés obert.

L’objectiu d’aquesta publicació iniciada l’any 2008 és donar a conèixer arreu del món la història dels territoris de llengua i cultura catalanes. Així, la revista publica articles de síntesi sobre els principals temes de la història política; social; econòmica; jurídica; literària; i artística de totes les èpoques, a partir de la literatura científica publicada en els darrers anys.

La revista s’edita en català i anglès, i es troba indexada a les bases de dades i classificacions següents: RACO; CARHUS PLUS + (2014)DIALNET; REDIB; ISOC/CSIC; DOAJ; DICE (CSIC – ANECA); IMB; i, per últim, LATINDEX.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHA i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

El projecte CVMA publica 2 nous volums sobre els vitralls medievals catalans

vitralls2vitrallsEl Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) és un programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dut a terme sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI). L’objectiu d’aquest programa és l’estudi científic i documentat de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.

El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art (CIHA), i fou acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del corpus referents a Catalunya. Fins ara, ha compilat més de 3.000 imatges, i ha publicat 5 volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X).

En aquest context, cal destacar que s’han publicat dues obres més sobre els vitralls medievals catalans: «Vitralls de la Catedral de la Seu d’Urgell i de la Col·legiata de Santa Maria de Cervera» i «Estudis entorn del vitrall a Catalunya». Ambdues publicacions han estat a cura de Xavier Barral i Anscari M. Mundó (1923-2012), membres de la Secció Històrico- Arqueològica de l’IEC.

La història del vitrall i l’aportació de les recerques realitzades en les darreres dècades s’analitzaran el 20 de juliol en una jornada d’estudi que tindrà lloc a la seu de l’IEC. També es durà a terme la presentació acadèmica dels darrers volums del CVMA.

Després d’elaborar el corpus medieval, l’IEC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han realitzat un registre i inventari dels vitralls barrocs i modernistes catalans, amb l’objectiu de realitzar un mapa exhaustiu del patrimoni vitrallístic del país i establir criteris per a polítiques de conservació i restauració. Actualment, ja s’han inventariat més de 2.000 vitralls d’aquestes èpoques a la província de Barcelona.

Per informació més detallada d’aquest programa de recerca podeu consultar el lloc web del CVMA. Així mateix, podeu accedir a la notícia publicada al Butlletí de l’IEC (número 196).

L’IEC finalitza el projecte de reedició de «Les quatre grans Cròniques»

Quatre grans CròniquesAmb la publicació de la «Crònica de Pere III el Cerimoniós», l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) clou el projecte de reedició de «Les quatre grans Cròniques», volum revisat per Ferran Soldevila i publicat per Editorial Selecta l’any 1971. Les quatre grans cròniques medievals de Catalunya formen un cos historiogràfic que comprèn tot el segle XIII i bona part del XIV, i ens mostren el període de màxima projecció catalana en la història d’Europa. Els quatre grans cronistes encadenen els esdeveniments que ens permeten seguir el desenvolupament social, polític i econòmic de la Catalunya de l’edat mitjana.

El projecte es va posar en marxa l’any 2002, sota la direcció de Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. El 2007 va aparèixer el volum dedicat a la crònica de Jaume I; el 2008, el de la Crònica de Bernat Desclot, i el 2011, el de la Crònica de Ramon Muntaner. Està previst que s’hi afegeixi un volum complementari amb l’índex de noms de les quatre cròniques.

En la reedició han col·laborat Jordi Bruguera, que s’ha encarregat de revisar els textos, i Maria Teresa Ferrer, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, que ha anat completant les notes de Ferran Soldevila i ha suggerit alguns canvis de puntuació i d’accentuació del text establert.

Per a més informació, podeu consultar el Portal de publicacions de l’IEC.

Simposi: «La Mancomunitat de Catalunya. 1914. Centenari del primer pas vers l’autogovern»

Mancomunitat de CatalunyaLa Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, organitzen el 22, 23, 24 i 25 d’octubre el simposi «La Mancomunitat de Catalunya. 1914. Centenari del primer pas vers l’autogovern». Les sessions tindran lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut. L’assistència al simposi és gratuïta però cal omplir un formulari d’inscripció.

La Mancomunitat de Catalunya es va constituir l’abril del 1914 i és l’origen de l’actual Generalitat de Catalunya. S’inaugurà quan justament feia dos-cents anys de la desfeta de 1714 i de la pèrdua de les institucions polítiques autònomes de Catalunya. Durant els onze anys que va existir, va vertebrar el país desenvolupant telèfons, carreteres, serveis sanitaris, escoles tècniques i biblioteques, i així mateix va posar les bases de la normalització lingüística.

Per més informació de les sessions, podeu consultar el programa al lloc web de l’IEC.

Revista «Catalan Historical Review»: Nou número

cover_issue_5959_en_US«Catalan Historical Review», la revista internacional de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 7 (2014) en format d’accés obert.

L’objectiu d’aquesta publicació iniciada l’any 2008 és donar a conèixer arreu del món la història dels territoris de llengua i cultura catalanes mitjançant articles sobre els principals temes de la història política; social; econòmica; jurídica; literària; i artística de totes les èpoques.

La revista s’edita en català i anglès, i es troba indexada a les bases de dades següents: RACO; CARHUS PLUS + 2014DIALNET; e-REVISTAS; ISOC/CSIC; DOAJ; DICE (CSIC – ANECA); IMB; i, per últim, LATINDEX.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHA i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

El projecte «Ager Tarraconensis» publica un nou volum sobre el territori de la Tarraco romana

Ager Tarraconensis IVS’acaba de publicar un nou volum de la col·lecció «Ager Tarraconensis», resultat d’un projecte de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i territori» i del projecte «Forma Orbis Romani» de l’IEC, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Els directors científics han sigut Marta Prevosti, investigadora de l’ICAC, i Josep Guitart, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Hi han participat uns 40 investigadors d’institucions catalanes i internacionals.

El projecte «Ager Tarraconensis» s’inicià l’any 2005, amb l’objectiu d’estudiar el territori de la Tarraco romana, una de les capitals més rellevants de l’Imperi romà. Des de l’any 2010 s’han publicat 5 volums, els 3 primers dels quals es poden consultar en línia a la pàgina web del projecte.

Ara s’ha publicat el volum IV, «Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona», una coedició de l’ICAC i l’IEC amb el suport de la Diputació de Tarragona i d’Abertis Autopistas. La vil·la romana dels Antigons fou una de les més riques de l’Ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic. La presentació del volum serà al Museu de Reus Salvador Vilaseca el dia 28 de juliol a les 19:00 hores.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del projecte «Ager Tarraconensis».

Butlletí mensual
Twitter