Secció Històrico-Arqueològica (IEC)

Congrés internacional: «Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714»

Congrés 1714La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha organitzat el congrés internacional «Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714» per commemorar els 300 anys de la fi de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya i de l’emblemàtica jornada de l’Onze de Setembre. El congrés analitzarà les causes, les conseqüències i el desenvolupament de la guerra en l’àmbit de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, amb l’objectiu establir un balanç de la producció investigadora i de les reflexions dels especialistes.

El congrés se celebrarà del 24 al 27 de febrer de 2014, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. L’assistència al congrés és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament. Els actes començaran el dilluns 24 de febrer a les 18:30 hores, amb la salutació a càrrec dels presidents de l’IEC i de la SHA i la conferència d’obertura, «La Guerra de Successió d’Espanya i les seves conseqüències vistes des dels nords», a càrrec de Patrici Pojada (Universitat de Perpinyà).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web del congrés «Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714».

El projecte «Ager Tarraconensis» estudia el territori de la Tarraco romana

S’ha publicat el volum 5è de l’obra «Ager Tarraconensis», resultat d’un projecte de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i territori» i del projecte «Forma Orbis Romani» de l’IEC, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Els directors científics han sigut Marta Prevosti, investigadora de l’ICAC, i Josep Guitart, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Hi han participat uns 40 investigadors d’institucions catalanes i internacionals.

El projecte «Ager Tarraconensis» s’inicià l’any 2005, amb un termini de desenvolupament de 4 anys. L’objectiu era estudiar el territori de la Tarraco romana, una de les capitals més rellevants de l’Imperi romà. El nucli urbà comptava amb una llarga tradició d’estudis, però, en canvi, l’àmbit rural no havia estat objecte d’un tractament acurat i exhaustiu.

Des de l’any 2010 s’han publicat 4 volums de l’obra, els 3 primers dels quals es poden consultar íntegrament en línia:
– «Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural»
– «Ager Tarraconensis 2. El poblament»
– «Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT)» (Premi 2012 de l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina (AIEGL) a la millor obra d’epigrafia llatina).

Ara s’ha publicat el volum 5è, «Paisatge, poblament, cultura material i història», que recull les 28 comunicacions presentades al Simposi internacional «L’Ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del projecte «Ager Tarraconensis».

Sessió inaugural del curs 2013-2014 de l’IEC

El dilluns 28 octubre se celebrarà la sessió inaugural del curs 2013-2014 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’acte serà presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i tindrà lloc a les 18 hores a la sala Prat de la Riba de l’Institut.

El discurs reglamentari serà a càrrec de Jordi Casassas Ymbert, membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), amb el títol «1914. Centenari de la Mancomunitat de Catalunya i la significació del bicentenari de 1714 en la seva perspectiva històrica». En la sessió també hi participarà Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, l’acte clourà amb el concert de Joan Massotkleiner & Toti Soler, que interpretaran «El món perdut de Salvador Espriu».

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l’IEC.

Congrés: «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes»

Muret2

La batalla de Muret, que va tenir lloc al sud de Tolosa de Llenguadoc el 12 de setembre de 1213, va capgirar la història. Va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquest territori: la Corona d’Aragó va haver d’expandir-se cap al sud i cap al mar, França va esdevenir una gran potència i l’Església va poder somiar una teocràcia europea. El congrés «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes» estudiarà les línies generals d’aquests moviments des de la historiografia romàntica, i replantejarà nombrosos aspectes que es creien segurs i consolidats. L’acte tindrà lloc els dies 24 i 25 d’octubre a les 9 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El Congrés s’estructura en quatre blocs: Catalunya i Occitània; Entre càtars, trobadors i exiliats; Després de Muret; i finalment, Dels trobadors a l’herència trobadoresca. La inauguració serà a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; de Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), i d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (SF). Germà Colón, membre de la SF, pronunciarà la ponència d’obertura «Comunitat catalanooccitana en llengua?». Formen part de l’organització de l’acte la Unió Acadèmica Internacional (UAI); l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (AIEO); i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM) de la Universitat de Barcelona (UB).

Per obtenir informació detallada del programa i les inscripcions podeu consultar el lloc web del Congrés.

Revista «Catalan Historical Review»: Nou número

La revista «Catalan Historical Review» ha publicat el número 6 (2013) en format d’accés obert. «Catalan Historical Review» és una revista anual creada l’any 2008, i editada en anglès i català per la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’objectiu de la publicació és difondre internacionalment els grans temes de la història catalana, així com facilitar als estudiosos estrangers el coneixement del progrés de la historiografia als territoris de llengua i cultura catalanes.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la SHA i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Obra completa de Valentí Almirall: projecte i publicacions

Valentí AlmirallL’any 2005, la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) inicià el projecte d’investigació de l’Obra completa de Valentí Almirall, amb la finalitat de publicar-la amb una presentació de contingut similar a la recerca i edició que es féu del també polític i periodista Enric Prat de la Riba.

El projecte comptava amb la supervisió històrica d’Albert Balcells i la supervisió filològica de Josep Massot, ambdós membres de la SHA. Des de l’inici, el responsable de l’edició i coordinació del projecte ha sigut Josep M. Figueres Artigues, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha tingut cura de la cerca dels originals d’Almirall.

L’any 2009 es presentà el primer volum (1867-1879) de l’Obra completa de Valentí Almirall i ara s’ha publicat el segon volum (1880-1884). Aquest segon volum inclou, fonamentalment, l’obra catalanista del seu període per essència, com ara el gruix dels articles del “Diari Català” i les intervencions en el Congrés Catalanista i en el Centre Català, així com l’ampli ventall de col·laboracions en publicacions vàries. Recull també els textos que dedicà als seus models d’Estat (Suïssa i els Estats Units) i les cròniques de viatges per Europa, que publicà en la premsa diària.

Per a més informació, es pot consultar la pàgina web de la SHA, així com el portal de publicacions de l’IEC.

Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009): Filologia catalana: Literatura

Filologia catalana: Literatura

Font: Publikaccion.

En el marc del projecte dels Reports de la recerca a Catalunya (2003-2009), ja es pot consultar el document de treball de Filologia catalana: Literatura (en format Adobe Acrobat). L’informe ha estat redactat per  Manuel Jorba, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Vicenç Beltran, professor de la Universitat de Barcelona (UB), ambdós són membres de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Les dues edicions anteriors dels Reports (1990-1995 i 1996-2002), que van comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es poden consultar a text complet al lloc web de l’IEC.

Els investigadors de l’àrea de Filologia catalana: Literatura tenen un període de 4 setmanes, és a dir, fins el 4 de juny de 2013, per a deixar un comentari al Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) o enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Un cop finalitzat el període de debat públic, els redactors estudiaran els comentaris rebuts i tancaran definitivament el text, que serà preparat per a editar.

Un projecte com aquest necessita de la participació i la implicació de tota la comunitat científica. En aquest sentit, us agrairem que col·laboreu amb nosaltres donant-ne la màxima difusió, i fent comentaris i aportacions al document de treball.

Per a més informació, podeu consultar el portal MERIDIÀ de l’OR-IEC, així com el Portal de publicacions de l’IEC.

Un segle de les Normes ortogràfiques de l’IEC

Les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), base del català escrit modern a tot el domini lingüístic, fan cent anys. La commemoració del centenari de la seva publicació es durà a terme a l’Institut, el 31 de gener a les 18.30 hores, amb un acte institucional en què intervindran especialistes lingüístics com Mila Segarra, Josep Massot i Joan F. Mira. Durant l’esdeveniment, es parlarà del procés de creació de les Normes, publicades el 24 de gener de 1913, així com de les dificultats per a què s’acceptessin, als anys trenta. En motiu del centenari, també es realitzaran diversos actes acadèmics i activitats populars al llarg de tot l’any. L’acte s’emetrà en directe des del lloc web de l’IEC.

Les intervencions aniran a càrrec de Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l’Institut que pronunciarà la conferència «Gestació de les Normes ortogràfiques (1911-1913): de l’enfrontament al consens»; Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, intervindrà amb «L’oposició a les Normes ortogràfiques (1913-1934)», i Joan Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, parlarà de «La norma i el territori». L’acte també inclourà els parlaments de Salvador Giner, president de l’IEC, i Isidor Marí, president de la Secció Filològica.

Per a més informació podeu consultar la notícia publicada recentment al lloc web de l’Institut.

Revista «Catalan Historical Review»: Nou número

La revista «Catalan Historical Review» ha publicat el número 5 (2012) en format d’accés obert. «Catalan Historical Review» és una revista anual creada l’any 2008, i editada en anglès i català per la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’objectiu és difondre internacionalment els grans temes de la història catalana, així com facilitar als estudiosos estrangers el coneixement del progrés de la historiografia als territoris de llengua i cultura catalanes.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’SHA i l’Hemeroteca Científica Catalana (HCC) de l’IEC.

Butlletí mensual
Twitter