Thomson Reuters

Journal Citation Reports (JCR 2016): Quines són les revistes catalanes d’alt impacte científic?

jcr2016Quina capacitat té el nostre sistema científic i editorial per publicar revistes d’alt impacte científic? L’empresa multinacional Thomson Reuters ha presentat la versió 2016 (dades 2015) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes amb més prestigi d’arreu del món. La versió actual està integrada dins de la base de dades InCites i conté 11.365 revistes de 81 països diferents, de les quals 8.778 corresponen a l’edició Science i 3.212 a Social Sciences (hi ha 625 publicacions que consten a ambdues edicions). A més, 239 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR, entre les quals cal destacar la publicació Sintagma de la Universitat de Lleida (UdL). Ara bé, cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

Pel que fa als territoris de llengua i cultura catalanes, 46 revistes hi tenen la seu científica i/o editorial (un 0,4% del total mundial i un 40,7% de les 113 publicacions de l’Estat espanyol). Així, les entitats científiques i/o editorials localitzades a Catalunya publiquen 38 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2.

Per edicions del JCR, 36 revistes corresponen a Science (un 50% del global estatal) i 13 a Social Sciences (un 27,7%). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions biomèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (31 revistes), seguida per Madrid (25) i el País Valencià (4). En canvi, la situació es capgira a l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (19 revistes), Catalunya (9) i Andalusia (5).

Pel que fa a la distribució en quartils, només 2 revistes catalanes se situen al primer quartil de les seves respectives categories temàtiques: Revista Española de Cardiología Publicacions Matemàtiques. Respecte a l’accés obert, de les 46 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 16 publicacions (un 34,8%) són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2016 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

Producció científica de Catalunya: evolució i entorn internacional (1996-2015)

Web of ScienceCom ha evolucionat la producció científica dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 20 anys? Quina posició ocupen en el panorama internacional? Per respondre aquestes dues preguntes, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat al portal MERIDIÀ els informes estadístics Producció científica Web of Science i Producció científica Web of Science per investigadors (EDP), generats a partir de la consulta per països de les publicacions indexades a la plataforma Web of Science de Thomson Reuters en el període 1996-2015.

L’anàlisi ha tingut en compte els 3 tipus de documents científics més rellevants (articles, revisions i comunicacions a congressos) i la comparació geogràfica s’ha efectuat sobretot amb els Estats membres de la Unió Europea (UE), però també amb altres països del nostre entorn i les principals potències científiques mundials. Els indicadors per països són: nombre de publicacions; percentatge de les publicacions mundials; i, per últim, la ràtio de publicacions per investigadors en Equivalència a Dedicació Plena (EDP).

L’anàlisi quantitativa de les dades permet extreure algunes conclusions destacades:

Continua llegint

Highly Cited Researchers (2015)

HCR2015L’empresa Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001 i 2014. La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 51 investigadors (un 1,63% del total mundial), dels quals només 6 són dones. Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors (només una dona) però ha perdut la primera posició assolida l’any 2014 en benefici a Madrid (17 investigadors). D’altra banda, el País Valencià i les Illes Balears també han baixat en el nombre d’investigadors i no compten amb cap investigadora.

L’edició 2015 presenta els 3.216 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) en el període 2003-2013. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els articles més citats. Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic.

L’Estat espanyol compta amb 51 investigadors, un 1,63% del total. Per comunitats autònomes, Madrid ocupa la primera posició (17 investigadors, eren 8 a l’edició 2014), seguida per Catalunya (15, 19 a l’edició 2014), el País Valencià (5, 7 a l’edició 2014), Andalusia (5) i Galícia (3). Dins de les comunitats autònomes amb un sol investigador s’hi troben les Illes Balears, que en tenien 2 a l’edició 2014.

Per sectors institucionals (cal tenir en compte que hi pot constar més d’una afiliació), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ocupa la primera posició estatal de forma destacada, amb 21 dels 51 científics. Pel que fa a Catalunya, 8 investigadors provenen d’universitats (en concret, 3 de la Universitat de Barcelona -UB-); 6 dels centres CERCA (2 de l’Institut de Ciències Fotòniques -ICFO-); 5 estan vinculats a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i, per últim, 3 corresponen a centres catalans del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

44 revistes catalanes, valencianes i balears al Journal Citation Reports (JRC 2015)

JCR 2015Quina capacitat té el nostre sistema científic i editorial per publicar revistes d’alt impacte científic? Ara Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 (dades 2014) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes amb més prestigi d’arreu del món que indexa publicacions de 82 països diferents. La versió actual conté 11.022 revistes, de les quals 8.618 corresponen a l’edició Science i 3.143 a Social Sciences (hi ha 739 títols que consten a ambdues edicions). A més, 247 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR. Cal remarcar que els indicadors de l’índex caracteritzen la revista, mai la qualitat o impacte de cada article que s’hi publica.

Els territoris de llengua i cultura catalanes tenen 44 revistes (un 0,4% del total mundial). Així, les entitats científiques i/o editores localitzades a Catalunya publiquen 36 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2. Per edicions del JCR, 36 revistes corresponen a Science (un 48,6% del global estatal) i 11 a Social Sciences (un 22,9%). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions mèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera a escala estatal de Catalunya en l’edició Science (31 revistes), seguida per Madrid (26) i el País Valencià (4). En canvi, la situació és diferent en l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (20 revistes), Catalunya (7) i Andalusia (6).

Pel que fa a la distribució en quartils, cap revista catalana, valenciana o balear se situa al primer quartil, mentre que 8 ho fan al segon (un 18,2%), 14 al tercer (un 31,8%) i 22 al quart (un 50%). Respecte a l’accés obert, de les 44 revistes dels territoris de llengua i cultura catalanes, 12 publicacions (un 27,3%) són d’accés obert.

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2015 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

Informe: «The Future is Open: 2015 State of Innovation»

thomsonThomson Reuters ha publicat l’informe «The Future is Open: 2015 State of Innovation». En aquest document es fa una avaluació de l’activitat de patents juntament amb les publicacions de recerca dels darrers anys, a través de 12 sectors industrials: Aeroespacial i defensa; Automoció; Biotecnologia; Cosmètics i benestar; Alimentació, tabac i begudes; Electrodomèstics; Tecnologies de la informació; Productes sanitaris; Petroli i gas; Farmacèutic; Semiconductors; i, per últim, Telecomunicacions.

Així mateix, l’estudi analitza el descens de ritme de l’activitat d’innovació a causa de la recessió econòmica mundial. Si bé l’impacte està encara per determinar, es coneix amb certesa que la innovació és un factor clau de creixement econòmic.

D’altra banda, l’informe recalca la importància de la innovació oberta, fet que facilita a les empreses, institucions acadèmiques i investigadors accedir al mercat amb més rapidesa i satisfer les demandes dels consumidors. 

Continua llegint

ScienceWatch identifica els fronts científics d’avantguarda de l’any 2014

CORE

ScienceWatch, el portal web gratuït de Thomson Reuters dedicat a mètriques de la recerca científica i anàlisi de la productivitat investigadora, ha publicat una nova versió de l’informe «Research Fronts 2014» (la primera versió corresponia a l’any 2013). Aquest estudi és fruit de la col·laboració entre Thomson Reuters i la Chinese Academy of Sciences (CAS) i la finalitat és identificar les línies actuals de recerca d’avantguarda per a les ciències i les ciències socials. Així, l’informe descriu els 100 fronts científics més actius a partir del nombre de citacions obtingudes pels treballs nuclears de cada línia de recerca. Com a novetat, també s’identifiquen 44 fronts emergents en la recerca científica actual.

Thomson Reuters ha detectat patrons i agrupacions en els documents citats en els articles, en particular, grups d’articles que són citats conjuntament de forma freqüent. Quan una agrupació d’aquest tipus assoleix un cert nivell d’activitat i coherència, detectada a través d’anàlisis quantitatives, es forma un front de recerca, en el qual els articles cocitats serveixen com a nucli fundacional.

L’informe «Research Fronts 2014» recull les 100 línies de recerca més actives (10 línies per a cada un dels 10 camps científics), així com les 44 línies més recents (els articles fonamentals de cada front han de estar publicats a partir de la segona meitat de l’any 2012). En global, l’informe identifica 144 fronts que cobreixen una àmplia gamma de línies de recerca: anàlisi genòmica; tractament clínic; generació i emmagatzematge d’energia; exploracions de partícules subatòmiques, entre d’altres.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web ScienceWatch.

Estudi bibliomètric: «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers»

BipublishersEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ha fet públic els primers resultats del projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers». L’objectiu principal és desenvolupar metodologies i indicadors per analitzar l’impacte  de les editorials científiques.

La informació bibliogràfica i bibliomètrica que mostra el projecte deriva de la base de dades Book Citation Index, inclosa a la plataforma Web of Science Core Collection (Thomson Reuters). En concret, el projecte estudia i analitza els patrons de publicació i citacions de llibres i capítols de llibres del període 2009-2013, considerant les editorials acadèmiques com la unitat d’anàlisi. En concret, s’ofereixen 3 tipus d’indicadors bibliomètrics (Output indicators, Impact indicators and Publisher’s profile) de cada editor. La consulta permet establir filtres per camps i disciplines científiques, a més de tipus d’editorial i any.

Per més informació, podeu accedir al lloc web del projecte «Bipublishers. Bibliometric Indicators for Publishers».

Journal Citation Reports (2014): Catalunya perd posicions en l’edició de revistes científiques d’alt impacte

JCR 2014Quina capacitat té el nostre sistema científic i editorial per publicar revistes d’alt impacte científic? Ara Thomson Reuters ha presentat la versió 2014 (dades 2013) del Journal Citation Reports (JCR), un dels índexs de revistes amb més prestigi d’arreu del món que indexa publicacions de 82 països diferents. La versió actual conté 10.927 revistes, de les quals 8.474 corresponen a l’edició Science i 3.045 a Social Sciences (hi ha 592 títols que consten a ambdues edicions). A més, 246 revistes s’han incorporat per primera vegada al JCR.

Els territoris de llengua i cultura catalanes tenen 45 revistes (un 0,4% del total mundial), fet que representa un descens respecte als 48 títols de l’edició anterior (les 3 revistes que surten de l’índex són catalanes). Així, les entitats científiques i/o editores localitzades a Catalunya publiquen 37 revistes, al País Valencià 6 i, per últim, a les Illes Balears 2. Per edicions del JCR, 35 revistes corresponen a Science (un 48,6 % del global estatal) i 11 a Social Sciences (un 22,9 %). En aquest sentit, destaca una representació important de les publicacions mèdiques catalanes, fet que comporta la posició capdavantera de Catalunya en l’edició Science (30 revistes), seguida per Madrid (20), el País Valencià (4) i el País Basc (3). En canvi, la situació és diferent en l’edició Social Sciences, on les 3 primeres posicions són ocupades per Madrid (17 revistes), Catalunya (7) i Andalusia (5).

A continuació es pot consultar el llistat complet de revistes catalanes, valencianes i balears presents a la versió 2014 del JCR (títol i ISSN).

Continua llegint

L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya analitza la recerca sanitària

OSSCLa missió de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC) és afavorir la transparència i la generació de coneixement del sector de la salut a Catalunya. Entre els objectius de l’OSSC, que depèn del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’hi troba estructurar la informació del sistema de salut per propiciar les activitats de recerca i elaborar estudis per generar coneixement i contribuir a la millora de la qualitat. L’OSSC inclou l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, els Indicadors de salut i publicacions o un apartat dedicat a Dades obertes de salut.

En el marc de l’OSSC, la Central de Resultats és un projecte de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que pretén mesurar, avaluar i difondre els resultats pel que fa a la salut i qualitat assolits pels diferents agents del sistema sanitari. Des de l’any 2010, la Central de Resultats ha publicat informes generals del sistema, així com específics sobre l’àmbit hospitalari, atenció primària, àmbit sociosanitari, salut mental i addicions, etc. Ara per primer cop s’analitza la recerca en ciències de la salut a Catalunya a escala quantitativa mitjançant l’«Informe de la Central de Resultats. Recerca en ciències de la salut. Dades 2012», centrat en 19 centres de recerca i instituts de recerca sanitària de Catalunya.

L’informe destaca que per cada euro que la Generalitat de Catalunya inverteix en els centres de recerca biomèdica, aquests aconsegueixen captar-ne tres. Així, la recerca catalana mobilitza més de 260 milions d’euros, dels quals 55,4 milions són aportats per la Generalitat de Catalunya, mentre que les entitats capten 178 milions de fons competitius. D’aquests, un 66% són fons obtinguts a convocatòries públiques competitives internacionals, europees, estatals o iniciatives com la Fundació La Marató de TV3, entre d’altres. La resta dels fons provenen fonamentalment de la realització d’assajos clínics promoguts per la indústria (2.853 assajos actius l’any 2012).

D’una altra banda, la recerca en ciències de la salut a Catalunya ocupa 10.037 persones, de les quals un 60% són dones. A més, l’any 2012 s’han registrat 29 noves patents i s’han creat 8 empreses derivades o spin-off. Pel que fa als resultats científics, la recerca en ciències de la salut ha generat més de 6.400 articles originals i revisions indexades, de les quals més d’un 60% es troben en revistes del primer quartil de la base de dades Journal Citation Reports (JCR), de Thomson Reuters.

Per a més informació, podeu consultar l’OSSC, així com l’«Informe de la Central de Resultats. Recerca en ciències de la salut. Dades 2012».

Highly Cited Researchers (2014)

HCRThomson Reuters ha presentat el lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació de l’any 2001. La informació s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). L’Estat espanyol compta amb 50 investigadors, un 1,6% del total. Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa la primera posició de forma destacada, amb 19 investigadors vinculats a institucions catalanes.

L’edició actual (2014) presenta els 3.215 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID. A més, es pot buscar per tots aquests conceptes i descarregar les dades en un full de càlcul.

L’edició de l’any 2001 compta amb un major nombre d’investigadors (7.032), fruit d’una metodologia diferent per identificar els més influents en cada camp. En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science en el període 2002-2012. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els Highly Cited Papers.

Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic. A escala internacional, les àrees amb més investigadors són: Clinical Medicine (402); Chemistry (393); Molecular Biology & Genetics (201); Biology & Biochemistry (195); Engineering (187); i Social Sciences, general (177).

L’Estat espanyol compta amb 50 investigadors, un 1,6% del total. Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa la primera posició (19 investigadors), seguida per Madrid (8), el País Valencià (7), Andalusia (6), Galícia (3), el País Basc (3), les Illes Balears (2), Aragó (1) i Múrcia (1).

Catalunya representa un 0,6% mundial dels investigadors destacats per la seva influència. Per sectors institucionals, 8 dels 19 provenen d’universitats (en concret, 4 de la Universitat de Barcelona -UB-); 7 dels centres CERCA (2 del Centre de Regulació Genòmica -CRG-); 2 del Consejo superior de Investigaciones Científicas (CSIC) (en concret de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua -IDAEA-); i, per últim, 2 de centres hospitalaris. D’altra banda, les categories més representades són Clinical Medicine (6); Physics (2); i Geosciences (2).

Pel que fa al País Valencià, 6 dels 7 científics procedeixen d’universitats (3 de la Universitat Politècnica de València -UPV-) i el camp científic predominant és Chemistry, amb 4 representants. Les Illes Balears compten amb 1 investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i 1 de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA).

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

Butlletí mensual
Twitter