UAI

Seminari internacional: «Ciutats mediterrànies: l’espai i el territori»

cartell-1 L’Institut d’Estudis Catans (IEC) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) organitzen, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), el segon seminari internacional «Ciutats mediterrànies: l’espai i el territori». L’esdeveniment tindrà lloc del 22 al 25 de novembre a la seu de l’IEC. L’assistència al congrés és gratuïta, però cal realitzar la inscripció prèvia abans del 14 de novembre de 2016.

Enguany el seminari es centrarà en l’espai i el territori de les ciutats mediterrànies, des d’una perspectiva diacrònica i històrica, a fi de precisar les arrels dels problemes actuals, i també s’enfocarà en les qüestions actualment obertes en les societats mediterrànies. Podeu consultar el programa de conferències al lloc web del seminari.

Val a dir que el primer congrés (any 2011) va reunir un gran nombre d’investigadors, sobretot historiadors, i va portar a promoure un projecte de recerca i la realització de reunions científiques. Les ponències que s’hi debateren i les conclusions científiques resultants van ser publicades per l’IEC l’any 2015: «Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament / Villes mediterranéennes: civilisation et développement».

Per més informació, podeu consultar el lloc web del seminari internacional «Ciutats mediterrànies: l’espai i el territori».

El projecte CVMA publica 2 nous volums sobre els vitralls medievals catalans

vitralls2vitrallsEl Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) és un programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dut a terme sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI). L’objectiu d’aquest programa és l’estudi científic i documentat de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.

El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art (CIHA), i fou acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del corpus referents a Catalunya. Fins ara, ha compilat més de 3.000 imatges, i ha publicat 5 volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X).

En aquest context, cal destacar que s’han publicat dues obres més sobre els vitralls medievals catalans: «Vitralls de la Catedral de la Seu d’Urgell i de la Col·legiata de Santa Maria de Cervera» i «Estudis entorn del vitrall a Catalunya». Ambdues publicacions han estat a cura de Xavier Barral i Anscari M. Mundó (1923-2012), membres de la Secció Històrico- Arqueològica de l’IEC.

La història del vitrall i l’aportació de les recerques realitzades en les darreres dècades s’analitzaran el 20 de juliol en una jornada d’estudi que tindrà lloc a la seu de l’IEC. També es durà a terme la presentació acadèmica dels darrers volums del CVMA.

Després d’elaborar el corpus medieval, l’IEC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han realitzat un registre i inventari dels vitralls barrocs i modernistes catalans, amb l’objectiu de realitzar un mapa exhaustiu del patrimoni vitrallístic del país i establir criteris per a polítiques de conservació i restauració. Actualment, ja s’han inventariat més de 2.000 vitralls d’aquestes èpoques a la província de Barcelona.

Per informació més detallada d’aquest programa de recerca podeu consultar el lloc web del CVMA. Així mateix, podeu accedir a la notícia publicada al Butlletí de l’IEC (número 196).

Llibre: «L’arquitectura domèstica d’època tardorepublicana i altimperial a les ciutats romanes de Catalunya»

TIR-FORLa presentació del llibre «L’arquitectura domèstica d’època tardorepublicana i altimperial a les ciutats romanes de Catalunya» se celebrarà el dijous 25 de setembre, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

A l’acte de presentació hi intervindran Joandomènec Ros, president de l’IEC; Teresa Cabré, degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Luisa Migliorati, professora de la Università degli Studi di Roma La Sapienza; Marta Santos, directora del Museu Arqueològic de Catalunya Empúries, i Ada Cortés Vicente, autora del llibre. L’edició ha estat a cura de Josep Guitart Duran, catedràtic de la UAB i membre de l’IEC.

El llibre és una edició conjunta de l’IEC i de la UAB, que s’insereix en el projecte internacional Tabula Imperii Romani-Forma Orbis Romani (TIR-FOR), promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI), iniciant d’aquesta manera les sèries paral·leles impulsades a les diverses regions del món romà on es desenvolupa aquest projecte. Així, l’IEC, responsable de la Forma Conventus Tarraconensis, comença la corresponent Serie Studia Archaeologica, amb l’objectiu d’acollir estudis arqueològics que permetin aprofundir en el coneixement d’aquest territori antic.

Per a més informació, podeu consultar el portal de Publicacions de l’IEC, així com la pàgina web del projecte TIR-FOR.

El projecte «Ager Tarraconensis» publica un nou volum sobre el territori de la Tarraco romana

Ager Tarraconensis IVS’acaba de publicar un nou volum de la col·lecció «Ager Tarraconensis», resultat d’un projecte de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i territori» i del projecte «Forma Orbis Romani» de l’IEC, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Els directors científics han sigut Marta Prevosti, investigadora de l’ICAC, i Josep Guitart, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Hi han participat uns 40 investigadors d’institucions catalanes i internacionals.

El projecte «Ager Tarraconensis» s’inicià l’any 2005, amb l’objectiu d’estudiar el territori de la Tarraco romana, una de les capitals més rellevants de l’Imperi romà. Des de l’any 2010 s’han publicat 5 volums, els 3 primers dels quals es poden consultar en línia a la pàgina web del projecte.

Ara s’ha publicat el volum IV, «Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona», una coedició de l’ICAC i l’IEC amb el suport de la Diputació de Tarragona i d’Abertis Autopistas. La vil·la romana dels Antigons fou una de les més riques de l’Ager Tarraconensis, raó per la qual ha merescut un tractament monogràfic. La presentació del volum serà al Museu de Reus Salvador Vilaseca el dia 28 de juliol a les 19:00 hores.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del projecte «Ager Tarraconensis».

Actes de la Diada de Sant Jordi (2014) a l’IEC

El dimarts 22 d’abril de 2014 tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’acte de lliurament dels Premis Sant Jordi 2014, corresponents al LXXXIII Cartell de premis i de borses d’estudi. En aquest esdeveniment, Jordi Porta, guanyador del Premi Catalunya de Sociologia, parlarà en nom dels premiats, i Øivind Andersen, president de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), durà a terme l’acte de clausura. Joandomènec Ros, president de l’IEC, serà l’encarregat d’obrir l’acte, que tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut a les 18.00 hores. Podeu consultar la relació dels treballs premiats en aquest enllaç.

En aquest context, i amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, el dimecres 23 d’abril l’IEC obrirà les portes de la Casa de Convalescència des de les 10.00 fins a les 20.00 hores. Al llarg de la jornada es podran visitar (lliurement o amb visites guiades) el pati, el claustre, el jardí Mercè Rodoreda, la Sala Prat de la Riba i la capella. A més, també es podrà veure l’exposició «L’impuls al coneixement científic. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys». Així mateix, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, a les 11.00 i a les 13.00 hores, explicarà als ciutadans què fa la institució i atendrà les seves preguntes.  Com cada any, hi haurà una exposició i venda de llibres de l’IEC al pati de l’Institut i a la Rambla.

Per a més informació sobre el programa de la Diada de Sant Jordi, podeu consultar el lloc web de l’IEC.

Col·leció «Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia (AVOThO)»

Arnaldi di VillanovaLa col·lecció «Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia (AVOThO)» és un projecte d’edició de les obres teològiques completes d’Arnau de Vilanova (1235-1311). El projecte està dirigit per Josep Perarnau i coeditat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Facultat de Teologia de Catalunya, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI). A més, el projecte ha propiciat la celebració de 2 trobades internacionals d’estudis sobre Arnau de Vilanova, celebrades l’IEC els anys 1994 i 2004. Aquest projecte substitueix el titulat «Arnaldi de Villanova Scripta Spiritualia», que va ser impulsat des de l’any 1950 per Ramon Aramon Serra.

El primer volum de la col·lecció va aparèixer l’any 2004 amb un extens estudi introductori: «De semine sripturarum. Allocutio super significatione nominis Tetragrammaton». El segon volum va sortir l’any 2007: «Alphabetum catholicorum ad inclitum dominum regem Aragonum pro filiis erudiendis in elementis catholicae fidei. Tractatus de prudentia catholicorum scolarium». Ara es publica el tercer volum, el qual conté «Tractatus de tempore adventus Antichristi: ipsius et aliorum scripta coæva».

D’altra banda, aquest dimecres 26 de febrer a les 12:10 hores a la Facultat de Teologia de Catalunya es presentarà una miscel·lània d’homenatge a Josep Perarnau, director del projecte de recerca i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. La miscel·lània serà publicada al volum 38/2 de la «Revista Catalana de Teologia».

Per a més informació, podeu consultar el portal de Publicacions de l’IEC.

Llibre: «Barcino II: marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat»

Barcino IIEl programa Corpus International des Timbres Amphoriques (CITA) va ser adoptat l’any 1993 per la Unió Acadèmica Internacional (UAI), amb l’objectiu d’elaborar un corpus internacional de marques d’àmfora gregues i llatines. Sota la coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’han publicat 2 volums sobre les troballes fetes a Catalunya i el tercer, «Barcino II: marques i terrisseries d’àmfores del Baix Llobregat», es presentarà el pròxim dijous 20 de febrer a les 18:30 hores al Museu de Sant Boi de Llobregat.

A Catalunya, la publicació dels resultats del programa CITA s’inicià l’any 1997 amb el segon volum, «Baetulo: les marques d’àmfora», coeditat per l’IEC i el Museu de Badalona. L’any 2009 es publicà el volum 15è, «Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores del pla de Barcelona», coeditat per l’IEC i per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Ambdues institucions també s’han encarregat de la publicació que es presenta ara i que és el volum 18è del programa internacional.

«Barcino II» presenta la riquesa vinícola de la comarca, que comportava la fàbrica dels corresponents envasos a la vall del Baix Llobregat. A continuació es fa un estudi de les terrisseries dels diferents jaciments amb una valoració de les intervencions arqueològiques, acompanyada d’abundant documentació gràfica. El gruix del volum l’ocupa el corpus epigràfic dels diferents segells, on s’han recollit les marques sobre àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, però també d’altres tipus amfòrics.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ICAC, així com el portal de Publicacions de l’IEC.

El projecte «Ager Tarraconensis» estudia el territori de la Tarraco romana

S’ha publicat el volum 5è de l’obra «Ager Tarraconensis», resultat d’un projecte de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i territori» i del projecte «Forma Orbis Romani» de l’IEC, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI). Els directors científics han sigut Marta Prevosti, investigadora de l’ICAC, i Josep Guitart, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Hi han participat uns 40 investigadors d’institucions catalanes i internacionals.

El projecte «Ager Tarraconensis» s’inicià l’any 2005, amb un termini de desenvolupament de 4 anys. L’objectiu era estudiar el territori de la Tarraco romana, una de les capitals més rellevants de l’Imperi romà. El nucli urbà comptava amb una llarga tradició d’estudis, però, en canvi, l’àmbit rural no havia estat objecte d’un tractament acurat i exhaustiu.

Des de l’any 2010 s’han publicat 4 volums de l’obra, els 3 primers dels quals es poden consultar íntegrament en línia:
– «Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural»
– «Ager Tarraconensis 2. El poblament»
– «Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT)» (Premi 2012 de l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina (AIEGL) a la millor obra d’epigrafia llatina).

Ara s’ha publicat el volum 5è, «Paisatge, poblament, cultura material i història», que recull les 28 comunicacions presentades al Simposi internacional «L’Ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del projecte «Ager Tarraconensis».

Congrés: «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes»

Muret2

La batalla de Muret, que va tenir lloc al sud de Tolosa de Llenguadoc el 12 de setembre de 1213, va capgirar la història. Va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquest territori: la Corona d’Aragó va haver d’expandir-se cap al sud i cap al mar, França va esdevenir una gran potència i l’Església va poder somiar una teocràcia europea. El congrés «800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes» estudiarà les línies generals d’aquests moviments des de la historiografia romàntica, i replantejarà nombrosos aspectes que es creien segurs i consolidats. L’acte tindrà lloc els dies 24 i 25 d’octubre a les 9 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El Congrés s’estructura en quatre blocs: Catalunya i Occitània; Entre càtars, trobadors i exiliats; Després de Muret; i finalment, Dels trobadors a l’herència trobadoresca. La inauguració serà a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; de Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), i d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (SF). Germà Colón, membre de la SF, pronunciarà la ponència d’obertura «Comunitat catalanooccitana en llengua?». Formen part de l’organització de l’acte la Unió Acadèmica Internacional (UAI); l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (AIEO); i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM) de la Universitat de Barcelona (UB).

Per obtenir informació detallada del programa i les inscripcions podeu consultar el lloc web del Congrés.

Seminari internacional: Ciutats Mediterrànies: civilització i desenvolupament

Amb l’objectiu d’aprofundir en el paper que les ciutats han desenvolupat al món mediterrani com a nuclis decisius de civilització al llarg de la història, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) han programat, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI) i la col·laboració de les seves acadèmies membres, el seminari internacional Ciutats Mediterrànies: civilització i desenvolupament. En la sessió es pretén analitzar el procés de canvi d’aquesta zona des de l’Antiguitat fins al segle XX en els vessants europeu i africà, i les ribes orientals i occidentals.

El seminari s’ha organitzat en set mòduls de conferències i debats que examinen les diverses etapes històriques. La sessió inaugural serà duta a terme pel conferenciant Janusz Koslowski, president de la UAI. L’acte tindrà lloc a la seu de l’Institut els dies 16, 17 i 18 de novembre de 2011. Per a assistir-hi cal que ompliu el formulari. La inscripció és gratuïta.

Per a més informació, podeu consultar el programa o enviar un correu electrònic a la secretaria del seminari.

Butlletí mensual
Twitter