UB

Taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta»

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), amb motiu de la posada en marxa del Postgrau de Comunicació i Avaluació de la Ciència, organitza la taula rodona «Comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta». L’acte tindrà lloc el dimecres 19 d’abril a les 17 hores, a l’Aula Rubió (espai 210) de la mateixa Facultat. L’entrada és d’accés lliure.

La millora en l’accessibilitat de les dades i les publicacions científiques està motivant un canvi profund en els serveis d’informació que universitats i centres de recerca ofereixen als seus investigadors. Aquest seminari tractarà d’analitzar l’impacte de la ciència oberta sobre els serveis de suport a la recerca a les biblioteques universitàries i d’investigació.

En l’acte hi intervindran els ponents Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC); Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB i coordinador del grup OpenSystems Research; i finalment, Anna Casaldàliga, subdirectora del CRAI de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació del seminari anirà a càrrec d’Ernest Abadal, degà de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

10 anys de recerca d’excel·lència de l’European Research Council (ERC)

Des de l’any 2007, l’European Research Council (ERC) dona suport a la investigació d’excel·lència a Europa. Aquest organisme, establert per la Unió Europea (UE), promou una investigació de màxima qualitat, finançant projectes d’avantguarda en tots els camps de la ciència.

Actualment, al voltant de 7.000 investigadors han rebut un ajut de l’ERC, dels quals 6, han obtingut un premi Nobel. A més, les subvencions d’aquest organisme han impulsat la carrera d’uns 50.000 científics, han permès fer nombrosos descobriments i generar més de 800 sol·licituds de patents.

L’ERC és un element fonamental del programa marc de recerca i innovació Horizon 2020. En el context de l’Estat espanyol, s’han atorgat 384 subvencions per un valor de 650 milions d’euros. Val a dir que, en els darrers 10 anys, 4 de les 5 entitats espanyoles que més finançament han rebut de l’ERC, són de Catalunya. En primer lloc, se situa la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb 28 ajuts, seguida de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i de la Universitat de Barcelona (UB) amb 17 ajuts cadascuna i, finalment, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) que n’ha rebut 16.

En aquest marc, del 13 al 19 de març del 2017, les institucions europees celebren l’ERC Week amb l’organització de diversos esdeveniments. Aquests actes també tindran lloc enguany arreu del món, des dels Estats Units a l’Índia, el Japó i altres països.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’ERC, així com altres entrades sobre el tema publicades en aquest blog.

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes): Nova versió 2016

MIAR (Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de Revistes)miar és una base de dades elaborada per la Universitat de Barcelona (UB) per a la identificació i l’anàlisi de la visibilitat i difusió secundària de revistes científiques. Recentment s’ha publicat la nova versió (en proves) de l’any 2016 de MIAR, que s’ha presentat a la 6a Conferencia Internacional sobre Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2016), organitzada per la revista «El Profesional de la Información (EPI)» i la UB. En la nova versió, el sistema inclou més de 29.000 publicacions i 114 fonts d’informació (bases de dades o repertoris d’avaluació).

MIAR agrupa les revistes en grans àmbits temàtics, subdividits en camps acadèmics més específics. El sistema realitza l’encreuament entre les revistes identificades pel seu ISSN i les bases de dades que les indexen. A més, s’indica el vincle als llocs web dels editors i institucions responsables dels repertoris i fonts. També ofereix informació de la presència de la revista en repertoris d’avaluació com ara el segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)Scimago Journal Rank, CARHUS Plus+ o Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC), així com la política d’accés obert de cada publicació.

En aquesta nova edició hi ha diverses novetats destacades:
1. Actualització dels components a partir dels quals es calcula l’ICDS (Índex Compost de Difusió Secundària) de les revistes.
2. Incorporació progressiva de revistes de totes les matèries, a més de ciències socials i humanitats.
3. Actualització del nombre de bases de dades i fonts que es comproven per determinar la difusió de cada títol.

Per a més informació podeu consultar el lloc web de MIAR.

Highly Cited Researchers (2015)

HCR2015L’empresa Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001 i 2014. La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 51 investigadors (un 1,63% del total mundial), dels quals només 6 són dones. Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors (només una dona) però ha perdut la primera posició assolida l’any 2014 en benefici a Madrid (17 investigadors). D’altra banda, el País Valencià i les Illes Balears també han baixat en el nombre d’investigadors i no compten amb cap investigadora.

L’edició 2015 presenta els 3.216 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) en el període 2003-2013. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els articles més citats. Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic.

L’Estat espanyol compta amb 51 investigadors, un 1,63% del total. Per comunitats autònomes, Madrid ocupa la primera posició (17 investigadors, eren 8 a l’edició 2014), seguida per Catalunya (15, 19 a l’edició 2014), el País Valencià (5, 7 a l’edició 2014), Andalusia (5) i Galícia (3). Dins de les comunitats autònomes amb un sol investigador s’hi troben les Illes Balears, que en tenien 2 a l’edició 2014.

Per sectors institucionals (cal tenir en compte que hi pot constar més d’una afiliació), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ocupa la primera posició estatal de forma destacada, amb 21 dels 51 científics. Pel que fa a Catalunya, 8 investigadors provenen d’universitats (en concret, 3 de la Universitat de Barcelona -UB-); 6 dels centres CERCA (2 de l’Institut de Ciències Fotòniques -ICFO-); 5 estan vinculats a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i, per últim, 3 corresponen a centres catalans del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

Conferència internacional sobre l’impacte social de la recerca (SIS2016)

SIS2016Del 25 al 29 de juliol de 2016 se celebrarà a Barcelona la 1st Conference on Social Impact of Science (SIS2016), organitzada per SIOR (Social Impact Open Repository) i la Universitat de Barcelona (UB). Els objectius principals d’aquesta conferència internacional és fer avançar l’anàlisi de la investigació amb impacte social, augmentar l’impacte social de la recerca futura, i millorar la comunicació d’aquest impacte a les agències d’avaluació i a la societat.

L’impacte social són les millores assolides per l’aplicació dels resultats de projectes de recerca per afrontar els grans reptes socials. La majoria dels investigadors estan disposats a assumir la tasca d’analitzar, comunicar i millorar l’impacte social de la ciència, però els hi manquen indicadors, repositoris i experiències. En aquest sentit, la conferència SIS2016 proporcionarà un marc de discussió de les bones pràctiques existents, així com dels processos per seguir millorant i  nous enllaços entre els diferents actors implicats (investigadors, organismes científics i societat civil).

La conferència s’organitzarà en 5 grans camps científics, a més es dedicarà especial a la investigació interdisciplinària per afrontar els grans reptes socials: pobresa; malalties; aigua; sostenibilitat; desenvolupament; pau i justícia social; educació; igualtat de gènere, etc. La tramesa de propostes de presentacions o simposis estarà oberta fins al dia 20 de desembre i totes seran sotmeses a revisió per parells de forma anònima.

SIORSIOR (Social Impact Open Repository) és l’organització principal de la conferència. Es tracta d’un dipòsit digital d’accés obert per accedir, compartir i emmagatzemar resultats sobre l’impacte social de la recerca. SIOR és el primer registre mundial obert i sistemàtic sobre l’impacte social, on els ciutadans, les institucions i els organismes de finançament hi trobaran tant un paisatge general com evidències concretes (informes, publicacions, llocs web, bases de dades o comunicats de premsa). La iniciativa va néixer en el marc del projecte Evaluation the impact and outcomes of European Social Sciences and Humanities Research (IMPACT-EV) finançat pel 7th Framework Programme (FP7) de la Comissió Europea (CE) i coordinat pel centre de recerca CREA. L’objectiu d’IMPACT-EV és crear indicadors i un sistema de seguir i avaluar l’impacte científic, polític i social de la recerca.

Per a més informació, podeu consultar el programa de la SIS2016.

Trobada del Grup de Treball «Coneixement i Recerca» (29/01/2015)

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), va organitzar una trobada el dijous 29 de gener de 2015 a l’IEC.

El programa estava centrat en una conferència sobre el «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes», a càrrec d’Ángel Borrego, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Per encàrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), aquest estudi va tenir l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions de les biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca. Els resultats es van basar en l’anàlisi de 2.330 respostes a un qüestionari electrònic distribuït entre el professorat de 12 universitats el tercer trimestre de 2014. Es pot consultar l’enregistrament vídeo de la conferència i descarregar la presentació o el text complet de l’estudi.

A més, la trobada va comptar amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus per compartir projectes, coneixements i recursos informatius especialitzats en l’àmbit d’actuació del grup de treball:
1) Lluís Anglada (Director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC) va presentar el Grup de treball sobre Recomanacions per a la implementació de l’article 37 de difusió en accés obert de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovació. Es pot descarregar la presentació i consultar el text complet de les recomanacions.
2) Anna Baiges (Responsable Tècnica de la Biblioteca CRAI UPF) explicà el concepte d’Altmetrics i com s’ha començat a treballar aquest tema a la Biblioteca. Es pot descarregar la presentació.
3) Marcos Antonio Catalán Vega (Biblioteca de la Corporació Sanitària Parc Taulí) va proposar un grup de treball per confeccionar una recomanació de metodologia de memòries d’entitats científiques, a partir de la San Francisco Declaration on Research Assessment (DORA).

Per a més informació, podeu enviar un correu electrònic a l’OR-IEC i consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Conferència: «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes»

GTCREl Grup de Treball Coneixement i Recerca, una iniciativa impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), ha organitzat una trobada el dijous 29 de gener de 2015 a les 17 hores a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC.

El programa previst està centrat en una conferència sobre el «Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes», a càrrec d’Ángel Borrego, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Per encàrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), aquest estudi ha tingut l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions de les biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca. Els resultats s’han basat en l’anàlisi de 2.330 respostes a un qüestionari electrònic distribuït entre el professorat de 12 universitats el tercer trimestre de 2014.

A més, la trobada comptarà amb un espai de col·laboració entre els assistents, amb intervencions breus (5-10 minuts) per compartir projectes, coneixements i recursos informatius especialitzats en l’àmbit d’actuació del grup de treball.

Per a confirmar l’assistència, només cal enviar un correu electrònic a l’OR-IEC. Les places són limitades i s’atorgaran per ordre d’inscripció. Les persones que ho necessitin poden sol·licitar un certificat d’assistència.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web del Grup de Treball Coneixement i Recerca.

Llibre: «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana»

35.000 denominacions de plantes documentades arreu dels territoris de parla catalana estan recollides al llibre «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». El projecte es va iniciar l’any 1993 i s’ha convertit en una obra de referència per a botànics, lingüistes i persones aficionades al món de les plantes.

L’obra posa en relació més de 8.400 denominacions científiques amb les formes catalanes corresponents. Els noms identifiquen més de 5.800 espècies de plantes vasculars, en bona part autòctones, però també s’hi documenten nombroses denominacions catalanes per a espècies exòtiques d’interès comercial, cultural o científic.

El llibre presenta també una mostra d’il·lustracions que destaquen perquè tenen denominacions curioses, per exemple perquè són especialment descriptives de la forma de la planta (estrella de camp, esclops o sabatetes de la Mare de Déu, etc.) o per algun altre motiu. Es preveu que en un futur es pugui consultar en línia la base de dades que ha servit de suport per a l’elaboració del volum.

Val a dir que en l’elaboració del llibre hi ha participat un ampli equip d’especialistes en botànica i terminologia, dirigits pel professor de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Vallès i encapçalats també per Joan Veny i Josep Vigo (ambdós membres de l’Institut d’Estudis Catalans, IEC), M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga. Tanmateix, hi han col·laborat l’Obra Social “la Caixa”; la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC; el Govern d’Andorra; la UB;  i finalment, el Termcat, que n’ha coordinat l’elaboració.

Per més informació podeu consultar la notícia publicada al lloc web de la UB.

Seminari: «El web semàntic: més enllà d’una extensió del web actual?»

L’Aula Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB) ha organitzat el seminari «El web semàntic: més enllà d’una extensió del web actual?». L’activitat tindrà lloc el dimecres, 9 d’abril de 2014, a les 16:30 hores a l’Aula i l’entrada serà lliure. El seminari es retransmetrà també per Internet.

La sessió té els objectius següents:
– Conèixer l’evolució, estat actual i perspectives del web semàntic.
– Destacar les principals dificultats per a la seva implementació.
– Contrastar els principals avantatges que el web semàntic pot aportar.
– Identificar els estàndards més importants.
– Posar en comú experiències que s’han dut a terme en l’àmbit d’arxius i  biblioteques.

Per a més informació podeu consultar el programa de l’activitat al lloc web de la  Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.

Convocatòria: Knowledge and Innovation Communities (KICs) proposals (2014)

L’European Institute of Innovation and Technology (EIT), que potencia el creixement econòmic sostenible a Europa i la competitivitat industrial, ha obert la convocatòria Knowledge and Innovation Communities (KICs) proposals (2014). L’objectiu de les KICs és dinamitzar l’educació superior, la recerca i la innovació en els seus àmbits temàtics. En aquest cas, les iniciatives han d’oferir solucions per afrontar reptes com l’envelliment de la població i la sostenibilitat dels sistemes de salut, tot coordinant els esforços i capacitats dels agents públics i privats, per aconseguir una Europa més competitiva.

Les candidatures a noves comunitats de coneixement i innovació en què Catalunya participa activament des del Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc) i Biocat, han de tenir les temàtiques següents:
1. Vida saludable i envelliment actiu (Healthy living and active ageing)
2. Matèries primeres – Exploració, extracció, processament i reciclatge sostenibles (Raw materials – sustainable exploration, extraction, processing and recycling)

El termini de presentació de les propostes és el 10 de setembre de 2014.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de l’EIT, així com l’entrada sobre les KICs publicada al Blog de l’OR-IEC.

Butlletí mensual
Twitter