Web of Science (WoS)

Informe: «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)»

Informe CSIC Bibliometria 2011-2015L’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)» ha estat elaborat per investigadors i tècnics del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Aquest estudi s’emmarca en una línia de recerca del Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), per tal de fer un seguiment continuat de la producció científica del CSIC.

La font d’informació principal és la base de dades Web of Science (WoS), complementada en alguns àmbits (sobretot, ciències socials i humanitats) per les bases ISOC i ICYT del CSIC. L’informe utilitza indicadors quantitatius, qualitatius i de col·laboració per al període 2011-2015, així com indicadors relatius respecte a la producció científica espanyola i mundial. S’analitza el CSIC en conjunt, així com cada una de les seves àrees científiques i els centres i instituts que en formen part. A més, l’informe inclou un annex estadístic extens amb les dades detallades per àrees del CSIC i disciplines del WoS.

El CSIC representa el 17 % de la producció científica de l’Estat espanyol, si bé el ritme de creixement anual s’ha reduït al llarg del període estudiat i, fins i tot, és negatiu a partir de l’any 2013. Malgrat això, es detecta una tendència ascendent a publicar en revistes del primer quartil. A més, un 85 % de les publicacions del CSIC estan realitzades en col·laboració entre 2 o més centres, i un 56 % estan signades amb algun centre estranger.

Pel que fa a la distribució geogràfica, existeix una concentració important de la producció científica a Madrid (37,1%), seguida de Catalunya (18,7 %), Andalusia (17,8 %) i el País Valencià (10,2 %). Val a dir que, en el cas de Catalunya, la diferència percentual és gran respecte al lideratge català en el global de la producció estatal (28,8 %). D’altra banda, les Illes Balears representen un 2,2 % del total del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar l’informe «La actividad científica del CSIC a través de indicadores bibliométricos (Web of Science, 2011-2015)», així com altres entrades sobre bibliometria publicades a aquest blog.

Dos recursos bibliomètrics del Grup d’Investigació EC3

coauthor_indexEl Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix dos recursos bibliomètrics que tenen l’objectiu d’analitzar els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols i d’avaluar les revistes científiques.

D’una banda, l’eina Co-author Index actualitzada, permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols en els diversos camps i disciplines en què s’organitza el coneixement científic. Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com, per exemple, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 20.000 revistes nacionals i internacionals indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters. Els indicadors de coautoria es poden consultar per revista, per disciplina, i per anys. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

D’altra banda, l’informe «Proceedings Scholar Metrics: H Index of proceedings on Computer Science, Electrical & Electronic Engineering, and Communications» presenta una llista d’actes de congressos en les àrees d’Informàtica, Enginyeria elèctrica i  electrònica i  de les comunicacions, classificades d’acord amb el seu índex h, segons Google Scholar Metrics (GSM).

Segons els criteris d’inclusió del GSM, es mostren les publicacions amb almenys 100 articles i que han rebut una citació en els últims cinc anys (2011-2015). Les cerques es van realitzar entre el 7 i el 12 de desembre de 2016 i s’han identificat un total de 1.634 actuacions.  Aquest tipus de publicació ocupa un lloc destacat en el currículum dels investigadors de les àrees implicades, perquè són considerats de manera especial en els programes d’avaluació científica.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web del Grupo de Investigación EC3.

Highly Cited Researchers (2016): Quins són els científics més influents?

Highly Cited Researchers 2016L’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters, ha presentat la versió 2016 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001, 2014 i 2015.

La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 53 investigadors (un 1,62 % del total mundial), dels quals només 6 són dones (cap d’elles forma part dels territoris de llengua i cultura catalanes). Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors i ha recuperat la primera posició estatal perduda l’any 2015.

L’edició 2016 presenta els 3.265 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1 % més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

Continua llegint

Un informe de la FECYT mesura el grau de compliment de l’accés obert

informe-ley-cienciaLa Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha publicat l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia». Així, l’article 37 de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación marca l’obligació legal per a la comunitat científica de dipositar en accés obert una còpia dels articles que es publicaran en el marc dels projectes d’R+D+i estatals.

L’objectiu de l’informe és fer una primera anàlisi del grau de compliment de l’article legal. Per fer això, s’ha utilitzat la plataforma RECOLECTA, que integra les metadades de les publicacions dipositades als repositoris institucionals d’universitats i centres de recerca. La recollida de dades inclou els treballs en accés obert de projectes del Plan nacional I+D+I entre els anys 2011 i 2014. Així mateix, s’ha utilitzat la base de dades  Web of Science (WoS) per obtenir el nombre d’articles resultants de convocatòries de projectes d’R+D+I nacionals finançats amb fons públics.

Per ampliar la informació, podeu consultar l’«Informe de la comisión de seguimiento sobre el grado de cumplimiento del artículo 37 de la Ley de la Ciencia» al lloc web de la FECYT.

Informe «Research Fronts 2016»: Quins són els fronts científics d’avantguarda?

Research Fronts 2016La velocitat en el progrés científic planteja un repte a l’hora d’identificar les àrees capdavanteres i emergents. El portal web State of Innovation es dedica a l’anàlisi i mètriques de la recerca i innovació i està impulsat per l’empresa Clarivate Analytics, la nova marca de l’anterior divisió de propietat intel·lectual i ciència de Thomson Reuters.

Entre els diversos estudis que s’hi poden consultar, cal destacar la quarta edició de l’informe «Research Fronts 2016», la finalitat del qual és identificar les línies actuals de recerca d’avantguarda per a les ciències i les ciències socials. Així, l’informe descriu els 100 fronts més actius i 80 emergents en la recerca científica actual a partir del nombre de citacions obtingudes a la base de dades Web of Science (WoS) pels treballs nuclears de cada línia.

L’estudi és fruit de la cooperació amb la Chinese Academy of Sciences (CAS) i s’hi han detectat patrons i agrupacions en els documents citats en els articles, en particular, grups d’articles que són citats conjuntament de forma freqüent. Quan una agrupació d’aquest tipus assoleix un cert nivell d’activitat i coherència, detectada a través d’anàlisis quantitatives, es forma un front de recerca, en el qual els articles cocitats serveixen com a nucli fundacional.

Estructurat en 10 camps científics, l’informe «Research Fronts 2016» recull les 100 línies de recerca més actives (dades 2009-2015), així com les 80 línies més recents (els articles fonamentals de cada front han d’estar publicats a partir de la segona meitat de l’any 2014). En global, l’informe identifica 180 fronts que cobreixen una àmplia gamma de línies de recerca. Cada camp científic presenta una anàlisi detallada de 2 fronts actius, que inclou els països i institucions més destacades.

Per a més informació, podeu consultar el portal State of Innovation de l’empresa Clarivate Analytics.

La CRUE constata la crisi de la innovació basada en la recerca universitària

Informe I+TC CRUE 2014La Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) ha publicat l’«Informe de la encuesta de Investigación y Transferencia de Conocimiento 2014 de las Universidades Españolas». Es tracta d’una iniciativa conjunta de la RedOTRI Universidades i la Red de Unidades de Gestión de la Investigación (RedUGI), que s’ha anat ampliant, consolidant i harmonitzant, fins a ser un referent en la informació sobre recerca i transferència a l’Estat espanyol. L’edició 2014 ha estat contestada per un 95% de les 70 universitats interpel·lades.

En general, el comportament de l’activitat universitària en recerca i transferència de coneixement en l’any 2014 reflecteix una desacceleració del retrocés experimentat els darrers anys, gràcies a un canvi parcial en la trajectòria del deteriorament de la recerca amb fons públics, si bé això no pot compensar la tendència negativa en la transferència de coneixement a les empreses. Els autors de l’informe conclouen que la sortida de la crisi econòmica no compta amb la innovació basada en la recerca com un dels seus components estratègics.

Algunes de les aportacions més significatives de l’informe són:

Continua llegint

European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016)

schoolLa University of Vienna, el German Centre for Higher Education Research and Science Studies (DZHW), i la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven) organitzen l’European Summer School for Scientometrics (ESSS 2016). Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2010 en resposta a una manca de formació en cienciometria, especialment als països de parla alemanya, i l’augment d’aquesta demanda per part de responsables polítics, directors i gestors d’investigació, científics, especialistes en informació i bibliotecaris.

L’ESSS 2016 tindrà lloc del 4 al 9 de setembre de 2016 a Granada i es centrarà en l’ús pràctic dels mètodes quantitatius en estudis de la ciència i l’avaluació de la recerca. En aquest marc, s’abordaran temes com, per exemple, les fonts d’informació sobre producció científica (Web of Science, Scopus i Google Scholar); la construcció d’indicadors rellevants i la interpretació dels resultats; l’avaluació científica; o l’accés obert.

Per a més informació, podeu consultar el programa al lloc web de l’ESSS 2016.

Producció científica de Catalunya: evolució i entorn internacional (1996-2015)

Web of ScienceCom ha evolucionat la producció científica dels territoris de llengua i cultura catalanes en els darrers 20 anys? Quina posició ocupen en el panorama internacional? Per respondre aquestes dues preguntes, l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat al portal MERIDIÀ els informes estadístics Producció científica Web of Science i Producció científica Web of Science per investigadors (EDP), generats a partir de la consulta per països de les publicacions indexades a la plataforma Web of Science de Thomson Reuters en el període 1996-2015.

L’anàlisi ha tingut en compte els 3 tipus de documents científics més rellevants (articles, revisions i comunicacions a congressos) i la comparació geogràfica s’ha efectuat sobretot amb els Estats membres de la Unió Europea (UE), però també amb altres països del nostre entorn i les principals potències científiques mundials. Els indicadors per països són: nombre de publicacions; percentatge de les publicacions mundials; i, per últim, la ràtio de publicacions per investigadors en Equivalència a Dedicació Plena (EDP).

L’anàlisi quantitativa de les dades permet extreure algunes conclusions destacades:

Continua llegint

Informe: «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)»

CAPCITEl Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) és un òrgan del Parlament de Catalunya creat el 2008 amb l’objectiu de coordinar la informació i l’assessorament en matèria científica i tecnològica. El CAPCIT està format per diputats i representants d’algunes de les principals institucions científiques i tecnològiques de Catalunya: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI);  el Consell Català de la Comunicació Científica (C4); la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB); i una representació de les universitats públiques i privades.

En el marc de les seves activitats, el CAPCIT ha publicat l’informe «Producció de coneixement científic i tecnològic a Catalunya (2000-2014)», elaborat per Raül Méndez-Vásquez i Eduard Suñén-Pinyol, investigadors del Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) de la FCRI.

Continua llegint

CIRC 2016, una nova versió de classificació integrada de revistes científiques

circ2La Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC) és una classificació especialitzada en Ciències Socials i Humanitats  i desenvolupada per l’empresa EC3 Metrics, una spin-off de la Universidad de Granada (UGR). El seu objectiu és facilitar la construcció d’indicadors bibliomètrics destinats a la descripció dels resultats de recerca de diversos agents científics com universitats, departaments o investigadors.

CIRC classifica les revistes en 5 grups: Excel·lència A+; Grup A; Grup B; Grup C; i finalment, Grup D. La nova versió de CIRC s’ha construït en funció de les valoracions rebudes per diferents agències d’avaluació científiques espanyoles com la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Les novetats que inclou la versió 2016 de CIRC són les següents:
1. Selecció de productes més reduïda: les fonts d’informació són Web of Science (WoS); Journal Metrics; ERIH; Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); i, per últim, Latindex.
2. Major exigència dels criteris: per estar al grup A, una revista ha d’estar situada als tres primers quartils del Journal Citation Reports (JCR).
3. Doble classificació segons disciplines: les revistes poden aparèixer classificades en Ciències Socials o Humanitats, o bé en ambdues.
4. Revistes depredadores: s’han tingut en compte les revistes incloses a la «Beall’s list of predatory Open Access Publisher».

Per més informació sobre la nova versió 2016 podeu consultar el lloc web de CIRC.

Butlletí mensual
Twitter