Web of Science (WoS)

Highly Cited Researchers (2015)

HCR2015L’empresa Thomson Reuters ha presentat la versió 2015 del lloc web Highly Cited Researchers, on es poden localitzar els investigadors internacionals més influents en l’actualitat i comparar-los amb la informació dels anys 2001 i 2014. La informació bibliomètrica s’ha extret de la base de dades Essential Science Indicators (ESI). Així, l’Estat espanyol compta amb 51 investigadors (un 1,63% del total mundial), dels quals només 6 són dones. Per comunitats autònomes, Catalunya té 15 investigadors (només una dona) però ha perdut la primera posició assolida l’any 2014 en benefici a Madrid (17 investigadors). D’altra banda, el País Valencià i les Illes Balears també han baixat en el nombre d’investigadors i no compten amb cap investigadora.

L’edició 2015 presenta els 3.216 investigadors d’arreu del món que han signat un major nombre de Highly Cited Papers, és a dir, aquells que ocupen l’1% més elevat de citacions per camp científic i any. Per a cada investigador, s’ofereix la categoria temàtica, l’afiliació principal i secundària i, si en disposa, l’enllaç al seu nombre d’identificació ResearcherID.

En l’edició actual s’ha donat prioritat a la recerca més contemporània, amb articles i revisions de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) en el període 2003-2013. A més, en lloc d’usar les citacions totals com a mesura de la influència o impacte científic, només s’han tingut en compte els articles més citats. Les dades s’han organitzat en 21 camps científics i, de manera excepcional, per a les revistes multidisciplinàries com Nature o Science, cada article s’ha reassignat a un camp específic.

L’Estat espanyol compta amb 51 investigadors, un 1,63% del total. Per comunitats autònomes, Madrid ocupa la primera posició (17 investigadors, eren 8 a l’edició 2014), seguida per Catalunya (15, 19 a l’edició 2014), el País Valencià (5, 7 a l’edició 2014), Andalusia (5) i Galícia (3). Dins de les comunitats autònomes amb un sol investigador s’hi troben les Illes Balears, que en tenien 2 a l’edició 2014.

Per sectors institucionals (cal tenir en compte que hi pot constar més d’una afiliació), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ocupa la primera posició estatal de forma destacada, amb 21 dels 51 científics. Pel que fa a Catalunya, 8 investigadors provenen d’universitats (en concret, 3 de la Universitat de Barcelona -UB-); 6 dels centres CERCA (2 de l’Institut de Ciències Fotòniques -ICFO-); 5 estan vinculats a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); i, per últim, 3 corresponen a centres catalans del CSIC.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web Highly Cited Researchers, així com altres entrades sobre bibliometria publicades al Blog.

La base de dades ISOC indexa 3.000 revistes espanyoles en Ciències socials i Humanitats

ISOCDes de l’any 1975, la base de dades ISOC agrupa i difon la literatura científica publicada en revistes espanyoles de Ciències socials i Humanitats. La gestió de la base de dades és responsabilitat de la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). ISOC és una base de dades pluridisciplinària que cobreix les disciplines següents: Antropologia, Arqueologia i Prehistòria, Arts, Biblioteconomia i Documentació, Dret, Economia, Educació, Filosofia, Geografia, Història, Lingüística, Psicologia, Sociologia i Ciències Polítiques, Urbanisme i Estudis sobre Amèrica Llatina.

Respecte a l’accés, ISOC es pot consultar per subscripció (accés complet a tots els camps d’informació) o de forma gratuïta (consulta només de la informació bibliogràfica bàsica, excepte en el cas de la Biblioteconomia i Documentació que és d’accés complet sense subscripció).

En l’actualitat, ISOC conté 752.513 registres bibliogràfics, dels quals 413.442 inclouen l’afiliació dels autors i 235.328, els enllaços al text complet en accés obert. Així, la base de dades indexa 2.988 títols de revistes, de les quals 1.472 en actiu (1.149 tenen versió electrònica). Per incorporar una revista a la base de dades, és necessària una valoració prèvia segons uns requeriments de qualitat editorial i interès científic i tècnic.

D’altra banda, la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC també ofereix accés a documents d’interès. A més de documents metodològics (com, per exemple, normes per a l’anàlisi documental de la base de dades), es poden consultar informes per caracteritzar les revistes espanyoles en humanitats i ciències socials des d’un doble vessant: per un costat, producció científica i perfil temàtic; per l’altre costat, indicadors sobre trajectòria, autoria i internacionalització. A banda de les revistes incloses a ISOC, aquesta anàlisi també s’aplica a les revistes amb segell de qualitat de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), i a les revistes indexades a les bases de dades internacionals Web of Science i Scopus.

Per a més informació, podeu consultar el lloc web de la Unidad de Análisis Documental y Producción de Bases de Datos ISOC.

El Grup de Recerca en Bibliometria (BAC) analitza la producció científica espanyola en biomedicina (1997-2011)

Bibliometria BACL’estudi  «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)» ha estat publicat pel Grup de Recerca en Bibliometria (BAC), on participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). Des de l’any 2011, el grup BAC és soci bibliomètric de Thomson Reuters.

L’objectiu general de l’estudi publicat és caracteritzar bibliomètricament la producció espanyola en biomedicina i ciències de la salut del període 1997-2011 en revistes internacionals indexades a la base de dades Web of Science (WoS).

L’estudi actualitza els resultats obtinguts en una sèrie d’estudis previs i inclou comparacions internacionals. Les dades es poden consultar segons les dimensions d’anàlisi següents: comunitats autònomes; institucions; sectors institucionals; camps; i  disciplines de recerca. Els indicadors bibliomètrics usats es relacionen amb 4 objectius fonamentals:
Activitat: Documents.
Visibilitat o impacte: Citacions; Relative Citation Index (RCI).
Excel·lència: Highly Cited Papers (HCP); Relative Highly Cited Papers (RHCP).
Cooperació: % Documents amb col·laboració internacional; % Documents amb 24 o més autors.

A escala estatal, Catalunya és capdavantera en els indicadors bibliomètrics de visibilitat, excel·lència i cooperació, només superada lleugerament per Madrid en el nombre de documents. Per la seva banda, les Illes Balears ocupen les primeres posicions en els indicadors de visibilitat i excel·lència,  mentre que el País Valencià destaca en excel·lència.

Per a més informació, podeu consultar l’estudi «Caracterización bibliométrica de la investigación biomédica española (WOS 1997-2011)».

«Co-author Index» analitza les pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols (1999-2013)

Co-author IndexEl  Grupo de Investigación EC3 (Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica) de la Universitat de Granada (UGR) ofereix en versió de proves l’eina «Co-author Index», que permet conèixer quins són els hàbits i pràctiques de coautoria dels investigadors espanyols segons les revistes i les disciplines en què s’organitza el coneixement científic.

Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, donar suport als investigadors en els processos d’avaluació del seu rendiment científic, i, per un altre costat, orientar als gestors de les polítiques científiques, responsables i avaluadors d’entitats com l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) o la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI).

Per a dur a terme aquesta iniciativa, s’han analitzat 18.926 revistes indexades a la Web of Science Core Collection de Thomson Reuters, on hi ha participat almenys un autor espanyol, i s’han processat 997.884 articles científics del període 1999-2013. Les revistes s’han agrupat en 31 disciplines, de les quals 13 pertanyen a Ciència i Tecnologia; 9 a Ciències Socials; i finalment, 9 a Arts i Humanitats.

Pel que fa a la visualització dels resultats, els indicadors de coautoria es poden consultar per revista o per disciplina, d’un any en concret. També s’ofereixen les dades globals per a tot el període analitzat i la seva evolució al llarg del temps. En el cas de les disciplines, es mostren els valors de les revistes nacionals i internacionals, per tal de poder comparar en cada any les diferències en els índexs de coautoria.

Per a més informació, podeu accedir al lloc web «Co-author Index» del Grupo de Investigación EC3.

Nature Index, un rànquing bibliomètric d’institucions i països

Nature IndexNature Publishing Group (NPG) ha presentat el rànquing bibliomètric Nature Index, que es basa en el nombre d’articles publicats a 68 revistes científiques d’excel·lència dels camps de la física, la química, la geologia, la biologia i la medicina. Malgrat que representen menys d’1 % de les revistes indexades a la base de dades Web of Science (WoS) (Thomson Reuters), aquestes publicacions acumulen el 30 % de les citacions globals en aquests camps. Les revistes han estat seleccionades per grups de científics en actiu sense cap vinculació amb NPG.

En fase de proves, Nature Index presenta els últims resultats de la investigació per institució i país, ja que s’hi poden consultar indicadors generats a partir del nombre de publicacions dels darrers 12 mesos (l’actualització és mensual). Els indicadors utilitzats són:
a) Article Count (AC): Nombre de publicacions on hi consta, com a mínim, un investigador de la institució (i del país).
b) Fractional Count (FC): Fracció per cada autor d’una institució (i país) en un article.
c) Weighted Fractional Count (WFC): Ponderació del FC per equilibrar la representació dels diferents camps científics.

Continua llegint

Els 100 articles científics més citats segons «Nature»

Nature

Les citacions són el mitjà pel qual els investigadors reconeixen la font dels seus mètodes, idees i conclusions, i s’utilitzen sovint com una mesura aproximada de la importància d’un document. Ara fa 50 anys, Eugene Garfield creà Science Citation Index (SCI), el primer sistema per seguir les citacions en la literatura científica. Per celebrar l’aniversari, la revista «Nature» ha publicat l’article «The top 100 papers», en el qual explora els 100 articles científics més citats a la plataforma Web of Science (WoS), de Thomson Reuters (es pot descarregar el llistat complet). Cal destacar que la novena posició està ocupada per un article del bioquímic català Jordi Folch i Pi (1911-1979), que va desenvolupar la seva carrera científica als Estats Units d’Amèrica.

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que la literatura científica té una estructura piramidal, amb una elit altament selectiva (vegeu infografia i feu un clic per ampliar-la). Així, dels 58 milions de documents indexats a WoS, només 14.499 tenen més de 1.000 citacions, mentre que 18,3 milions han rebut d’1 a 9 citacions i 25,3 milions, cap.

Continua llegint

Informe ‘The Research & Innovation Performance of the G20’

SCIENCE WATCHQuines àrees geogràfiques són líders en ciència i tecnologia i en quins àmbits? Quins països s’estan quedant enrere? Es poden localitzar països i àmbits emergents o de creixementL’informe ‘The Research & Innovation Performance of the G20‘, publicat per l’empresa multinacional Thomson Reuters, intenta respondre a aquestes qüestions. Així, l’estudi avalua el dinàmic panorama internacional de la ciència i la innovació, fent una anàlisi del grup de països G-20 en el període 2003-2012. La informació de l’estudi prové de les bases de dades Web of Science (WoS), per als articles científics, i Derwent World Patents Index (DWPISM), per a les patents.

L’informe identifica les tendències i l’impacte dels països G-20 en les àrees de la investigació científica i la innovació, i es basa en les anàlisis de la producció acadèmica i de la capacitat d’innovació. En aquest marc, el Gràfic 1 demostra com els Estats Units i la Unió Europea han perdut protagonisme quant a l’impacte de la ciència i la tecnologia, mentre que Austràlia, la Xina, l’Índia, França i Gran Bretanya, han guanyat influència.

Gràfic 1. Canvis en la influència científica i tecnològica (G20, 2003-2012)
G20

Com es pot observar, en el període 2003-2012, la Xina ha registrat un increment del 8,4% en articles indexats al WoS i, pel que fa la producció de patents, l’augment espectacular d’un 900%. D’altres països emergents també registren creixements força considerables. En canvi, en el mateix període, la producció científica i tecnològica dels Estats Units va baixar. 

Per informació més detallada, podeu accedir a l’informe ‘The Research & Innovation Performance of the G20‘.

La importància de publicar ciència en català

IIFVL’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) va organitzar el 7 de juny de 2012 a la Universitat d’Alacant (UA) una jornada sobre “La difusió de l’activitat científica en llengua catalana i els processos d’avaluació”. L’Observatori de la Recerca (OR-IEC) hi presentà una comunicació, de la qual destacarem alguns elements interessants.

L’anglès és la llengua global de la ciència que arracona la resta, fins i tot idiomes potents com l’espanyol, el francès, el xinès o l’alemany. En aquest escenari, és important fer i publicar ciència en una llengua «minoritària» com el català? La resposta ha de ser afirmativa de manera radical. El nostre idioma s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la vida. En ciència, això és especialment important perquè no podem deixar de designar noves descobertes, teories, conceptes, tècniques, etc. En cas contrari, la nostra realitat, parlada o escrita en català, quedaria escapçada.

A continuació s’examina quina és la situació real de la ciència en català a partir de dades objectives sobre revistes, articles, tesis doctorals o monografies.

Continua llegint

Investigadors de la Universitat de Lleida creen un lloc web sobre la productivitat de la psicologia espanyola

Web of Science Production of Spanish PsychologyWeb of Science Production of Spanish Psychology ofereix i organitza la informació sobre la productivitat espanyola dins de l’àmbit de la psicologia a la plataforma Web of Science (WoS). Les dades s’obtenen a partir del ResearcherID de cada investigador, on, hi pot actualitzar el nombre de les seves publicacions a la WoS, les citacions que rep i el seu índex H.

El grup de recerca Models psicobiològics de la personalitat: neurotransmissió i genètica de la conducta, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida) i de la Universitat de Lleida (UdL) és responsable del desenvolupament d’aquesta web, que, actualment, compta  amb quasi 400 investigadors registrats.

62 revistes científiques dels Països Catalans a la base de dades Web of Science

La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT) ha publicat el llistat de revistes espanyoles incloses a la base de dades Web of Science (WoS) fins l’abril del 2011. De les 171 revistes presents a WoS, 50 es publiquen a Catalunya (29,24%), 11 al País Valencià (6,43%) i 1 a les Illes Balears (el 0,58%), és a dir, un total de 62 revistes que representen el 36,26% del global espanyol. Pel que fa a l’àmbit estatal, gairebé la meitat del total s’editen a Madrid (82 revistes, 47,95%).

Continua llegint

Butlletí mensual
Twitter