Xarxes socials

Informe: «Emerging reputation mechanisms for scholars»

scienceLa Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», que avalua l’ús dels nous mitjans socials per part dels investigadors, amb l’objectiu de construir, mantenir i mostrar la reputació en el camp de la recerca científica.

Aquest informe forma part d’un estudi finançat per l’Institute for Prospective Technological Studies (IPTS) que explora els factors emergents per a la Ciència Oberta 2.0, la qual engloba tendències com ara l’accés obert al coneixement científic, la ciència ciutadana o els sistemes d’avaluació oberts.

Pel que fa al contingut, la primera part de l’informe ofereix una  revisió exhaustiva de la literatura, per al marc teòric de les activitats acadèmiques, basat en un model actualitzat d’Ernest L. Boyer (1990) i en diversos aspectes de la construcció de la reputació com l’ensenyament, la tutoria, la comunicació i activitats de divulgació. La segona part, és una avaluació de 25 serveis de mitjans socials utilitzats pels investigadors per a la realització, publicació i difusió de la la investigació.

Per obtenir informació, podeu consultar l’informe «Emerging reputation mechanisms for scholars», així com altres entrades sobre aquest tema publicades al blog.

Altmetric analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials l’any 2014

AltmetricAltmetric és una start-up amb seu a Londres que analitza l’impacte de l’activitat científica a les xarxes socials, tant a les més populars (Twitter; Facebook; LinkedIn) com a les acadèmiques (MendeleyResearchGate; Academia.edu). Això permet als investigadors, institucions i editors conèixer de manera immediata quina valoració se’n fa de la seva producció científica més enllà de la bibliometria. Segons dades del blog d’Altmetric, dels 100 estudis2014 Top 100») que han obtingut una repercussió més gran a les xarxes socials l’any 2014,  5 articles corresponen a l’Estat espanyol i d’aquests, 3 compten amb la participació d’entitats catalanes.

La llista «2014 Top 100» s’ha elaborat mitjançant la recopilació de mencions i accions generades pels articles publicats a partir del novembre de 2013 en els principals mitjans de comunicació; xarxes socials; fòrums peer-review; marques en programes web de favorits; i plataformes com Reddit i YouTube. En el recull de dades, s’han exclòs editorials, comentaris i contingut de revisions. Les dades obtingudes es poden filtrar per disciplina; revista; institució; país; i tipus d’accés.

Continua llegint

Quins són els investigadors més citats segons Google Scholar Citations?

Cybermetrics LabDes de fa anys, el Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), encapçalat pel Dr. Isidro Aguillo,  treballa amb Google Scholar com a font alternativa a les bases de dades tradicionals de citacions (Web of Science i Scopus). Ara, aquest grup de recerca ha presentat la primera edició (en proves) del rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations. Les dades van ser recollides l’octubre de 2014 d’acord amb els perfils públics d’investigadors amb un Índex H superior a 100 disponibles a Google Scholar Citations.

Malgrat la presència d’algunes errades en la font d’informació i del fet que es tracta d’un sistema d’alta voluntària, el Dr. Aguillo observa dos patrons rellevants en els resultats:
Diversos científics socials ocupen posicions privilegiades, fins i tot després de la seva mort. Això permet reclamar l’anàlisi de citacions també com una eina objectiva d’avaluació de les ciències socials.
Els llibres reben moltes citacions. Per tant, cal reivindicar el seu valor com a eina de comunicació científica.

Per tant, el Dr. Aguillo considera que el suposat biaix bibliomètric de les ciències socials és el resultat d’una cobertura incompleta i esbiaixada de les fonts usades fins ara. Potser caldria augmentar la visibilitat de la producció en ciències socials i humanitats, sobretot ara amb la publicació digital en obert (dipòsits digitals en accés obert) i en xarxes socials, per fer créixer les citacions i per reduir la dilació temporal en el reconeixement científic.

Per a més informació, podeu consultar el rànquing 382 Highly Cited Researchers (h>100) according to Google Scholar Citations.

Tertúlia: «Eines 2.0 per comunicar la recerca»

recerca2Donar a conèixer la utilitat de les eines 2.0, l’ús què en fan els professionals i els avantatges de saber-ne el funcionament és l’objectiu de la tertúlia «Eines 2.0 per comunicar la recerca». L’acte l’organitzen la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i tindrà lloc el dilluns 3 de novembre, a les 19 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC.

Les xarxes socials són eines que faciliten l’ús i aprofitament del canal d’Internet en els àmbits personal, familiar, professional i social. En aquesta tertúlia el físic Xavier Lasauca, responsable de Gestió del coneixement i Sistemes d’informació en R+D al Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, parlarà de com aquestes es poden utilitzar per compartir i gestionar millor el coneixement, especialment en els àmbits de les universitats i la recerca, i sobre com poden contribuir a augmentar l’impacte i visibilitat. Xavier Lasauca també és autor del bloc L’ase quàntic, col·labora en el bloc multidisciplinari Des de la Mediterrània i forma part de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), integrada per professionals vinculats a les administracions per compartir projectes i bones pràctiques.

Per més informació relativa a la tertúlia podeu consultar el lloc web de la ICEA.

Jornada: «Internet i les eines de Social Media en la comunicació de la ciència»

Jornada InternetLa Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya organitza la jornada «Internet i les eines de Social Media en la comunicació de la ciència» que tindrà lloc en el marc de la Social Media Week Barcelona. La jornada coincideix amb la commemoració dels tres-cents anys dels fets de 1714 i s’inclou en la programació del Tricentenari. L’acte tindrà lloc el dijous 20 de febrer a les 19.30 hores a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’assistència és gratuïta però cal inscripció prèvia.

La jornada reunirà a experts de companyies com Google, Yahoo i la BBC i a destacats científics en actiu, periodistes especialitzats en ciència, responsables de comunicació d’universitats i centres de recerca. Les qüestions que s’hi tractaran giraran al voltant de temes com els continguts a la xarxa; la divulgació de la ciència; la innovació i tendències futures d’Internet; les possibilitats de les xarxes socials per a comunicar ciència; entre d’altres.

Per a informar-vos en detall dels ponents que hi intervindran, podeu consultar el lloc web de la Jornada.

Dos nous directoris científics

DirectorisBiocat ha engegat el seu nou directori que ofereix informació pública de les empreses i entitats del sector biotecnològic, biomèdic i de les tecnologies mèdiques de Catalunya. En la versió millorada s’han ampliat diversos camps com, per exemple, la informació financera, els clients o les col·laboracions.

A més del directori d’empreses i entitats sectorials, Biocat també publica un directori amb els grups de recerca de l’àmbit de les ciències de la vida i una relació de les plataformes cientificotècniques al nostre país. Les empreses i entitats que vulguin actualitzar les dades o donar-se d’alta poden fer-ho mitjançant un formulari en línia al seu lloc web.

D’altra banda, la Institució CERCA ha obert una nova pàgina al seu lloc web on es recullen totes les  xarxes socials dels centres CERCA i queden actualitzades les fitxes de contacte de cada centre.

Per a més informació, podeu consultar els llocs web de Biocat i CERCA.

Zotero, un gestor de referències documentals

Zotero és un gestor gratuït de referències bibliogràfiques, fet amb codi lliure, dissenyat per a emmagatzemar, administrar i citar informació bibliogràfica. Aquesta eina recopila tota la investigació en una única interfície de cerca i permet importar i exportar dades d’altres gestors. El programa el desenvolupa el Center for History and New Media (CHNM) de la George Mason University.

Zotero permet la captura directa des del web de dades bibliogràfiques de molts ítems: articles, documents de pàgines web, obres d’art, pel·lícules, sons, o qualsevol altre recurs. Les dades recuperades s’organitzen en carpetes, perquè en sigui més fàcil el tractament, i s’insereixen en la bibliografia del treball d’on formen part, en els formats que s’hagin especificat. Els usuaris poden afegir-hi notes, etiquetes i la seva pròpia informació. Aquestes referències poden exportar-se com a bibliografies. El programa és de codi obert i extensible, i permet que grups de recerca puguin interaccionar compartint dades o analitzant la recerca de forma conjunta.

Per a més informació sobre el gestor podeu accedir al lloc web de Zotero.

Mendeley facilita la gestió de la informació científica

Mendeley és una xarxa social acadèmica creada l’any 2007 que dóna suport a l’organització de la informació científica. En aquest sentit, permet a l’investigador gestionar les referències bibliogràfiques, col·laborar i compartir la recerca amb altres persones, i explorar noves tendències de recerca. Per a gestionar els documents, organitzar la biblioteca i generar citacions, Mendeley ofereix gratuïtament una aplicació (Mendeley Desktop) que l’usuari, després de registrar-se, es pot instal·lar a l’escriptori de l’ordinador. L’accés als documents es pot realitzar a través d’ordinadors i dispositius mòbils.

Continua llegint

Altmetrics, mètriques basades en la web social

altmetricsLa iniciativa Altmetrics proposa noves mètriques i eines per avaluar la recerca científica partint del fet que una gran part dels investigadors fan ús de la web social en la seva activitat investigadora. Així, ens trobem amb l’ús de dades de descàrregues o de blogs, el tractament dels articles en gestors de referències, com ara Zotero, CiteULike o Mendeley, o el seguiment a mencions d’articles en Twitter, Facebook o Google i en editors com New Scientist o The Guardian. Aquestes mètriques ofereixen dades sobre la recerca que s’està duent a terme de manera més immediata, superant les limitacions i lentitud dels sistemes tradicionals de peer-review i citacions. Amb Altmetrics podem parlar d’un peer-review fet de manera col·laborativa i en el qual, en comptes d’esperar mesos a rebre l’opinió de l’expert, l’impacte d’un article pot ser valorat en pocs dies per milers de converses i les marques en favorits.

Aquesta visió sobre les possibilitats d’una mètrica alternativa, batejada amb el terme “altmetrics”, es recull al Manifesto signat per Jason Priem, de la University of North Carolina-Chapel Hill, Dario Taraborelli, de la Wikimedia Foundation, Paul Groth, de la VU University Amsterdam, i Cameron Neylon, del Science and Technology Facilities Council.

D’altra banda, cal recordar que el concepte “altmetrics” es troba encara en una fase inicial i cal esperar que se’n desenvolupin estudis adreçats a buscar la correlació entre les mètriques socials i les mesures ja existents i comparar els seus resultats amb l’avaluació d’experts. Per ampliar aquesta informació, podeu consultar el lloc web d’Altmetrics.

ResearchGate, per científics i per a científics

ResearchGate és una plataforma dissenyada per científics orientada a facilitar la comunicació i la col·laboració del personal de recerca, a escala global. Basat en la web 2.0, permet als investigadors interactuar, compartir coneixements i col·laborar amb professionals de diferents camps, disciplines i especialitats.

Cada usuari disposa d’un perfil amb informació sobre els seus projectes, publicacions, experiència, etc., i mitjançant un motor de cerca, es pot consultar les dades d’altres professionals, centres de recerca o institucions. També incorpora un potent cercador de llocs de treball, que actualment conté més de 11.300 ofertes laborals, fet que el posiciona com la major borsa de treball especialitzada en el context mundial. També conté un catàleg ampli de conferències, un servei d’avisos de noves publicacions, debats, grups de treball privats (Workgroups) i públics (Topics), com per exemple Methods que té més de 10.000 seguidors, i l’establiment de vincles automàtics entre usuaris amb interessos similars. Així mateix, disposa de ResearchBlog on es poden consultar notícies sobre recerca i innovació. El servei que dóna aquesta xarxa social, que té més d’1 milió de científics inscrits, és gratuït.

Butlletí mensual
Twitter